La construcció d'un futur lliure de fam

Al Google+ de  InteRed Castilla La Mancha ONGD he trobat aquest vídeo. Potser algun grup classe dels grans el voldrà aprofitar? O no. No hi ha prou temps per a veure-ho tot.

Building a future free from famine from BusanHLF4 on Vimeo.

Atlas Nacional de España

A Nosololibros he trobat l'Atlas Nacional de España.

http://www2.ign.es/ane/ane1986-2008/

Misteri al costat dels caganers.

Si passegeu per la Plaça de la Sal no deixeu de donar un cop d'ull a l'aparador de la gairebé centenària Llibreria Fregola, ja que sovint ens ajuda a pensar en les nostres tradicions. Fa pocs dies que ens recorda que ja no falta gaire per iniciar el cicle del Nadal.

Tapeu-vos el nas, perquè una part de l'aparador màgic i dels prestatges interiors de la llibreria ja estan plens de caganers !!!

El caganer és una figura popular del nostre pessebre nadalenc que té l'origen al segle XVIII. Tradicionalment la figureta representa un home vestit amb faixa i barretina, amb el cul enlaire per fer caca. Actualment, molts personatges coneguts tenen el seu caganer.

Però en un raconet de l'aparador he descobert un misteriós personatge, un frare, que m'ha deixat molt intrigat...

Em sembla que no és ni un caganer ni cap altra figura del pessebre. Nenes i nens, algú de vosaltres pot ajudar-me?
Atentament.
Senyor i

Si no saps què fer amb la pissarra digital...

Ideas para cambiar la forma de usar la pizarra

View more presentations from Raúl Diego

Una revista sobre imants feta amb Themeefy

Gràcies Laura, de Aprende con Laura

Día Internacional contra violencia de gènere 2011

Día Internacional contra violencia de xénero 2011 from trafegandoronseis on Vimeo.

Gràcies Ronsel per tenir esperança.

Webcast de Formación de leer.es

Webcast de formació

La webcast és un espai de formació basat en vídeos del Centre Virtual www.leer. es que il· lustren bones pràctiques d'aula, i veus expertes que dibuixen un marc teòric per a la millora de la competència en comunicació lingüística.
No t'ho perdis! Hi pots trobar vídeos sobre un munt de temes: aprendre a aprendre, llegir per aprendre, atenció a la diversitat, llegir ciències, biblioteques escolars, formació de formadors,
avaluació, llegir en l'era digital, noves alfabetitzacions, educació Literària, educació emocional, famílies.

Blanca i Un convidat a les golfes

Avui he portat el llibre Un convidat a les golfes perquè em vaig llegir la meitat i em va agradar molt. Vaig llegir amb la mare i m'agrada llegir amb ella.

Ir a descargar
Si vols saber qui és el convidat... llegeix el conte!

800 anys de mercat a Balaguer

(...)Dono, concedeixo i atorgo en nom meu i dels meus, perpètuament a tots els ciutadans, presents i futurs de la ciutat de Balaguer, la qual ara està sotmesa al meu poder amb l’aprovació del Senyor, que se celebri per sempre el fòrum o el mercat públic i general a aquesta ciutat, en dissabte, cada setmana(...)

Pere I, a Lleida el 16 de setembre de 1211

Amb aquestes paraules el comte-rei Pere I concedia a la meva ciutat el privilegi de celebrar-hi mercat cada dissabte. Des de llavors, i es creu que fins i tot d’abans, s’ha perpetuat aquesta tradició a la plaça del Mercadal com a centre de vida, de negoci i de cultura de Balaguer.

Amb motiu d'aquesta celebració, he recordat tot un seguit d'històries que la meva mare m'explicava quan em portava de petita al mercat dels dissabtes: " sas? els divendres de lluna plena a mijanit, les bruixes de Balaguer ballaven al voltant d'aquet pilar del porxo de la plaça". LA PLAÇA, per tots els balaguerins que se'n senten.

Recordo les gitanes de les parades: " venga nenes, tot molt barato! regalat, no trobaràs sabates més guapes! són bones i de pell eh...!" Les parades de la fruita, la dels pollastres a l'ast, la de les calces, la dels caragols, la mula i el carro dels "tambons" (la família gitana amb més tradició de Balaguer), la roba que m'ha vestit tota la infantesa, la parada dels pijames calents, ... Em recordo amb la meva germana mitjana corrent entre parades, pels diferents passadissos on hi havia la roba penjada, on ens amagàvem plegades per a que la mare no ens trobés...I quan ja marxàvem amb el carro de comprar, passàvem per la parada de les cornes, i compràvem crispetes per a coure, cornes boníssimes, també per a fer i després tornàvem cap a casa a fer el dinar.

La meva mare: "Sònia, cuida't de ta germana, que trevessem el pont!"

Aquest any, amb motiu del 800 aniversari del mercat medieval, han muntat una sèrie d'actes als quals, com no, la meva família ha participat de valent. Aquí us deixo un most dels balls medievals del diumenge a la tarda. La noia rosseta del fons és la meva mare....

Gràcies mareta, per fer-me viure en les costums del nostre poble. Del meu Balaguer !!

Sònia C.

Reflexions centenàries.

Avui recomano la lectura d'un petit-gran llibre en el que Moisès Broggi i Vallès, nascut a Barcelona l'any 1.908, fa una serie de reflexions sobre la vida i el seu sentit. Sempre és important escoltar o llegir el que tenen guardat al sac de la memòria les persones que ja han viscut una colla d'anys. En Moisès, de 103 anys, us farà pensar una bona estona..."Reflexions d'un vell centenari" ,editat el passat mes de setembre per Edicions 62, està dividit en dues parts: "Problemes, reptes i oportunitats del món exterior", i "Consol, al·licients i riquesa del món interior".

Edicions 62 ja va publicar les seves memòries els anys 2.001 i 2.005: "Memòries d'un cirurgià" i " Anys de plenitud".
Moisès Broggi a la Guerra Civil era el cap de l'equip quirúrgic de les Brigades Internacionals. Evidentment després de la guerra va ser depurat i va perdre tots els càrrecs públics. Malgrat tot va exercir de cirurgià de prestigi fins al vuitanta anys...
Ara que tot el dia correm i no tenim temps per pensar, guardeu-vos una estona per assaborir aquestes cent pàgines.
Gràcies Moisès.
Atentament.
Senyor i

Pintar i fer col.lage "online"

Aquesta és una entrada manllevada de la Teresa del blog Biblioteca de l'escola Jaume Balmes de Cervera. Jo miro els blogs que tinc enllaçats i pensant amb la mainada i en la meva pròpia feina, trio i remeno i a vegades canvio, afegeixo o el que convingui. Avui... només he copiat. Això sí, he avisat a Teresa i des d'aquí li torno a donar les gràcies per haver trobat aquestes aplicacions per a pintar i fer collage a l'ordinador.

Escriu Teresa:

Us deixo dos programes per poder pintar i els vídeos explicatius, ah i també un per poder fer collages
Que passeu una estoneta ben divertida!!!

Pintar (cliqueu), http://artpad.art.com/artpad/painter/

Pintar (cliqueu), http://www.freskids.com/secciones/juegos/a-pintar/aPintar.html

Fem collage (cliqueu)

Partidor.

He de confessar-vos que la visita a Mas de Pitoia, Centre d'Interpretació del Camí de Sirga, va deixar-me bocabadat. En el petit museu vaig descobrir una peça de fusta utilitzada pels corders per ajuntar els cordons per tal de fer la corda anomenada partidor. En altres zones de Catalunya s'anomena càbria. El partidor o càbria és un corró troncocònic de fusta, de 10 a 20 centímetres de llargària que té quatre o més canals en els quals entren els caps que s'han de trenar per formar una corda. En castellà es diu galapo.

Si sou seguidors del blog, potser recordeu entrades en les que vam descobrir eines que recorden al partidor. Al junt del 2.008 a l'entrada "Parlar i parlar" vam conèixer l'escaiador o esberlacanyes que utilitzava el cistellaire de Solsona Toni Canals per trencar canyes i vímets per poder fer els seus cistells .A la Conca de Barberà li diuen xapador i el vam veure al Museu del vidre de Vimbodí.

La càbria i l'esberlacanyes tenen funcions contràries. Amb l'escaiador ,esberlacanyes, xapador,...obrim i separem. Amb la càbria, partidor ..., tanquem i unim. Eines antigues per separar o bé unir, ambdues ja són gairebé història.
L'ofici de corder estava molt estès a les poblacions marineres on calia atendre la gran demanda de cordes i caps per a les naus de vela. La navegació fluvial també necessitava corders . Les cordes estaven generalment estaven fetes de cànem, encara que algunes es feien amb espart o lli.
A la fotografia que vaig fer al Mas de Pitoia podeu veure la planta de cànem i el cànem pentinat que ens permetrà fer les cordes.
Aquest antic ofici ens regala una colla de paraules molt especials: pinte, perpal, filadors, menadors, roda, rastell, solera, creu, tascans, ganxo, càbria, partidor, carrell, cuirols, maçot, paloma, carrot,...Els oficis antics i el seu sac de paules.
Atentament.
Senyor i

La Mariona i Geronimo Stilton al regne de la FANTASIA

He portat aquest llibre perquè és el meu preferit. I és el meu preferit perquè me'l van comprar fa pocs dies i és molt xulo perquè les seves aventures són molt divertides.

Ir a descargar

Els meus amics del Congreso de Bibliotecas en Tránsito

Amb molt d'agraïment i estimació:

http://elblogdemiguelcalvillo.blogspot.com/2011/11/bibliotecarios-y-bibliotecarias.html

Bibliotecàries voluntàries

A les biblioteques hi ha molta feina. Aquesta és un veritat inqüestionable. L'Imma i la Pilar ens ajudem a que aquesta feina estigui repartida i sigui més lleugera.
Folrar llibres és una activitat força necessària que l'Imma fa amb un dolç somriure.

La Pilar registra i documenta els llibres de parvulari a l'epergam. Li agrada que cada registre tingui el màxim d'informació.

Moltes gràcies a totes dues per la feina ben feta.

Descobrir el Camí de Sirga.

La visita a la Reserva Natural de Sebes i Meandre de Flix ens permet conèixer un tipus de relació entre les persones i el riu que, per a molta gent, és totalment desconeguda. A Mas de Pitoia, Centre d'Interpretació del Camí de Sirga, podreu veure un audiovisual i visitar un petit museu que despertaran la vostra curiositat.

El Camí de Sirga era una via natural que resseguia la vora del riu. No era un camí per passejar sinó per fer una feina molt dura, sirgar. Sirgar era estirar el llagut amb la sirga ( la corda), des de terra per tal de fer-lo avançar a contracorrent. Aquest sistema ja existia en temps dels fenicis i els romans. Els llaguters a vegades tenien sort i el vent podia ser favorable i la seva força empenyia les veles per poder avançar com podeu veure en aquesta fotografia de l'any 1.915 en la que els llaguts estan navegant per l'Ebre a Garcia. La fotografia és del Fons Salvany de la Biblioteca de Catalunya.

Font fotografia: Revista Recerca 11

Al riu Ebre hi havia uns 1.300 quilòmetres de camí de sirga. Actualment només queden alguns trams del seu traçat, la resta ha desaparegut però el podem recordar gràcies a la memòria oral.
Per sirgar utilitzaven les muscleres, una espècie de teules de fusta que es posaven a les espatlles per no llagar-se amb la sirga.

Per sirgar utilitzaven una corda de cànem llarga i gruixuda, la sirga o sègula que anava de la punta de l'arbre del llagut fins a la riba. Les veles que hissaven a l'arbre eren quadrades. El trau , la més gran, a la part inferior; i la gàbia , la petita, a la superior.

Fins a finals del segle XIX és va utilitzar la navegació fluvial perquè les vies de comunicació terrestres eren molt dolentes. La implantació del ferrocarril i els camions van suposar un cop definitiu als llaguts.
No sempre podien anar per la mateixa riba, llavors calia creuar el riu. Aquesta maniobra s'anomenava fer tasia.
El sou no depenia del tonatge transportat al llagut, sinó del trajecte . Les maniobres que feien els llaguters tenien uns noms curiosos: amotllar, murar, servar, fer tasia, mallar...

En aquesta fotografia del 2.005 de la revista Recerca podem veure als sirgadors Josep Videllet Borrull ( Benifallet 1.935), i Francisco Vizcarro Panisello ( Benifallet 1.930) - els dos, fills de llaguters -, en el tram del camí de sirga anomenar Camí del Calvari.
Si voleu aprofundir en el coneixement del camí de sirga, llegiu l'interessantíssim treball d'Eva Castellanos Maduell a la revista Recerca 11 ( 2.007), titulat "El camí de sirga, traçat de la memòria fluvial".
Atentament.
Senyor i

Petit resum del Congreso de Bibliotecas escolares en Tránsito

Congreso de Bibliotecas Escolares en Tránsito

Dissabtes poesia, els haikus que venen del fred...

Lleida ha perdut en els últims anys una colla de botigues on gaudir remenant i comprant llibres i bona música. Encara queda alguna llibreria on pots trobar venedors que et recomanen alguna lectura que els ha entusiasmat. Molt més difícil ho tenim en el camp musical...

Al bell mig del Carrer Major, podem entrar a la llibreria Caselles i en una petita prestatgeria al fons a la dreta, al costat de l'ascensor, trobem els llibres de poesia.
Us explicaré una petita història sense importància. Els primers dies del passat octubre estava en aquest "raconet poètic" de la llibreria i una novetat em va cridar l'atenció. No tenia cap referència de l'autor, per això vaig comentar-li a la Montse que , a més a més de vendre llibres és una gran lectora. Ella tampoc en sabia res de res... Un cop d'ull a alguns poemes,... el deixo al prestatge ,potser un altre dia...El divendres 7 d'octubre torno decidit a comprar el llibre. Sorpresa, ja no hi és.La Montse em diu : Està clar que no saps la noticia. El llibre del que parlàvem l'altre dia és obra de Tomas Tranströmer, el nou Premi Nobel de Literatura. T´he guardat un llibre...

Avui volia recomanar-vos "Deshielo a mediodia" , edició bilingüe de Nórdica Libros.

L'any 2.010 aquesta editorial va publicar "El cielo a medio hacer" que recull gran part de l' obra poètica i la seva autobiografia. "Deshielo a mediodía" és una recopilació que va del seu primer llibre "17 poemas" del 1.954, als últims haikus escrits l'any 2.004. Roberto Mascaró és el traductor dels poemes del suec al castellà.

El poeta, nascut a Stockholm l'any 1.931, també ha estat seduït per aquests poemes japonesos.
Un tastet dels haikus suecs, del llibre ur Den stora gatan ( De El gran enigma - 2.004-) :

Krypande skuggor...
Vi ar vilse i skogen
i murklornas klan.

Sombras reptantes...
Perdidos en el bosque
en clan de colmenillas.

En svartvit skata
springer envist i sick-sack
tvärs over fälten.

Urraca blanca y negra,
terca, corre en zigzag,
cruzando campos.

Haikus que venen del fred...
Atentament.
Senyor i

L'absurditat dels horaris laborals

Mercè Ardiaca m'ha enviat un vídeo per pensar i per demanar a qui correspongui un canvi, una adaptació dels horaris familiars a les necessitats de la mainada.

León de biblioteca vist pel grup del Taller de Plàstica

Reconeixes a la senyora Plàcida? I al senyor Mosquera? I al lleó que li agrada escoltar contes i ajudar? Aquesta és la versió que el primer grup del taller Artístic de plàstica ha fet de les il.lustracions de Kevin Hawkes. A mi m'han agradat.

Penso que ho han fet força bé. Oi? Des d'aquí envio la meva felicitació pel treball fet.

Xic, in memoriam

Comparteixo que a la foto del meu perfil hi queden molts bons records.

Perquè els blogs estan plens de sentiments i a vegades ho ignorem.

El senyor H m'ha enviat:

En aquest lloc reposen

les restes d'una criatura 

que va ser bella sense vanitat

forta sense insolència, 

valenta sense ferocitat 

que va tenir totes les virtuts de l'home

i cap dels seus defectes.

Aquest text és la meva traducció al català, del primer vers d'un extens poema, generalment atribuït a Lord Byron, escrit el 1808, titulat "Epitaph to a Dog", dedicat al seu gos de Terranova "Boatswain", mort de ràbia, però sembla ser que, en realitat, els primers versos d'aquest poema van ser escrits pel seu amic John Hobhouse.

Per a més detalls sobre aquest poema consulteu: Epitaph to a Dog http://en.wikipedia.org/wiki/Epitaph_to_a_Dog

I el senyor Hjr.:

I Sònia C. m'ha enviat

RECANÇA

Ja dorm el dia,
la nit torna a caure
com la blanca rosada cau
sobre la terra;
com l'eterna angoixa
envolta amb els seus batecs,
els oceans més profunds.

 Em queden memòries,records,
camins que s'oblidaran
sense deixar un replec de paraules
amb les que poder viure i enyorar.

  Però demà, malgrat l'albor,
lluny que tota il.lusió
arrossegui quelcom que estimo,
retrobaré, aquella nit
que sempre ve a abismar les hores,
que passo pensant en tu.

                 Sònia C.

Moltes gràcies.

Oficis del riu.

A l'entrada Pas de barca ( i 2 ) , heu conegut al Jaume, el barquer de Flix, que amb la seva barca no es cansa de creuar el riu Ebre... Però de la relació de les persones amb el riu van sorgir una colla d'oficis, molts d'ells ja desapareguts. Si visiteu Flix, a més a més de creuar el riu pel pas de barca, no deixeu de visitar el Mas de Pitoia on descobrireu el Centre d'Interpretació del Camí de Sirga.

Font fotografia. Mas de Pitoia.

Recordeu que un llagut és una embarcació gran - de divuit metres d'eslora ( de llargada )- que s'utilitzava pel transport de mercaderies pesants. Podia transportar fins a 30 tones de pes. La seva tripulació estava formada per quatre persones: el patró , que era el propietari, i tres peons que s'encarregaven de la navegació i de la càrrega i descàrrega.

Font fotografia: Recerca 11. El camí de sirga,traçat de la memòria fluvial. Eva Castellanos Maduell.Homes sirgant. Arxiu La Riuada de Móra d'Egre. Pàgina 260.

Quan el corrent del riu o la força del vent no eren les favorables per a la navegació fluvial, els sirgadors arrossegaven el llagut a les seves espatlles estirant de la sirga. El cap de colla dels sirgadors era el daliner que duia el dalí , un pal amb la doble funció d'apartar la brossa del camí i mirar la profunditat del riu. El saguer es col·locava al darrera i era l'encarregat de comunicar-se amb el patró sobre si convenia donar corda o no.

Els resclosers eren els encarregats del funcionament de les rescloses. Vivien amb la seva família en una caseta annexa a la resclosa. El so del corn , un caragol marí, els avisava per començar a posar en funcionament els mecanismes per tal que l'embarcació pogués realitzar l'ascens o descens de l'assut.

Els corders amb el cànem feien les cordes i la sirga que utilitzaven els sirgadors per estirar les embarcacions al riu Ebre.

Font fotografia: Mas de Pitoia.

Només queden dos calafaters que eren els que tapaven amb estopa les juntes entre les taules de les embarcacions de fusta i les cobrien després amb una capa de brea a fi d'impedir el pas de l'aigua.
Aprofitant la vegetació propera al riu hi treballaven els cistellers, canyissaires, cadirers,....
Els aiguaders portaven l'aigua del riu a les cases , els canaleros eren els guardes dels canals, els...
Paraules i oficis que no hem d'oblidar.
Atentament.
Senyor i

"L'aigua i les fonts", novetat de la Biblioteca Cordill.

Al blog no ens cansem de recomanar els llibrets de Grata Lectura, responsable de l'edició dels llibrets de la Biblioteca Cordill que ens proposa endur-nos a casa un petit tastet de la nostra cultura.
"L'oli i l'oliva", "Fem un hort" i "El pa i la farina", ens han permès petites descobertes llegint les seves minipàgines molt ben aprofitades i plenes de sorpreses.

"L'aigua i les fonts" és el número nou de la col·lecció. Ens presenta l'aigua com a font de vida , el cicle de l'aigua i ens recorda que estem fets d'aigua.
Una part important del llibret està dedicada a les fonts, als tipus d'aigua, a les seves aplicacions i a una guia dels millors dolls de Catalunya.
Refresqueu-vos amb la novetat de la Biblioteca Cordill.
Atentament.
Senyor i

Pas de barca ( i 2 ).

Ja vaig explicar-vos que els vostres companys de cicle inicial van creuar el riu 'Ebre amb una barca feta amb dos llaguts. Un llagut, nenes i nens, és una embarcació gran , de divuit metres d'eslora ( de llarg), que s'utilitzava pel transport de mercaderies pesants- principalment carbó-, i podia carregar fins a 30 tones.

Però per al transport fluvial hi havia altres tipus d'embarcació com la muleta, la puntona i el molí. La muleta era una nau més petita que el llagut que s'emprava per transportar fins a 2 tones de mercaderies. La puntona, de fons pla, servia de transbordador al riu Ebre. El molí era un molí fariner flotant compost per dos llaguts de diferent mida.

En Jaume, el barquer del pas de barca del riu de baix, els mesos d'estiu comença molt aviat a creuar el riu, a dos quarts de set , i treballa fins a dos quarts de deu. La resta de l'any, més o menys comença a dos quarts de vuit i acaba a les sis de la tarda. A les dues té una hora i mitja per dinar tranquil·lament.

Per tal que el corrent del riu no se l'endugui, la barca està subjecta a un cable metàl·lic anomenat ramalet que enllaça amb la grímera, un altre cable més gruixut que travesa el riu a una certa altura.

La barca de Flix es mou gràcies a un motor a causa de la manca de corrent del riu des de la construcció de l'embassament. A Miravet hi ha l'últim pas de barca del riu Ebre que no utilitza motor, sinó el corrent del riu.

Ja hem creuat el riu Ebre. Ara, amb les cadenes, cal ajudar al Jaume a frenar la barca.
Si voleu veure als vostres companys i companyes de cicle inicial descobrint la Reserva Natural de Sebes i creuant el riu Ebre cliqueu aquí.
Si podeu no deixeu de visitar el pas de barca de Flix.
Atentament.
Senyor i

Una visió de tardor

Abans-d'ahir, passejava per un vell casc antic i de sobte, vaig veure una dona darrera un vidre:

Era asseguda a la seva cadira

esperant,

mentre la càlida llum del dia,

s'esmunyia entre l'espai

que deixava la paret

i la cortina.

El seu rostre,

semblava reflexar

els seus pensaments

d'inèdits paratges

i de nits d'amor

entre les ombres.

Llavors aixecà els ulls

i amb la seva mirada marcida,

recorregué la claror

de la meva figura.

Era asseguda a la seva cadira

i decidí cloure els ulls,

recolzar el cap,

respirar tremolant.... i jagué

i sentí el seu cor palpitant

com si fos

el d'una bella bèstia ferida.

Sònia C.

La guerra de los botones i La Tribu 2.0.

Ja fa dies vaig rebre un email de Tere Plana comunicant-me que

"A internet  hi ha un col.lectiu de mestres i professores, també professors, que pensen que a l'era d'Internet encara "Cal tota la tribu per a educar a un infant". Es denomina Tribu 2.0.

La Tribu 2.0 fa moltes coses, la majoria petites i efectives, però també alguna de gran com pre-estrenes de cinema amb possibilitats didàctiques.

La preestrena d'aquesta temporada és: La guerra de los botones i es farà el proper dijous dia 3 de novembre a les 10 de la nit a diferents ciutats de Catalunya, i resta de l'Estat, entre les quals es troba Lleida (Cinemes Alpicat).

Si us ve de gust i podeu, esteu convidats!

Només cal enviar-li un correu a: guerra.botones@gmail.com
Nota: Ho havia de dir a la meva escola i fins avui no ho he recordat. Demà espero penjar el cartell!