He portat aquest llibre perquè m'agrada molt l'Ernest. M'agraden els fillets del lleó Ernest. M'agrada perquè és simpàtic. Les il.lustracions també m'agraden sobretot m'agrada com estan fetes. Els materials que ha fet servir en Gusti.
http://www.depana.org/jocos/index.htmlDesprés d'un llarg viatge, creuant diferents paisatges, dos nens i el seu pare arriben a una casa de camp destinada a ser la seva nova llar. Els nens, ansiosos per jugar, abandonen el seu pare corrent cap a un bosc per jugar "a la guerra". Immersos en el joc, disparant i esquivant bales de mentida, arriben a descobrir els vestigis d'un tanc de guerra. Emocionats, se'n van a explorar el lloc on es troba el tanc, on fa temps es va lliurar un terrible combat. Embolicats en una sèrie d'inexplicables esdeveniments, els nens aprenen una lliçó sobre el que realment és una guerra.
OSCURO CARDINAL from adrianguerra on Vimeo.
Trobat a la Revista Cavall Fort nº 1129/1130 i anat a buscar a http://www.patrimonigava.cat/cat/imgpcn/joc.asp
Mostra la teva habilitat i destresa, experimenta i treu-ne conclusions.
Juga aferrissadament alhora que aprens.
Acaba de sortir el número 74 dedicat a l'esfinx colibrí, coneguda també com alegret, bufaforats i borinot de moro. En castellà, a esfinge colibrí té altres nom com picaflor i pájaro mosca. El seu nom científic és Macroglossum stellatarum.
Font fotografia: Web Ojo Digital National Geographic.
Font fotografia: Web Torre Tavira.
Font fotografia: Web Torre Tavira
L'aparador de la botiga Casa Roig, a la plaça de Sant Joan, ens deixava bocabadats tant per la tria dels productes exposats com pel "bon gust" del botiguer al dissenyar-los.
Ja fa una colla d'anys que no ens podem aturar a donar un cop d'ull a Casa Roig, però l'exposició ens permet veure una reproducció d'un fragment de l'original botiga lleidatana.
L'any 2.007 al Teatre Nacional de Catalunya es va representar la Plaça del Diamant en commemoració de l'aniversari de Mercè Rodoreda. Un dels fills de Miquel Roig Nadal, Jordi Roig, va recrear una part de la botiga familiar .
Lleida pot recuperar, per uns dies, una de les seves botigues antigues de més prestigi.
Avui en Marc ens ha llegit un conte del llibre Històries per a nois. Llegeix i aprèn, perquè me l'ha portat el Pare Noel.
imatge de http://www.labaldufateatre.com/ca/node/981Doncs ja l'hem vista. Ha estat BRUTAL, plena d'emotivitat, de valors, d'atreviment, de risc, d'un muntatge espectacular, de caliu,d'intensitat..,uf! He tingut tres vegades les llàgrimes als ulls !! Gràcies Enric per ser un ARTISTA amb totes les lletres i amb majúscula. Gràcies per ser com ets i deixar-nos gaudir del teu art. Gràcies La Baldufa per un teatre de qualitat.
Sònia C. i Adrià
A la part més alta de la ciutat, a 45 metres sobre el nivell del mar, hi ha la torre que domina tota la tacita de plata, la Torre Tavira. És la torre del Palacio de los Marqueses de Recaño, i l'any 1.778 va ser designada torre de guaita oficial del port de Cádiz.
Font fotografia : Web Torre Tavira
Al 1.717 Felip V va disposar que es traslladessin a Cádiz la Casa de Contratación i el Consulado de Indias. Amb aquest monopoli del comerç la ciutat es va enriquir i transformar en una de les ciutats més maques d'Europa, un gran centre per al comerç, cosmopolita i amb molts estrangers ( genovesos, anglesos, francesos, holandesos,...).
Els comerciants gaditans construïen les seves cases amb una torre mirador. Per regla general eren de planta quadrada, amb un o dos pisos. Hi ha una excepció, La bella escondida, de planta octogonal situada al carrer José del Toro. Té aquest nom perquè no es pot veure des del carrer.
La bella escondida. Font: Web Torre Tavira.
He triat aquest llibre perquè me'l van comprar la mare i el pare per Sant Jordi. I he triat la foca Faustina perquè m'agrada molt. I també m'agraden molt els dibuixos.
Fotografia de Fernando Casas. Factura del 1.949.Font: Blog Memoria de Cádiz.
Després de passar una bona estona remenant surto i abans de marxar torno a donar un cop d'ull a l'aparador. Al llegir una de les portades em quedo de pedra...Torno a entrar i li demano l'últim número de la Revistatlántica. Andalucía sempre ha tingut unes magnífiques revistes de literatura i poesia: Renacimiento de Sevilla, Hélice de Granada, Revistatlántica de Cádiz,... Doncs molt lluny d'aquí ( a Cádiz), parlen d'aquí ( de Lleida)...
He de confesar-vos que vaig emocionar-me al veure que el monogràfic estava dedicat al nostre poeta Màrius Torres. Documentos. Màrius Torres Centenario, és un recull d'articles de José Ramón Ripoll, Mercè Boixareu i Vilaplana, Pere Gimferrer, Margarita Prats Ripoll. Alfonso Alegre Heitzmann i Victoria Pradilla signen " Màrius Torres. Antología poética".Un tastet atlàntic del nostre poeta. A la pàgina 58 podem llegir:
Recuerdo de una música.
Como una lámpara, ardiendo silenciosa
en un gran templo incierto,
música en el recuerdo, memoria luminosa,
quemando en la tiniebla donde se aleja el tiempo,
¡ ah, no te apagues nunca! Y así, como aquel día,
si cierro los ojos y escucho tu voz suave,
la tristeza se haga melancolía,
la melancolía, paz.
L'apardor convida als gaditans a descobrir al poeta lleidatà. Atentament. Senyor i
Els refugiats van ser confinats als camps de refugiats d' Argelers, Sant Cebrià i el Barcarès. Eren simplement àrees de platja tancades amb filferros. Ja podeu imaginar que les condicions de vida eren molt dures. La majoria de les dones embarassades perdien els seus fills pel fred i la gana...
Però no parlaré del seu llibre. Si mireu atentament el vídeo següent, veureu el recorregut que va fer acompanyat d' una colla de periodistes per els escenaris de la novel·la. Obriu els ulls i veureu que l'escriptor s'atura a parlar amb un bon amic. Qui és? Quin ofici fa?....
Al número tres de la Calle Compañia aquest negoci ja ha vist quatre generacions d'esmolets. L'ofici d'esmolet, de gran tradició a les terres gallegues, consisteix en esmolar ganivets, tisores,... I em preguntareu què és esmolar? Ens ho explica molt bé el diccionari del Grup Enciclopèdia Catalana: "És fer agut el tall o la punta d'una eina, una arma, donant a la fulla l'angle de tall adequat per a l'ús que està destinada".
Els quatre esmolets que han fet saltar milers d'espurnes durant aquesta colla d'anys treballant en aquest petit taller tenen el mateix nom Serafín Gabriel.
També té d'una aula per fer cursos amb una capacitat per a 30 persones. Recordeu les entrades "Rajoles plenes d'oficis" i "Gira la rajola" amb les que el desembre del 2009 vam visitar virtualment l'exposició Oficis enrajolats?Aquesta exposició es va fer a l'Arxiu Històric ja que disposa d'una sala d'actes polivalent en la que s'organitzen exposicions temporals.
Durant la visita virtual a l'Arxiu Històric vam rebre un comentari de Lluís Bordes pare del Martí de tercer. Ens va enviar un parell de fotografies i unes explicacions sobre un treball que ha fet a l'arxiu. Ens explica que el Seminari Vell, que actualment acull el Rectoral de la UdL, després de la Guerra Civil va ser presó.
Aquests registres d'entrades i sortides són els expedients del tribunal de responsabilitats polítiques de Lleida. La segona fotografia correspon al moviment d'altes i baixes del dia 28 de setembre del 1.942. Tota aquesta documentació l'ha trobada a l'Arxiu Històric de Lleida.Gràcies Lluís per la teva col·laboració.
És hora de marxar. Dono les gràcies a la Glòria per les seves explicacions i per les facilitats que m'ha donat per fer la feina. Surto al carrer i em trobo un matí d'hivern magnífic.
El solet i els contrastos arquitectònics fan que m'aturi a la terrassa del Museu de Lleida. Sec, deixo la càmera , el quadern i el llapis i demano al cambrer... Aprofito aquest descans per començar a trencar-me la closca pensant quina serà la pròxima descoberta.
Xarxa bibliobusos de Diba, Diputació de Barcelona
El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació és el que estableix la normativa general per a la reproducció de documents.
També podem utilitzar la biblioteca auxiliar de l'arxiu que té més de 4.000 volums. Es tracta principalment de llibres d'arxivística, paleografia, història i bibliografia de les nostres comarques.
Podem consultar publicacions periòdiques, la més antiga és de l'any 1.827. Recordeu nenes i nens que en la nostra segona visita virtual a la biblioteca de l'I.EI, a l'entrada Diaris vells, bells diaris,vam descobrir el diari més antic de Lleida, "Diario de la ciudad de Lérida" del 1.808.
A la sala de consulta tenim vint-i-quatre punts de lectura, quatre d'accés a internet i tres cabines individuals per la consulta i audició de documents audiovisuals.
Podem veure la construcció del Palau Episcopal en una Rambla d'Aragó deserta i amb molts pocs edificis.
Hi ha una colla de fotografies de la Catedral Nova després de la Guerra Civil, molt malmesa i apuntalada.
Els arxivadors d'aquest dipòsit conserven uns negatius fotogràfics molt especials. Formen el fons de Regiones Devastadas i són plaques de vidre.
En aquesta fotografia veiem com tres operaris treballen en la construcció del Govern Civil al costat del riu.
Ara, nenes i nens, hi ha moltes activitats per triar en el nostre temps lliure. Podem fer estades, colònies, anar al cau,... Fa una colla d'anys els nens i les nenes tenien molt poc per triar i la majoria anaven a les úniques activitats que estaven autoritzades. Les fotografies ens mostren una colla de nens amb uniforme que estan de campaments. Els monitors i capellans els hi donaven les consignes polítiques i religioses del moment històric de la dictadura.
