L'ós contacontes
... En Nabar conta contes en set idiomes, i així és la seva casa també, construïda en set idiomes.
També podràs llegir els contes, i baixar-te'ls per llegir-los amb la mainada mentre en Nabar te'ls conta. Encara no tens en Nabar? ...
...Estos consejos te ayudarán:I si no saps quin llibre triar... na Sàlvia t'ajudarà:
a. Lee atentamente la cubierta y la contracubierta: te darán datos sobre el tema, su tratamiento, los personajes, los libros con los que se relaciona, etc.
b. Lee el índice: te informará sobre el estilo y sobre la trama.
c. Lee la primera página: intuirás si puede enganchar.
e. Lee la última página: no juzgues el libro, no está escrito para ti. Piensa en tu hijo o en tu hija, ponte en su lugar: ¿le puede interesar?...
Recordo que vam veure aquests mobles a les nostres visites virtuals al Servei de Cartografia de Lleida, on guardaven els mapes i plànols. També tenen planeres als diferents arxius que hem visitat, el Capitular, el de l'I.E.I, ....; per guardar pergamins.
L'arxivera m'explica que l'any 2.008 hi havia 9.000 metres lineals de documents que van del segle XIII al XX. La major part de la documentació és dels segles XIX i XX. La documentació principal la formen el fons notarial del districte de Lleida, la documentació històrica de la Delegació Provincial d'Hisenda i una colla de documents que va comprar el llibreter Josep Porter.
Les planeres guarden uns 6.000 plànols topogràfics, parcel·laris i d'implantació. Els 12 dipòsits de l'Arxiu Històric de Lleida disposen d'un total de 23 quilòmetres de prestatgeria per guardar documentació.
Encara hi ha molta feina per fer. La Glòria m'explica que són molt pocs per organitzar-ho tot. Per això podem veure una part de les planeres que encara cal deixar-les en les condicions adients. Recordeu que l'Ana de l'Arxiu Capitular es queixava del mateix tema. Constatem que als arxius, en general, hi ha molta feina per fer i poc pressupost per contractar els tècnics que calen per fer-la.
L'arxivera m'ensenya unes fotografies en les que es veu una Lleida desconeguda. Les voleu mirar?
Només agafar el petit llibre i mirar la coberta, intuïm el que ens espera. Podem llegir-hi: " La dignitat construeix la personalitat com l'orgull tendeix a destruir-la." 
http://www.sudoku.mx/sudoku.php?id=24
José Patiño va ser l'intendent que es va inventar el cadastre a Catalunya per tal de recaptar diners. El va començar l'any 1.716 i es conegut com el Cadastre de Patiño.
Consultant aquests llibres tan seriosos descobrim que a Francesc Miró, el notari de Lleida li agradava dibuixar. Gràcies a ell algunes pàgines resulten divertides...
Sortim d'aquest dipòsit i l'arxivera m'explica que ara m'ensenyarà les planeres.Sabeu que són les planeres? Jo tampoc. Molt aviat ho descobrirem junts al blog de la biblioteca.
... l'accèssit és per a Acompanyant mestres que comencen, de Bertomeu Buira i Ferré (Diplomat en Professorat d’Educació Infantil i Primària a l’Escola de Mestres de Lleida, i Llicenciat en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona); i Mercè Sorribes i Querol (Diplomada en Professorat d’Educació Infantil i Primària a l’Escola de Mestres de Lleida). L’Institut d’Educació “Ramon Barrull” de l’Ajuntament de Lleida convoca el premi amb la voluntat de contribuir a la renovació pedagògica en tots els nivells educatius.
Els diorames són pessebres tridimensionals, fets de guix, suro o cartró, que representen el naixement o altres escenes bíbliques típiques del Nadal.
Mirar per la petita finestreta ens deixa molt clar la feinada feta per aquests artesans del pessebre. Si mireu per la primera finestreta que trobareu entrant al pati pel carrer Major ... sorpresa!
L'Emili Tordera i Preixens ens representa en la seva obra una escena típica del Nadal de Lleida; una colla de lleidatans i lleidatanes donant voltes per mirar els diorames de l'I.E.I !
Som nosaltres mateixos que mirem? Les figuretes que observen per la finestreta, també tornen a veure el pati gòtic ple de gent mirant els diorames?| TORNA NADAL L’arbre desvetlla sons i el vent escriu ratlles de llum damunt la pell de l’aigua. Tot és misteri i claredat extrema. Torna Nadal i torna la pregunta. ¿Proclamarem la pau amb les paraules mentre amb el gest afavorim la guerra? (Miquel Martí i Pol) |  |
A l'escola tenim el llibre El Sol de la nit.MEHDIDijous amb el grup que estàvem a la biblioteca no vam poder veure el vídeo de la por que és el que havien triat: http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/161198373
La felicitat no es troba només a l'escola. N'hi ha pertot arreu: quan veus que el teu germà creix, que treballa, que aprèn coses... I quan veus que tota la família està bé de salut, tens una sensació d'alegria, de felicitat.
RACHEL
Quan els camps donen una bona collita, estic molt contenta, perquè després em donen diners per comprar-me roba per Nadal.
MOSES
Estàs content quan rius, com a les festes i als funerals.
Daten del segle XIII. La Lleida medieval estava dividida en parròquies, i els oficis estaven agrupats en diferents carrers i places. Recordeu la descoberta que vam fer aquest estiu a l'entrada en la que vam descobrir el Ravalet de la Plateria.
Els adobers es van situar entre les parròquies de Sant Joan i Magdalena. Hi havia tres oficis relacionats amb el treball de la pell. Els blanquers eren els encarregats de la neteja, raspat i adob. Els assaonadors s'encarregaven de l'acabat,el greixat i tenyit. Els aluders eren els que treballaven les pells més fines per fer llibres, guants,...
Podem visitar dos obradors on veurem els dipòsits on submergien les pells i les grans voltes que són les que suporten el carrer blanquers, el carrer on ha començat aquesta aventura!
En aquest espai es transformaven les pells dels animals en cuir. L'aigua subterrània passa per sota del carrer del Carme i, un cop utilitzada, anava -i va-, a la sèquia d'Alcarràs. Els adobers vivien al costat dels obradors en unes cases llargues i estretes.
Si voleu investigar més secrets de les adoberies de Lleida doneu un cop d'ull al seu blog. Aprofiteu aquestes vacances per conèixer les adoberies. Les podeu visitar els dilluns de 16 a 19 hores, de dimarts a divendres de 9,30 a les 14 hores i de les 16 a les 19 hores; i el dissabte de les 9,30 a les 14 hores.
imatge de cat.bloctum.com/lolamarquez"El professor ha de ser capaç d'escoltar sense prejudicis i posar-se en el lloc de cadascú"
"El factor que menys afavoreix al professor és l'elevat nombre d'alumnes per classe"
"Els estudiants són les víctimes del fracàs, però els adults som els culpables"
Si un nen no arriba al barem establert pel sistema educatiu actual, o ha comès una falta contra el proïsme, sovint és perquè té un problema que els seus tutors no han sabut detectar i tractar a temps. Sempre hi ha alguna causa que els fa actuar de la manera en què ho fan, sense que ells mateixos ho entenguin. Quan els empoderem, descobreixen les seves capacitats i trien i adopten el que millor els pot convenir.
"Tot el que fem en la vida, ho fem per sentir-nos bé i que altres ens reconeguin"
El coaching ha de començar per les mateixes famílies, des que els nens són petits. La família és la base dels valors, la cultura, els principis, les normes, les creences i l'afecte. Com més sòlids són aquests, més gran serà la intel ligència emocional que ens connectarà amb la societat i més senzill serà l'aprenentatge. Cal tenir en compte que tots fem les coses el millor que coneixem o que ens han ensenyat. Qui s'educa entre crits, cridarà per fer-se sentir. Qui conegui el respecte, respectarà als altres.
Més a http://www.consumer.es/web/es/educacion/escolar/2010/12/10/197577.php(Traductor Google)
Camino pel carrer estret en el que difícilment entra la llum solar. Mentre penso en aquesta estructura típica del casc antic de les ciutats una veu em saluda:
.- Sí, sóc un blanquer molt enfeinat i he sentit que algú passejava pel carrer que hi ha a sobre del meu obrador.
La veu misteriosa torna a omplir el silenci del carrer:
He de confessar-vos que estic una mica espantat , però la curiositat m'empeny cap a la Rambla de Ferran. Ja estic davant del número 9, entro i em quedo bocabadat!
El Diccionari Biogràfic de Dones - DBD és un projecte de recerca que neix amb l’objectiu de donar relleu a la contribució de les dones a l'esdevenir de la història dels territoris de parla catalana. Aquesta recerca, sorgida amb el suport de la Generalitat de Catalunya i del Govern de les Illes Balears, s’emmarca en el recorregut que investigadores i investigadors de diverses àrees de coneixement i grups de recerca universitaris en estudis de les dones i del gènere van iniciar, ja fa unes dècades, per tal que les dones, protagonistes de la vida, també ho fossin de la història. (http://www.dbd.cat/)
Entrem en el passadís , l'arxivera toca alguns botons i obre la porta del dipòsit dotze D12 . Al costat de la porta hi ha una colla d'interruptors i estranys mecanismes de diferents colors...
La primera sensació és de fred. La temperatura d'aquest espai és sensiblement inferior a la de la resta de l'edifici. M'explica que cada dipòsit té una temperatura concreta depenent dels materials que conserva.
Les pel·lícules d'acetat, les fotografies i negatius en color són els suports més delicats. La sala on es guarden està a 4º C. Les fotografies i els negatius en blanc i negre han d'estar a 12 ºC. El paper es guarda entre 18 i 20 ºC i una humitat entre el 40 i el 55%.
Alguns dels dipòsits encara estan buits perquè estan fent proves de la temperatura adient per tal de començar a emmagatzemar els diferents materials . La Glòria veu que faig cara de fred, i per animar-me m'explica que un document normal es pot consultar a partir dels 25 anys de la mort de la persona. Amb els protocols notarials cal que tinguin 100 anys per poder treballar amb ells.
Hi ha molta documentació del cadastre i moltes de les consultes que es fan a l'arxiu tenen relació amb ell. I em preguntareu: Un dia, la meva mare em va regalar pel meu aniversari els clàssics dels contes populars. Al començament, quan encara no sabia llegir, me'ls llegia ella i amb el temps, els recitava jo quasi de memòria i feia les delícies de tota la família perquè n'hi ha que pensaven que sabia llegir. Des de llavors,la lectura ha estat la meva passió i el meu dispendi de diners personal... La veritat és que malgrat pel.lícules, ebooks, nintendos, presses, cinema i sessions de xarrera interminables, crec que la sensació de tocar els llibres, olorar la seva història, el paper si és que són nous, el pensar qui l'ha trastejat abans que tu si és de segona mà, mirant el nom i alguna dedicatòria...per la Marta, amb amor. Febrer del 1968.
Impregnar-se de cada història, anar a comprar-lo amb la il.lusió de marcar-lo amb l'ex-libris i saber que després de llegit restarà teu, a l'estanteria sense que la pols li faci mal perquè tornaràs a fullejar-lo recordant les emocions que et va provocar.Talment com si fos viu. Vols acabar-lo però no vols que s'acabi, el regust del final barrejat amb el pensament de quin serà l'afortunat de sortir després de l'estanteria... Són totes aquelles sensacions precioses i irrepetibles, suaus i complexes, que floreixen al meu enteniment en llegir un llibre.
Des d'aquells primers contes, no tinc noció d'haver passat més d'un parell de dies seguits sense llegir. Quan marxo de viatge inclús, carrego més llibres dels que llegiré no fos cas que em quedés sense lectura a mitja estada. Com si no n'hi hagués de llibreries al món. Sobretot aquelles de llibres usats o antics, on entres i et quedes impregnat de la flairada de grisos, grocs, rancis i vides viscudes per algú altre dins de les pàgines i de les lletres dels seus autors.
Algun dia, quan a més dels desitjos, els mitjans m'ho permetin, podré omplir una petita biblioteca a casa on poder col.locar tots els meus llibres, els que ara resten en munts dins de caixes de cartró en un traster, on el meu fill pugui gaudir amb ells de totes les meves vivències, viscudes darrera de moltes hores de lectura dins les pàgines de les meves novel.les. Algun dia, segur. Perquè un llibre no és només un llibre, és un tresor.
El responsable de l'arxiu era el responsable d'hisenda. A la sala de consulta la Glòria té preparats uns documents molt curiosos. Cal dir que abans calia el carnet d'investigador per poder consultar els documents en aquesta sala, ara amb el DNI també es por fer.
Primera sorpresa, l'arxivera m'explica que tenen un centenar de pergamins que es conserven perquè en el seu moment es van utilitzar com a coberta dels protocols, perquè són de pell.
Si us hi fixeu bé en la fotografia veureu que malgrat la restauració, encara es poden veure les marques que indiquen que va servir de coberta i que la part central era el llom.
El pergamí és de l'Estudi General ( l'antiga Universitat de Lleida), i està datat el 31 de desembre del 1.632. També ens ha preparat plànols de la muntanya del segle XIX , evidentment fets a mà amb tinta i pintats amb aquarel·la.
Estic bocabadat, porto molt poca estona a l'arxiu i ja hem descobert alguns dels seus secrets! Però em sembla que ens esperen més sorpreses. Hi ha una zona restringida en la que només pot entrar el personal de l'arxiu.
La resta d'alumnes de primària també vau passar molt fred fa uns anys a la mateixa sortida. i potser recordeu que cal caminar una estoneta des de Can Gort fins a la Partida de les argiles , on hi ha els camps d'oliveres i una cabana amb coberta de volta de canó on es guarden les borrasses, les sarpetes, els sacs plens d'olives,...
A la cabana, que és del 1.881 , cabien el pagès , la mula i les eines . Té 2,63 metres d'alçada, 3,62 metres d'ample i una profunditat de 5,50 metres. La superfície total és de 19,91 metres quadrats. Al nostre territori encara hi ha moltes mostres d'arquitectura popular. Ara poca gent sap treballar la pedra seca, però els nostres avantpassats eren uns grans arquitectes. Cabanes de volta, marges, balmes murades,aljubs, espones,...quina feinada!
Avui volia recomanar-vos dos llibres imprescindibles per als interessats en aquest tipus de construccions que enriqueixen el nostre patrimoni cultural.
Cossetània Edicions va editar l'any 2.008 " Les cabanes de volta de les Borges Blanques". Paisatges, fets i gent; de Ramon Queralt Boldú amb fotografies d'Oriol Cornudella i pròleg de Ramon Folch , un dels nostres científics de més prestigi.
Dos llibres, un objectiu clar, no podem oblidar aquesta part del nostre patrimoni. Passejar per les nostres comarques i contemplar la feina dels nostres pagesos-arquitectes és tota una lliçó de feina molt ben feta.
