dimecres 31 d’agost de 2011

Imaginarius, un llibre diferent



A http://www.mascultura.com.mx/videojuegos he trobat un llibre que et permet llegir i jugar.

Marcos Vázquez, l'escriptor, "decidió un buen día hacer felices a sus hijos contando historias con su pluma, aunque al final no pudo dejar de lado su otra gran pasión, la tecnología."
I va fer un vídeo joc amb els protagonistes del llibre.
Penso que és una bona idea. Crec que a més d'un lector de la biblioteca de la nostra escola li agradaria tenir-lo. Però Uruguai està una mica lluny!

dimarts 30 d’agost de 2011

La ratlla.

Un dels edificis més importants de Tordesillas va ser el Palacio Real enderrocat l'any 1.773. Actualment uns jardins, Los jardines del Palacio, ocupen l'espai del que va ser seu temporal de les corts itinerants de les monarquies castellanes i presó de la reina Juana I de Castilla.
Assegut en un dels bancs, mirant al riu Duero, penso amb el maltracte rebut per la reina Juana que ja vaig explicar-vos a l'entrada Sortir del pi.
És hora de deixar els jardins i anar a Las Casas del Tratado.

Entro en aquests edificis nobles de finals del segle XV que van ser escollits pels representants de Castella i Portugal per negociar el Tratado de Tordesillas.
Sabeu, nenes i nens què es va decidir en aquestes cases fa més de cinc-cents anys?

El 7 de juny del 1.494 a la villa de Tordesillas es va acordar entre Castella i Portugal el repartiment del Nou Món mitjançant una línia divisòria de l'Oceà Atlàntic.Els portuguesos van proposar que la línia es situés a 370 llegües a l'oest de Cap Verd, fet que justificaven per la necessitat de tornar des de la fortalesa africana de la Mina, sense envair zona castellana.

Després de discutir la proposta, va ser acceptada pels monarques castellans. Signada bilateralment la pau els representants van afegir el desig que el Papa confirmés les condicions acordades i que en un termini de cent dies els reis de Castella i Portugal aprovessin i ratifiquessin la capitulació mitjançant un solemne document en pergamí, validat amb un segell de plom i amb les signatures dels monarques.

A la fotografia podeu veure el document que conté la ratificació del tractat signat a la villa de Tordesillas el 7 de juny del 1.494 entre els representants dels Reis Catòlics i Don Juan II.

Aquest és el document que correspon a la confirmació per Joan II de Portugal dels acords signats a Tordesillas sobre la partición del Mar Oceáno. Signat a Setúbal ( Portugal) el 5 de setembre de 1.494.
Com podeu comprovar els poderosos sempre es reparteixen el món....
Atentament.
Senyor i

diumenge 28 d’agost de 2011

Francesco Tonucci i "la bona escola"

Avís: Entrada quasi totalment copiada. La part "creativa" meva és que estic intentant organitzar el nou curs d'una manera que m'agradi i que agradi als meus nous alumnes. De mica en mica aniré fent sortir el que he anat "estudiant" i preparant. Faré servir aquest blog i el del cicle. Penso que les frases que el traductor de Google ha passat del castellà al català s'han de llegir amb el cap i el cor. El que va dir a l'entrevista fa tres anys t'ho pots fer teu o no. Cadascú pensa el que pensa.


Ho he trobat avui a Lenguaje Digital y audiovisual

- ¿Com concep vostè una bona escola?
-L 'escola s'ha de fer càrrec de les bases culturals dels nois. Abans de posar-se a ensenyar continguts, hauria de pensar-se a si mateixa com un lloc que ofereixi una proposta rica: un espai agradable on s'escolti música en els esbarjos, que estigui inundat d'art; on se'ls llegeixin als nois durant quinze minuts llibres cultes perquè prenguin contacte amb l'emoció de la lectura.

Els nens no són sacs buits que cal "omplir" perquè no saben res. Els mestres han de valorar el coneixement, la història familiar que cada petit de sis anys comporta.

- ¿Com s'haurien transmetre els coneixements?
-En realitat, els coneixements ja estan entre nosaltres: en els documentals, a Internet, en els llibres. L'escola ha d'ensenyar utilitzant un mètode científic. No crec en la postura dogmàtica de la mestra que té el saber i que ho transmet des d'una tarima o un pissarra mentre els alumnes (els que no saben res), anoten i escolten muts i avorrits. El nen aprèn a callar i calla tota la vida. Perd curiositat i actitud crítica.

- ¿Què recomana?
-M 'imagino aules sense pupitres, amb taules al voltant de les quals se sentin tots: alumnes i docents. I on tots junts donen suport, al centre, els seus coneixements, que són contradictoris, es fan preguntes i avancen en la recerca de la veritat. Que no és única ni inamovible.

- ¿Quin és rol del mestre?
-El d'un facilitador, un adult que escolti i proposi mètodes i experiències interessants d'aprenentatge. Generalment els petits no estan acostumats a compartir les seves opinions, a dir el que no els agrada. Els docents haurien de tenir una actitud de curiositat davant el que els alumnes saben i volen. Els demanaria als mestres que convidessin als nens a portar el seu món dins de l'escola, que els permetessin portar les seves bales, els seus animalets, tot el que fa a la seva vida infantil. I que junts sortissin a explorar el fora.

- Diverses vegades vostè ha dit que l'escola no es relaciona amb la vida. Per què?
-Perquè proposa coneixements inútils que no tenen res a veure amb el món que envolta el nen. I amb raó aquests s'avorreixen. Avui no és necessari estudiar història dels avantpassats, sinó l'actual. Cal demanar als alumnes que es connectin amb la seva microhistòria familiar, la història del seu barri. Que portin el diari a l'aula i s'estudiï sobre la base de qüestions que tenen a veure amb l'aquí i ara. Això els ajudarà a interessar després per cultures més llunyanes i entrar en contacte amb elles.

- ¿Com es pot motivar els alumnes enfront dels atractius avenços de la tecnologia: el xat, el telèfon mòbil, els jocs de l'ordinador, l'iPod, la play station?
-L'escola no ha de competir amb instruments molt més rics i capaços. No ha de pensar que el seu paper és ensenyar coses. Això ho fa millor la TV o Internet. L'escola ha de ser el lloc on s'aprengui a manejar i utilitzar bé aquesta tecnologia, on es transmeti un mètode de treball i investigació científica, es fomenti el coneixement crític i s'aprengui a cooperar i treballar en equip.

Si vols escoltar a l senyor Francescco Tonucci recorda tornar a clicar: http://ldanivelinicial.blogspot.com/2011/05/interesante-entrevista-al-pedagogo.html



També tens l'entrevista a http://www.lanacion.com.ar/1085047-la-mision-principal-de-la-escuela-ya-no-es-ensenar-cosas,
desembre de 2008

dissabte 27 d’agost de 2011

Sortir del pi...

Passejar per Tordesillas, a la vora del Duero, ens ajuda a recordar fets històrics molt importants. Avui us parlaré d'un pi de més de 500 anys, mort a conseqüència del canvi climàtic, que va viure als cims del Urbión en el naixement del riu Duero. Aquest pi va "viatjar" des de la Casa del Cordón a Burgos, on va morir Felipe "el Hermoso" , fins a Tordesillas per l'Arlanza, l'Esgueva i el Duero seguint els tres itineraris de "La locura de Amor" de la Reina Juana.


A la fotografia podeu veure l'interior de la Casa Cordón on els Reis Catòlics van rebre el 23 d'abril del 1.497 a Cristobal Colón a la tornada del seu segon viatge al Nou Món i li van confirmar tots els seus privilegis.


Amb aquest majestuós pi l'escultor Humberto Abad ha representat la torrassa de la presó física i mental de Tordesillas en la que la reina Juana I de Castilla va estar tancada 46 anys.


Però qui era Juana I de Castilla, coneguda popularment com a Juana la loca? La tercera filla dels Reis Catòlics era una dona molt culta, als 15 anys llegia i parlava castellà, francès i llatí. Per raons d'estat la van casar amb l'únic fill de l'emperador alemany Maximilià.
Felipe " el Hermoso" i Juana I de Castilla es van agradar i es van casar molt enamorats. Però les coses es van espatllar perquè Felipe va fer fora a les persones que formaven part del seguici de Juana I , a més a més, era infidel. Malgrat la gelosia i els enfrontaments, tingueren sis fills.


Al 1.504 va morir Isabel la Católica i Juana va ser proclamada reina de Castilla. Va ser obligada a governar amb el seu pare ( Fernando el Católico) i el seu espòs ( Felipe ). L'any 1.506 va morir Felipe el Hermoso i es va declarar a Juana I de Castilla incapaç per a regnar. La van tancar a Tordesillas i deien que estava boja. Les lluites pel poder, el seu fill Carlos I i el seu pare Fernando el Católico la van tancar 46 anys per por a que la gent la reclamés com a reina legítima.
Juana la loca era una dona intel·ligent que va ser utilitzada per reis i nobles en les seves disputes. El seu estat mental és un enigma.
Juana estava boja, o deien que estava boja?....
Però nenes i nens, a Tordesillas a més a més d'aquesta història trista, es va signar un document molt important. Algú sap de quin document parlo?
Molt aviat al blog de la biblioteca el descobrirem.
Atentament.
Senyor i

dimecres 24 d’agost de 2011

dimarts 23 d’agost de 2011

Bótes.

Solsona és una ciutat que té molta cura del seu comerç. Les seves petites botigues són acollidores, els aparadors atractius, el tracte personal ,...Si passegeu pel carrer Castell trobareu una d'aquestes botiguetes que sobreviuen a les grans cadenes comercials.

La Vinícola, fundada l'any 1.964 es dedica a la venda de vins i altres begudes. Cada dia queden menys cellers com aquest. Només entrar-hi una colla de bótes ens esperen.

El boter és la persona que fa les bótes que són uns recipients de fusta destinats a contenir líquids, generalment begudes alcohòliques. El boter de fusta grossa és el que fabrica les bótes grosses per a posar-hi vi; i el boter de fusta prima les fa petites per a posar-hi licor.

Al celler La Vinícola podem triar vins i licors , tastar-los i donar un cop d'ull a l'aigüera on es netegen els gots amb els que fem el tastet. Hi ha garrafes de vi de 2, 4 i 5 litres; ampolles de vi se 3/4, vi jove de l'any, vi criança, vi reserva, vins per aperitiu, begudes refrescants de tota mena, brandis,...

No fa gaire han renovat la porta, però la resta del celler conserva el mateix aspecte des de els anys 60 del segle passat. Alguns clients aprofiten la visita per comprar un petit record de la ciutat, un porronet de moscatell, una navalla Pallarès, ....
El petit comerç sobreviu a la globalització.
Atentament.
Senyor i

diumenge 21 d’agost de 2011

La porta dels tres panys de Sònia Fernández-Vidal



Fa un mes que la meva germana Mª Josep em va deixar el llibre La porta dels tres panys.
Fa dies que me l'he llegit i que he recordat bones estones passades resolen enigmes amb els meus estimats ex-alumnes. (Al llibre n'hi ha uns quants!) Avui n'han parlat al Telenotícies del migdia de Tv3 i he recordat que tenia aquesta entrada pendent.

Sònia Fernández-Vidal ha escrit una història que, més d'un alguna vegada, hem desitjat que ens passes: entrar en un altre món i viure-hi unes hores.

El tema del llibre és la física quàntica. I la virtut del llibre com diuen a Recerca en acció és la d'introduir-nos en l'estrany món de la física quàntica com si fos una aventura: Niko, el protagonista de la història, arriba a un estrany món on passen coses sorprenents: un univers sorgeix del no-res, hi ha gats que apareixen i desapareixen...

A mi el llibre m'ha agradat perquè et presenta conceptes de les lleis de la física que costen de creure d'una manera senzilla i a través d'una aventura que li passa a en Niko per seguir la frase:
"Si vols que et passin coses diferents, deixa de fer sempre el mateix."

Si vols saber més:
Classe de física quàntica amb Juan Ignasio Cirac, al programa Singulars del canal 33.


Moltes gràcies Sesè.

dissabte 20 d’agost de 2011

Mandales online

Estar envoltada de persones eficients dóna els seus fruits. Mirant què hi havia de nou als blogs que segueixo, Conchi de Maestra de infantil m'ha descobert:

http://www.light-weaver.com/slide2/a.html
Com molt bé explica ella, clicant la imatge de sota o l'enllaç de dalt, aniràs a la pàgina Moving Mandales and Geometric Animations.
Veuràs que algunes mandales responen al ratolí i al teclat. Fes clic amb el ratolí sobre mandala i mira el que passa i gaudeix de la música tranquil.la.

divendres 19 d’agost de 2011

"El sirguer".

Aquests dies en que molta gent es mou amb el cotxe per gaudir de les vacances, estem tristament acostumats a aturar-nos per agafar el tiquet i pagar posteriorment els peatges. Però pagar per utilitzar una via no és nou. Els peatges fa molts anys que es van instaurar. Calia pagar, per exemple, per creuar un pont.
Avui parlaré del pont de Fígols , a la comarca de l'Alt Urgell. Passejar al costat del Segre a Organyà ens permet descobrir un ofici antic...

Avui un pont modern ens ajuda a creuar el riu per anar a Fígols, però fa una colla d'anys aquesta funció la feia una palanca. Una palanca, nenes i nens, és una passera feta de taulons entre una nau i el moll o entre dues ribes d'un riu o un torrent. Molt sovint el cabal del Segre afectava la palanca i calia fer-hi reparacions. En època de riuades, havia desaparegut arrossegada per l'aigua. Els veïns de Fígols s'encarregaven del manteniment de la palanca perquè eren els que quedaven més aïllats.

Font fotografia: Ajuntament d'Organyà.

Si continuem reculant en el temps, abans de la palanca hi havia una sirga. La sirga era una corda que servia per estirar des de terra per fer anar un mecanisme d'una ribera a l'altra d'un riu.
Una persona, "el sirguer", cobrava un ral per creuar el riu enfilats dalt d'una caixa de fusta. Un ral eren vint-i-cinc cèntims de pesseta, la moneda que teníem abans de l'euro ( 1 ral = 0,0015 euros ).
Riu-te dels esports d'aventura!
Atentament.
Senyor i

dijous 18 d’agost de 2011

El vent no està fet de fulles que s'agiten

Junts, juntes podem dibuixar somnis i fer moltes coses.
Aquesta fotografia encapçala el vídeo "Canvi de paradigmes en l'educació" perquè penso que alguna cosa hem de canviar les persones que volem educar als infants, per a poder-ho fer d'una manera creativa, en pau i tenint molt en compte als protagonistes: els nens i les nenes. I que ells i elles també ens tinguin en compte a nosaltres els adults perquè formem part de la seva vida.

Al veure la fotografia, m'he imaginat al meu futur grup de primer posant, per a una foto semblant a aquesta. M'ha encantat la idea! Espero poder fer-la.


Ho he trobat a http://laotraeducacion.ech.es/blogs/2011/07/04/cambiando-los-paradigmas-de-la-educacion/ des del Google+ de Intered Castilla La Mancha ONGD.

"Hay 3 tipos de personas en el mundo: los inamovibles, los movibles y los que se mueven".
Estas son palabras de Benjamin Franklin, recitadas por Ken Robinson".


- Au! Desitjo que tinguis curiositat i et llegeixis, també: "http://laotraeducacion.ech.es/blogs/2011/07/27/el-viento-no-esta-hecho-de-hojas-que-se-agitan/".

Aquí deixo quatre línies traduïdes i copiades directament per a que comencis a salivar:

... La innovació és ineficient. Molt sovint és indisciplinada, contrariant i iconoclasta, es nodreix de confusió i contradicció. En síntesi, ser innovador s'oposa al que gairebé tots els pares volen per als seus fills... Els innovadors són un mal de cap.

No obstant això, sense innovació estem condemnats-per avorriment i monotonia-a la decadència. Què fa que la innovació sorgeixi i d'on vénen les noves idees? Les respostes bàsiques-oferir un bon sistema d'educació, encoratjar diferents punts de vista i promoure la col.laboració -poden no ser sorprenents.

dimecres 17 d’agost de 2011

El Restaurant del món



Ja he comentat i agraït al Google+ de Julita Fernández que desconeixia aquesta experiència. M'ha semblat molt mereixedora de ser copiada i molt motivadora i si se'n tenen ganes amb possibilitats de portar-la a bon terme a l'escola. O no?



Més informació a: http://www.finestresalmon.org/wordpress/

dimarts 16 d’agost de 2011

Escriure amb pissarrí.

Al setembre del 2.008 remenant per la Libreria Bayo, al carrer Bejar d'Aranda de Duero, vam descobrir plumillas, palilleros, tinta en polvo Milaco, tinta comprimida Fix,... si voleu recordar-ho visiteu l'entrada" Tipus de lletra. Més sac de paraules", i veureu la feinada que tenien els nens, fa mols anys, per escriure a l'escola.
Al novembre del 2.009 a l'entrada "Escriure amb plomí", l'aparador de la Llibreria Fregola estava ple d'eines per escriure com ho feien els vostres avis ja fa una colla d'anys.
Torno a passejar per Aranda, i com que m'agraden les botigues antigues, vaig a la Libreria Bayo. Ja no queden gaires plomins i molt poca tinta; però encara veig que hi ha una gran oferta: " 5 pizarrines 1€, uno 0,25 €".

Entro decidit a invertir un euro en història de l'escriptura, i entre tinters, plomins i tintes, agafo cinc pizarrines ( pissarrins). Sabeu nenes i nens què és un pissarrí?

Doncs un pissarrí és una barreta de pissarra - un tipus de roca-, que serveix per escriure sobre pissarra. Alguns de vosaltres heu escrit amb guix a les pissarres de l'escola. Fa molts anys cada nen tenia una petita pissarra com la de la fotografia que era de l'Alejandro quan anava a l'escola a començaments del segle XX. Aquesta petita pissarra estava preparada per escriure-hi i dibuixar-hi amb una barreta , el pissarrí.

Ara que les pissarres clàssiques desapareixen de les escoles, i a les aules hi ha pissarres digitals, volia fer un petit homenatge a les pissarres més velles i a les eines que feien anar els alumnes per escriure-hi .
Digitals o minerals, les pissarres han acompanyat la feina de mestres i alumnes ...

He de confessar-vos que amb les emocions de remenar materials escolars antics, he oblidat preguntar-li al llibreter les característiques tècniques del pissarrí i la pissarra mineral. Algú pot explicar-me quants gigabytes de memòria té, on cal connectar-la, quins programes necessito per poder treballar-hi?
Atentament.
Senyor i

dilluns 15 d’agost de 2011

Kuentalibros

I si el proper curs participem alguna vegada en el projecte KUENTALIBROS? I si és una de les possibles activitats de castellà de segon?

Mira que pretenen
Además del fomento de la lectura, Kuentalibros pretende ser un vehículo que favorezca la competencia en comunicación lingüística en sus cuatro dimensiones:
-Leer, la lectura es nuestro punto de partida.
-Escribir, pues la connstrucción del discurso de recomendación debe ser previamente trabajado, no improvisado.
-Hablar, ante una cámara y ser capaz de transmitir un mensaje coherente, ordenado, atractivo...
-Escuchar y comprender las recomendaciones de otros para seleccionar nuevas lecturas.
Es clar que si vols no cal que esperis al setembre o a l'octubre... ho pots fer des de casa!

Si vols saber més:
http://recursostic.educacion.es/buenaspracticas20/apls/MediaWiki/index.php/Kuentalibros

He trobat aquest projecte al Google + de Carlos Paez.

dissabte 13 d’agost de 2011

Forest Avenue School de Middletown



De ben segur que fer fora uns quants envans deixa entrar aire net i noves idees. Això si, tenint clares la missió i les creences. L'escola Forest Avenue de Middletown sembla que sap el que vol aconseguir.

En associació amb els estudiants, pares i la comunitat la missió de l'escola Forest Avenue és crear un ambient segur i de suport que fomenti la curiositat, la creativitat, la cura i l'amor a l'aprenentatge, permetent a tots els estudiants tenir èxit en el segle 21.
Es comprometen a:
  • L'aprenentatge com un procés de per vida
  • La participació de tots els interessats en la presa de decisions
  • Proporcionar i mantenir un ambient segur, ordenat i atractiu
  • La gestió eficaç dels recursos
  • L'excel.lència en tot el que fan.
  • Respectar les diferències individuals, sense cap discriminació.
  • El desenvolupament d'habilitats d'alfabetització.
  • Creure que tots els nens poden tenir èxit.
  • Reconèixer i respectar els diferents estils d'aprenentatge.
    Proporcionar oportunitats perquè els nens aprenguin al seu propi nivell.
  • Fent èmfasi en els valors de l'amistat, el respecte, la compassió, l'honestedat i l'autoestima.
  • Assegurar que els pares es comprometen a participar activament en tots els aspectes del seu programa d'aprenentatge del nen a la llar i a l'escola.
És molt interessant el que expliquen del seu Taller d'escriptors i del Taller de lectors és on aprenen a escriure i llegir i on els mestres poden fer un treball individual amb l'alumnat.

divendres 12 d’agost de 2011

L'altre romànic ( i 2).

Si deixeu la carretera principal de la Vall de Cardós i us enfileu fins a Esterri de Cardós per visitar l'església de Sant Pere i Sant Pau; animeu-vos a pujar un parell de quilòmetres més fins arribar a Ginestarre.
En aquest petit poble del Pallars només hi viuen dues persones durant l'any... Cal anar a Casa Nilló, on hi ha un taller d'artesania tèxtil, demaneu que us ensenyin l'església de Santa Maria de Ginestarre.

Escolteu molt bé les explicacions i les històries que explica l'Andreu. Podreu descobrir amb ell molts secrets de l'església, del poble i de la vall de Cardós en general...Tot un plaer escoltar-lo.
L'any 1.069, l'església de Santa Maria de Ginestarre ja apareix esmentada en un document.

En un altre document del 1.785 podem llegir que l'edifici està en bon estat i que té un campanar d'estil "antiguo".
La decoració pictòrica de l'absis és una reproducció que es va fer amb el Pla de Dinamització Turística de Trienni 2.001-2.003. Com ja us vaig explicar a l'entrada anterior, amb aquest mateix Pla es van fer les reproduccions de l'església de Sant Pere i Sant Pau d'Esterri de Cardós.

Els originals estan al Museu Nacional d'Art de Catalunya ( MNAC). Aquestes pintures murals són probablement del segle XII. El Crist en Majestat envoltat del tetramorf, no us deixarà indiferents.El tetramorf, nenes i nens, és el dibuix que representa els quatre animals que tradicionalment simbolitzen els evangelistes units en una sola figuració.

La decoració de l'absis i un fris d'arcuacions sense lesenes ens indica que es va construir al segle XI. Una part del paviment està fet amb còdols amb motius geomètrics. Una línia de plom separa la part original de la reconstruïda.

Aquest dipòsit per guardar l'oli que veieu a la fotografia , no és una copia, és l'original. El frontal d'altar de l'església de Ginestarre està al Metropolitan Museum de Nova York.


Frontal d'altar de Santa Maria de Ginestarre.
Font fotografia: Web Metropolitan Museum de Nova York

L'Andreu m'explica content , en el moment de dir-nos adéu, que per la festa major seran trenta persones al poble!
Començo a baixar per la carretera plena de corbes amb una sensació ambivalent . La gent del Pirineu estima els pobles, però cada dia menys persones hi viuen... Deixo la Vall de Cardós pensant en la gran dispersió que pateix el nostre patrimoni...
Atentament.
Senyor i

dijous 11 d’agost de 2011

Qui és més ràpid amb el ratolí?


http://www.bbc.co.uk/science/humanbody/sleep/sheep/reaction_version5.swf

En el joc, Reactions, cal exercitar el temps de reacció entre el que ens indica la vista i la mà: hi ha un ramat en el que cinc ovelles es volen escapar; cal llançar dards tranquil.litzadors tan aviat com comencin a córrer.

La mitjana del temps dels cinc intents és el que compta, els dards llançats en fals penalitzen tres segons així que millor evitar-los. Per llençar els dards clica amb el costat esquerra del ratolí damunt de la tecla on hi ha el dard, a la part de baix i al mig del camp.

Sigues un bon pastor o una bona pastora i no les deixis escapar!!!

Com es van formar els continents: Ice age 4

Viatjant pel Google plus de Sylvia Junges


Si t'ho creus... bé! Si no, també. Visca la imaginació!!!

dimarts 9 d’agost de 2011

L'altre romànic (1).

El romànic de la Vall de Boí té una projecció indiscutible però en altres valls del Pirineu , com la de Cardós, tenim esglésies menys conegudes, a les que caldria fer noves actuacions ja que algunes tenen problemes de filtracions, esquerdes, ....
Aquesta vall de 18 pobles té joies poc conegudes com les esglésies de Santa Maria de Ribera de Cardós dels segles XII i XIII, Sant Pau i Sant Pere d'Esterri de Cardós o Santa Maria de Ginestarre ambdues amb pintures murals del segle XII.

L'església de Sant Pau i Sant Pere d'Esterri de Cardós apareix documentada en l'acta de consagració del 1.146. Les principals característiques de l'edifici la situen al segle XI . La porta de l'esglesia és com les de l'alta muntanya, s'obre al sud i està protegida per un porxo.


El frontal de l'altar és de la primera meitat del segle XIII. El que veieu a la fotografia és una reproducció, l'original es guarda al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). A l'interior es conserva bona part del paviment de còdols.

Les pintures romàniques dels primers anys del segle XII us deixaran bocabadats, però no oblideu que són reproduccions que es van fer gràcies al Pla de Dinamització Turística del trienni 2.001-2,003. Els originals es conserven al MNAC. És impressionant el Crist en Majestat amb un rostre estilitzat que us mirarà tranquil·lament...


Una de les pintures absidals més sorprenents és la d'un serafí amb tres parells d'ales incrustades d'ulls.


Les pintures estan separades per una greca. A la part de sota podeu veure figures dempeus que representen el col·legi apostòlic.
Si aneu a Esterri de Cardós, passeu per Casa Borrut on molt amablement us deixaran la clau per visitar l'església.
Si voleu descobrir els secrets de l'església de Ginestarre no deixeu de visitar el blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i

dilluns 8 d’agost de 2011

La caixa màgica

Benvinguts i benvingudes a Can Butjosa!
Edu3.cat



La biblioteca es troba a faltar!
Ja deixes que els llibres t'agombolin!
Ja deixes que els llibres et trobin?

dissabte 6 d’agost de 2011

Museo Nacional de Ciencias Naturales

imatge de http://consaburum.wordpress.com/category/biologia-y-geologia/

He descobert la possibilitat de fer una visita virtual al Real Gabinete del Museo Nacional de Ciencias Naturales al Google+ de Julita Fernández.

...Las maravillas de la naturaleza se podían contemplar en los llamados “gabinetes de curiosidades”, que son el origen de los museos de ciencias naturales.
El Museu ens proposa: un viatge a través del temps, en què es pot sentir la fascinació de trobar-se, en l'ambient del Reial Gabinet de Carles III, amb la gran diversitat de roques, fòssils, insectes moluscs, peixos, amfibis, rèptils, aus, mamífers ... que s'han conservat en les nostres col.leccions.
Au! No esperis més i clica:

divendres 5 d’agost de 2011

Un bon company de viatge.

L'any 1.992 la Generalitat de Catalunya va declarar les nou esglésies romàniques de la Vall de Boí Bé d'Interès Cultural. Al 1.994 va començar un programa de restauració d'aquestes joies del Pirineu. L'any 2.000 la UNESCO va declarar les esglésies lleidatanes Patrimoni de la Humanitat. Malauradament aquest programa de restauració no ha arribat a altres esglésies romàniques com les de la Vall de Cardós, per exemple. Del romànic oblidat en parlaré en posteriors entrades, avui volia recomanar-vos del llibre "La Vall de Boí. Mil anys d'art romànic", editat l'any 2.009 per llibres de Matrícula, amb el suport i col·laboració de l'Ajuntament de la Vall de Boí, el Centre del Romànic de la Vall de Boí i el Ministerio de Cultura.

Aquesta guia didàctica del nostre romànic més conegut és obra de Laia Coma Quintana, Carolina Martín Piñol i Tània Marínez Gil. Una pedagoga i dos historiadores han fet un llibre que és un bon company de viatge si decidiu visitar la Vall de Boí. La seva lectura us ajudarà a descobrir els secrets amagats de cada edifici.

Les làmines històriques dibuixades per Guillem H. Pongiluppi ens ajuden a entendre com era la vida fa en aquella època. Els dibuixos de Francesc Riart Jou complementen les explicacions senzilles i entenedores de les autores.



En la primera part del llibre ens parlen de la Vall de Boí i la seva història. Ens expliquen com es construïa fa mil anys, qui pagava les obres, com es feia un mural al fresc, com es van traslladar les pintures a Barcelona, quina era la feina dels orfebres, pintors i escultors, quina és la simbologia de l'arquitectura romànica,....
Un tastet: El color omplia de significat els frescos: Blanc per parlar de puresa, vermell pel patiment, ocre la llum, la llibertat, blau la bondat, negre la maldat, verd l'esperança,...

La segona part del llibre ens parla de Les nou meravelles de la Vall. D'una manera molt clara ens expliquen les característiques de cada església seguint el següent esquema:
.- Uns apunts històrics.
.- Les formes de l'arquitectura.
.- Mirem-la per fora.
.- Mirem-la per dins.
Si penseu visitar la Vall de Boí no us descuideu aquest magnífic llibret.
Atentament.
Senyor i

dijous 4 d’agost de 2011

El plaer de tenir un problema no resolt al cap

Des del Google+ de Lola Urbano:

Pensa, si vols, en el que diu Adrian Paenza :
- Saber és resoldre problemes.
- Ell volia fer el que jo li demanava, però no ho entenia.
- Abusem del poder que significa saber el significat d'una paraula.
- Si tens una idea comparteix-la.
A Libros maravillosos tens a la teva disposició
Recorda que, aquí, al nostre blog ja havíem parlat de Libros Maravillosos, web estrenada per Patricio Barros y Antonio Bravo a Antofagasta l'any 2001:

dimecres 3 d’agost de 2011

D'on vénen les bones idees

Des de Sophia Blasco Castell a Google+



"La sort afavoreix a la ment connectada".

dimarts 2 d’agost de 2011

Coixins amb cor

Quin petit plaer llegir amb el beneplàcit d'aquests coixins!
Avui mirant el blog Bibliotequear he descobert Decur, Guillermo Decurgez. Descobreix-lo tu també!

dilluns 1 d’agost de 2011

Un dia

Un dia és un àlbum escrit per Alison Meghee i il.lustrat per Peter H. Reynolds i editat per SerreS. Un dia és un àlbum que m'ha deixat la Laura.
Un dia
és com un despertador de sentiments. Com un accelerador de partícules mentals que et fa recórrer la pròpia vida en 32 petites pàgines plenes d'emocions.
El llibre va ser publicat l'any 2007, però podria haver-ho estat abans o ara, és igual. La seva història és intemporal perquè l'amor i l'estimació d'una mare per una filla són sentiments que omplen el cor des de que existeix el món.

Quan l'he llegit i l'he mirat, aquest matí, m'ha passat el mateix que a qui escriu al blog L'elefant trompeta, quasi m'ha fet plorar. (Jo diria que sense el quasi!)
La senzillesa de les il.lustracions i de la tipografia fan que aquest llibre s'ompli dels teus propis pensaments i emocions. El recomano a totes les nenes, les noies, les dones i a tots els nens, els nois i els homes. Crec que la lectura compartida d'aquest àlbum deu tenir, encara, un gust més dolç, sense que embafi.
imatge treta de http://velopaint.blogspot.com/2010/01/someday-by-alison-mcghee.html
Gràcies Laura.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Potser també t'agradi

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...