Pas de barca ( 1 ).

Els nens i nenes de cicle inicial van visitar la Reserva Natural de Sebes i el meandre de Flix el passat 17 d'octubre.El meandre que fa el riu Ebre a Flix implica que el riu passi dues vegades per aquest poble de la Ribera d'Ebre. La gent de Flix parla de lo riu de dalt i lo riu de baix.

Ara, quan volem creuar un riu estem molt acostumats a fer-ho per un pont, però abans també hi havia els passos de barca que feien aquesta funció. Si heu visitat el Delta de l'Ebre entendreu que Lo Passador ( el nou pont que uneix els nuclis de Sant Jaume d'Enveja i Deltebre), farà molt difícil la continuïtat del pas de barca que els unia.
Flix havia tingut dos passos de barca. El de dalt, d'origen medieval, va funcionar fins al 1.959. El de baix ja apareix citat en un document del segle XVII, i encara està en funcionament.Els vostres companys de cicle inicial van viure l'aventura de passar el riu pel pas de barca de baix.

Al blog del Jaume he trobat aquesta fotografia antiga en la que podeu veure el pas de barca del riu de dalt, que va desaparèixer com a conseqüència de la construcció del pont sobre l'embassament.Si mireu bé la fotografia, podeu observar la casa del barquer i la torre de defensa.

La fotografia de Tomás Riva ens mostra el pas de barca del riu de baix l'any 1.968. Es poden observar molt bé la torre de colladora o casa de la maroma o de la sirga. A l'esquerra es port veure la casa de "Ramon del riu", antiga torre de defensa.
La barca amb la que els nens i nenes del Sant Jordi van creuar l'Ebre està feta amb dos llaguts - Democràcia i Nostra Senyora de l'Assumpció-, sobre els quals hi ha una plataforma de fusta...

Si voleu pujar a la barca i descobrir com s'ho fa el Jaume per creuar el riu , no deixeu de visitar el blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i

Bibliotecas escolares en Tránsito

 Els dies 10, 11 i 12 de novembre a Santiago de Compostela es celebrarà El Congreso Bibliotecas Escolares en Tránsito 2011. És una cita important per a totes aquelles persones  relacionades amb el món de les Biblioteques escolars.  Espero aprendre molt i saber-ho transmetre. (Gràcies a Cecília Lladó del programa de biblioteques escolars PUNTEDU la nostra escola hi serà present.)

Objectius

•    Actualitzar el coneixement sobre les funcions de la biblioteca escolar en el panorama educatiu actual.
•    Revisar els aspectes més importants relacionats amb la lectura i l'accés a la informació en el context educatiu, a la llum de les últimes investigacions i en relació amb les necessitats més urgents.
•    Reflexionar sobre el paper de les administracions educatives en l'impuls de pràctiques d'excel · lència necessàries per a la millora de resultats.
•    Propiciar l'intercanvi entre les diferents comunitats autònomes. Obrir possibilitats de cooperació en el present i en el futur.
•    Difondre experiències d'interès que s'estan duent a terme en centres educatius, en clau d'innovació educativa i consecució de resultats.
•    Propiciar la reflexió i l'intercanvi d'idees per al disseny d'estratègies de solució a problemes existents en aquests àmbits.

Dissabtes poesia. Loquillo canta a Luis Alberto de Cuenca.

La discogràfica Warner Music ha presentat el tercer disc en el que Loquillo canta poemes musicats i adaptats per Gabriel Sopeña.

Al disc La vida por delante , del 1.994, José Maria Sanz ( Loquillo), va triar poemes de Jaime Gil de Biedma, Octavio Paz, Pablo Neruda, Bernardo Atxaga, Pedro Salinas,...

A Con elegancia, del 1.998, trobem poemes de Luis Alberto de Cuenca, Federico García Lorca, Mario Benedetti, Manuel Vázquez Montalbán, Joan Salvat Papasseit, Pere Quart,...

Aquesta tercera entrega poètica està dedicada íntegrament a Luis Alberto de Cuenca.
Su nombre era el de todas las mujeres, és un CD-llibre amb il·lustracions de Fernando Peira i textos de Gabriel Sopeña i Arturo Pérez-Reverte. En aquest petit llibre podem llegir perles com la de Gabriel Sopeña al seu article ¿Por qué, de Cuenca?:
"-¿Por qué ese tal de Cuenca?, me espetó aquel espécimen discográfico, con hibrida y esquizofrénica pinta entre Goofy y Walther Funk.
- Es un poeta príncipe que ha trascendido y trascenderá generaciones: y nos conmueve a los dos, a Loquillo y a mí, contesté.
O la de l'Arturo Pérez-Reverte:
" Si algo me gusta de Luis Alberto de Cuenca - y tal vez por eso es mi amigo- es que sigue creyendo en la infancia como memoria, en los viejos héroes cansados y en el amor como refugio frente al mucho frío que hace ahí fuera".

Deu cançons imprescindibles per als seguidors del poeta madrileny i el cantant del barri del Clot de Barcelona.
Escolteu l'entrevista que el Manel Fuentes li va fer el 28 de setembre als Matins de Catalunya Ràdio.
Gràcies Loquillo.
Atentament.
Senyor i

La escuela bibliotecaria

 Tal com raja:

3. La biblioteca escolar no tiene tanta importancia, lo realmente importante es la escuela bibliotecaria. La biblioteca es un instrumento y como tal siempre será secundaria respecto al espíritu de una escuela bibliotecaria, una escuela en la que se da clase consultando distintas fuentes, investigando, leyendo, contrastando pareceres y creando nuevos documentos; no es indispensable tener buena biblioteca, lo indispensable es dar la clase en "modo biblioteca".

de Miguel Calvillo a algunas-de-mis-ideas-sobre-bibliotecas
Gràcies!

El préstec familiar voluntari

Avui  ens hem reunit amb les famílies voluntàries de la biblioteca  que poden fer préstec  durant aquest curs. Ha quedat distribuït de la següent manera:
Dimarts  es farà préstec a segon, dimecres a 1r., dijous a tercer i divendres a quart. Vindran al voltant de les 4 de la tarda i s'hi estaran fins  a l'acabament les classes.
He  explicat el funcionament del préstec a l'epergam amb  molta rapidesa,  he fet fotos a contrallum que ha fet falta retocar i quasi no he dedicat temps a agrair la seva participació en aquesta activitat.
A la mainada  els hi agrada molt  anar a la biblioteca i fer el préstec amb el pare o la mare.

Podem mirar si hem fet cas del que es va dir a la reunió de final de temporada del curs passat: http://biblioteca-santjordi.blogspot.com/2011/06/mares-i-pares-bibliotecaris.html

Creativitat al camp: "Extreme Sheep" Viral Lights up Online World

La creativitat és més que un objectiu escolar:
Més informació a: http://www.samsung.com/my/news/newsRead.do?news_seq=13359&gltype=

J. B. Xuriguera

Des de que era petita, la meva mare tenia una perruqueria a Balaguer. Al principi, quan la meva germana mitjana i jo n'érem molt de menudes, la tenia en els baixos d'un bloc de pisos nou, tot un luxe i jo no sabia ben bé que hi passava allà a dins entre els assecadors, però per aquelles coses de la vida, un bon dia la perruqueria la va traslladar a la nostra casa nova, un pis gran del carrer Sant Crist de Balaguer.

La meva vida va donar un tomb radical. Vaig tenir la oportunitat de participar en primera persona de tot allò que envoltava la vida de la gent del meu barri. Del meu poble.

El negoci de la meva mare no era només un seguit d'entrades i sortides de casa meva on les senyores entraven pssse i en sortien maquíssimes. Hi havia moltes més coses. Entre "rulos" i pinces, permanents i tints, tot un món de vides paral.leles, confessions, confidències i maneres de viure la vida.

Me'n vaig adonar que hi havia dones que venien també a parlar amb la mare, tota una experta psicòloga, de totes aquelles coses que els voltaven pel cap, de les seves preocupacions i inquietuds, dels seus pensaments, la seva vida. La perruqueria era com el consultori d'un metge de poble petit. Vaig veure que entraven pssse i sortien guapes, però algunes també sortien descarregades de mal de caps i de cabòries.

N'hi havia que venien dos cops per setmana, d'altres un cop, o n'hi havia que venien només de vegada en quant. En certa manera, ara des de la distància que em donen els anys, em recorda a aquella botiga "Betes i fils" de l'obra de teatre d'en Russinyol.

Quan ja vaig ser més gran, els dissabtes al matí la mare m'aixecava d'hora i l'ajudava a obrir la porta, agafar el telèfon, a rentar els cabells, a treure els rulos.... I era en aquest dia, el dia del mercat, en el que venia una senyora ja entrada en anys molt simpàtica, que sempre m'explicava històries i em recitava poemes que m'encantaven, jo també li ensenyava els meus i m'animava a fer-ne més, a escriure'n més. Era la senyora Lola.

Un d'aquells dissabtes d'estiu, em portà un munt de llibrets de teatre, de poesia, d'assaig : Lucrècia, Hotel París, Les nostres noces d'or, La reina Margarida, Les ales del vent,...

I un dia li vaig preguntar: " senyora Lola i com és que em regala els seus llibres?" i ella em va contestar: "són llibres que va escriure el meu difunt marit, Joan Baptista Xuriguera".

Vaig anar corrents a la meva habitació, vaig rebuscar entre els meus llibres i allí estava, el meu diccionari de català, el Xuriguera i el meu llibre de verbs, el Xuriguera! Aquella senyora tant simpàtica era la vídua d'una de les principals figures de la literatura de la Noguera, de Lleida, de Catalunya !

I tenia tantes coses per explicar-me! i la meva mare hi parlava cada dia de la seva vida i inquietuds, sense saber-ho...

No sé pas perquè no us he explicat abans aquesta història, doncs és una de les més entranyables viscudes per mi de la meva adolescència. Us la he explicat ara, mai és massa tard...

Sònia C.

Aprendre i ensenyar a formular bones preguntes

imatge trobada a http://pensarleducacio.wordpress.com/

Penso que el treball "Aprendre i ensenyar a formular bones preguntes" de Montserrat Roca Tort, em pot ajudar a millorar  a l'hora de fer estimar les  ciències als nens i a les nenes que tinc sota la meva responsabilitat. Sempre m'ha preocupat   no saber formular, del tot,  les preguntes adequades  per tal de despertar-los-hi les ganes de pensar en l'experiment que jo  o algú del grup proposa setmanal o quinzenalment. Sovint sé que quan se'n van a dormir no el recorden pas. Imagina al cap de quinze dies!  Jo penso que si vols saber  sobre una cosa  no deixes de pensar-hi, amb molt de gust, durant totes les estones que pots.

Aquesta llicencia d'estudis està treballada a l'ensenyament secundari. Crec, però, que es pot adaptar al cicle inicial amb una certa facilitat.

Exemples:
5.3.1 Preguntes sobre contradiccions o paradoxes.
És evident que les preguntes sorgeixen quan hi ha algun fet o observació que, com es diria col·loquialment, "no ens quadra", és a dir, quan hi ha una contradicció entre el que observem i allò que esperem, segons la nostra predicció, que ve determinada pels propis models.
Són preguntes que tenen una estructura com:
Com pot ser que......................si..................?
Si .................................com pot ser ............?
Com pot ser ...................i en canvi...............?
Si..............................per què ......................?
Son exemples d'aquest tipus de preguntes:
- Si no para de baixar aigua per què no vessa?
- Si nosaltres sabem de què està formada l’aigua per què no la podem fabricar?
- Com és que des de lluny l’aigua dels mars o rius es veu de color blau i quan l’agafes és transparent?
- Per què quan l’aigua del riu és dolça i després arriba al mar i és salada?
- Com poden haver-hi inundacions si hi ha clavegueres?

5.3.2 Preguntes sobre diferències.
Una altra font de preguntes és l’observació de diferències on s'esperava
que hi hagués uniformitat, o bé quan sorgeix un fenomen o fet que crida
l'atenció.
La constatació de diferències entre llocs i temps diversos és un pas important en la caracterització de les condicions necessàries per que es doni un determinat fenomen.
Per què només hi ha..........................?
Per què hi ha ................i en canvi.....?
Son exemples d'aquest tipus de preguntes:
- Per què l’aigua no es filtra a la ciutat igual que al camp?
- Per què s'inunda més en la urbanització?
- Per què s’inunda Castelldefels?
- Hi ha més inundacions que abans?

I no s'acaba aquí! N'hi ha més i més i també hi ha les conclusions. No te les deixis perdre!
A la biblioteca fent treball de recerca sobre qualsevol tema, abans de començar cal fer-nos les preguntes que ens ajudaran a marcar el camí a seguir.

Mira, si vols:

• http://blocs.xtec.cat/mcunille1/files/2009/02/preguntes.pdf
• https://sites.google.com/site/recursosdidacticscentaure/c-socials-ha-1#TOC-Com-formular-bones-preguntes-
• http://pensarleducacio.wordpress.com/category/4-formacio-professorat/

Cal·ligrafies ( 2 ).

Al juliol del 2.008 l'entrada Cal·ligrafies ens mostrava com un senyor amb uns moviments ràpids i segurs escrivia utilitzant tinta i pinzells en un full de paper i amb "molt bona lletra". Eren unes lletres molt diferents a les nostres... La Mar ens va resoldre aquell misteri, aquell senyor escrivia en xinès.
El passat 2 d'octubre passejant pel Castell del Rei-La Suda vaig descobrir un altre tipus de cal·ligrafia. Hi havia molta gent al Turó de la Seu Vella perquè es celebrava la Recreació de les Noces Reials de Peronella d'Aragó i Ramon Berenguer IV.Feia molta calor i vaig aprofitar per entrar en una tenda en la que hi havia un estrany personatge...
No portava la càmera fotogràfica, però la Pilar, gentilment, va fer dues fotografies en les que podeu veure com escriu.

Hi havia una cua de gent per demanar-li que escrivís el seu nom en aquesta llengua. Ell, molt amablement, satisfeia a tothom mentre demostrava un gran domini en aquesta manera d'escriure....

Em vaig posar a la cua i li vaig dir el meu nom i el del meu fill. Va agafar uns trossos de cartolina i amb un traç molt segur va escriure - de dreta a esquerra- el següent:

Li vaig agrair però al sortir de la tenda tenia un dubte. En quina llengua escriu aquest senyor?. Algú de vosaltres em pot ajudar?
Atentament.
Senyor i

Còmics TV

Sabíeu que hi ha còmics que han passat a la TV? En aquesta entrada en parlaré.

M’agraden molt els còmics perquè veus com és el protagonista, els dolents(si n’hi ha) i també perquè són histories divertides. Lucky Luke, Mortadelo iFilemón, Pere Vidal, Rompetechos etc... Són els meus preferits.

A l’escola enpodeu trobar de Lucky Luke, Pere Vidal,Gil Pupila i Mortadelo i Filemón.
La majoria d’aquest còmics han passat a la tele: els Dalton de Lucky Luke,Mortadelo i Filemón i Marsupilami. També m’agrada mirar-los perquè sónhistòries diferents.


Coneixeu algun altre còmic que l’han passat a la TV?
Martí F.

Els Dalton a la neu

Viatjar fins al Sinaí fa cent un anys.

El passat mes d'abril vaig recomanar-vos, francament emocionat, el llibre de Publicacions de l'Abadia de Montserrat "Dietari d'un viatge per les regions de l'Iraq 1.922-1.923" de Bonaventura Ubach.

L'entrada "El viatge real" presentava el llibre en el que es va basar Martí Gironell per escriure el llibre "L'arqueòleg".

Els dietaris de Bonaventura Ubach són una eina de descoberta molt important. Aquest monjo de Montserrat, gran estudiós de la Bíblia, havia escrit uns anys abans el seu llibre més important en el que descrivia el viatge per l'Aràbia pètria fins al Sinaí l'any 1.910. Publicat al 1.913, es va fer una segona edició al 1.955, que era gairebé impossible de trobar a les llibreries de vell.
Però aquest mes de setembre Publicacions de l'Abadia de Montserrat ens ha fet un magnífic regal, l'edició facsímil de la segona edició, revisada i ampliada.

Pugeu a un dels camells i acompanyeu a Bonaventura i no oblideu d'obrir molt bé els ulls...Viatjar fins al Sinaí fa cent anys era tota una aventura. Coneixereu a un home savi, gran negociador i molt enamorat de la seva feina. De la mà d' aquest llibre imprescindible entrareu al monestir de Santa Caterina i veureu la seva biblioteca. Us sorprendrà llegir que el mannà descrit a la Bíblia, és una excreció dels tamarits del Sinaí ( tammarix mannifera), tarfâ en àrab; un dels arbres que amb més freqüència es van trobar al llarg del viatge.
Però aquests només són dos exemples de les joies que llegireu al llibre.

El monestir de Santa Caterina al peu del Horeb. Font fotografia: Bonaventura Ubach

Biblioteca del monestir de Santa Caterina. Font fotografia: Bonaventura Ubach.

Un tastet. Al capítol IV de la Part Segona . Al Sinaí, podem llegir a la pàgina 227 : ..."Entrant en aquella hom endevina tot seguit que deu inclore còdex d'importància. Impossible no ja tocar-los, sinó ni solament llegir còmodament el títol que porten escrit al llom. Un té d' acontentar-se amb mirar-los de lluny; una tanca a la qual s'han afegit uns barrots que pugen fins al sostre impedeix d'atansar-s'hi. Si algú desitja consultar, com nosaltres hem fet, algun manuscrit, ho ha de demanar al bibliotecari. Aquest entra per una porta darrera la tanca,treu el llibre i el dóna a qui el demana fent-lo passar per entremig dels barrots. Després surt tot seguit de dins, i mentre hom consulta el llibre, ell i un altre monjo, que és el seu ajudant, no es mouen del seu costat, vigilant-lo contínuament amb una por cerval que se'n fiqui a la butxaca alguna fulla"....
"El Sinaí. Viatge per l'Aràbia Pètria cercant les petjades d'Israel" del monjo de Montserrat, Bonaventura Ubach una lectura molt recomanable.
Atentament.
Senyor i

Joc del SensePor de la Festa dels súpers

Al'espai Internet avui han enllaçat el joc Sense por que prepara per la Festa dels Súpers i es veu que el senyor Pla vol celebrar la victòria final a la Festa dels súpers, però, va molt equivocat! Sempre que tu i un munt de súpers més ompliu l'Anella Olímpica i crideu ben fort: "Uh! Oh! No tinc por!".

En aquest joc has de fer que agafin el logotip del Súper 3 i el portin al seu stand de la Festa. Au! Llegeix el que diu la imatge i després clica-la!

http://www.super3.cat/flash/jocs/sensepor2.htm

Els sons de la màquina d'escriure...

Molts de vosaltres, nenes i nens, no sabeu què és una màquina d'escriure, en canvi tots heu vist gairebé cada dia l'ordinador i el seu teclat. Però abans no n'hi havia d'ordinadors, i els vostres padrins i pares a l'hora de fer un treball no podien obrir un document Word, equivocar-se moltes vegades escrivint, corregir-ho fàcilment i donar l'ordre d'imprimir...
Per escriure utilitzaven un artefacte anomenat màquina d'escriure, en la que calia posar un foli en el corró, girar un mecanisme per fer entra el foli i prémer unes tecles semblants a les del teclat de l'ordinador. Cada lletra activava un mecanisme que feia pujar una peça metàl·lica. La peça donava un cop a una cinta entintada i al foli es marcava la lletra. Es podia treballar amb dos colors: el negre i el vermell...
La màquina d'escriure no era silenciosa com l'ordinador. Prémer les tecles i colpejar la cinta i el foli, feia un so . També hi havia una campaneta que sonava quan la línia s'acabava . Per canviar de línia calia empènyer una palanca que també feia un so concret i que feia pujar el foli ...
Ho recordeu?....
Ja he recomanat moltes vegades el blog "Diari d'un llibre vell" d'en Xavier Caballé, en el que sempre es poden descobrir petits tresors.
El set d'octubre va fer una entrada titulada "The Typewriter" ( la màquina d'escriure), de Leroy Andernon.Estic segur que aquest vídeo de dos minuts us farà, com a mínim, somriure....
Martin Breinschmi interpreta amb la seva màquina d'escriure, en directe a Ludwigshafen l'any 2.008 amb la Strauss Festival Orchestra Viena...

No fa gaire va tancar l'última fàbrica que quedava al món de màquines d'escriure...
Atentament.
Senyor i

Animalarium

http://theanimalarium.blogspot.com/2011/10/talkative-beasts.html

Ho he trobat al Google+ d'Antonio Alonso i ell al de Marcos Taracido i ell  en el de German Machado i... ha arribat al blog perquè en gaudim als Tallers  Artístics plàstics. O no?

Recordes Bembo's Zoo ho vam posar al blog l'any 2009: http://biblioteca-santjordi.blogspot.com/2009/03/alfabet-animal.html

Canal leer

 Des del Twitter de http://twitter.com/#!/leeres:

Canal Leer TV

Avui

13 d'octubre la BNE acogerá la presentación del canal de TV Educativa por Internet NCIwebtv Canal LeeR , que organiza el Ministerio de Educación, la OEI, TEib  y  ATEI.

 El Canal LeeR nace con el propósito de promover el interés y la práctica de la lectura.

El Canal LeeR aspira a convertirse en un espacio al servicio de los ciudadanos, docentes y estudiantes y a ser un vehículo que fortalezca el desarrollo humano, las capacidades creativas, el imaginario y, en definitiva, el espacio iberoamericano del conocimiento: la lectura.

Nota de premsa de la inauguració: http://www.educacion.gob.es/horizontales/prensa/notas/2011/10/tv-leeres.html

Lleida des del cel, 1.945-46, 1.956-57, 2.009.

El passat mes de juliol la Subdelegació de Defensa de Lleida va donar a la Paeria un panell fotogràfic amb tres fotografies aèries de la ciutat, en les que es veu clarament com ha crescut en una seixantena d'anys.

Aquests dies podeu donar-li un cop d'ull a la Sala Municipal de la Paeria.

A la fotografia més antiga "Vuelo de España 1.945-46 (Serie A) E:1/42.000 , podem veure com el Camp de Mart, la zona nord, Cap Pont,... no hi ha gairebé cap casa, tot són camps de conreu... El riu Segre només es pot creuar pel pont vell i el pont del tren.

A la fotografia central "Vuelo General de España 1.956-57 ( Serie B) E: 1/30.000" podem observar que la ciutat ha començat a créixer, però encara hi ha dos ponts per creuar el riu.

A la tercera fotografia "Imagen del P.N.O,A (Plan Nacional de Ortofotografia Aérea) 2.009"· ja veiem el turó de la Seu Vella envoltat d'edificis i constatem que ara la ciutat és molt més gran i el riu es pot creuar per més ponts.

Entreu al Palau de la Paeria i podreu descobrir, com si fóssiu un ocell, els grans canvis de la nostra estimada ciutat des de la meitat del segle passat fins avui.
Si no sabeu que és una ortofotografia, recordeu l'entrada "Servei de Cartografia de Lleida", on vam aprendre que eren mapes topogràfics, ortofotomapes, cartoteca, escales, cartografia,...
Atentament.
Senyor i

La nova Biblioteca Britànica.

Ja hem passejat anteriorment per la zona nord de London a la recerca dels Escenaris harrypotterians (1 ) i (2) per anar a l'estació de King's Croos i descobrir l'andana nou i tres quarts. A l'entrada Escenaris harrypotterians (5) vam visitar l'estació veïna, St Pancras. Al costat d'aquestes dues estacions tenim la nova Biblioteca Britànica ( The British Library), una de les biblioteques més grans del món.

Creada al juliol del 1.973, molt abans formava part del Museu Britànic. El nucli de les col·leccions es basa en una sèrie de donacions i adquisicions des del segle XVIII, coneguda com col·leccions de la fundació . Inclouen llibres i manuscrits de la Biblioteca del Rei George III, Sir Robert Cotton, Sir Hans Sloane i Harley Robert. Durant una colla d'anys els fons estaven repartits en diferents edificis fins que l'any 1.997 la col·lecció principal va anar al nou edifici en Euston Road, al costat de l'estació de St. Pancras.
La nova biblioteca va ser dissenyada per l'arquitecte Colin St. Jonh Wilson. La porta d'entrada és gairebé una escultura de David Kindersley i la seva dona Lida Lopes.

Només entrar sorprèn l'escultura gegant de bronze Newton de l'escocès Eduardo Paolozzi , que ,com podeu veure, es va inspirar en una pintura de William Blake.

Font fotografia Newton de William Blake -Wikipedia.

Al centre d'aquest impressionant edifici una torre de vidre de quatre pisos acull la Biblioteca del Rei que abans estava al Museu Britànic. En aquesta torre podem consultar 65.000 volums impresos, manuscrits, fulletons i mapes recopilats pel rei George III entre 1.763 i 1.820.
La nova Biblioteca Britànica és l'edifici públic més gran construït al Regne Unit el passat segle XX.

The British Library és una biblioteca gegant en la que hi ha 13.950.000 llibres, 824.101 manuscrits, 8.266.276 articles filatèlics, 4.347.505 elements cartogràfics, 1.607.885 partitures,3.000.000 enregistraments sonors,....
Una sèrie de llibres i manuscrits estan exposats a la Galeria de Sir Jonh Ritblat . Una de les moltes joies, és el Còdex Sinaiticus (del que en parlaré en una propera recomanació lectora), que és un manuscrit de la segona Bíblia més antiga del món, escrita el segle IV en grec koiné.
Si voleu donar-li un cop d'ull mireu el proper vídeo:



The British Library un espai imprescindible per a tots aquells enamorats del món del llibre.
Atentament.
Senyor i

En Martí Farré i Què llegeixes?

 

http://www.quellegeixes.cat/

Ja fa dies que sé que en el vídeo que explica què és per tu el Què llegeixes, en el que la gent de la categoria Boli i Llapis expliquen què fan, surt en Martí Farré.  Si esperes que es carregui i vas al minut 01:13 el veuràs i el sentiràs. Ell i altres companyes del web  Què llegeixes ens diuen per a què els hi serveix participar-hi.
Saps què   Què llegeixes hi ha jocs i que hi ha la pregunta del dia? Saps que és igual l'edat que tinguis?
Saps que en Martí fa quart i que és un col.laborador del blog?

- Recorda: http://biblioteca-santjordi.blogspot.com/2008/04/qu-llegeixes.html

Dissabtes poesia... japonesa.

No és la primera entrada que dediquem al blog a la poesia japonesa. fa tres anys vam parlar dels haikus, però no tot són haikus a la poesia nipona. La poesia sempre s´ha valorat molt al Japó i és una manifestació artística molt popular.
Avui volia proposar-vos l'antologia editada aquest any 2.011 per Alianza Editorial " El pájaro y la flor". Mil quinientos años de poesía clásica japonesa". Aquesta edició il·lustrada i bilingüe és una petita joia feta pel professor Carlos Rubio que ens permetrà iniciar-nos en aquesta poesia tan especial.

A més a més de l'antologia, Carlos Rubio escriu una introducció que ens ajudarà molt a conèixer la poesia japonesa. Ell mateix ha fet la traducció del japonès. En Carlos és lexicògraf i traductor de les obres clàssiques de la literatura japonesa. Actualment treballa a la Universitat Complutense de Madrid. Entre 1.985 i 1.990 era professor de la Universitat de Tokio.
Podem llegir haiku, chooka, haikai, tanka, renga, waka,... Aquest cop d'ull a mil cinc-cents anys de poesia japonesa us sorprendrà.
Un tastet . Dels 174 poemes del llibre , un de Minamoto no Sanetomo ( 1.192-1.219) que podeu veure i llegir a la pàgina 106.

Yo no naka wa

Tsune ni mogamo na

Nagisa kogu

Ama no obune no

Tsunade kanashi mo


( Shinchokusenshuu )

En este mundo
con aspecto inmutable
¡ oh, qué tristeza
tan dulce ver los barcos
bogar en la corriente!

"El pájaro y la flor" , un llibre amb el que descobrireu la poesia japonesa.
Atentament.
Senyor i

Isaac i l'amiga més amiga de la Formiga Piga

Hola sóc Isaac de segon, he portat aquest llibre perquè m'agrada molt la història de la Formiga Piga.
L'ha escrit Emili Teixidor.

Ir a descargar

Un dia seguirem les aventures de la Formiga Piga fent la Webquest de LA FORMIGA PIGA de

Mª José Ramos i Pulido.

La Biblioteca del Rei ( i 2).

Passejar per la Biblioteca del Rei del British Museum és impressionant . La sala, coneguda també com la Galeria de la Il·lustració , està dividida en set seccions centrades en les set disciplines bàsiques d'aquella època.

El món natural. Al segle XVIII les col·leccions del British es dividien en rareses naturals i artificials - objectes trobats a la natura o fets per persones. Podem veure moltes mostres de botànica, minerals, animals, fòssils,...

El naixement de l'arqueologia. Els historiadors i els arqueòlegs van substituir al 1.828 als antiquaris que últims dos-cents anys havien recollit llibres manuscrits, dibuixos i objectes del passat. Hi havia molt interès per l'estudi de les restes antigues que servien per conèixer la història.

Art i civilització. Al 1.824 la famosa col·lecció de Charles Townley d'escultures gregues i romanes adquirides en el seu viatge per Itàlia, va arribar al Museu Britànic. Es va unir a altres col·leccions de gravats, dibuixos, joies,monedes,gerros, antiguitats clàssiques..., com les de Sir William Hamiltton i Richard Payne Knight.

Classificar el món.Els grans coneixements del món que es van reunir en el segle XVIII van ser organitzats i classificats per entendre'ls i utilitzar-los millor. La Biblioteca del Rei George III de 70.000 llibres aproximadament, era com una gran enciclopèdia i estava organitzada per temes.

Els escrits antics.L'interès pel coneixement sobre el passat va donar pas a una renovada passió per desxifrar els jeroglífics egipcis, les inscripcions cuneïformes, el sànscrit,...
Religió i rituals. La desconfiança cristiana, les supersticions, els ídols, rituals i màgia havia portat a la societat a recelar de les altres religions del món. Els il·lustrats van intentar dissipar aquesta ignorància estudiant les religions.

El comerç i el descobriment.La col·lecció de Sir Hans Sloane inclou objectes cerimonials i quotidians que representen els costums i cultures dels pobles de tot el món. Després de descobrir Austràlia, Nova Zelanda , Tahití, i altres illes del Pacífic, es va recollir molta informació sobre la vida i cultura d'aquests pobles desconeguts.
La Biblioteca del Rei és un retrat perfecte de la visió del món en el període de la Il·lustració.
Atentament.
Senyor i

Poemes com cançons o cançons com poemes?

Molts cops, la poesia es troba amagada darrera d'una música preciosa, que adorna les paraules i la fa més bella si cap.

Una de les meves cançons preferides és l'himne dels pirates, que pertany a una obra de teatre- musical, MAR I CEL de Dagoll Dagom.

Encara que la trilogia d'Àngel Guimerà sigui una de les obres mestres de la nostra literatura, si ara i avui aixequés el cap, de ben segur estaria orgullós que el seu teatre ara també, fos una de les senyeres de la cultura de la nostra terra.

Us deixo doncs la imatge que enllaça amb el vídeo de la cançó i la lletra just a sota, per a que la pugueu disfrutar millor. Imagineu de sentir-la en directe.

Els afortunats que ho vàrem poder fer, de ben segur que us diem que va ser una de les experiències més emocionants que hem viscut. Disfruteu-la ara vosaltres com a nans!!

El mar és com un desert d'aigua,

no té camins ni té senyals.

El mar és un desert d'onades,

una lluita sorda i constant;

és el mar la nostra terra ferma

on vivim arrelats en el vent. (Bis)

Les veles s'inflaran,

el vent ens portarà

com un cavall desbocat per les ones. (Bis.)

El sol és el senyor del dia,

la lluna és reina de la nit;

però la reina ens dorm a les veles

i al matí no es pot amagar;

aleshores ens fa de bandera

i el sol vol fer-se enrere i fugir. (Bis)

Les veles s'inflaran,

el vent ens portarà

com un cavall desbocat per les ones. (Bis.)

El mar serà tot per nosaltres,

ja som senyors i reis del mar;

tots voldran fugir de la lluna

que flameja al nostre estendard;

però per a ells no hi haurà pietat,

perquè Al·là ens ha volgut triomfants. (Bis)

Les veles s'inflaran

el vent ens portarà

com un cavall desbocat per les ones. (Bis.)

I arribarà el dia de glòria,

quan ja no quedin cristians,

que cantarem la gran victòria

dels fidels valents fills d'Al·là;

i aquest mar estimat serà nostre,

serà el mar dels germans musulmans. (Bis)

Les veles s'inflaran

el vent ens portarà

comun cavall desbocat per les ones. (Bis.)

Sònia C.

Les tertúlies dialògiques a cicle mitjà i superior

Enguany estrenem "bibliotecàries" al cicle mitjà i superior. Anna Andorrà i Maria Àngels Agullana han començat  les sessions de biblioteca fent Tertúlies dialògiques. Les tertúlies literàries dialògiques

són una activitat cultural i educativa que s’està desenvolupant en diferents tipus d’entitats -com escoles de persones adultes, associacions de mares i pares, grups de dones o entitats culturals i educatives- on un grup de persones es reuneixen al voltant d’un llibre per a reflexionar i dialogar al voltant d’ell.

Els  orígens de les tertúlies els hem de trobar en els moviments socials i culturals del segle XIX.

De mica en mica ens en "faran  cinc cèntims". Mentrestant deixo aquesta presentació de Belinda  Siles que explica molt bé com ho han organitzat a l'escola Doctor Fleming de Viladecans.

Tertúlies literàries dialògiques. Belinda Siles

View more presentations from COBDC

- Per a saber-ne més: http://www.uji.es/bin/publ/edicions/jfi9/psico/7.pdf  de Vicent PALLARÉS.