Passejar pels mercats és una bona oportunitat per obrir bé els ulls i les orelles. A més a més, si la ciutat per la que et mous és força diferent a la teva, encara cal estar més atent. Nenes i nens estava per Yeni Camii Caddesi bocabadat amb la bellesa de la mesquita Yeni Camii iniciada l'any 1.597 per Valideu Saliye, mare del sultà Melmet III.
Istanbul és una ciutat màgica en la que descobrirem una colla de coses molt interessants . El meu primer objectiu és compartir amb vosaltres els colors, ( les olors de moment no ho permet l'ordinador), del Basar de les Espècies també conegut per Basar Egipci ( Misir Çarsisi). Però a l'exterior d'aquest basar hi ha un fantàstic mercat d'aus, flors, plantes, hortalisses,...No puc creure el que veig, agafo la càmera per poder presentar-vos al Professor Doctor Sülük...
En uns bidons de plàstic plens d'aigua hi ha una colla de sangoneres ( en turc sülük ), i el cartell que tenen els venedors deixa molt clar que és un remei molt efectiu per: varise ( varius), egzamaya ( èczema ), migrene ( migranya), bel agrisina ( mal d'esquena), mantara ( fongs), kasintiya ( picor), romatizmaya ( reumatisme),....
La hirudoterapia és un tractament utilitzat des de l'antiguitat en el que les sangoneres ens xuclen sang de la zona afectada i al teixit congestionat s'alleugereix la pressió. Al segle III abans de Crist era un mètode imprescindible pels metges d'Egipte. A l'Edat Mitjana era una pràctica molt estesa. Nosaltres fa molts anys que no utilitzem sangoneres, però com podeu veure hi ha llocs en que és tan normal que fins i tot les venen al mercat. Encara sorprès pel Professor Doctor Sülük, entro al Basar de les Espècies. El voleu veure? Atentament. Senyor i
Els nens i les nenes del grup 2 de segon, ahir, van veure com es podien triar llibres i com es pot fer una fitxa bibliogràfica. Per fer-ho hem navegat per SOL. Servicio de Orientación de Lectura. Hem triat llibres per temes, per personatges, hem vist com es feien les fitxes, quines dades havien de tenir... Després Malena Ballena va entrar en acció. És un llibre que els hi ha agradat molt. L'ha escrit David Cali i les il.lustracions són de Sonja Bougaeva. Espontàniament, a l'acabar, han aplaudit. Després hem estat parlant del tema una bona estona i només hem pogut fer dos préstecs.
Els migdies a la Biblioteca, sovint són una mica màgics. Avui, com quasi cada dia, l'Anna C. llegia amb la Rosa. Feia goig sentir-la. A prop tenia les seves amigues. Es notava que hi estava bé. A mi m'agrada pescar bons moments, aquest n'és un.
Des de la biblioteca, els alumnes de 4t vam enregistrar la nostra obra de teatre com si d'un conte es tractés. Vam enregistrar el text, els sons, vam escollir les músiques i el resultat va ser molt interessant. Hem aprofitat l'audio enregistrat per posar-lo com a treball dins el "Llibre de Sant Jordi", però si algú el vol escoltar des de la xarxa també pot fer-ho aquí. EN PERE SENSE POR. A més a més unes quantes imatges per recordar el gran moment!!!! En Pere sense por on PhotoPeach
El programa del canal 33 , Quequicom va emetre ahir un capítol dedicat a l'energia nuclear. Si vols saber "què és una central, què és l’urani i què és la radioactivitat, la contaminació i la irradiació, amb una mirada exclusivament acadèmica... NO T'HO PERDIS! En Jaume Vilalta, Samantha Vall i el geòleg de la UB Manel Viladevall ho van explicar d'una manera molt entenedora i per a tots els públics.
Remenar llibres el dia de Sant Jordi és molt gratificant. He de confessar-vos que el passat dissabte em vaig quedar bocabadat, a la mateixa parada hi havia dues cobertes bessones... Dues novetats exposades compartien la fotografia d'Eugeni Fornaco "Lectura compartida" del 1.961. A la col·lecció A tot vent de Proa , la coberta del llibre de Xavier Vernetta "País de llops" podem veure com un enllustrador aprofita per donar un cop d'ull al diari del client...
L'última novel·la de Ignacio Martínez de Pisón " El día de mañana" editada per Seix Barral Biblioteca Breve, utilitza la mateixa fotografia!
Eugeni Forcano va fotografiar magistralment els carrers de Barcelona durant la dècada dels seixanta del segle XX. Fornano de 83 anys té els premis Ciutat de Barcelona dels anys 1.963 i 1.975. Al 2.005 al Palau de la Virreina es va fer una antològica de la seva obra. Un dels grans de la fotografia catalana , comparable a Francesc Català-Roca i Xavier Miserachs , va rebre al 2.009 la Medalla d'Or al Merit Artístic. Atentament. Senyor i
Després de la diada de Sant Jordi sempre surten les llistes dels més venuts, i enguany una de les novel·les preferides ha estat L'arqueòleg que ens explica el viatge de Bonaventura Ubach, monjo de Montserrat, a l'Orient Mitjà. Martí Gironell ens explica de forma novel·lada aquest viatge.
Però no volia parlar-vos d'aquest llibre del que s'han fet moltes ressenyes últimament, sinó del dietari editat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat, en el que Bonaventura Ubach ( 1.979 - 1.960 ) , narra la seva estada durant quinze mesos a l'Iraq entre 1.922 i 1.923.
Dietari d'un viatge per les regions de l'Iraq ( 1.922 - 1.923 ) de P.Bonaventura Ubach ens permet viatjar per un món molt diferent a l'actual. El pare Ubach era un erudit i un gran viatger i negociant. Es va instal·lar a Bagdad com a centre d'operacions i va organitzar expedicions per Babilònia, Ur dels Caldeus, Susa, Bàssora , Pèrsia, Mossul, part del Kurdistan seguint el Tigris i l'Eufrates, ... El seu objectiu era conèixer les antigues cultures de l'Orient Mitjà i comprar material per a la il·lustració de la Bíblia que preparava.
El llibre està molt ben editat i és tot un plaer llegir-lo i que formi part de la biblioteca personal. Hi ha molt material fotogràfic fet pel mateix monjo de Montserrat. Fotografies de monuments, de la vida quotidiana, de persones,...
Font : pàgina 69. Cuffes fotografiades per Bonaventura Ubach
A la pàgina 69 escriu les experiències del 30 de setembre de 1.922 i ens explica: " Una altra curiositat remarcable d'aquest riu ( parla del Tigris ), és la que fa referència a les petites embarcacions per passar d'una riba a l'altra, o per a un reduït trajecte: més que no pas una barqueta, hom utilitza uns grans coves rodons, nomenats cuffa, fets de nervis de fulles de palmera lligats entre ells i recoberts amb una capa de betum. Són sòlides, desplacen un volum d'aigua considerable, i poden encabir unes trenta i més persones. Un any després, el 30 de setembre de 1.923 podem llegir el comentari sorprenent de la seva visita al Museu Egipci a El Caire. A la pàgina 181 escriu: " La meva primera i gairebé única visita ha estat al Museu Egipci. El Director m'ha fet un molt amable acolliment i després d'una llarga conversació, m'ha introduït als soterranis del susdit Museu, on m'ha deixat tota llibertat per a escollir els següents objectes: dos sarcòfags, una mòmia de l'època ptolemaica ( 10 esterlines). Una mòmia de cocodril, molts altres objectes de l'antiga civilització egípcia. En conjunt 27 esterlines . Una col·lecció de déus egipcis, molts d'ells en bronze; un cofre amb inscripció per a les entranyes de mòmia; tot plegat: 15 esterlines. Al P.Bovier la-Pierre, per diferents objectes i menudalles d'etnologia àrabs: 3 esterlines. Per altres objectes antics: 1,4 esterlines. Un llibre magnífic, no espereu al proper Sant Jordi per compar i llegir aquesta joia. Atentament. Senyor i
Al blog del cicle inicial , ahir, va sortir una entrada com aquesta dedicada només a la seva gent. Avui, des del blog de la biblioteca convidem a tots els cicles a respondre la mateixa pregunta, si voleu... es clar! Per ara no si no ho feu no us baixarem la nota! ;-)
Escriu-nos, vols? Escriu-nos quin llibre t'ha agradat més que et regalessin o quin t'hauria agradat que et regalessin o quin llibre t'has comprat. Si ho fas ens regalaràs una mica de felicitat.
I si no ho saps aquí et deixo uns enllaços on podràs triar i remenar i... jugar, si vols!
Ja fa dies que vull fer una entrada dedicada a Éric-Emmanuel Schmitt. Avui ho he aconseguit. L'origen d'aquest interès va ser la La Contra de La Vanguardia, del dia 13 d'abril. A casa la teníem retallada i fins avui no m'hi he posat.
A vegades, malgrat sents que estimes a algú, et reprimeixes i no li dius. El què dirà i el què pensarà de nosaltres ens domina. Però com diu el dramaturg, escriptor, guionista i director de cine:
Crec que s'ha d'estimar la vida com és, sense il.lusions, sabent que és curta, vulnerable i plena de dolor.
I si no dius, no comuniques d'alguna manera, a qui sigui que l'estimes... penso que et perds ocasions de sentir-te feliç i, potser, de fer feliç a qui li ho dius o li fas sentir.
Cercant la traducció al català de La Contra escrita per Ima Sanchís he trobat el blog "Gestalt & Coaching. Una porta oberta al teu benestar" , http://gestaltcoaching.wordpress.com/, on Pura Serena també li dedica una entrada i on he trobat aquesta tira còmica d'en Carlitos que s'imagina el que vol fer i no ho fa. Na Pura escriu:
Si es queda imaginant què passarà i no fa cas a la seva necessitat, es converteix en una situació inconclusa, que crea ansietat i frustració, i anirà apareixent un cop i un altre, fins que es tanqui. Aquesta és la base de la neurosi.
Res... fem servir més la paraula estimar, demostrem que tenim amor per tot el que ens envolta i fem-ho saber.
Més: l'enllaç d'aqui sota et porta a l'entrevista que cinema 3 va fer al senyor Éric-Emmanuel Schmitt per la pel.lícula "Cartas a Dios". http://www.tv3.cat/3alacarta/videos/3473890
Tal com havia promès, nenes i nens us explico qui era el professor Sr. Philippe Wolff. Membre de l'Institut de França i professor d'història medieval a la Universitat de Toulouse- le Mirail, al jubilar-se va donar a la Biblioteca Publica del Govern d'Andorra un dipòsit molt important de documents d'història medieval ( la seva especialitat acadèmica).
A la Sala Wolff i poden treballar estudiants universitaris, investigadors o persones interessades en aquest període històric . Cal demanar per escrit una autorització.
Els llibres que a la biblioteca saben que es demanen molt per a treballs i recerques es guarden amb molta cura al dipòsit de llibres que podeu veure a la fotografia següent.
A la Sala d'Adults tenim un petit espai de consulta multimèdia on es pot accedir a internet mitjançant tres ordinadors. També hi ha 2 PCs per treballs d'ofimàtica.
La biblioteca organitza activitats d'animació a la lectura obertes a tothom. Reben visites d'autors. Tenen guies de lectura. A la sala infantil les famílies poden gaudir d'animacions trimestrals amb tallers, jocs, concursos, l'hora del conte i projeccions de pel·lícules. S'organitzen diversos concursos literaris. Surto de la biblioteca després d'agrair altra vegada l'amabilitat i el tracte rebut. Tinc ganes de passejar per la capital andorrana perquè ja porto molta estona entre llibres.
Sense gairebé adonar-me, xino-xano arribo a Escaldes-Engordany. Andorra és un petit país dels Pirineus on es donen la mà el passat i el present. Podeu gaudir d'arquitectures molt diferents...
Abans de tancar l'última entrada d'aquesta petita descoberta, volia agrair al Govern Andorrà, concretament al Ministeri d'Educació i Cultura, les facilitats per visitar i fotografiar la Biblioteca Nacional, l'Arxiu Nacional i la Biblioteca Pública del Govern. Atentament. Senyor i
Per Sant Jordi llegir, mirar, pintar, olorar, estimar, ... i el que vulguis, o el que puguis fer.
Afegit: I... el dia 25 d'abril al blog de na Amaya Padilla, he trobat una aplicació per a crear les teves pròpies mandales, es diu Myoats. Després cal imprimir-les:
El Servei d'informació i préstec ens permet el lliure accés als fons de la biblioteca que estan ordenats seguint la Classificació Decimal Universal ( C.D.U). Qualsevol persona amb més d'un any de residència al Principat d'Andorra pot fer ús del préstec de documents.
Els usuaris de la biblioteca tenen a la seva disposició una fotocopiadora. A la Sala Audiovisuals-Fonoteca hi ha 12 espais per veure documents en vídeo o DVD, escoltar compactes o consultar enciclopèdies en disc compacte interactiu.
L'any 1.987 es va crear la videoteca, en la que tenim 1.800 documents ( 900 films, 19 sèries de TV , 450 pel·lícules infantils i 450 documentals).
La Sala Uned és un servei de suport per als estudiants inscrits a la Universitat Nacional d'Educació a Distància residents al Principat. Segueixo a les bibliotecàries i arribem a una de les joies de la Biblioteca Pública del Govern, la Sala Wolff.
Si voleu saber qui era el professor Sr. Philippe Wolff i remenar per aquesta sala, no deixeu de visitar el blog de la biblioteca. Atentament. Senyor i
Per fi els nens i nenes de CM hem acabat de recitar les poesies de Joana Raspall que hem triat, i ho hem fet així de bé: Si no sentiu el so quan reproduiu el reproductor del goear, cliqueu sobre el nom de l'alumne/a i el pedreu escoltar. NO VIRTUAL Tinc per amic un noi de carn i ossos, no virtual, un amic de debò que xuta i encistella i neda i corre com el millor. Cada dissabte sortim amb la bici i sempre em guanya, pedalejant; jo l’escridasso: -Tu, poca-solta! No corris tant! Ell diu, fent befa del meu desfici: -Ets un cagueta! Però se’n burla només per joc i fuig; jo crido; ens fem escarnis... I no s’enfada, ni jo tampoc.
EL PATINET Ai, si volguessis venir!... Tinc un patinet amb ales que vola com els ocells i s’enlaira sobre torres i campanars i castells. Des d’allà dalt veig els pobles com uns pessebres petits, i camps i prats, com pedaços de tots colors, mal cosits. Els boscos són com bufandes de vellut que s’han posat les muntanyes, per guardar-se del riu moll i el vent glaçat. Ai, si volguessis venir!... Estic segur que et plauria; però a mi m’agradaria més que tot, tenir-te amb mi.
AMICS De tota la colla són els més amics l’un és nat a l’Àfrica l’altre és fill d’aquí Pell blanca, pell negra… són ben diferents; si només s’assemblen pels ulls i les dents! Parlant amb rialles, mentre van jugant, amb poques paraules sempre s’entendran. Per deixar la “bici” només cal dir: “té” i per regraciar-ho els basta: “molt bé!” Xutar la pilota és com conversar: un peu pot dir: “meva!” o bé: “teva,va!” Quan l’un té moneda per comprar un llamí, tria un tros de coca que es poden partir, que l’altre té boles de banús pintat, i li’n dóna alguna sempre que han jugat. Les places són amples, per als dos amics; i els carrers alegres; i els jardins, bonics… Però, casa seva és un altre món: l’un hi troba els mobles que tan lluents són, l’altre, la màrfaga que li fa de llit. Qui sap què somnia, cadascú, de nit! Quanta diferència separa els amics! Els uns són ben pobres, els altres, prou rics… però, al fons, se senten privilegiats: Tots dos tenen mare i són estimats.
La pilota i la sabata fa temps que són enemigues. No voldrien jugar juntes i sempre hi han de jugar. L’una rep les patacades l’altra malmet la puntera; no hi ha més jocs, per a elles, que aquell de botre i picar.
A la vida tot s’acaba… i ve el moment que es fan velles. Després d’estar abandonades en algun racó polsós, es retroben dins la panxa d’un camió de deixalles, camí dels abocadors: -Hola, pilota aixafada! -Hola, sabata esbotzada! -Fa molt de temps que no et veia; no tens ganes de jugar? -Prou que ho faria, sabata, si aconseguien inflar-me; però i tu? – Jo no puc moure’m sense el peu que em fa xutar. Han callat. Semblen amigues; no en trauran res de renyir. Al pas del temps, les baralles Sovint acaben així. ALBERT REMACHA
PODRIES Si haguessis nascut En una altra terra, Podries ser blanc, Podries ser negre… Un altre país Fora casa teva, I diries “sí” En un altra llengua. T’hauries criat D’una altra manera Més bona, potser Potser més dolenta. Tindries més sort O potser més pega… Tindries amics I jocs d’una altra mena; Duries vestits De sac o de seda, Sabates de pell O tosca espardenya, O aniries nu Perdut per la selva. Podries llegir Contes i poemes, O no tenir llibres Ni saber de lletra. Podries menjar Coses llamineres O només crostons Secs de pa negre. Podries ….podries… Per tot això pensa Que importa tenir les mans ben obertes i ajudar qui ve fugint de la guerra fugint del dolor i de la pobresa Si tu fossis nat A la seva terra La tristesa d’ell Podria ser teva.
Missenyora la balena es veu tan feixuga i plena que té enveja del dofí. Prou voldria presumir de ser gracil i lleugera com el seu amic! Espera d’ell, que és gentil i discret, que li dirà el seu secret d’amagat de les veïnes: Per què tens formes tan fines?- Li pregunta – Com t’ho fas? – Ell se’n riu per sota el nas i li diu – Tu, per ser grassa, és que potser menges massa? Només just per l’apetit. Doncs, el règim que he seguit és aquest mateix, amiga Tenim una llei antiga que a tots ens fa diferents; vas errada, si pretens tenir un cos que no et pertoca. Qui neix colom, no neix oca; qui balena, no dolí; cadascú amb la seva forma. Tu ja ets bella sent enorme; no et cal assemblar-te a mi! LÍDIA OLIVER
De mica en mica vaig fent emergir al blog, el que ja fa dies, en Carles Duaigües ens va enviar.
Avui toca La UP, la Universidad de padres. I com que el 16 de maig s'obre la matrícula, penso que aquests dies poden ser un bon moment per pensar si algú es vol matricular o no.
Proyecto pedagógico dirigido por José Antonio Marina para colaborar con los padres durante todo el proceso educativo de sus hijos. La idea fundamental de este proyecto es que toda la sociedad debe ayudar en esta tarea. Aspiramos a recuperar un discurso educativo optimista y alegre, que en la actualidad se ha olvidado.
Una mica accelerat entro a la biblioteca, perquè m'agrada ser puntual però m'he distret parlant amb les responsables de l'Arxiu Nacional. Em disculpo i molt amablement les bibliotecàries em comencen a explicar la història, les sales i els serveis que ofereix la biblioteca. L'any 1.996 és va inaugurar a la Casa Bauró la nova Biblioteca Nacional ( creada l'any 1.930). La biblioteca de l'edifici Prada Casadet va passar a ser la Biblioteca Pública del Govern.
Podem consultar un important fons de llibres, revistes, diaris, vídeos, CDs... A la Sala infantil i juvenil hi ha 10.000 documents ( 3.000 de coneixements i 7.000 d'imaginació). També podem triar entre 8 revistes.
Un espai molt agradable i ple de llum, és el racó dels més petits, en el que els pares poden acompanyar als seus fills en la magnífica descoberta de la lectura.
La Sala d'adults, de lectura i consulta, té un fons de 18.000 documents ( 10.000 de matèries i 8.000 de lectura). A la secció de revistes es pot triar entre 64 títols ! Si vols llegir el diari cal escollir-ne un dels 12 entre nacionals i internacionals.
Sec una estona en aquesta sala per gaudir dels seus fons. El silenci és absolut... Molt aviat al blog descobrirem altres espais i serveis de la biblioteca de la capital andorrana. Atentament. Senyor i
La importància vital de llegir a casa. Ens diuen des de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez:
El Centro Internacional del Libro Infantil y Juvenil de Salamancas'ha especialitzat en donar eines als pares per a què llegir a casa sigui una llavor capaç de crear un gust per la lectura que duri tota la vida. Hem sintetitzat els nostres consells per impulsar la lectura des de la família en sis claus que han d'obrir la porta de la lectura als nens.
La Fundació ha tingut la sort que Arnal Ballester ens acompanyi en aquest afany creant la preciosa animació que aquí us presentem, un exemple de creativitat que, segura i merescudament, circularà aviat per multitud de canals digitals.
Quan els documents estan perfectament conservats i restaurats, els arxivers del servei fotogràfic i reprografia s'encarreguen de la reproducció de la documentació original en microfilms. Gràcies a la seva feina és més fàcil l'accés i la consulta dels fons de l'arxiu.
Tots els fons poden ser reproduïts, però la reproducció de fons privats requereix un permís dels propietaris. Cada còpia que surt de l'arxiu té un contracte especificant quin ús se li donarà. Les reproduccions fotogràfiques es lliuren en format CD.
Un dels fons més importants és l'Arxiu de les Set Claus que possiblement es va crear al segle XV, a partir del 1.419 ; any en el que els consenyors d'Andorra reconeixen i legitimen l'òrgan politicoadministratiu del poble andorrà, el Consell de la Terra, que posteriorment fou el Consell General de les Valls d'Andorra.
L'any 1.580 tenim la primera referència documental de l'Arxiu de les Set Claus. Des de 1.993 la documentació original està a l'Arxiu Nacional. Hi ha documents que van del 1.176 al 1.978, i es poden consultar en suport microfilm. El fons aplega 5.525 documents en paper, 190 peces en pergamí i 39 llibres manuscrits.
Deixo l'Arxiu Nacional després d'agrair el tracte rebut . Als baixos del mateix edifici Prada Casadet ja m'esperen a la Biblioteca Pública del Govern. Hi voleu entrar? Atentament. Senyor i
Istanbul és una ciutat màgica en la que descobrirem una colla de coses molt interessants . El meu primer objectiu és compartir amb vosaltres els colors, ( les olors de moment no ho permet l'ordinador), del Basar de les Espècies també conegut per Basar Egipci ( Misir Çarsisi). Però a l'exterior d'aquest basar hi ha un fantàstic mercat d'aus, flors, plantes, hortalisses,...No puc creure el que veig, agafo la càmera per poder presentar-vos al Professor Doctor Sülük...
En uns bidons de plàstic plens d'aigua hi ha una colla de sangoneres ( en turc sülük ), i el cartell que tenen els venedors deixa molt clar que és un remei molt efectiu per: varise ( varius), egzamaya ( èczema ), migrene ( migranya), bel agrisina ( mal d'esquena), mantara ( fongs), kasintiya ( picor), romatizmaya ( reumatisme),....
La hirudoterapia és un tractament utilitzat des de l'antiguitat en el que les sangoneres ens xuclen sang de la zona afectada i al teixit congestionat s'alleugereix la pressió. Al segle III abans de Crist era un mètode imprescindible pels metges d'Egipte. A l'Edat Mitjana era una pràctica molt estesa. Nosaltres fa molts anys que no utilitzem sangoneres, però com podeu veure hi ha llocs en que és tan normal que fins i tot les venen al mercat.
