Una Biblioteca Nacional als Pirineus ( i 3 )

Vaig dir-vos que deixava la Biblioteca Nacional d'Andorra i xino-xano sortia del barri antic per baixar a l'Arxiu Nacional.... Però a la blogosfera hi ha sorpreses.

En Xavier Caballé ens ha fet el comentari següent a la segona entrada dedicada a la Biblioteca Nacional del petit país dels Pirineus : " En aquest edifici s'ambienta una novel·la centrada en la cerca d'un llibre antic". Gairebé sempre són interessants els comentaris i aportacions dels lectors del blog, i encara més quan venen del responsable de Diari d'un llibre vell, blog imprescindible pels enamorats del món del llibre , que hem recomanat diverses vegades i al que estem enllaçats.

Per això abans de descobrir l'Arxiu Nacional, volia donar les gràcies a en Xavier pel comentari i l'enllaç a la seva ressenya: "La república invisible" del 22 de juliol, que en el seu moment no vaig llegir. He de confessar-vos que la lectura de la seva entrada descriu perfectament el camí que hem de seguir algunes vegades per cercar un llibre: llibreries, distribuïdors, cercadors de llibre de segona mà,... tota una aventura!

En aquesta novel·la de Joan Peruga publicada per Proa al 2.004, un periodista català que treballa a un diari d'Andorra, visita la Biblioteca Nacional d'Andorra on entrevista a la bibliotecària. Parlen de llibres que tracten del petit país dels Pirineus. El protagonista de la conversa és el llibre "Travel to the mysterious Republic of Andorra" de Marian Eyre , publicat a Londres l'any 1.865. És un llibre molt rar, només saben que un llibreter anglès el va incloure, fa anys, en un catàleg. A la Biblioteca Nacional d'Andorra, no el tenen.El periodista i la bibliotecària comencen la cerca del llibre....

En Xavier Caballé, gran lector, ens diu al final de la ressenya: " Un llibre imprescindible per a tots els interessats en el món del llibre vell! És d'aquelles aventures que no pots deixar de llegir...I un final d'allò més sorprenent." He començat la cerca del llibre i , evidentment, a Lleida no el trobo, els distribuïdors no el tenen; però sembla que la llibreria la puça d'Andorra pot atendre la meva petició....Espero el paquet per poder devorar el llibre! Ara ja baixo a l'Arxiu Nacional d'Andorra al que podreu entrar virtualment molt aviat si seguiu el blog de la biblioteca.

Atentament.

Senyor i

Migdia a la biblioteca

Hi ha moments tranquils, hi ha moments plàcids fins i tot. La primavera és a la biblioteca. La Rosa també. El pati entra per la finestra. La biblioteca es fa mirar.

En David i Toy Story 2

He portat aquest llibre perquè aquest llibre m'agrada molt i és el més xulo que tinc a casa meva.

- Si vols escoltar en David clica Toy Story 2
- Si vols veure el d'on surt aquesta història: http://disney.go.com/toystory/

Nota:

En David és un dels nens que més m'ha deixat veure que li feia molta il.lusió llegir en veu alta a la biblioteca i que, a més a més, el gravéssim. La setmana passada ja em va preguntar si li tocava. Es nota en la gravació que estava emocionat. Està aprenent molt. La gravació és tal i com raja. D'aquí no gaire es podrà comprovar que la lectura amb entrenament millora cada dia, si tot va bé. Famílies, seguiu acompanyant als vostres fills i filles en la lectura, així aquest camí serà més planer per a tots i xalareu quan els seus ulls s'esbatanin al descobrir que les paraules flueixen sense cap mena d'esforç.

Els principis de la lectura poden comportar molt d'esforç i, a vegades, ni els propis companys que fan el mateix camí, el reconeixen. David et felicito, fa molt de goig sentir-te.

La bibliotecària malvada

Des de Trafegando Ronseis. Gràcies Ronsel.


- Si! Sempre tornen a la biblioteca!!! Jo també!!!

Canvi d'hora, poesia de Isabel Barriel

Gràcies Isabel.

imatge de http://www.thepoetrystudio.co.uk/beautiful-flower-design-clock-detail.shtml

De Isabel Barriel

Canvi d'hora als rellotges

porta d'entrada a l'abril,
canvi de llum als camins,
noves fulles als arbres,
flors als rosers, fruiters i gessamins...

Ventades setinades d'aromes,
pluges sobtades, boires,
jornada de vint-i-tres hores.

I una primavera que arriba farcida de sol.

Des de http://poesiaula.blogspot.com/

* Tot i més sobre el canvi d'hora: http://blogs.3cat24.cat/espaiinternet.php?itemid=39216

Una Biblioteca Nacional als Pirineus ( 2 ).

Ara que ja coneixeu la història de la Biblioteca Nacional d'Andorra i els canvis d'ubicació al llarg del temps, ens centrarem en la Casa Bauró que, des de 1.996, és la seu actual.

La Casa Bauró és una antiga casa pairal situada al bell mig del barri antic de la capital andorrana. Hi podem trobar gairebé 10.000 llibres i la pràctica totalitat de les publicacions periòdiques editades al país.

Entre altres funcions cal destacar la cura del patrimoni bibliogràfic andorrà i la seva preservació per als andorrans del futur. Es dedica a recollir i catalogar les publicacions en qualsevol suport que es fan al país i la documentació relacionada amb Andorra publicada a l'estranger.

També es dedica a la recerca i adquisició de llibres antics i rars amb l'objectiu d'ampliar el seu patrimoni bibliogràfic.
La Casa Bauró té quatre plantes, cadascuna acull una part concreta dels fons.

A l'hemeroteca trobem les publicacions periòdiques que s'editen al país enquadernades. Les anteriors a 1.985 s'anomenen antigues.
El racó d'audiovisuals és l'espai per veure i escoltar aquest tipus de documentació.

El fons actual recull els llibres publicats a partir de 1.960. És d'accés lliure al públic.
Al fons antic podem consultar documents des de l'inici del segle XIX fins al 1.960. També hi ha obres difícils de trobar per la seva raresa, o perquè estan exhaurides. Per consultar els documents d'aquest fons cal demanar-ho al personal de la biblioteca.

Finalment tenim un espai pel material efímer: cartells, fullets informatius, catàlegs i els mapes actuals.
Deixo la Biblioteca Nacional i, xino-xano surto del barri antic i baixo a l'Arxiu Nacional d'Andorra, on ja m'estan esperant.
Voleu acompanyar-me?
Atentament.
Senyor i

Una Biblioteca Nacional als Pirineus.

Recordeu que passejant pel carrer de la Vall, al cor del barri antic d'Andorra la Vella, ens hem quedat aturats davant de la Casa Bauró que és la seu actual de la Biblioteca Nacional d'Andorra. Aquesta Biblioteca Nacional , creada l'any 1.930, va ser iniciativa de la Societat Andorrana de Residents a Barcelona; i la primera seu estava situada en una dependència de la Casa de la Vall anomenada La Sala dels Passos Perduts.

La Casa de la Vall

A més a més d'acollir la biblioteca, en aquesta sala estudiaven els nens d'Andorra que anaven a l'escola francesa.
El fons bibliogràfic va arribar des de diverses entitats i l'encarregat de la petita biblioteca era el mestre Bonaventura Armengol.

Sala dels Passos Perduts.

La nova Biblioteca Nacional es va inaugurar l'any 1.974 amb un fons de 2.500 volums procedents de la Casa de la Vall, i va estar ubicada en diferents locals.
Els aiguats del 1.982 van deteriorar o malmetre totalment una bona part del fons bibliogràfic. Posteriorment es va fer un gran esforç per recuperar els llibres de més valor.


L'any 1.987 les edicions andorranes s'integren a l'ISBN ( International Standard Book Number ).
Al 1.996 el fons bibliogràfic d'Andorra i els serveis propis de la Biblioteca Nacional es traslladen a la Casa Bauró.

La resta de fons i serveis queden com a Biblioteca Pública del Govern , que ja visitarem virtualment més endavant.
Si voleu descobrir els secrets de la Casa Bauró i els seus fons, no deixeu de visitar el blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i

Recursos Digitals per ensenyar, aprendre i treballar

Una bona idea des de la Zer l'Eral (Lleida), en Pep Borràs Carles i Gesamina Vallés han creat el lloc web: Recursos Digitals per ensenyar, aprendre i treballar.

Moltes gràcies. De ben segur que ens serà útil.

I si ho desitges hi pots participar.

A propòsit d'aquesta nit...i dels poemes

PRIMERA NIT DE PRIMAVERA

Vaig sortir ahir a escoltar la nit que feia fora casa.

Vaig mirar damunt la barana com la rosada començava a lliscar.

El camí de dalt em cridava tot dret, just davant meu

per portar-me allà on res es veu, allà on ja no tinc por de somiar.

Darrera el mur la resina de les alzines lluentejava

i la natura brollava des d’on després veuria sortir el sol.

Solitud, melangia, pau … sobtada armonia

en un cistell d’un blau marí intens i viu

dipositats els estels en ell amb la seva llum i els seus anhels.

La lluna em somreia i així com un mirall

vaig veure passar les hores perdudes,

closos els ulls, oberts els fanals….

Que la vida em doni molts instants més,

i moltes primeres nits de primavera

perquè que és existir, sinó sentir, enlloc de fer…..

perquè que és viure, sinó minvar el ser d’un pensament…

prenent la meva ànima sencera….

Sònia C.

En Sergi i El lleó i el ratolí

He portat el llibre El lleó i el ratolí perquè m'ha agradat molt perquè el ratolí salva al lleó i el lleó salva al ratolí.



Nota: A l'escola no hem pogut escoltar la gravació. Ara, 19:56 del dilluns, jo la Montse, tampoc. Demà miraré de solucionar el problema. Ja sabem que Goear per subsistir necessita anuncis però després surt la gravació feta. No sé perquè avui no.
Família d'en Sergi proveu aquest enllaç:
http://www.goear.com/listen/9f73b34/el-lleo-i-el-ratoli-sergi

SANT JORDI I EL DRAC

Ei blocaires, els nens i nenes de 3r de l'escola hem enregistrat la nostra obra de teatre només en veu, com si es tractés d'un conte. No només hem ficat la veu sinó que molts dels efectes sonors són creats per nosaltres mateixos.
També hem fet un muntatge amb les fotos de la diada del teatre i l'àudio que hem enregistrat, tot i que amb un petit problema, que només es poden escoltar 12 minuts dels 15 que dura l'àudio (problemes de compatibilitats amb el programa).
Què us sembla????

AUDIO DE L'OBRA

Dia Mundial de la Poesia

La poesia

No són veus celestials, que de lluny
endins ens parlen. Són veus estimades.
Veus de dins, veus distants, veus que diuen
un camí que ningú sap on va.

Hi ha veus que són fanals en un carreró fosc;
com n'hi ha que són remors de llunyanies.
Hi ha veus que ens han fet ser de mots.
Veus callades, veus absents, veus silencis...

La poesia són veus convertides en sons
que diuen d'on venim, on anem, i qui som.

Josep Piera

- Si vols llegir aquesta poesia, que l'any 2008 va servir per commemorar aquest dia, en la seva versió i en vint-i-quatre llengües més:
http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/ILC/Documents/Arxiu/Fullet.pdf

No tot són edificis moderns...

Deixo el rec del Solà amb la satisfacció de la descoberta de les xarxes antidespreniments . La baixada fins a la capital andorrana és molt diferent a la pujada, ara no costa gens salvar el desnivell!
En pocs minuts estic al centre, a la Plaça del Príncep Benlloch, on encara es poden veure cases pairals molt antigues com la Casa Guillemó i Cal Cintet.

Casa Guillemó és una de les més grans del país i va ser residència de les famílies Guillemó, Duran i Rebés. L'any 1.883 s'hi allotjà Jacint Verdaguer. A la fotografia següent de la web Andorra ara fa temps , podem veure la casa Guillemó l'any 1.918.

A la mateixa plaça tenim Cal Cintet on hi va haver una comunitat de monjos de Montserrat que fugien de la guerra.

A la part superior de la casa hi ha un espai que era utilitzat per la comunitat com a claustre.

Just davant d'aquestes cases pairals tenim l'església de Sant Esteve , un temple de la segona meitat del segle XII, que s'ha ampliat i modificat al llarg del temps. Malgrat tot , encara es pot gaudir d'un edifici romànic molt interessant. El seu absis és el més gran d'Andorra.
Començo a caminar pel carrer de la Vall i entro al cor del barri antic. Un lloc excel·lent per aturar-se una estona és la llibreria La Puça , especialitzada en llibres d'Andorra i del Pirineu. Un espai petit però d'un encant especial.


Després de remenar, xerrar amb la llibretera i comprar algun llibre torno al carrer de la Vall i a pocs metres de la llibreria trobo la Casa Bauró, on hi ha La Biblioteca Nacional d'Andorra.

Nenes i nens, voleu entrar i descobrir-ne els seus secrets?
No deixeu de visitat el blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i

Lleida plena de fotografies.

Volia recomanar-vos la visita a les exposicions de fotografia del Museu Morera i de Caixa Forum. ( avui últim dia).

Fins al 12 de juny podeu veure dues propostes al Museu Morera: Catalunya Visió i Ton Sirera. La mirada abstracta.
Catalunya Visió és un projecte editorial en el que es presenten recorreguts descriptius per les comarques catalanes, la Catalunya francesa, el Matarranya, el Baix Cinca, la Llitera i Andorra. Dels deu volums, vuit estaven elaborats amb textos de Josep Vallverdú i fotografies de Ton Sirera.

Font fotografia: allcollection.

Els llibres, editats entre els anys 1.968 i 1.978, ens donen una visió de Catalunya sense cap intenció de ser un reportatge. El programa d'activitats ens regala una fotografia que als lleidatans i lleidatanes amb una edat no juvenil ens emociona una mica... Algú de vosaltres ha tocat els pianos d'aquesta màgica botiga del carrer major, ja desapareguda?

Ton Sirera. La mirada abstracta és més experimental. Us sorprendran les fotografies d'escorces, líquens. Hi ha fotografies aèries que semblen escorces d'arbre...Impressionant!

Al Caixa Forum Lleida també tenim dues exposicions fotogràfiques: Maternitats i España Oculta. Avui és l'últim dia que en podeu gaudir.
Maternitats recull fotografies de Bru Rovira amb mares i fills de tot el món. Cultures i situacions molt diferents, però les imatges recullen una relació única, la de la mare i el fill....

Entre reixes . Font fotografia: araponent.cat

La segona proposta m'ha deixat bocabadat. España Oculta amb fotografies de Cristina García Rodero captades entre els anys 1.975 i 1.988 ( semblen molt més antigues), és tot un estudi antropològic. Tradicions sorprenents algunes de les quals encara estan vives.

La tarde. Campillo de Arenas 1.978.


La confesión. Saavedra 1.978.

Cristina García Rodero és la quarta dona de la història de l'agència Magnum. L'any 1.993 va ser la guanyadora del World Press Photo.

Cristina García Rodero Font: web diari Deia.

Si us agrada la fotografia teniu molta feina. Recordeu que avui és l'últim dia de les exposicions de Caixa Forum
Atentament.
Senyor i

Llegir modifica el cervell

Enviat al blog per en Carles Duaigües:

Leer modifica tu cerebro (http://bit.ly/eoxYH5)

"Aprendre a llegir, un fenomen molt recent com per haver influït en l'evolució genètica, té un impacte important sobre el cervell, que s'adapta i utilitza, amb independència de l'edat d'alfabetització, regions cerebrals destinades a altres funcions.

"No hi ha un sistema cerebral innat especialitzat en la lectura, hem de fer bricolatge, utilitzar sistemes que ja existeixen", explica Laurent Cohen, investigador de l'Institut Nacional de la Salut i de la Investigació Mèdica de França (INSERM)..."

* No et perdis l'article sencer! Acaba dient: Los investigadores también comprobaron que en los adultos que aprenden a leer, "los cambios que esto provoca son casi los mismos"...

- Potser en els que llegeixen poc o gens i es posen a llegir... els hi passa el mateix!!!

Això és una biblioteca...

http://bibliofototeca.blogspot.com/2010/07/isto-e-uma-biblioteca-querido.html

Passejant pel rec del Solà.

L' Anella Verda d'Andorra la Vella és una magnífica descoberta de l'entorn de la capital del petit país dels Pirineus. He de confessar-vos que pujar el fort pendent que hi ha entre la capital andorrana i el camí del rec m'ha costat una mica...
Un cop recuperat l'alè és molt gratificant veure els horts i conreus de tabac situats per sobre la ciutat.

El que queda molt clar des de aquesta perspectiva ,es la lluita dels andorrans per ocupar el territori. El país és molt muntanyós , créixer i edificar implica ocupar espais sotmesos a riscos geològics com les esllavissades .

L'any 1.940 vivien a Andorra la Vella 1.600 persones; al cens del 2.008 ja eren 24.678. Amb 70 anys la població s'ha multiplicat per 12. En pocs anys la necessitat de nous edificis ha suposat que la ciutat s'enfili per la muntanya.
L'itinerari III de l'Anella Verda, perfectament senyalitzat, està dedicat a l'ésser humà i la seva adaptació als riscos naturals.
La ruta del rec del Solà ens mostra de forma magistral les mesures de protecció permanent dels edificis més propers. Les grans xarxes s'encarreguen d'aturar les esllavissades de pedres.

Està clar que no es pot omplir tota la muntanya de xarxes i altres elements de seguretat. Sempre quedarà un risc residual de caiguda de blocs de pedra. Però quan ocupem la natura, ella no s'atura i continuen els despreniments, les inundacions,... L'esforç dels tècnics és minimitzar aquest risc.

Però no tot són solucions tècniques. Si seguiu el rec del Solà arribareu al punt 6: els menairons. Diuen que les tarteres d'Andorra i la resta del Pirineu les han fet aquests petits éssers fantàstics .La ciutat vista des del rec del Solà ens mostra una colla de noves construccions. Però, nenes i nens, encara que molta gent s'afanya a comprar en la colla de botigues que omplen el país, o gaudir de la neu; Andorra la Vella és molt més que comprar i esquiar. Encara queden cases pairals amb molta història. Al casc antic hi ha la Biblioteca Nacional d'Andorra. També hi ha Arxiu Nacional , una xarxa de biblioteques, ...
Voleu descobrir aquesta Andorra desconeguda?
No deixeu de visitar el blog .
Atentament.
Senyor i

UNA ENTRADA PER ALS PAPES 1

Hi ha diversos autors catalans no massa anomenats o coneguts per no ser posseïdors de lectura molt comercial o per no tenir grans campanyes de màrqueting. Per fer-ne una comparació amb el cinema, diríem que les seves obres són "novel.les d'autor".

Aquestes lectures, acostumen a ser d'allò més amenes i de fet també són atractius perquè pel seu número de pàgines te'ls pots llegir en un parell de tardes.

Bé doncs, un d'aquests autors que a mi em resulta molt interessant és Xavier Moret. És un periodista cultural barceloní que té publicat una mica de tot: des d'obres periodístiques, a llibres de viatges, a novel.la d'humor..... Una de les que a mi més m'agraden és l' Impostor sentimental. La novel.la ve a ser una caricatura total i absoluta del món de la cultura als nostres temps i de com es pot arribar a parlar durant una llarga estona, divagant sobre coses, sense dir absolutament res. Enganxa des del principi. El prota de la l'acció és en Víctor Mas, un periodista que suplanta la identitat d'un membre d'un congrés a Anglaterra. A part de la sàtira, el que més m'atreu de la història és com aconsegueix fer-me riure amb el seu llenguatge punyent i mordaç, amb els seus malentesos i amb els pensaments d'allò més estrafolaris del protagonista. M'encanten les situacions en les quals es veu involucrat i com se'n surt, la seva manca d'ètica i el reflex de la societat actual tant falsa com pugui arribar a ser... Així que, aquí us el deixo!!

Sònia C.

Biblioteca Digital Internacional per als nens i les nenes

En Carles Duaigües pare de l'Adrià i de la Mireia, (Ja sé que les fotografies són de fa anys, però tenen la seva gràcia!), ens ha enviat una sèrie d'enllaços que, a poc a poc, anirem fent emergir. El primer que poso és el de la Childrens Library en castellà. A la columna de la dreta del blog a Web's on buscar i aprendre coses ja la teníem enllaçada. De ben segur, però, que no es veu prou i el que faré, a part d'aquesta entrada, és enllaçar-la, al mateix lloc però amb una imatge.

http://wwwhatsnew.com/2011/03/05/childrenslibrary-biblioteca-digital-internacional-para-ninos-en-espanol/

Moltes gracies, Carles.

Estem tots connectats

Des d'ahir, des d'avui, des de sempre... recordem que ESTEM TOTS CONNECTATS. Estem connectats, també, al que no passa cada dia com els terratrèmols i els Tsunamis que de tant en tant sacsegen el món.

Gràcies senyor H

Diari de lectura de la Clàudia Coiduras

La Clàudia la setmana passada em va dir que havia acabat el Diari de Lectura que va començar quan feia Cicle Inicial. Li vaig demanar si me'l podia mirar, llegir i fotografiar. Entre els seus escrits he trobat pensaments que m'han continuat enfortint la idea de que un Diari de Lectura és com un bagul ple de petits tresors i de vivències literàries.

"Quan no sàpigues què fer agafa un llibre i el temps et passarà volant.

Llegir poden ser les imaginacions i somnis que tens.

Tens raó Montse, el llibre és molt més xulo que la pel·lícula. Per què? Doncs perquè et pots imaginar cada personatge com tu vols."

Gràcies Clàudia.

Nota: Ara en comença a gaudir d'un de nou de trinca que ja tenia ganes de començar.

Segona novel·la, segona recomanació.

Tusquets ens fa un nou regal, a la col·lecció Andanzas podem llegir la segona novel·la de Javier Pérez Andújar, gran lector i apassionat del món dels llibres. Col·laborador d'Emili Manzano en excel·lents programes literaris com el desaparegut Saló de Lectura de Barcelona TV i L'hora del lector del que encara podeu gaudir al canal 33.
"Todo lo que se llevó el diablo" ens presenta uns protagonistes plens d'il·lusió , tres joves mestres que s'inscriuen a las Misiones Pedagógicas per portar la cultura als pobles més perduts de l'Espanya de la Segona República.

Aquests mestres idealistes descobriran la crua realitat, trobant-se uns personatges i unes situacions sorprenents . El viatge a la Sierra de la Culebra de Zamora és una lectura màgica. Situacions delirants, caçadors de llops, companyies de varietats, mentalistes, grups de teatre, biblioteques escolars, projeccions de cinema, titelles,...
Si us va agradar "Los principes valientes" no deixeu de llegir "Todo lo que se llevó el diablo".

Oscar López va fer una entrevista a Javier Pérez Andújar l'octubre passat al programa de TVE pàgina 2. Si teniu deu minuts no deixeu de mirar-la.

Atentament.
Senyor i

Una dada i una reflexió

Una dada i una reflexió:

el 37% dels joves catalans d'edat compresa entre els 14 i els 29 anys no llegeixen ni un llibre en tot l'any.
És una dada preocupant que va donar la setmana passada el conseller de cultura de la Generalitat de Catalunya.
Tot i que les 351 biblioteques municipals que hi ha a Catalunya tenen 23.5 milions de visites l'any, aquest 37.1% és força preocupant. Un de cada tres joves de 14 a 29 anys no llegeix mai cap llibre, i són joves que han nascut i crescut (i viuen) en un món on hi ha un predomini de la imatge sobre la lletra impresa, de la immediatesa sobre la pausa i la reflexió.
Per això totes aquelles accions que es fan des de l'escola perquè els nostres fills i filles adquireixin un hàbit lector, un interès per la lletra impresa, per què descobreixin el plaer de llegir pel sol fet de llegir, pel gaudi que comporta, pel coneixement que adquirim, etc etc són, han de ser, no tan sols benvingudes, sinó agraïdes. Però si no tenen continuïtat a casa , si no som capaços de transmetre'ls-hi el plaer de la lectura i la seva necessitat, malauradament no aconseguirem rebaixar aquest index del 37.1 %.

Rellegia fa pocs dies el llibre "Por qué leer los clásicos", d' Italo Calvino, on cita Cioran, que, en certa ocasió referia el següent:

mentre li preparaven la cicuta, Sòcrates aprenia una ària per a flauta. "De què et servirà?", li preguntaren. "Per saber-la abans de morir"

Doncs això.

Llegir un llibre és millor que no llegir-lo

Lluís Bordes, pare d'en Martí

Els vokis de CM

Ei blocaires, l'Albert Remacha i la Júlia Prat hem escrit els nostres vokis opinant sobre els llibres que més ens han agradat dels diaris de lectura.

On viu la Vella Quaresma ?

Molts de vosaltres el passat cap de setmana heu anat a la rua del carnestoltes. Demà serà dimecres de cendra, el carnestoltes ja haurà mort ...

La quaresma és el període de quaranta dies abans de Pasqua que comença el dimecres de cendra i acaba el Diumenge de Rams. La vella quaresma és una figura que representa aquests dies posteriors al carnestoltes. La vella quaresma té set cames , cada setmana cal arrencar-ne una. També porta un bacallà a la mà perquè era l'encarregada de que els nens mengessin peix per la quaresma.
Però algú de vosaltres l'ha vist mai?
He de confessar-vos que, casualment, he descobert la masia on viu ...

Estava passejant plàcidament per la Serra de Busa, un dels indrets màgics de la comarca del Solsonès. Xino-xano vaig anar a una de les masies de la Valldora. No podia imaginar el que veuria en aquell mas...

Al costat de la llar de foc, la vella quaresma ja estava preparada per sortir ràpidament a fer la seva missió .Tantes cames, i vaig veure que volava!

Va dir adéu als seus gats i va marxar de la masia. Tindrà molta feina els propers quaranta dies! Si la veieu, demaneu-li un tall de bacallà i feu-li una abraçada...

Nenes i nens, recordeu que és fantàstic conèixer noves cultures i costums, però no oblideu la vostra.
Atentament.
Senyor i

En Gerard i El retorno de Villarina

He portat aquest llibre perquè m'agraden els animals i perquè me'l van regalar en una botiga.
Els óssos em semblen uns animals perfectes. La Villarina sembla una osseta molt guapa.

Sauroaventures

Avui us voldria fer una proposta aventurera: la col.lecció de llibres per a nens de 8 a 12 anys d'en Steve Cole, ASTROSAURES !! No els llegiu els nens què no us agraden ni l'acció, ni el misteri, ni les persecucions intergalàctiques, ni els dinosaures, ni el treball en equip, ni............És que hi ha de tot en aquestes històries!

Fins al moment consta de nou llibres on s'hi narren les aventures d'un equip de dinosaures: el capità de la tripulació, l'especialista en telecomunicacions, el maquinista en cap i el primer oficial, els quals es varen veure obligats a deixar la terra i solcar l'espai en una nau en busca de situacions arriscades de les què surten sempre vencedors.

Em sembla una proposta divertida i innovadora pels nens amb ganes d'emocions intenses i originals !!

Sònia C.

Presta atenció

Trobat a Educación Digital. Per pensar sobre com ensenyem i com aprenen.

Gràcies Celes Arteta

Imatges de la restauració d'un llibre

Fotografia de Ruben García Blázquez

http://revista.consumer.es/web/es/20110201/actualidad/informe1/75873.php