Para todos la 2: la cultura de l'esforç

Divendres 15 d'octubre, mentre dinava vaig poder escoltar i "sentir" un dels temes que tractava el programa Para todos, la 2. La cultura de l'esforç sovint és un dels protagonistes de les nostres converses. Ens preocupa. Volem trobar solucions però ens costa a tothom: a les famílies i als professionals de l'educació.

Deixo l'enllaç al vídeo del programa per a qui vulgui i pugui mirar-lo i escoltar-lo. També deixo el nom de qui conjuntament amb els presentadors i el públic del programa van debatre l'assumpte.

Y la mesa de análisis de educación se centrará en la cultura del esfuerzo, con Cristian Pallazzi, profesor de Filosofía Social en Esade; María Jesús Comellas, Doctora en Psicología; y Eduardo Bericat, catedrático de Sociología de la Universidad de Sevilla.

Deixes que el vídeo es carregui i esperes, mentre fas una altra cosa o no, el minut 55:00 on parla la família de pastissers Cardona. Es clar que escoltar el que parlen sobre els nostres boscos o la fam al món és més que interessant també.
Quan hi hagi l'enllaç directe al debat ho podràs trobar a: http://www.rtve.es/television/para-todos-la-2/debates/

Maria jesús Comellas va dir una cosa que jo he pensat un munt de vegades: On van aquestes criatures tan grans assegudes en el cotxet i portades per adults que no s'adonen del que estant fent i provocant!!!

Al blog de la biblioteca la paraula esforç ha estat protagonista:

• Ens agrada divertir-nos encara que fem més esforç
• Kiwi: esforç i premi
• Biblioteca - Escola Sant Jordi Lleida: Saber dir no
• L'impaciencia no serveix per a res
• Virtuts de l'estona de lectura diària
• Valoració del préstec bibliotecari fet per les famílies a l ...
• Lluitar per sobreviure, lluitar per aconseguir el que et convé
• Biblioteca - Escola Sant Jordi Lleida: El conte del Bambú xinès
• La Biblioteca del Monestir de Poblet (2)
• Projecte Orenetes
• Mara Dierssen
• Aprendre altres llengües

Els "reis del món", les reines del món"... als contes! A casa, a les escoles... qui ha de regir, governar i manar amb autoritat... potser són les persones adultes, no? Són qui, en teoria, ja han crescut i han après a viure.
Ja sé que jo tampoc en sé.