Comença, tot d’una,
sorgeix de nou del no res
i puja,
s’eleva precipitadament
buscant una fita.
No sé si estimo,
no sé si enyoro
i malgrat tot, desitjo,
adoro i anhelo
amb un voler verge, pur,
d’impulsos, de cops,
de sang, d’esperit i tendresa,
de força,
amb l’energia d’un déu
i d’un ocell, amb la feblesa.
Sònia C.
Sònia C.
4 comentaris:
T'entenc.
Sovint sento el que has escrit.
Gràcies per fotografiar els sentiments amb les paraules.
Gràcies a tu Montse. La impulsivitat en algú sovint s'interpreta com un defecte, però molts cops et dóna energia per tirar endavant i atrevir-te amb coses diferents. Ah! Per cert. Una foto preciosa la del perfil, és en Xic?
Potser si que la impulsivitat és vista com a defecte. Però jo sense ella no seria jo.
És la Nana. Fa deu dies que és a casa. És una cadelleta trapella, simpàtica i afectuosa
En Xic és dins del meu bon record.
Doncs tandebò rebi tant afecte com va rebre ell. Quina nova il.lusió més bonica!
Publica un comentari a l'entrada