No són les tics, és el que l'alumnat pot fer amb elles

Itinerari de la troballa: de Maestra de Infantil, a Mis experiencias Tic, passant per Antonia Vivas i arribant a Jaime Olmos i el seu Passet a passet on he trobat:

No són les tics, és el que l'alumnat pot fer amb elles

Tic + Educación = ¿Escuela nueva?

View more presentations from Jaime Olmos

Dóna-li temps al joc

Conchi de Maestra de Infantil m'ha descobert el web http://www.daletiempoaljuego.com/

Hi trobaràs les paraules que Imma Marín, de l'Observatorio del Juego Infantil, va dir a l'article: "Jugar, la millor activitat extraescolar"

...Assenyala Marín que "sota una sobrevaloració de les activitats útils, oblidem que el joc és l'activitat que possibilita la sana digestió dels coneixements i aprenentatges, així com de les experiències, viscudes pels nens. Jugar és una font inesgotable de plaer, alegria i satisfacció, que permet un creixement harmònic del cos, la intel.ligència, l'afectivitat, i la sociabilitat. Ara i sempre el joc és i ha estat un element fonamental en el desenvolupament de la persona. No obstant això, les agendes dels nostres fills solen estar carregades d'activitats deixant poc espai al joc ".

També s'hi pot trobar un llistat de jocs per jugar Online i Offline!:

http://www.daletiempoaljuego.com/listado-de-juegos

10 Competències bàsiques de l'educador del segle XX!

Des del Google + de Carles Duaigües: 10 competencias del nuevo docente de Telmo Viteri. Estan escrites l'any 2008 però semblen futuristes!!!

Arquitectura amb fil i agulla.

El passat 7 de juny es va inaugurar a Getaria el museu dedicat al modista-creador Cristóbal Balenciaga Eizaguirre, un dels grans dissenyadors del segle XX. Ja fa uns anys al País Basc podem gaudir d'un esclat de propostes arquitectòniques. Cristóbal Balenciaga Museoa, obra de l'arquitecte cubà Julián Argilagos, s'afegeix a la llista de visites obligades per als amants de l'art de pensar edificis.

El Palacio Aldamar va ser construït a mitjans del segle XIX i en ell passaven l'estiu els marquesos de la Casa Torres. La mare de Balenciaga, Martina Eizaguirre, era cosidora i treballava per algunes famílies destacades, entre elles la dels marquesos de Casa Torres.

Martina feia moltes visites i proves al palau i Cistóbal l'acompanyava. De ben petit va veure i admirar vestits sastre encarregats a Londres i vestits comprats a Paris. Aquest nen de Getaria va aprendre molt aviat a cosir al costat de la seva mare. Els propietaris del Palacio Aldamar es van adonar molt aviat de les grans capacitats d'en Cristóbal.

Als dotze anys es va traslladar a Donostia on s'inicia el seu aprenentatge com a sastre als millors establiments del moment Casa Gómez i New England. Als divuit anys ja era el cap del taller de confecció per a senyora dels Grans Magatzems Au Louvre de Donostia. Amb pocs anys va ser reconegut com a creador genial.
El museu està dividit en set àrees. A la sala 0 podem veure un documental sobre Cistóbal Balenciaga. Aquesta sala està situada al Palacio Aldamar. La resta del palau s'utilitzarà més endavant per a les exposicions temporals.

Les sis sales en les que podem contemplar les creacions d'en Balenciaga tenen controlada la llum, la temperatura i la humitat. A cada sala trobem una pantalla en la que podem veure un vídeo que ens fa una petita introducció. Les sales són: Començaments, Dia, Còctel, Nit, Núvies i Essencial.

Alguns dels comentaris de Christian Dior deixen molt clar la gran admiració dels grans per l'arquitecte dels vestits:
" Amb els teixits nosaltres fem el que podem, Balenciaga fa el que vol".
" L'alta costura és com un orquestra que dirigeix Balenciaga. Els altres modistes som els músics i seguim les indicacions que ell dóna".
Era un home amb idees clares i contundents. Sobre el seu ofici afirmava:
"Un buen modisto debe ser arquitecto para la forma, pintor para el color, músico para la armonia y filósofo para la medida".
Cistobal Balenciaga Museoa, una genialitat més, per gaudir plenament del País Basc.
Atentament.
Senyor i

Manual d'instruccions per a la vida

des de http://www.dreig.eu/caparazon/2011/07/25/videos-autoayud/.

Gràcies Dolors.

Canal Comunica

1. CC és un projecte d'ús escolar basat en les TIC amb la missió d'educar en comunicació
2. CC és un projecte compatible amb el currículum escolar i còmode perquè el material és accessible gratuïtament a través d'Internet.
3. CC és un projecte obert on els mitjans i l'audiència parlen per primera vegada.
4. CC és un projecte reconegut i recolzat per totes les administracions i institucions del sector de la comunicació i el sector escolar.

No sé quants anys fa, exactament, que Canal comunica és present a la Xarxa, jo l'he descobert aquest mes de juliol i penso que pot ser útil per treballar l'anàlisi de la publicitat, el sentit crític, el consum responsable...

http://recursostic.educacion.es/comunicacion/canalcomunica/acercade.php

El futur del llibre?

The Fantastic Flying Books of Mr. Morris Lessmore iPad App Trailer from Moonbot Studios on Vimeo.

Gràcies Gracia

Krapooyo

Des del blog de la biblioteca de l'escola Jaume Balmes de Cervera i de la mà de Teresa, ens arriba en Krapooyo de Yannick Puig.
En Krapooyo és un personatge ben curiós. En un tres i no res passa de ser una llavor a ser un estrany ésser que ...

Krapooyo from Yannick Puig on Vimeo.

6 mila milioi Beste.

Passejar per Donostia sempre és molt bona proposta. Els carrers de la Parte Vieja són tot un espectacle. Aniré a San Telmo Museoa, renovat i ampliat. El Museo de San Telmo és el més antic del País Basc. Quedo bocabadat, la nova proposta arquitectònica presenta l'antic convent dominic del segle XVI unit a la proposta dels arquitectes Nieto Sobejano.

Avui no parlaré de l'exposició permanent d'etnografia basca, que ja justificaria la visita, sinó de la primera exposició temporal amb la que s'ha presentat el "nou" San Telmo. Fins al 21 d'agost la proposta 6 mila milioi Beste ( 6 mil milions d'Altres) , us sacsejarà el cor i l'ànima...

Aquesta vídeo instal·lació és una proposta fascinant. Yann Arthus-Bertrand esperava a Mali la reparació d'una averia del helicòpter amb el que estava fent un reportatge per a una revista. Mentre esperava va conversar tot el dia amb una persona del país que li va explicar les seves pors, les esperances, la vida diària,...L'única ambició d'aquell home era alimentar als seus fills.
En Yann va quedar molt sorprès per la mirada de l'altre, i d'aquesta llarga conversa neix la proposta 6 mil milions d'Altres.

Després de 10 anys sobrevolant el planeta per fer "La Terra vista des del cel", Yann va començar al 2.003 aquest colossal projecte amb Sibylle d'Orgeval i Baptiste Rouget-Luchaine. Sis reporters van anar a buscar l'Altre a 78 països. En total 5.600 entrevistes en primer pla. Gent molt diversa van contestar a les mateixes preguntes. La pantalla ens mostra un rostre, milers de rostres, tots diferents,... tos iguals...

Cinc anys de rodatge, 4.500 hores filmades, més de 50 idiomes, 40 preguntes que us faran pensar moltíssim... Aquí teniu algunes de les preguntes:
.- Què representa per vostè la família?
.- Què li agradaria transmetre als seus fills? .
.- Què ha après dels seus pares?
.- Quin era el seu somni de nen/nena?
.- I actualment, quin és el seu somni?
.- A que ha renunciat?
.- És feliç ?
.- Què és per vostè l'amor?
.- Quan va plorar per última vegada?
.- Perdona fàcilment? Què no podria perdonar? ....

Podeu entrar a uns prismes i cilindres gegants on està escrit el tema del que parlen els entrevistats: família, sentit de la vida, primers records, històries d'amor,....; i el minuts de cada gravació. És important mirar el programa de mà per organitzar-se. Cal triar, ja que l'exposició està composta per 11 hores de projecció. Molt amablement els treballadors del museu us segellaran l'entrada i podeu sortir a dinar gaudint de la magnífica gastronomia donostiarra , per continuar a la tarda la visita... També podeu dinar al restaurant del museu.

Abans de sortir, seieu una estona a Missatges, on els entrevistats us faran reflexionar amb les seves propostes. Cinc pantalles omplen l'espai de grans idees dels Altres...
6 mila milioi Beste una vídeo instal·lació imprescindible.
Atentament.
Senyor i

Com consultar l'epergam des de casa

Avui Rosa Bernal de SOFTWARE EDUCATIVO y herramientas informáticas aplicables a la educación ha fet que descobrís Tildee. És una aplicació que t'ajuda a fer tutorials. M'he posat una estona a la feina i he fet aquest esborrany de com consultar des de casa l'epergam:

http://www.tildee.com/EpsBNf&m=1

Gràcies Rosa.

Nota: Quan comenci el nou curs, el setembre, en posaré un de tutorial molt ben fet de l'escola Mare de déu del Remei (Alcover) fet per Mònica Badia, amb la intenció de fer-lo servir a la biblioteca.

Biblioteca Escolar.

La Montse Cardil i la Teresa Huguet llegint a quart

A vegades guardes un arxiu i penses demà posaràs les fotos i faràs l'entrada. I quan te n'adones ha passat un mes i mig! Menys mal que una de les ocupacions d'aquests dies és intentar posar ordre fins i tot al llapis de memòria!

Els llibres de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez encara cuegen i de ben segur que estan ben vius en el record dels nens i les nenes que van escoltar als mestres llegint-los en veu alta.
A les fotografies que veus a sota hi ha Montse, llegint amb fruïció Pinotxo i Teresa llegint dos llibres més que no tinc anotats i que per ara no recordo si m'ho va dir ;- )

Google + i l'educació

Què és Google+? Per a què serveix? Per a què pot servir a l'escola?
Part de les respostes les pots trobar aquí http://googleplusenespanol.com/

A EducaRed es pregunten:

¿será posible que esta nueva e innovadora alternativa pueda incorporarse a la enseñanza y ser verdaderamente útil para docentes y estudiantes?

- Jo pel que he provat hi veig moltes possibilitats fins i tot per al cicle inicial. Potser m'animo sola, però m'agrada el que he vist per ara.

Gent més entesa que jo ho diuen:

• Google Plus se vislumbra como una alternativa, tanto para quienes están convencidos de la importancia de enseñar en las redes sociales como para los que no.
• Con los círculos de Google Plus esta dificultad queda superada ya que los usuarios no agregan amigos ni crean grupos como tal sino que crean círculos donde pueden agrupar a las personas de acuerdo a sus intereses o conveniencias.
• Cuando compartimos alguna información podemos escoger fácil y rápidamente con que círculos lo queremos compartir, limitando así su visibilidad para otros usuarios. Esto fomenta, en primera instancia, la privacidad, pues lo que compartimos con un circulo o un usuario determinado no está disponible para nadie más. Pero, además, promueve la segmentación de públicos, de tal forma que los docentes podrían crear círculos por temas, materias, grados o ciclos, de acuerdo a su preferencia o metodología de enseñanza. La gestión de estos círculos es realmente fácil pues basta con arrastrar y soltar contactos de un círculo a otro... "El editor de EducaRed".
  

I també he trobat:

10 Consejos para un profesor que quiere utilizar Google+ con sus alumnos, d' Erasmo López que he traduït al català.

• 1 .- Convida els teus alumnes a participar en Google +. No et preocupis, la privacitat, com succeeix a Facebook, pel que sembla deixarà de ser un problema.
• 2 .- Afegeix els teus alumnes a cercles i segments per nivells, assignatures o grups de treball. Ordena'ls des del principi, això facilitarà qualsevol treball posterior.
• 3 .- Recorda'ls afegir altres alumnes de la classe als seus propis cercles.
• 4 .- Comparteix contingut, apunts i documentació que recolzi la teva classe, exclusivament en Google + (si ells no hi són, s'ho perdran) Per exemple, pots compartir les notes d'un examen.
• 5 .- Utilitza la vídeo conferència simultània. Fins a 10 persones al mateix temps, per intercanviar idees sobre el contingut que has compartit.
  
• 6 .- Integra vídeos de Youtube o altres plataformes a la conversa.
• 7 .- Anima els alumnes a compartir els seus treballs i tasques dins de la seguretat de l'entorn dels cercles.
• 8 .- Fes preguntes que convidin a la discussió d'un tema. Soluciona dubtes en línia i guanyaràs proximitat amb els teus alumnes.
• 9 .- Organitza les teves notes personals i / o comentaris.
• 10 - Integra la resta d'aplicacions de Google Apps. Això estarà disponible en un futur i podràs treballar de manera col·laborativa en documents, fulls de càlcul i altres mecanismes, en temps real.

I la possibilitat número 11: Crear un cercle per a les famílies de l'escola o un altre per a les famílies de cada grup classe o pels nens i les nenes i els mestres de cada grup... Un cercle per al claustre de mestres o per a tot el personal de l'escola o per l'Ampa o... per la gent gran o petita de la Biblioteca o ... (Sé que totes les famílies no tenen Internet, però sé que a les biblioteques públiques hi ha un temps a la nostra disposició, només cal voler fer servir aquesta possibilitat.)

I la possibilitat número 12 ja me la diràs tu!

El misteri del celler del monestir ( i 6 ).

Completen els fons de l'arxiu quatre cantorals i una dotalia dels segles XII i XIV, i uns 134 documents solts escrits entre els segles IX i XIV. Una dotalia, nenes i nens, és un document en el que s'explica els béns que aportava la dona al matrimoni.

El fons de l'antiga canònica de Solsona aplega 233 lligalls, als quals cal afegir una quinzena que ho són de la ciutat i tretze de Casa Ribera del segle XIX.

A aquest conjunt s'han de sumar també els antics arxius procedents de priorats i monestirs, més tota la documentació que ha generat el propi bisbat en els seus cinc-cents anys d'història.
Cal destacar els documents de 49 arxius parroquials i els sis-cents volums de la biblioteca auxiliar.A l'arxiu diocesà hi ha 810 metres lineals de documents.

Tanquem la llum i sortim del celler per tornar a la sala d'estudiosos on l'Enric aprofita per fer l'última explicació. Em parla de les delegacions de l'arxiu en les que cada cinc anys la documentació passa a l'Arxiu General ( Càritas, Intermon,...).A la secció de delegacions cada entitat té els seus arxivadors.

A la sala d'estudiosos continua la feina silenciosa dels investigadors. Agraeixo a l'Enric Bartrina el tracte rebut i la seva lliçó magistral. Ens acomiadem i surto al carrer.

Marxo amb la sensació plaent d'una nova descoberta i la certesa que la feina dels arxivers i algunes de les seves intervencions per salvar documentació, és important per conèixer millor la nostra història.
Atentament.
Senyor i

Un joc divertit de Google

http://www.youtube.com/nexuscontraptions

Copio i tradueixo el text d'Angel Carrión que explica aquest joc perquè jo només l'he trobat i desconeixia que era per un telèfon mòbil. El que si sé, perquè ho he provat una estona petita, és que és divertit i que fa pensar. El que cal fer és jugar i no caure en el parany de la publicitat ni tampoc en d'altres coses que hi puguin haver al voltant del joc. No?
Les famílies poden jugar amb els seus fills i filles, sempre va bé compartir el temps de lleure.

"Fa relativament poc que Google va treure a la llum el seu nou mòbil fet al costat de Samsung: el nou Nexus S. Per promocionar-han fet un joc molt addictiu a l'estil del famós Cut de Rope.

El joc consisteix a ficar una bola, que representa una aplicació del Nexus S, en un embut que ens portarà al següent nivell. Per aconseguir-ho ens donen algunes eines, com gomes elàstiques, ventiladors, imants o bombes que haurem d'usar per aconseguir sortejar les dificultats i obstacles. Lògicament el joc és una anunci amb el qual es pot jugar, però si és bo, per què no fer-ho."

Com més llibres a casa...

Des de Gooogle + de https://plus.google.com/sparks/interests/biblioteca?hl=ca he arribat a http://criatures.ara.cat/blog/2011/07/19/com-mes-llibres-a-casa-mes-bones-notes-a-lescola/.

“Els nens han de tocar els llibres, palpar les textures i escollir ells mateixos el que més els agradi”. Diu Carme Fenoll, directora de la biblioteca municipal de Palafrugell.

No hi ha res millor que un llibre per acabar amb el fracàs escolar.

Dolors Bundó, responsable de la biblioteca de l’escola Cossetània, a Vilanova i la Geltrú, diu:

“De fet, no és tan important tenir llibres a casa. Si els pares tenen l’hàbit d’anar a una biblioteca pública, els nens també agafaran aquest costum -puntualitza-. Cada nen hauria de tenir un model lector. Si no el té a la família, l’hauríem de donar a les escoles. Una bona biblioteca afavoreix la igualtat”.

- Sempre he dit que a mi segons quins llibres en fan pessigolles a les mans. Potser no vaig del tot desencaminada. De ben segur que hi ha pessigolles de molts tipus.

Ei! L'article Com més llibres a casa, més bones notes a l’escola, val la pena llegir-lo tot sencer.

Nota: Per què la fotografia que he posat ja ha sortit tres vegades? Senzillament perquè m'agrada i perquè en Francesc i la Tània són germans i perquè quan la miro sento que m'arriba la màgia de la lectura compartida.

iPiccy, un editor en línia d'imatges

http://ipiccy.com/editor

He trobat aquest editor d'imatges al Twitter d'Esther Sancho, http://twitter.com/#!/esthersancho. És gratuït i tens moltes possibilitats. He jugat amb una fotografia que va sortir al blog i mira...

Au! Prova, prova!!!

El misteri del celler del monestir ( 5 ).

La família d'apotecaris Pallerès va exercir aquest ofici a la ciutat de Solsona de forma ininterrompuda durant quatre-cents anys. És possible que a Catalunya hi hagués altres nissagues familiars a Llívia o Cardedeu, però no hi ha documents que ho demostrin als pocs arxius que es conserven.

A l'Arxiu Diocesà de Solsona els fons documentats van del 1.500 al 1.855.

A més a més de farmacèutics la família Pallerès exercien d'adroguers, cerers, i fins i tot pastissers. No està clar si tenien una o dues farmàcies.
Als fons Pallerès trobem receptes en les que s'inclou el nom del metge i l'ofici del receptor. També hi ha factures. Podem consultar una quarantena de volums catalogats i una vintena de carpetes de folis i plecs de paper.

El primer volum del llegat Pallerès és del 1.500, enquadernat amb pergamí , té 264 folis més 10 folis d'índex. El volum conté receptes i comptes dels medicaments entregats. Una d'aquestes receptes diu:
" Deu lo Senyor en Pere argerich, çabaté, a VI de juliol de 1.500, per un mistio cordial he contra spasme, feta de jonzeniga; aygues en les quals fou infús iiii grans peònia, he ab dita cola dura fou ajustat gra exops he smaragdes, coral he altres materials; paguí per sa filla japica, mestre miquel de Johan.
Mes per idem, oli de lor per untar lo ventrey i he la serna de la squena, per la dita".

Els volums 12 al 18 descriuen als comptes de medicaments i de l'adrogueria entre els anys 1.633 i 1.690.
El volum 15 comença així: " Llibre Major de Comptes de la Botiga de Mi Joseph Pallerès, en lo qual se assentan tots los comptes tant de Medecinas, com de Drogas, Cera y altras cosas".

L'Enric tanca poc a poc els armaris compactes. Mentre dono l'últim cop d'ull al llegat Pallerès, recordo a mossèn Joan Serra i Vilaró que el va salvar de la destrucció...Gràcies Joan!
Atentament.
Senyor i

En el mar hi ha cocodrils

imatge de http://www.catradio.cat/audio/516532/Enaiatollah-Akbari-presenta-En-el-mar-hi-ha-cocodrils

Ja sé que fa quatre mesos que ha estat editat el llibre En el mar hi ha cocodrils de l'editorial La Galera. El vaig tenir a les mans quan el vaig comprar per a regalar-lo. I és ara que el tinc per llegir-lo.
En Fabio Geda ha escrit el llibre que narra les aventures i desventures de Enaiatollah Akbari un noi afganès que quan era petit la seva mare el va portar a la frontera del seu país perquè tingués la possibilitat d'escapar-se del destí que a casa seva el perseguia. Durant vuit anys va recórrer el món fins arribar a Itàlia, país on ara viu.

Un llibre que a la primera pàgina, la mare del protagonista Enaiat jan, li diu les tres coses que a la vida no s'han de fer mai sota cap circumstància. No te'l pots perdre en els temps que vivim avui.

La primera és consumir drogues. N'hi han que fan bona olor i tenen bon gust i que a cau d'orella et xiuxiuegen que et faran sentir millor del que t'hi sentiràs mai sense elles. No te les creguis.

La segona és fer servir armes. Encara que algú faci mal a la teva memòria, als teus records o als teus afectes, insultant Déu, la terra o els homes, promete'm que la teva mà no agafarà mai a una pistola, un ganivet, una pedra o ni tan sols una cullera de fusta per al qhorma palaw, si aquesta cullera de fusta serveix per a ferir un home.

La tercera és robar. Allò que és teu et pertany, allò que no es teu, no. Els diners que necessitis te'ls guanyaràs treballant, encara que la feina sigui dura. I no estafaràs mai a ningú. (...) Seràs hospitalari i tolerant amb tothom.

Un llibre que em fa sentir moltes emocions i et fa adonar que hi ha persones que tenen una vida que els fa madurar amb molta rapidesa.

Si en vols saber més:

• http://www.grec.cat/agora/out_fonsl.pgm?model=galera/ressenyanova.htm&ean=9788424636579

• http://youtu.be/8QkUyaS0HNU Fabio Geda

• http://www.tv3.cat/pprogrames/infok/infkSeccio.jsp?seccio=llibre&idint=631

• http://www.tv3.cat/videos/3421811/En-el-mar-hi-ha-cocodrils

El misteri de celler del monestir ( 4 ).

Deixem els pergamins a les planeres i l'Enric comença a buscar als armaris compactes que conserven la documentació. L'arxiver m'explica històries increïbles del camí seguit per alguns documents fins poder descansar a l'arxiu.

A Solsona hi ha un jutjat de primera instància. Van voler fer net al canviar d'edifici i part de la documentació la volien portar a Lleida per fer pasta de paper. L'arxiver del moment, el doctor Agustí Llorenç, va demanar que li deixessin dipositar tots aquests documents a l'arxiu en lloc de fer-ne pasta de paper.

Els documents salvats expliquen tots els judicis des de 1.800 al 1.936. Molts d'aquests documents pertanyen a un període històric molt conflictiu , la Primera Guerra Carlina ( 1.833 - 1.840). Llegir aquesta documentació ens ajuda a comprendre millor la situació del país en aquella època.

Una de les explicacions de l'arxiver es molt sorprenent. M'explica que la família Pallerès van exercir d'apotecaris a la ciutat de Solsona, de forma ininterrompuda durant més de quatre-cents anys. Hi ha documentació que parla de la farmàcia Pallerès anterior al 1.500. Tomàs Pallerès i Bonany, nat al 1.838, va ser el darrer dels apotecaris. La seva pubilla no va voler continuar la tradició familiar i no va estudiar farmàcia.

La família es va vendre la casa i els nous propietaris van dir al paleta:
.- Ves a les golfes, i fes neteja.
Quan el manobre anava a llençar la documentació, mossèn Joan Serra i Vilaró, que va ser l'arxiver entre 1.909 i 1.925, li va dir:
.- Boig, no llencis res! Porta-ho a l'arxiu!
D'aquesta manera es va salvar una documentació molt important que ha servit als estudiosos per a fer diverses tesis doctorals.

L'Enric Bartrina, molt orgullós amb aquests documents salvats de la destrucció afirma: " A Llívia tenen els pots, però aquí hi ha les receptes".
Molt aviat al blog de la biblioteca descobrirem algun dels secrets dels apotecaris Pallerès.
Atentament.
Senyor i

El nostre cos en un clic

http://ntic.educacion.es/w3//eos/MaterialesEducativos/mem2007/nuestro_cuerpo_clic/interactiva/index.html

Diuen a http://recursostic.educacion.es/apls/informacion_didactica/130 d'aquests recurs creat per Antonio Guillén Oterino:

Material que permet fer un recorregut senzill i interactiu pels aparells i sistemes de l'anatomia humana. Es pretén integrar i relacionar coneixements elementals d'anatomia amb els de fisiologia i histologia.
Està organitzat en cinc blocs: aparells, explora, laboratori, avaluació i documentació. Aquests presenten els següents continguts generals: estudi d'aparells i sistemes, exploració de cap, tòrax i abdomen, activitats experimentals, proves autoavaluables, enllaços, bibliografia i descàrrega de làmines. Hi ha nombrosos recursos fotogràfics, sonors i de text.
S'inclouen tres tipus d'activitats: proves d'autoavaluació, activitats de laboratori i làmines per imprimir i completar. Conté explicacions sonores relacionades amb la informació que apareix en algunes pantalles. Es poden descarregar i imprimir les imatges de major rellevància.

És per la ESO i batxillerat i jo penso que per a tothom que vulgui saber coses del nostre cos i tingui curiositat.

Els cinemagraphs

http://chrisabraham.com/2011/06/20/cinemagraphs-are-spooky-cool-chic/

Al blog de l'Espai Internet, el dia 19 de juny, van escriure sobre les fotografies "vives" o cinemagraphs. Són unes fotografies que tenen un petit moviment. He buscat a veure si en trobava alguna on hi sortís un llibre i vet-t'ho aquí! M'han ajudat a trobar-ne una, la que encapçala l'entrada! (Gràcies senyor H.)

I com que m'han agafat moltes ganes d'aprendre a fer-ho, he cercat tutorials i n'insereixo un que ho explica molt bé. Ara falta tenir les eines adequades per fer realitat el desig.


La fotografia de la noia llegint el llibre l'he trobat a http://chrisabraham.com/ i ell m'ha portat a http://www.juxtapoz.com/Current/jamie-beck-and-kevin-burgs-cinemagraphs on en Jamie Beck ens ensenya com fan cervesa de maduixes.

http://fromme-toyou.tumblr.com/post/7494758147/a-day-with-dogfish-beer

Diuen en Jamie Beck i en Kevin Burg que aquestes fotografies "són una versió més elegant dels gifs animats".

Si vols saber la història dels Cinemagraphs vés a http://cinemagraphs.com/about/

Ells escriuen que

"el Cinemagraph és una imatge que conté dins de si un moment de vida"...

El misteri del celler del monestir (3).

Fa mil anys el celler del monestir de Santa Maria de Solsona, que era un monestir molt ric, guardava vi i embotit. El monestir apareix documentat l'any 997. Ara, sota la gran volta de pedra, els armaris compactes per conservar la documentació i les planeres contenen documentació molt valuosa.

A les planeres hi ha 13.714 pergamins que provenen de Santa Maria de Solsona, Santa Maria de Serrateix , i Sant Pere de la Portella.

L'Enric obre una planera i m'ensenya dos pergamins escrits abans de l'any 1.000 per explicar-me la gran diferència entre dos escriptoriums. Estic impressionant , tinc a les mans dos documents que es van escriure fa deu segles...

Un dels pergamins descriu una venda feta pel Comte Borrell. El pergamí està signat per la seva dona, el Comte Ramon i el Comte Ermengol; que eren els prohoms en aquell moment històric. Està escrit en llatí amb lletra carolíngia ( alemanya) i al signum apareix la creu gamada.

Es pot veure una gran diferència entre els dos pergamins. Un està fet a l'escriptorium d'un comte, i l'altre en l'escriptorium d'un culte, però pobre, rector de pagès. Diferents cal·ligrafies i pergamins. El del comte és de molta qualitat, el del rector és molt senzill i possiblement aprofitat ( podria ser un fragment d'un altre pergamí).

L'arxiver obre una altra planera que està plena de butlles pontifícies . Totes tenen l'escut del papa. Mireu nenes i nens quina bona lletra....

M'explica l'Enric que normalment els investigadors busquen informació de les parròquies. Els primers 100 anys la documentació està a la parròquia i posteriorment passa a l'arxiu diocesà.
L'Enric Bartrina comença a girar els volants dels armaris compactes, que estan plens d'històries que ens explicarà l'arxiver.
Al blog de la biblioteca molt aviat les descobrireu.
Atentament.
Senyor i

Perdó, mama

M'ha agradat! És un anunci de detergent... diferent.


Trobat a http://twitter.com/#!/oriollopezl
* Et prometo que ho tornaré a fer!

Falta de atención

imatge de http://leereluniverso.blogspot.com/2010/04/poesia-wislawa-szymborska-lectura.html

De Wislawa Szymborska.
Recepta per a que la vida encara tingui més sentit del que té:

Falta de atención.
Ayer me porté mal en el cosmos.
Viví todo el día sin preguntar por nada,
sin sorprenderme de nada.

Realicé acciones cotidianas,
como si fuera lo único que tenía que hacer.

Aspirar, espirar, un paso tras otro, obligaciones,
pero sin pensamientos que fueran más allá
de salir de casa y volver a casa.

El mundo podría ser tenido por un mundo loco
y yo lo tuve para mi propio y trivial uso.

Ningún cómo, ningún por qué,
o de dónde ha salido éste,
o para qué quiere tantos impacientes detalles.

Fui como un clavo superficialmente clavado a la pared,
o
(aquí una comparación que no se me ha ocurrido).

Uno tras otro se fueron sucediendo cambios
incluso en el limitado campo de un abrir y cerrar de ojos.

En la mesa más joven, con una mano un día más joven
había pan de ayer cortado de forma distinta.

Las nubes como nunca y la lluvia como nunca,
porque era con otras gotas que llovía.

La Tierra giraba sobre su eje
pero en un espacio abandonado para siempre.

Duró sus buenas 24 horas.
1.440 minutos de ocasiones.
86.400 segundos que mirar.

El cósmico savoir-vivre
aunque calla sobre nuestro asunto,
exige, sin embargo, algo de nosotros:
una cierta atención, un par de frases de Pascal
y una sorprendente participación en este juego
de reglas desconocidas.
Wislawa Szymborska poeta polaca nacida en 1923.

Des de http://palabraspesadas-bcr.blogspot.com/2010/06/de-wislawa-szymborska-falta-de-atencion.html, gràcies.

Observa i recorda

http://www.genmagic.net/mates2/or1c.swf

Gràcies Mario Aller.

Nota: A l'entrada http://biblioteca-santjordi.blogspot.com/2010/09/jocs-educatius.html ... + jocs!!!

El misteri del celler del monestir ( 2 ).

Remeno una estona els prestatges de la biblioteca auxiliar envoltat per uns murs de pedra molt, però molt antics. Aprofito per escriure al quadernet notes sobre la història de l'arxiu i fotografiar aquest espai.

La primera documentació de l'Arxiu Diocesà procedia de la canònica de Santa Maria de Solsona i dels priorats de Sant Llorenç de Morunys, Santa Maria de Roca-rossa (Maresme) , Sant Pere de Clarà ( Rosselló) , i Santa Maria de Vilabetriu ( Alt Empordà).

Al segle XIX s'hi sumà la documentació dels monestirs de Sant Pere de la Portella ( Berguedà), Santa Maria de Serrateix ( Berguedà), i una part de la col·legiata de Sant Vicenç de Cardona ( Bages).
Els encarregats d'ordenar l'arxiu, van ser fra Miquel Listerri, el notari de Solsona Josep Ceriola i Font, i el seminarista Domènec Costa i Bofarull.

Com hem vist al llarg de les descobertes d'antigues biblioteques i arxius; gairebé totes han tingut moments molt complicats al llarg de la història, i han patit grans destrosses.Al 1.810 les tropes napoleòniques, van calar foc a la catedral, i les flames van afectar bona part de l'arxiu. Però l'arxiu encara va patir més desgràcies. Al 1.837, quan els carlins van convertir el Palau Episcopal en caserna, l'arxiu es transformà en una font de paper per encendre el foc.


L'any 1.896 es va fundar el Museu Diocesà i tota la documentació salvada es va dipositar en ell. Entre els anys 1.909 i 1.925 es va encarregar d'ordenar la documentació salvada mossèn Joan Serra i Vilaró. Després de la Guerra Civil i fins al 1.970, va continuar aquesta tasca d'ordenar i catalogar el doctor Antoni Llorenç. Mossèn Antoni Bach agafà el relleu entre 1.970 i 1.980. Ja fa trenta-un anys que l'encarregat de l'arxiu és l'Enric Bartrina Coromines.

Surto de la biblioteca auxiliar i amb l'arxiver entrem a la cambra del tresor. L'antic celler del monestir romànic ja no guarda vi, sinó documentació molt important que omple les planeres i els armaris compactes per a la conservació de la documentació.

Obrir aquestes planeres i consultar els diferents armaris ens transporta a altres moments de la història.
Voleu descobrir els secrets amagats al celler?
Atentament.
Senyor i