dimarts, 31 d’agost del 2010

Araders.

Passejar per l'illa de Menorca no et deixa indiferent. El seu paisatge és impressionant, 70.000 quilòmetres de paret de pedra seca dibuixen les divisions dels conreus i les pastures. La tramuntana esculpeix els ullastres ( les oliveres salvatges) , i la seva fusta és treballada magistralment pels artesans que la transformen en tot un símbol de menorquí, les barreres.

Els encarregats d'aquesta feina són els araders. El diccionari Moll ens els defineix com fusters que es dediquen especialment a fer arades, carros i altres arreus de llenya propis de l'agricultura.
Al carrer Tramuntana nº 25 des Mercadal trobem als araders Gomila. Aquesta família ja fa cent anys que elaboren les barreres que omplen els camps de Menorca. Quatre generacions d'araders fent barreres d'ullastre, baranes, mànecs i fusteria artesana en general.

En Miquel Gomila Salom és mestre artesà honorífic, i als seus 81 anys continua fent màgia amb les seves mans, les eines i la fusta d'ullastre.

El seu fill Miquel, és la quarta generació d'aquesta empresa. Les seves barreres s'exporten a Anglaterra, França, Estats Units, Alemanya,... però, evidentment continuen omplint els camps i les cases menorquines.

Al juny del 2.008 en Miquel Gomila Salom explicava al diari Menorca la seva feina i declarava satisfet: "Amb el meu fill hem celebrat quatre generacions d'araders". Va començar l'ofici amb 18 o 19 anys, el que vol dir que en porta més de 60 treballant l'ullastre.

En Miquel es mostrava molt satisfet per la continuïtat de la tradició familiar, però explicava que malgrat ser una feina molt valorada pels menorquins, l'ofici es perdrà. Quan ell va començar a fer d'arader, al municipi des Mercadal n'hi havia vuit, ara en tota l'illa en queden tres o quatre.

Explica que fa 40 anys passaven una setmana a cada lloc on calia arreglant barreres, arades, carros,... no tenien ni taller. Actualment ja no hi ha carros, ni jous i la seva feina és fer barreres i algunes arades.

La maquinària ha facilitat molt la feina. Abans només tenien l' uxol, la destral, la serra i la barrina. Moltes de les barreres ara tenen una funció ornamental a xalets i urbanitzacions.
Donar un cop d'ull al taller dels araders Gomila és un plaer.
Atentament.
Senyor i

diumenge, 29 d’agost del 2010

Com fer una presentació

A Twitter, Isabel Ferrer, em va fer descobrir el blog de La mirada pedagógica .

I vaig trobar una explicació de Boris Mir, molt clara, de com fer una xerrada o una conferència fent servir el programa PowerPoint. He adaptat la traducció al català de Google i l'he penjat a Issuu.

Exposició feta per Hans Rosling. Per aprendre'n!

Pots posar subtítols en castellà si el domini de l'anglès és minso.

Saber esperar

Com diu Fanny Berger a Educar a niños en la era Digital:
Lamento comunicarles que los niños necesitan desarrollar la capacidad de esperar, de frustrarse, de recibir límites y empezar a modular sus sentimientos y afectos.

El conte de saber esperar de Mireia Canals, Mar Cerdà

"Aquests contes estan pensats per ajudar pares i professors a establir conductes de socialització i hàbits d’autonomia en els infants de 2 a 7 anys. Estan pensats pedagògicament i obren portes creatives a pares, nens i professors. El fil conductor dels contes són en Marc i la Maria, germans de 3 i 1 any i mig, que presenten i acomiaden les històries, sempre positives i relaxants. El llibre inclou: Tres activitats per elaborar amb el nen,una cançó,activitats de vocabulari en anglès i accés al web de l'editorial,per aprofitar millor les prestacions del conte".
* Saber esperar, gaudint del que es fa mentre s'esperen les properes vacances, pot ser una bona cosa! Oi? ;-)

dissabte, 28 d’agost del 2010

Sigues feliç

Al blog Educació emocional, una filosofia de vida, M. Teresa Abellán Pérez mestra del CEIP JOSEP GRAS ha fet una entrada amb un vídeo... dolç. Desitjo que agradi mirar-lo i practicar el que proposa. Hi ha activitats que ens poden regalar petits moments de felicitat. Gràcies.

50 idees per la biblioteca



De bid, textos universitaris de biblioteconomia i documentació número 17, de l'any 2006, de Carme Fenoll Clarabuch i Ciro Llueca Fonollosa

- Ara què hi afegiríem?

divendres, 27 d’agost del 2010

El joc de l'Ariane 5


- Vols descobrir tots els secrets d'aquesta nau i saber com funciona?
- Vols viure el moment del llançament?
- Vols saber per a què serveix?
- Vols comprovar si has après el que t'han ensenyat?
- Doncs endinsa't en el seu lloc web. El web de l'European Space Agency, l'Agència Europea de l'Espai.

L'Ariane 5 va fer el seu primer llançament positiu el 30 d'octubre 1997. Des de llavors l'Ariane 5 ha llançat satèl·lits per millorar les comunicacions, per l'observació de Terra i per fer recerca científica.

Nota:
Aquesta entrada ha nascut després de veure el Telenotícies migdia a tv3 ahir. O és que el Petit Príncep vol que l'anem a visitar?

La gràcia està en que he descobert un filó* i se m'han despertat unes ganes immenses de gaudir amb el grup de segon, treballant a partir de les preguntes "Què és un astronauta?", "Com és la vida d'un astronauta?", "Puc fer aterrar un Ounauta sense trencar-li la closca?".

Ja sé que el tema és lluny de la Terra, però mirant i llegint els materials de l'ESA he pensat que poden servir per estimar més la Terra, per valorar el que tenim i per recuperar el que hem perdut. L'altre cosa que he vist és que podem fer matemàtica, plàstica, experiments, socials,... i potser ens pot sorgir alguna cosa especial a més a més de passar-nos-ho mooooooolt bé. Vés a saber! Es clar que el més important és que ells i elles desitgin compartir amb mi aquesta proposta.

Alguns dels objectius que intentarem aconseguir seran:
  • Fomentar l'interès dels alumnes per la ciència i la tecnologia utilitzant l'espai com a context atraient
  • Augmentar el coneixement i l'interès per la investigació científica i tecnològica en l'espai
  • Estimular la curiositat i creativitat dels nens per obtenir coneixements i desenvolupar diferents habilitats
  • Posar en relleu la importància de la cooperació i la investigació internacionals en el benestar dels habitants de la Terra
* Filó: Cosa, persona, etc., de la qual hom obté molt profit; mina. (Diccionari http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0064328)

Paul Grice i les converses

Conversar costa i val la pena fer-ho bé. En uns altres apunts vells tenia escrites a llapis les màximes de Paul Grice.
Segons Paul Grice les converses, generalment, es basen en un principi de cooperació. Aquest principi de cooperació es defineix com una regla que cadascú espera que segueixi l'altre.

Aquest principi bàsic es desglossa en quatre màximes:

1. De qualitat: intenta que la teva contribució sigui certa, concretament:
a) no diguis el que et sembla que és fals
b) no diguis allò del que et faltin proves adequades
2. De quantitat:
a) Fes que la teva contribució sigui tan informativa com sigui necessari per a les finalitats puntuals de l'intercanvi
b) fes que la teva contribució no sigui més informativa del que calgui
3. La màxima de rellevància fes que les teves contribucions siguin rellevants
4. De manera (intel·ligibilitat), sé clar, concretament:
a) evita el confús
b) evita l'ambigu
c) sigues breu
d) sigues ordenat
Si vols saber més de Paul Grice:

dijous, 26 d’agost del 2010

Joc dels paquets o les maletes i el seu transport

Avui ens copiem a nosaltres mateixos! ;-)
Aquest matí després d'una estona de cerca per trobar un joc que agradés als nostres alumnes de cicle inicial i els preparés per començar amb atenció el proper mes, he anat a parar al blog Psicologia i educació i he trobat, entre d'altres coses molt interessants, aquest joc "post vacances" molt engrescador:
Has viatjat amb avió i perdut les maletes? I amb vaixell? I aquell paquet que no t'ha portat el camió de repartiment?

- Jo sé perquè t'ha passat!
- Si vols portar els paquets al seu mitjà de transport canvia el sentit de les fletxes clicant al seu damunt i fent que la cinta porti el paquet a l'avió, al camió o al vaixell que toca.
- Clica la imatge o l'enllaç del final de l'entrada i, suposo, que podràs jugar.

Les cintes que transporten els paquets a aquest aeroport estan una mica desorientades, així que hauràs de posar-te al davant i canviar la seva direcció segons el color.
http://lnx.rebujito.net/index.php?option=com_docman&task=doc_download&gid=136&Itemid=46&mode=view
Gràcies Núria Canals

Ningú ho va fer!!!

Aquest estiu, com l'anterior, em dedico a llençar apunts antics de cursets, còpies manuscrites de llibres que havia llegit fa molts anys, escrits de vés a saber d'on han sortit...
Alguns d'aquests papers, abans de llençar-los per a que els reciclin, els "digitalitzo" i aquest que hi ha aquí sota estava escrit a llapis i el paper groguejava. He pensat... al blog! El que diu passa a tot arreu, fins que les persones que tenen bona voluntat agafen les regnes:

S'havia de fer una tasca important i Tot el Món estava segur de que Algú ho faria. Qualsevol l'hauria fet, però Ningú la va fer. Algú és va enfadar, perquè era una feina de Tot el Món. Tot el Món va pensar que Qualsevol ho podia fer i que Algú la faria. Però Ningú es va adonar de que Tot el Món va pensar que Algú ho faria. Al final, Tot el Món va culpar a Algú perquè Ningú va fer lo que Qualsevol hagués pogut fer!!!

dimecres, 25 d’agost del 2010

Renoi quin faristol !

En el petit espai ple de llum del Servei d'Arxiu i Llegats de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, descobreixo un moble estrany.
.- Abigail, què és això?
.- Ai, ai, ai, senyor i. Com pot ser que un enamorat dels llibres faci aquesta pregunta? Pensa una mica.

Em trenco una estoneta la closca. Com podeu veure a la fotografia l'estri té uns engranatges molt misteriosos.
.- No ho sé Abigail, mai havia vist un moble com aquest.
.- Segur que n'has vist de més petits. És un faristol.
.- Renoi, quin faristol!

Un faristol, nens i nenes, és un moble o bastidor de fusta o metàl·lic amb peu o sense, que forma un pla inclinat on posem un llibre, una partitura,... per facilitar-ne la lectura.
Aquest té dos engranatges. Un per regular l'alçada i l'altre la inclinació. Per triar la posició més còmoda per a cada persona , cal girar les manovelles.

Al faristol puc fullejar El Ingenioso Hidalgo Don Quijote de la Mancha, editat a Barcelona l'any 1,883 per Montaner y Simon.

Gràcies al faristol el puc consultar sense esforç i amb comoditat .Em sorprenen les il·lustracions de Don Ricardo Balaca.

Si voleu descobrir més secrets del Servei d'Arxiu i Llegats, no deixeu de visitar el blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i

dilluns, 23 d’agost del 2010

Col.lecció Això és art!

L'Èlia i la seva mare, la Tere, ens van recomanar a finals de curs els llibres de la col.lecció Això és art de l'editorial Combel. Amb dos d'aquests llibres, Alexander Calder i Las meninas de Patricia Geis, a la biblioteca de primària hem començat a gaudir del premi Baldiri i Reixac.

- No tens ganes de tenir-los a les mans? Jo he tingut la sort de poder llegir-los i mirar-los de dalt a baix! Gent de l'escola, aquests llibres us estaran esperant a la biblioteca. Això si, són molt delicats, cal anar amb molta cura i mimar-los.

Alexander Calder


Les Menines


imatges de l'epergam, gràcies

diumenge, 22 d’agost del 2010

Proxelecta... Bravo FORGES!!!

Buscava acudits sobre EDUCACIÓ i he trobat aquest... no m'he pogut aguantar ;-)

¿Cómo se hacen los libros?

Estem fent les comandes dels nous llibres de les biblioteques pel nou curs i un dels que tindrem serà...
* Aquest llibre ha estat distingit l'any 2008 amb el Premio Nacional al Libro Infantil Mejor Editado

dissabte, 21 d’agost del 2010

Dissabtes poesia basca (3)

Passejar pel Parque de Doña Casilda de Bilbo, ple de magnòlies i plàtans és un plaer. El parc , que és el més important de la capital de Bizkaia , es va començar a construir l'any 1.907. Seure en els seus bancs i observar la gent et convida a oblidar-te del pas del temps. L'estany, escultures, fonts, escenaris per actuacions, la terrassa de la cafeteria del Museo de Bellas Artes,... un total de 85.000 metres quadrats de tranquil·litat.

D'estil romàntic, és obra de l'arquitecte Ricardo Bastida i de l'enginyer Juan de Eguiraun.


M'aixeco del banc i torno a visitar un museu que sempre et sorprèn. El Bellas Artes va obrir les seves portes l'any 1.914 . Podem gaudir d'obres de El Greco, Murillo, Zurbarán, Goya, Zuloaga, Sorolla, Tàpies, Chillida, Barceló,...

Però per què parlo del Bellas Artes si l'entrada es titula Dissabtes poesia basca (3) ? Doncs perquè en tornar a contemplar el quadre de Aurelio Arteta Errasti "En la romería 1", he recordat el vídeo de Seix Barral dirigit per Arkaitz Basterra Zalbide, i que té com actors a la família Uribe Urbieta.

En 3,14 minuts el vídeo recull un moment genial de la novel·la Bilbao-New York -Bilbao que ja vaig recomanar el passat mes de març.És, com vaig dir, una novel·la molt poètica i casualment el petit moment que descriu el vídeo em va enganxar totalment a la lectura del llibre. Espero que amb vosaltres passi el mateix i correu a la llibreria a buscar el llibre d'en Kirmen.
Podem llegir a les pàgines 12 i 13:
"El abuelo llevó a mi madre al Museo de bellas Artes de Bilbao.Mi madre nunca olvidaría aquel dia; cómo la misma tarde que le anunciaron que se iba a morir, el abuelo la llevó a un museo. Cómo trató, en vano, de que la belleza se mantuviera por encima de la muerte. Cómo se esforzó para que mi madre guardara otro recuerdo de aquel día tan desgraciado. Mi madre siempre recordaría aquel gesto del abuelo.
Era la primera vez que entraba en un museo"




Kirmen Uribe, fins i tot quan escriu una novel·la, no deixa de ser poeta.
Atentament.
Senyor i

divendres, 20 d’agost del 2010

MatMàgic: graelles màgiques



(Ampliar a grandària d'un foli cada una d’aquestes targetes numèriques.)

ENDEVINO EL NÚMERO DE LES GRAELLES MÀGIQUES
Llegiu les instruccions del joc.

Jugueu entre vosaltres i després el podreu fer als vostres companys i explicar-los-hi com és fa.
1- Penseu un nombre de la graella que vulgueu de manera que sigui el mateix per a tots i totes. (Hi ha 5 graelles)
2- Es barregen les graelles i s’ensenyen una a una i vosaltres només heu de dir si està o no està en aquesta graella el nombre que heu pensat. Quan s’hagin passat totes les graelles, mirant o sense mirar la cara on estan els nombres, es podrà endevinar quin és el nombre que han pensat. Segur que de moment no t’ho acabes de creure. (Pots mirar els nombres de les graelles si no tens una estratègia per saber quin és el nombre de referència, ja sigui perquè es vegi al ser transparent o per un codi secret escrit darrera).
3- Espero que després de llegir aquest text, t’atreveixis a fer-ho sense por. Les graelles estan fetes de tal manera que sumant els primers nombres de cada graella on està el nombre que han pensat “on ells diuen aquí està” podràs endevinar-lo. Les graelles comencen pels nombres: 1, 2, 4, 8 i 16 Exemple, si diuen que està a la graella que comença amb el nombre 2 i a la graella que comença amb el nombre 8, el nombre que ells han pensat serà el 2+8=10 (EL DEU)
L'explicació d'aquest joc l'he tret dels documents de matemàtica reflexiva que en Josep Mª i la Meritxell ens van donar i del crp del Segrià, www.xtec.cat/crp.../11-av/5.../endevinoelnumerodelesgraellesmagiques.doc


dijous, 19 d’agost del 2010

El "llibre" que es va menjar un altre llibre.

A l'entrada Petita joia a l'antic hospital, l'Abigail ens va descobrir el Servei d'Arxiu i llegats, que té cura i divulga la documentació i els diferents llegats cedits a l'Institut d'Estudis Ilerdencs.
Avui us volia ensenyar una curiositat del llegat Ramon Areny Batlle. El senyor Areny, home de formació humanística, va ser un dels grans bibliòfils lleidatans del segle XX. Un bibliòfil, nens i nenes, és una persona amant dels llibres, especialment dels rars o preciosos. La seva biblioteca de 5.500 exemplars està formada principalment per monografies impreses a la ciutat de Lleida entre els segles XV i XX. Fins i tot hi ha un incunable, una Carta d'indulgències editada pel taller tipogràfic d'Enric Botel, el primer impressor de la nostra ciutat. Recordeu que un incunable és un llibre que data dels primers temps de la impremta, fins l'any 1.500.Però avui ens centrarem en un "llibre", que realment és una caixa que conté un llibret del segle XVII, concretament de l'any 1.628.

Com a bon bibliòfil, en Ramon Areny estimava els seus llibres, i per protegir aquest llibre amb tapes de pergamí, molt ben conservat, del que només falten les tanques; va encarregar a l'enquadernador una capsa-llibre. Sembla que un llibre s'ha menjat un altre llibre!

El llibret que ara tenim a les mans és : "Avisos de Padre y Rosario de Nuestra Señora". Con licencia en Lerida en casa la viuda Anglada y Andres Lorenço, Año 1.628.

Les biblioteques i arxius són una caixa de sorpreses!
Atentament.
Senyor i

dimecres, 18 d’agost del 2010

Aprenentatge al segle XXI: Manifest pel canvi educatiu

Gràcies a Mario Aller he trobat que al blog de Fernando Santamaria hi ha el Manifest pel canvi a l'escola. El poso perquè penso que és un manifest que expressa part dels meus pensaments sobre aquest tema. Potser també també reflecteix els vostres?

1. Conrear la creativitat: posar més èmfasi en les habilitats que ajudaran als joves a progressar i prosperar al segle XXI, tals com a pensament crític, resolució de problemes, aprenentatge col·laboratiu, adaptabilitat, iniciativa, capacitat per accedir i analitzar la informació, curiositat i imaginació.
2. Fomentar l'aprenentatge flexible: organitzar l'aprenentatge entorn de projectes i estudis a curt termini. Involucrar-se en el treball basat en un projecte del món real, impulsat per la investigació, rellevant i rigorosa.
3. Confiar en els estudiants: fomentar l'aprenentatge basat en el grup i permetre que els estudiants ensenyin uns a uns altres. Oferir més alternatives sobre com mostrar el coneixement i les competències, proves d'aptitud, habilitats, així com de la memòria, i incloure els crèdits obtinguts a través de l'activitats extra-curricular.
4. Fi del cicle de l'avaluació de tot-en-una vegada: introduir un sistema d'avaluació contínua i flexible que permeti avaluar el treball a mesura que es va realitzant. Fomentar l'acte-avaluació, l'avaluació per parelles i l'avaluació basada en portafolis.
5. Adoptar la diversitat: Vivim en una societat diversa i multicultural. Les nostres escoles haurien de reflectir aquest fet en un currículum que tingui en compte coneixements previs, opinions i habilitats diverses.
6. Promoure el respecte mutu: desenvolupar una cultura de respecte mutu i aprenentatge entre el professor i l'estudiant. No és una tessitura d'un contra trenta.
7. Invertir i construir sobre espais d'aprenentatge físics: adoptar tot el potencial dels mitjans de comunicació social, tecnologies de jocs, entorns virtuals d'aprenentatge i altres plataformes d'aprenentatge alternatives.
8. Repensar el paper dels professors: permetre que els professors actuïn com a guies en lloc de jutges dels resultats fent que els sigui més fàcil variar els seus enfocaments d'acord a les circumstàncies, el tema i les preferències dels aprenents.
9. Prova de futur [Future Prof.]: la tecnologia i la cultura estan canviant a un ritme ràpid. Necessitem desenvolupar un currículum responsable que permeti a professors i escoles respondre ràpidament al nou coneixement, cultura viva i tecnologies emergents.
10. Aula global: vivim en una societat globalitzada. El nostre entorn d'aprenentatge hauria de reflectir això. Per navegar en un món del segle XXI necessitem ser cultes en una societat multicultural, saturada de mitjans de comunicació i altament tecnologizada. Podem fer això mitjançant projectes col·laboratius significatius amb estudiants de qualsevol part del món.

(traduït per Opentrad. Gràcies)

dimarts, 17 d’agost del 2010

Façanes literàries (3).

Com ja us he explicat la Librería Alcaraván de Urueña és un petit tresor. A més a més de la colla de llibres especialitzats en Castilla y León, podem descobrir perles molt especials com el Cuaderno de Caligrafia rústica romana, o el Abecedario completo del Códice 46 Sriptorium del monasterio de Suso; les dues editades per Ediciones Emilianenses.

Però segur que voleu saber perquè un assaig del món del llibre em va deixar bocabadat. Cal anar una mica enrere, al març d'aquest any. A l'entrada titulada Ja no són bessones! vaig comentar la sorpresa al trobar un tercer llibre amb la mateixa il·lustració a la coberta; el quadre de Carl Spitzweg " Der Bucherwurm" ( ratolí de biblioteca). Els llibres "El narrador de cuentos", "Libro de Libros"i "L'home manuscrit" la lluïen orgullosos.



Si ja va ser una sorpresa descobrir un tercer llibre amb la mateixa coberta, el llibre que en aquell moment tenia a les mans era el quart amb el ratolí de biblioteca !
"Enfermos del libro.Breviario personal de bibliopatías propias y ajenas", de Miguel Albero editat per la Universidad de Sevilla és en paraules del seu autor: "Un recorrido personal y desenfadado por las muy variadas bibliopatías. Bibliófagos, bibliocleptómanos, biblioclastas, bibliófobos, y bibliófilos pululan por este ensayo , descubriendo patologías que el lector quizás desconoce, o tal vez que padece muy a su pesar. El que esté libre de pecado ya puede comprarse un libro electrónico".





Un assaig molt recomanable pels enamorats dels llibres. Molt documentat i amb un sentit de l'humor refinat, hi trobem una colla cites de llibres, estudis, i adreces per entrar i remenar en blogs bibliòfils.
I per acabar aquí teniu la dedicatòria del llibre:
" A la memoria del Profesor,
que me enseñó a apreciar el valor de los libros
y también de las palabras.
Más años pasan, más te echo de menos".
Atentament.
Senyor i
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...