Els escaladors de les Garrigues.

Nens i nenes, aquest matí estava fullejant el diari Segre i m'he quedat de pedra. A les pàgines de cultura hi havia la fotografia d'una escultura de Josep Guinovart al costat d'unes vinyes.
Estava segur d'haver vist aquella imatge en algun lloc i després de pensar una bona estona.... he recordat que era l'escultura que van descobrir els vostres mestres Montse, Aida, Josep Mª i Ignasi a les colònies de cicle inicial a Can Gort del mes passat.
Jo estava espiant les vostres activitats i vaig veure com començaven a "escalar" un turonet de la Pobla de Cérvoles. En el moment de "fer el cim" vaig fotografiar-los.

Aquest dissabte la filla de Guinovart inaugurarà aquesta escultura a l'aire lliure que és una reproducció de la seva obra Orgue de Camp. Diuen que quan bufa el vent, sonen els tubs que la formen.
Guinovart era un bon amic de la família, que té els orígens a Agramunt. Li agradava molt aquest espai, que ara els propietaris del celler el convertiran en la vinya dels artistes.

Els vostres mestres, sense saber-ho, ja han gaudir de l'Orgue de Camp.
Atentament.
Senyor i

La porta i la clau (8).

Si penseu en les biblioteques i arxius que hem visitat virtualment, alguns de llibres dels seus fons tenen unes formes d'escriptura i uns alfabets difícils d'entendre. La paleografia estudia i intenta desxifrar aquests alfabets i formes d'escriptura.

És molt important per poder estudiar èpoques anteriors a la invenció de la impremta al segle XV.Els nens i nenes de cinquè saben molt bé què és la paleografia perquè aquest final de curs ho han treballat a classe.

Avui volia ensenyar-vos una de les joies del nostre arxiu, La Bíblia de Lleida.És de principis de segle XII i en la primera columna del foli 322r es pot llegir que ja s'han complert 1.165 anys de la noticia de la vinguda de Crist. Es conserven 613 folis de pergamí, dels quals es calcula que en falten 22. El nombre total de folis de l'original seria aproximadament de 635.

El segon còdex més gran d'Europa: Font ACL

És un llibre imponent, 655 X 420 X 250 mm , el segon més gran d'Europa, superat només pel Còdex Gigas o Bíblia del diable que es conserva a Estocolm i del que ja vam parlar l'estiu passat en la serie d'entrades per conèixer la Kungl. Biblioteket ( K.B) , la Biblioteca Nacional de Suècia. Si li voleu donar un cop d'ull cal anar als Manuscrits de la K.B.

Tapes de fusta i pell de la Bíblia de Lleida: Font ACL

Està enquadernada amb tapes de fusta i llom folrat de pell clavetejada, amb fermalls metàl·lics. El text es compon de l'Antic i el Nou Testament. Trobem formes hebraiques en el Gènesi i el llibre de les lamentacions.
L'Apocalipsi es situa abans que les epístoles de Sant Pau. Aquest fet només es repeteix en altres còdex bíblics procedents d'Àvila i d'Urgell.

Llom de la Bíblia de Lleida: Font ACL

Joaquin Yarza explica a Ars Sacra, que en aquest còdex es pot considerar la intervenció de fins a quatre il·luminadors diferents, procedents dels corrents internacionals. Els il·luminadors eren els que donaven color als llibres ( donar color és donar llum). Els pigments que es van utilitzar eren de caire orgànic, on predomina el blau, verd, vermell, i amb la presència d'or i colrada de plata.

Detall de la Bíblia de Lleida: Jornada de Portes Obertes . Font ACL

Si voleu conèixer els cantorals que tenim al nostre arxiu no deixeu de visitar el blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i

Contes interactius per a totes les edats

L'Imma Areste ens ha enviat un enllaç on es poden trobar contes interactius per a diferents edats: lavanguardia.es cuentos interactivos

Un dels llocs és Clicclicclic d'Omnis cellula que amb el seu nou projecte d’edició digital ClicClicClic, contes digitals interactius, vol posar a la disposició de tot el món i via Internet un conjunt de contes interactius per als més petits. Si les noves tecnologies formen part de la vida dels infants des d’edat primerenca, és important que també trobin en aquest marc la lectura de contes de forma gratuïta. Una forma més d'acostar valors als més petits, però també de reunir a tota la família al voltant de les possibilitats de les noves tecnologies. El projecte és finançat pel Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç. Omnis cellula és una entitat sense ànim de lucre de la Universitat de Barcelona amb seu a la Facultat de Biologia, dedicada a la divulgació científica i humanística en tots els seus formats i estils.

Un altre proposta és Cuenta cuentos.es

Contacontes.net és un portal dedicat al públic infantil on podràs crear els teus propis contes amb textos, personatges, criatures i escenaris. La seva aplicació per crear contes és utilitzada per moltes escoles de tot el món i té un munt de característiques que la fan divertida i creativa com per exemple imprimir el conte, acolorir-lo i enviar-lo a un amic. Es poden escoltar contes explicats en diferents idiomes: Conta Contes - Conta Contos - Cuenta Cuentos - Short Story Creator

I per últim un web molt especial Una mà de contes que al blog ja n'hem parlat més d'una vegada.

http://www.unamadecontes.cat/inici/contes

A "Una mà de contes" una veu en "off" explica un conte mentre es veu com s'il·lustra amb tècniques pictòriques diverses: aquarel·la, dibuix, collage... El procés es mostra en pla curt, de manera que només es veu la il·lustració i les mans de l'artista plàstic; d'aquí el nom d'"Una mà de contes" i de les agrupacions de cinc en cinc, com els dits de la mà. de http://www.tv3.cat/programa/157944958/Una-ma-de-contes

Moltes gràcies Imma

La porta i la clau (7).

Avui, nens i nenes, donarem un cop d'ull al Llibre dels Usatges. L'any 2.008 el van restaurar i tornar a enquadernar. Els encarregats d'aquesta tasca van ser la gent de Documenta. Els nens de cicle inicial recordareu el taller La màgia d'escriure, en el que el Jesús ens va ensenyar molts secrets del món del llibre antic i de la fabricació de tinta.

El Llibre dels Usatges. Constitucions de Catalunya i Constitucions Provincials i Sinodals, té dues parts. La primera està datada entre els anys 1.333 al 1.336. La segona, és posterior al 1.363.
El llibre està format per 166 folis en pergamí i 4 folis en paper. Les seves mides són 340 X 225X 40 mm. Al fer la nova enquadernació es va imitar al màxim l'existent, utilitzant els mateixos materials i tècniques. Però , nens i nenes , aquests materials tan atrotinats no eren els originals. Es a dir, el llibre ja havia estat restaurat.La segona enquadernació estava constituïda per tapes de cartró i cintes de pell per lligar. Es pensa que era del segle XVIII.El text està escrit en llatí, però hi ha una part en català, el tractat de batalla. El llibre es va escriure i es van fer les minuatures al mateix escriptori capitular.

El Llibre dels Usatges és un compendi de llibres i tractats molt diversos. Per això es diu que és un còdex miscel·lani, perquè parla de molts temes.
Hi ha les Constitucions des de Pere el Gran fins a Pere el Cerimoniós a les Corts de Cervera (1.359).

També podem veure les commemoracions de Pere Albert, tractat De Bataylla, de Pau i Treva i eltres constitucions reials; així com cartes de Pere III.
És molt interessant el recull de costums de la ciutat de Lleida.

En lletra cursiva podem llegir els tres privilegis dels anys 1.300 , 1.359 i 1.362.
Tenim un compendi de constitucions conciliars fet per l'arquebisbe de Tarragona, Joan d'Aragó i les Constitucions Sinodals de Lleida ( 1.238-1.247).

Nens i nenes, tot un tresor de llibre. Si mireu bé entre les seves impressionants miniatures en descobrireu una on podeu veure un petó molt i molt antic.

Ja heu vist que hi ha formes d'escriptura i alfabets difícils d'entendre. Si voleu saber quina disciplina s'encarrega del seu estudi no deixeu de visitar el blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i

Una migdiada de dotze anys

Ahir la Meritxell Serradó - qui ha creat l'etiqueta art al blog- i el 14 de juny, en Carles Duaigües ens han enviat el mateix .pdf , el que en Carles Capdevila va escriure sobre la vaga dels mestres i sobre la migdiada que fan els pares i les mares des de...

Diu la Meritxell

Avui he rebut aquest article del periodista Carles Capdevila, m'ha semblat tant maco que m'agradaria compartir-lo amb tots els pares i mares, i dedicar-lo especialment a tots els i les professionals de l'educació.
Mestres del Sant Jordi, molt bones i merescudes vacances!!!

I encara que em ruboritzi una mica, he decidit editar-los tots dos al nostre blog.
Llegiu, llegiu... val la pena.

imatge treta de http://www.carlescapdevila.com/?p=2268

En Carles Capdevila comença dient:

Educar deu ser una cosa semblant a espavilar els marrecs i frenar els adolescents.
Just al contrari del que fem: no és estrany veure nanos de quatre anys amb cotxet i xumet parlant pel mòbil, ni tampoc ho és veure’n de catorze sense hora de tornar a casa.

N’hem dit sobreprotecció, però és la desprotecció més absoluta: el nen arriba a l’insti sense haver anat a comprar una trista barra de pa, just quan un amic ja s’ha passat a la coca.

Sorprèn que hi hagi tanta literatura mèdica i psicopedagògica per afrontar l’embaràs, el part i el primer any de vida, i es faci un buit fins als llibres de socors per a pares d’adolescents de títols suggerents com El meu fill em pega o El meu fill es droga. Els nens d’entre dos i dotze anys no tenen qui els escrigui.

Des que abandonen el bolquer (ja era hora!) fins que arriben les compreses (i que durin), des que els desenganxes del xumet fins que t’ensumes que s’han enganxat al tabac, els pares fem una cosa fantàstica: descansem. Reposem forces de l’estrès d’haver-los parit i ensenyat a caminar i ens en desentenem fins que tocarà anar-los a buscar de matinada a la disco. Ara que per fi tornem a poder dormir, i fins que la por a l’accident de moto ens torni a desvetllar, fem una migdiada educativa de deu o dotze anys.

Algú s’esgarrifarà pensant que aquest període és precisament el moment clau per educar-los. Tranquil, que per alguna cosa els portem a l’escola. I si arriben immadurs a primer d’ESO que ningú no pateixi, allà els esperen els col·legues de batxillerat que ens els sobreespavilaran en un curs i mig, màxim dos. Al model de pares que sobreprotegeix els petits i abandona els adolescents ningú no els podrà acusar d’haver fracassat educant els seus fills. No ho han ni intentat.

L'altre article m'omple de gratitud:

Els mestres fan alguna cosa més que vaga o vacances, i l’educació és bastant més que un problema.

En Martí, en LLuís i el llibre antic

Nens i nenes, mitjançant els comentaris de La porta i la clau (4) el Lluís Bordes, pare del Martí de segon, es va posar en contacte amb mi i va proposar-me la magnífica idea que havia tingut el seu fill. Es tractava de portar a l'escola documents i llibres molt antics.
El passat dilluns van aparèixer pare i fill molt carregats. Jo com sempre, molt amagat en un raconet de la classe de segon , vaig seguir les explicacions amb els ulls i les orelles ben obertes...

El primer que van ensenyar era la segona edició del Diccionario de la Lengua Española. La Real Academia Española, fundada l'any 1.713, va proposar-se com una de les primeres feines, fer un diccionari del castellà. Aquesta tasca no va ser gens fàcil, i van treballar entre 1.726 i 1.739. El resultat va ser el Diccionario de autoridades format per sis volums. Al 1.780 van fer el "Diccionario de la lengua castellana compuesto por la Real Academia Española, reducido a un tomo para su más fácil uso".

Fotografia: Wikipedia. Archivo: Dicc RAE 1.780

Les noves edicions del diccionari són dels anys 1.783, 1.791, 1.803 i 1.815. A partir d'aquest any el títol del diccionari va ser Diccionario de la lengua castellana.

El diccionari que ens van ensenyar el Lluís i el Martí és la segona edició d'aquest diccionari, la del 1.783. El diccionari té 227 anyets!

També ens van ensenyar altres llibres antics: un còmic , manuscrits , llibres amb guardes pintades a mà,... Alguns llibres tenien taques per culpa de la humitat i per la reacció de la tinta . En un dels llibres els ratolins havien rosegat una de les cantonades.

Alguns dels documents són molt antics. En un d'ells podem llegir: Sello Tercero, treinta y quatro maravedis. Año de mil y seiscientos y quarenta y nueve. Nens i nenes de segon, el paper que teníeu a les mans el van escriure fa 361 anys..

Foto: Lluís Bordes.

Foto:Lluís Bordes.

Gràcies Lluís i Martí per compartir els vostres tresors amb nosaltres.
Atentament.
Senyor i

Dolça lectura

Avui hem acabat el curs 2009-2010, un curs on hem reservat un espai diari a la lectura. Tota la comunitat educativa, en especial els alumnes, estem molt contents i engrescats en aquesta iniciativa. Sabeu que des de la comissió de biblioteca i amb l'ajuda de l'aula de música estàvem preparant una "flash mob". Heu pogut veure i seguir des del bloc de música i de biblioteca les curiositats sobre les flash mob, la iniciativa de crear una cançó amb lletra pròpia i escaient per aquest fet... En definitiva:
Amb lletra dels nens i nenes de 6è, coreografia dels nens i nenes de 5è i direcció del mestre de música, el Gerard, un oferim un avanç del que ha estat aquest matí i la flash mob:

La mascota de la Biblioteca

Avui la Maragda ens ha regalat la mascota en 3D per la biblioteca. La mascota l'havia dissenyat la Maria G., quan estava al cicle inicial i es va triar en una votació popular. La Maragda l'ha fet amb material reciclat... Bé...els braços,no. Són guants nous! A principi de curs es va proposar que abans d'acabar la faria i dit i fet... aquí la tenim.
El proper curs li haurem de posar nom. Ja podem començar a pensar.

La porta i la clau (6).

Avui , nens i nenes, començarem a donar un cop d'ull als còdex de l'arxiu. I em direu:

.- Què és un còdex, senyor i ?
.- Doncs un còdex és el nom que es donava als llibres antics i medievals ( en llatí es deien caudex). Eren el suport que va substituir els rotulus , els rotlles de papir i pergamí. Els primers llibres.
L'Anna em va deixar dues de les joies de l'Arxiu: El llibre verd ( segles XII a XIII), i El llibre dels Usatges ( segle XIV).

També em va parlar de la Bíblia de Lleida ( segle XII) , però no vaig poder veure-la ja que estava en el Museu de Lleida en el moment de la meva visita. Però tranquils, l'Anna em va donar una colla de fotografies d'aquest tresor de l'arxiu.
El Llibre verd és un volum format per 396 folis de pergamí i 40 de paper. Les seves mides són 415X280X155 mm. Està enquadernat amb tapes de fusta folrada de cuir tenyit de verd.

Font: Fotografia ACL del dia 2 de febrer del 2.010 Jornada de Portes Obertes . En primer terme podeu veure el llom del Llibre verd.

Té cinc botons davant i darrera i fermalls de ferro per consolidar el bloc. Constitueix un recull de còpies de documents cabdals pel Capítol dels segles X al XIII.

L'Anna m'explica que hi ha folis en els que encara es veu la pauta per poder escriure recte, i el dibuix d'una mà quan el copista feia una anotació. Mireu la propera fotografia, si us hi fixeu bé podreu observar les ratlles de la pauta i el dibuix de la mà del copista ( a la dreta).

Ara em deixa un llibre que és una meravella, El llibre dels Usatges. Aquest llibre estava molt atrotinat i el van restaurar i tornat a enquadernar l'any 2,008, seguint fidelment el model antic. Nens i nenes de cicle inicial penseu una miqueta, vosaltres coneixeu una persona que treballa restaurant llibres i documents antics. Va estar a la nostra escola i va fer el taller La màgia d'escriure. ..
.- Qui va restaurar El llibre dels Usatges?

Molt aviat podreu gaudir al blog de la biblioteca d'aquesta petita obra d'art de cal·ligrafia perfecta i miniatures dibuixades i pintades de manera magistral.
Atentament.
Senyor i

En Ricard Bertran i en Saramago

Avui hem rebut un email d'en Ricard Bertran amb la proposta...
La flor més gran del món. Nosaltres us vàrem posar aquest vídeo fa mooooolt de temps, el 27 d'abril del 2008. Està bé tornar-la a veure:

Valoració del préstec bibliotecari fet per les famílies a l'alumnat del cicle inicial

Com que avui ha arribat per email la valoració que faltava, reedito l'entrada!
Ja fa dies que, xino-xano, estem valorant com ha anat el préstec bibliotecari a les dues biblioteques de l'escola: la Bibliopetita i la Biblioteca de primària. Ahir era el dia - millor dit, el migdia- oficial de reunió de la gent d'infantil amb la Teresa i la Carme i avui el de la gent "gran" del cicle inicial. I es clar aquestes són hores de feina, són hores en les que és difícil venir a l'escola. Però aquest no és pas un motiu per deixar sense fer la valoració. Hi ha agendes on escriure, emails per enviar... Quins temps! Que bé que van aquestes coses.

A la fotografia podem veure a la Celeste, a la Iolanda, a l'Anna i a la Sílvia però hem comptat amb la Núria, amb la Jos, amb la Tere, amb l'Uri, amb la Sun, amb la Puri, amb l'Enric.

Els seus pensaments i les seves propostes queden escrites aquí. Són valoracions i també guia a seguir. Que bé! M'encanta que compartir diferents activitats de l'escola emocioni i creï un camí a seguir.

"Respecte a la valoració, crec que es força positiu el moment de contacte entre família i nen a la biblioteca i això els engresca a participar del préstec, crec que fan préstec els que ho desitgen però hi ha un moment dins l'horari escolar destinat a fer-lo .

Si no vaig equivocada també poden fer préstec al migdia però no sé si hi participen molt, es lliure però se'n poden recordar o no d'anar a la biblioteca.

Jo continuaria apostant per continuar."

"1.- Agraïment per l'oportunitat de deixar-nos participar en activitats de l'escola.

2.- En aquesta "difícil" tasca que és la "d'ensenyar" als nostres fills valors com el de la lectura, l'aprenentatge mitjançant l'esforç, la col.laboració, cooperació, equip, penso que amb aquesta activitat és dóna un "exemple" molt proper.
3.- Els nostres fills també valoren molt positivament la nostra col.laboració la qual cosa fa que nosaltres també estem molt "orgullosos"
4.- Emplaço a l'escola i als pares a properes col.laboracions per, si és possible, tinguem un futur millor per a tots.
5.- Compteu amb nosaltres pel proper curs"

"Penso que el préstec ha funcionat bé i que s'ha de continuar fent. És important fer la sessió inicial per presentar el programa epergam. És una bona iniciativa en la que els pares i mares podem col·laborar. No sé si es fa al cicle mitjà però m' ofereixo a continuar amb els de tercer."

"Creiem que és una de les iniciatives mes boniques i enriquidores de les que podem gaudir els pares; mirant per un foradet l'escola i un raconet molt important com és la bliblioteca. Per nosaltres el racó MAGIC. Esperem poder gaudir-ne l'any que bé. Com sempre gràcies per obrir-nos casa vostra com si fos la nostra pròpia."

"S'hauria de continuar la iniciativa perquè és molt enriquidor per pares i fills. Ens feu sentir part de l'escola. És important que els nens ens vegin i que a més a més li donem tanta importància a la lectura."

"Tenir en compte a l'hora de fer el préstec si el llibre és adequat o no a l'edat...
Continuar fent préstec de 3 en 3 perquè es poden atendre més bé."

"Proposo crea el cos de famílies becàries de les biblioteques en hores extraescolars per participar en el manteniment i arranjament de la biblioteca fent tasques com folrar llibres, registrar-los, classificar-los, mantenir les prestatgeries endreçades, arreglar els llibres..."

"Aprofito per fer-vos saber que agraïm el fet que puguen compartir aquestes estonetes amb els nens i que sempre dintre dels nostres límits ens agrada participar i ajudar a la nostra escola. Podeu contar amb nosaltres per l´any que bé."

"Ja sabeu que sóc un defensor de les escoles amb obertura en general i cap a les famílies en especial. És per això que totes les activitats que van en aquesta direcció em semblen perfectes. Però parlant més concretament d’aquesta activitat, crec que el missatge que estem enviant als nens, és clar i contundent: “ens interessa molt la lectura i posarem els mitjans necessaris per aconseguir que a vosaltres també”. Que els infants vegin que pares i mestres, remen en la mateixa direcció, els dóna seguretat i els motiva per a continuar experimentant i per atansar-se sense pressió al món dels llibres.
En conclusió, la valoració és molt positiva, i esperem que considereu interessant continuar realitzant-la, fins i tot a altres cicles. També, tal com s’ha comentat algunes vegades, estem oberts a realitzar altres tasques relacionades amb la biblioteca (classificar, mantenir,...)

La comissió de la biblioteca diu... UAUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUU!!! Fantàstic!!!

Nova entrada a l'Eduwiki: l'oreneta

http://www.eduwiki.cat/index.php/Oreneta

Com que l'Eduwiki

és un projecte que té com a objectiu crear coneixement compartit entre alumnat de primària i Secundària de les diferents escoles i instituts de Catalunya, biblioteques, casals…. a través, com el seu nom ja indica, d’una wiki.

... nosaltres hi participem amb molt de gust.
I si entres a l'Eduwiki i cliques la lletra O... trobaràs la nostra ORENETA que potser és La Floreta!
Recorda:

• La libèl.lula

L'arbre de la vida, l'arbre de la biblioteca

A NOSOLOLIBROS he trobat un conte que encara és un somni. La Biblioteca Pública és el tronc que aguanta i ramifica les activitats d'un poble.

Si ja és difícil que una biblioteca escolar sigui el suport de les activitats d'una escola, imagina ser-ho d'una ciutat! La Biblioteca Pública de Lleida, però, ho intenta. Gràcies.

Quin esclat!

Els nens i les nenes de l'aula de P/3, sota la mirada de la Mercè i la Carme reciten la poesia Quin esclat de Cecília Reñé, del llibre Sóc una flor, un estel, un núvol viatger.

Mira, si et ve de gust:

• els-peixets-ens-regalen-una-poesia
  

Dissabtes poesia: Adeus e muito obrigado.

Ahir es va morir José Saramago un dels novel·listes més importants de la literatura contemporània. Avui per dir-li adéu, no parlarem del seu magnífic estil, de les seves denuncies permanents als abusos de poder o de la defensa de la dignitat de les persones.

Volia recomanar-vos el llibre-disc "Nesta esquina do tempo/ En esta esquina del tiempo", editat l'any 2.006 per Flor de Jara música.

El llibret i els dos CDs ( un en castellà i l'altre en portuguès), és una petita joia en la que Luis Pastor musica quinze poemes de José Saramago.Un tastet:

ERGO UMA ROSA.
ALZO UNA ROSA

Alzo una rosa y todo se ilumina
Como la luna no hace ni el sol puede:
Cobra de luz ardiente y enroscada
O viento de cabellos que se mueve.

Alzo una rosa, y grito a cuantas aves
El cielo puntúan de nidos y de cantos,
Golpeo en el suelo la orden que decide
La unión de los demonios y los santos.

Alzo una rosa,un cuerpo y un destino
Contra la fría noche que se atreve,
Y de la savia de la rosa y con mi sangre
Perennidad construyo en vida breve.

Alzo una rosa, y dejo, y abandono
Cuanto me duele de penas y de asombros.
Alzo una rosa, sí, y oigo la vida
En este cantar de las aves en mis hombros.


Si teniu sis minuts aprofiteu aquest regal. José Saramago llegeix el seu poema en portuguès , Luis Pastor el canta i María Pagés balla...





Gaudiu des poemes de José Saramago i les cançons de Luis Pastor .
Atentament.
Senyor i

Monstruos supersanos

Pot ser una lectura familiar d'estiu, no?

Hábitos saludables para toda la vida Valentí Fuster

Si vols saber més:

• monstruos-supersanos-habitos-saludables-para-toda-la-vida
• la-piràmide-dels-aliments
• barrio-sesamo-nos-ensena-a-comer-frutas-y-verduras
  

El còmic a la Biblioteva

Ja fa dies que, durant el migdia, la Maragda Sánchez va fer estimar una mica més els CÒMICS, aquests tipus de narracions tan visuals.

El còmic segons Maragda Sánchez

View more presentations from Montserrat Escorsa.

Si vols crear còmics virtuals: http://stripgenerator.com/login/
Recorda: 2008/03/crear-còmics

La porta i la clau (5).

En la descoberta de la Biblioteca de Poblet ja vam explicar que és el pergamí i qui era el pergaminarius ( l'encarregat de preparar el pergamí posant les pells en aigua i calç, raspar-les i tallar-les).

El Jesús de Documenta va visitar-nos a l'escola i ens va ensenyar moltes coses sobre els pergamins.
Ja hem dit que hi ha 12.000 pergamins al nostre arxiu. Hem vist el testament d'Arnau Mir de Tost, però el pergamí més antic de l'Arxiu Capitular ,es el de la Consagració i titulació de la Catedral de Roda.

En aquesta foto de detall podeu llegir l'any en que es va escriure el pergamí. anno dcccc.LvII ( any 957 ). La data exacta és del 1 de desembre del 957. La veritat és que està una mica atrotinat, però penseu que té 1.053 anys !. Les mides són de 465 mm X 200 mm. El pergamí ens explica que Ramon I , comte de Pallars i Ribagorça i la seva esposa Elisenda, edifiquen a Roda un temple.


Aimeric, arquebisbe de Narbona el consagra. Ramon I i Elisenda donen un casal davant del temple, una terra i una vinya.

També donen un calze, una creu de plata, un segell metàl·lic i diversos llibres i vestits.
Però l'arxiu té una sorpresa per als nens i nenes de l'escola. Hi ha un pergamí "gegant" de tres metres de llarg . En la foto següent la Rosana, companya de l'Anna, ens ensenya aquest pergamí.

Fotografia: Font ACL

I per acabar amb la descoberta dels pergamins un treballat amb filigranes i dibuixos pintats amb colors.

Fotografia:Font ACL

Ara nens i nenes ja sou uns experts en pergamins. No deixeu de visitar el blog de la biblioteca per entrar en el món màgic dels còdex, manuscrits,incunables,cantorals,...
Atentament.
Senyor i

L'Oudya i Bambi

He portat aquest llibre per llegir-lo perquè m'ha agradat molt. Bambi és de l'editorial Susaeta. M'ha agradat perquè hi havia molts perills i perquè l'última pàgina era d'amor.

La porta i la clau (4).

L'Arxiu actual disposa d'un espai de 355 metres quadrats repartits en onze sales. Hi ha 990 metres lineals de prestatgeries, dels quals 693 estan ocupats. Diuen els especialistes que l'Arxiu Capitular és el més ric dels arxius eclesiàstics de Catalunya. Podem reconstruir, gràcies als documents, 1.000 anys de la nostra història. Història de Lleida, de Roda , d'Àger i de la Corona Aragonesa.
Hi ha 12.000 pergamins, milers de documents ( còdex, incunables, facsímils, impresos,...). La biblioteca té més de 13.300 volums. Disposa d'una hemeroteca, un fons musical ( en el que destaquen 45 cantorals), i una secció de plànols i fotografies.

L'Anna obre un dels armaris metàl·lics i en treu un pergamí.

.- Mira Senyor i . Ara tens a les mans un pergamí del segle XI , és el testament d'Arnau Mir de Tost, El Senyor de la Guerra.
.- I qui era Arnau Mir de Tost?

.- Un gran cavaller que va lluitar contra els musulmans i els va fer retirar del Montsec.El castell i la vila d'Àger va ser finalment reconquerida pel Senyor de la Guerra l'any 1.046. Va ser nomenat senyor d'Àger pel comte d'Urgell i es va dedicar a repoblar i ordenar el territori conquerit.

.-En aquest pergamí anomena vescomtes a la seva filla Letgarda i al seu gendre Ponç Guerau. El matrimoni de Letgarda i Ponç suposà la creació del vescomtat d'Àger.

Va fundar La col·legiata de Sant Pere d'Àger.Va morir l'any 1.071, any en que el seu gendre, Ponç Guerau, va ser un dels convocats per promulgar els Usatges de Barcelona.

Quina casualitat! Als pocs dies de fotografiar i parlar del testament d'Arnau Mir de Tost, TV3 va començar el nou programa Sota Terra , que ens permet ser arqueòlegs per una estoneta. I en el primer capítol, el personatge històric centre de la recerca era Arnau Mir de Tost, el primer croat!
M'emociona agafar aquest pergamí ple d'història, i només és un dels milers de pergamins de l'arxiu.
Voleu veure un pergamí de més de mil anys? I un de tres metres de llarg? I un a "tot color"?. No deixeu de visitar el blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i

Herois quotidians

Pilar Jerico en aquesta presentació ens avança el que podem trobar en el seu llibre Heroes cotidianos. Tinc moltes ganes de fullejar-lo. Penso que pot anar bé llegir-lo. El que he trobat en les 44 pàgines d'aquest power és sensatesa en majúscules.

Héroes Cotidianos

View more webinars from Pilar Jerico.

L'home que sabia que era escriptor.

Cova pregunta al seu company amb qui parlava per telèfon. Hugo li explica que era Nieves , una antiga amiga. Fa vint-i-cinc anys que una colla d'amics van estar en un refugi de muntanya. Per celebrar-ho han decidit tornar-hi per recordar temps passats.
Hugo, Cova, María, Ginés, Nieves, Amparo, Ibáñez, Maribel, Rafa,... Eva,...Andrés...
Com totes aquestes festes, la reunió segueix unes pautes concretes, parlar dels records, riure, tornar a discutir,..; fins que un fet al mig de la festa altera totalment els plans.
L'amenaça i l'angoixa van guanyant espais i transformen la situació en irrespirable.
Aquest és, en una pinzellada, l'argument de Fin, la primera novel·la que ha aconseguit publicar David Monteagudo.

Gran lector, escriptor, gallec establert a Catalunya, casteller i treballador en una fàbrica de caixes de cartró ondulat. Darrera d'aquest primer llibre publicat hi ha moltes lectures i molt esforç literari. Amb les seves anteriors obres es va desanimar força. Li deien que estaven ben escrites però ningú li publicava. Fins i tot; en un moment de la seva vida es va plantejar deixar d'esforçar-se per publicar. Apostar per un autor desconegut és molt arriscat. El Acantilado se l'ha jugat, i és tot un èxit. I és que El Acantilado tria molt bé el que publica.
Fin és un llibre personal i estrany. No sabem si és literatura fantàstica, negra, de misteri,... La veritat és que t'enganxa i fins i tot t'angunieja . Vas llegint i no tens gens clar el que passarà.
El final és molt obert. Potser massa obert?
Ara que l'estiu ja treu el nas, no deixeu de posar a la maleta Fin, no us decebrà.
Perquè us feu una idea de l'atmosfera del llibre, el director de cinema Alejandro Amenábar, ja ha comprat els drets per fer una pel·lícula.
Un petit regal, si teniu una estona , el vídeo de l'hora del lector us ajudarà a descobrir a David Monteagudo.
Si antics amics us conviden a una trobada després d'una colla d'anys, cal pensar molt bé la resposta. Els protagonistes de Fin no ho van fer ...
Gaudiu de la lectura.
Atentament.
Senyor i

Dissabte poesia: Manel García Grau

Aquest dimarts 8 de juny va tenir lloc l’acte de lliurament del III Premi Manel García Grau de poesia a la Llotja del Cànem de Castelló de la Plana.

El meu estimat cosí Manel va morir ara fa just quatre anys i us voldria presentar un poema seu, en el seu record.

NO TRESPASSING

No a la melsa del silenci més mesell
ni a la falsa resistència de la prudència.

No al fang de milers de refugiats
ni a la venjança dels sorolls i les seues ombres.

No a la pèrdua de la pell de les paraules:
sols els noms beuen la saba sota l'escorça.

No a la terra erma del màrqueting més golafre
ni a l'aturall sinuós de la seua vanitat.

No a la baixada dels tipus d'interés de la consciència
ni al seu toll d'aigües seduïdes.

No a la revolta de sang i àguiles:
el corcó també es menja el tron dels dèspotes.

No a cap Pax romana: Espriu, Estellés i Llompart
encara fiblen el tremp de l’espígol.

No a la serp que, voraç, devora la llibertat
i escup el verí sobre la galerna de pau.

No al perill de no ser commogut per res:
l’esguard còmplice crida a la revolta.

(Del llibre La mordassa. Catarroja: Perifèric Edicions, 2003)


Molts besets Manel, de part de la teva cosina-germana Meritxell.

Meritxell Serradó Garcia (mare Mar i Jan).