Taller d'Scrap al Centre Cívic de Balàfia de Lleida

http://donabalafiaassc.blogspot.com.es/2012/03/feu-d-scrapers-per-les-vacances-us.html

El Centre Cívic de Balàfia organitza un taller  Scrapbooking. Jo desconeixia o no recordo haver  reposat el meu pensament en aquest sistema de fer "punts de llibre".

El blog de Dona Balàfia ho va publicar diumenge passat i jo no me'n vaig adonar.  Ara espero poder aprendre'n a fer  per a després poder ensenyar-ho  a  la mainada de l'escola, si entremig de les pàgines del llibre que estem intentant fer per Sant Jordi, s'escapen uns quants minutets.

Moltes gràcies Jos per la teva passió i dedicació.

L'Aritz i El domador poruc

 L'Aritz ha triat El domador poruc per llegir en veu alta,  perquè li agrada molt i és divertit. (Ell, però, acabarà d'escriure els perquès de la seva tria).

En el llibre  s'explica  la història de l’Ilu que era un domador de lleons: duia uns pantalons blaus amb ratlles blanques, una jaqueta vermella amb botons daurats i uns mostatxos negres.
Però l’Ilu no era un domador com tots els altres: li feien por els lleons!

  Les il.lustracions són de lacanals i l'escrit de Núria Homs.

Al.legoria pel dia d'avui

A vegades un anunci pot explicar molt bé les coses que passen al nostre voltant. Anirà bé, però,  analitzar l'animació i verbalitzar el que es relata al vídeo contant-ho per menut.

Gràcies senyor H

Us voldria explicar d'un camí

ALS MEUS AVIS




Et voldria explicar d'un camí,
amagat a les terres de l'Espanya més profunda,
que porta fins a un poble d'oliva i de mula
carregat de les visions de la vida més dura.

En el seu naixement hi trobaràs gira-sols,
que et miraran encarant el més nu de tots els  cels.
Avançant trobaràs l'alzina, el matoll i la mel.
Acabant arribaràs al pilar d'on brolla l'aigua més pura.

En el seu morir hi resten els clots,
l'olor de ranci de les seves cases,
l'amor dels meus avis, el meu consol
i l'ombra dels records de les seves cares.



A les seves parets, les portes obertes.
A les seves portes, les cortines distretes.
Darrera les cortines, el terra retort.
Sobre el terra, les cançons de les seves vides secretes.

Ja fa temps que no sóc la nena
que esperava l'estiu per jugar al rierol,
ja fa anys que no pujo ni baixo aquella carretera,
però els petons deixats, l'humitat del corral i el record de la mort
resideixen encara allí, pacients, com desitjant enterbolir la seva llarga espera...

                                                               
                                                             Sònia C.

Cicles festius.

En totes les societats hi ha cicles festius en els que podem descobrir moltes formes de cultura popular: danses, bestiari, gegants, foc, processons,... El Patrimoni Festiu de Catalunya és molt divers: Sant Antoni, Setmana Santa i Pasqua, Corpus, Sant Joan, Festes Majors, Nadal, Reis, Festes d'oficis i tradicions,...
Si passegeu per la ciutat aquests dies, a la plaça de la Catedral Nova veureu unes paradetes que ens preparen per un d'aquests cicles festius.

El cicle comença el proper divendres i podreu veure una colla de representacions teatrals i processionals.A partir del segle XVI aquestes mostres de religiositat popular es celebren per tot el país: armats, dansa de la mort, processons, misteris vivents,...
L'aparador de la Llibreria Fregola, a la Plaça de la Sal, també ens deixa clar el començament d'aquest cicle festiu. Si doneu un cop d'ull a l'interior de la llibreria , molt amablement us ensenyaran alguns dels elements típics d'aquest cicle festiu...

Aquest cicle acaba amb una festa moooooolt dolça ! Mireu els aparadors de les pastisseries de la ciutat, estan plens de....

Nenes i nens, estic una mica desmemoriat. Em podeu ajudar? Algú pot dir-me quin cicle festiu comença aquest divendres?
Atentament.
Senyor i

La bellesa de la pol·linització

Gràcies Gracia.

La nena a qui no li agradava llegir

http://www.onf-nfb.gc.ca/eng/collection/film/?id=51715
Meena, el nom significa "peix" en sànscrit, no li agrada llegir. De fet, ella odia (sí, odia) to el que te  a veure amb els llibres i la lectura. Això  preocupa als seus pares, que estimen (sí, estimen) els llibres, fins al punt de ser capaços de llegir-ne tres a la vegada.  
Un dia, mentre busca el seu gatet Max, Meena s'introdueix en els mons màgics dels llibres, i res és el mateix després d'això. Basat en el llibre de Manjusha Pawagi.

Quan Manjusha Pawagi creixia a Toronto, va llegir almenys un llibre al dia. Això va ser fàcil de fer perquè vivia en una casa plena de llibres i uns pares que estimaven la lectura. de http://www.rediff.com/us/2001/aug/01us2.htm.
Manjusha Pawagi és periodista i advocada de protecció de la infantesa. És una apassionada de la literatura i dels nens i la combinació d’aquests dos amors és la nena que odiava els llibres, el seu primer llibre infantil.

 http://www.editorialjuventud.es/3408-0.html

I si vols  treballar el llibre a la biblioteca:  http://minireceptesliterariesmdremei.blogspot.com.es/2009/10/la-nena-que-odiava-els-llibres.html

En Pau M. i el Petit Príncep

Al Diari de lectura d'en Pau M. de primer "hi viu" el Petit Príncep.

En Pau, acompanyat de la família, ha escrit:

"perquè la mare de petit me'l llegia i ara el llegeixo jo"
" el recomanaria perquè m'agraden els escrits i els dibuixos"
"estic content perquè és molt interessant i desplegable"
"m'he imaginat que jo era el Petit Príncep"

Si vols:

• http://biblioteca-santjordi.blogspot.com.es/2010/01/llegir-junts.html
• http://biblioteca-santjordi.blogspot.com.es/2008/04/els-germans-i-la-lectura.html
• http://biblioteca-santjordi.blogspot.com.es/2012/03/consells-per-ajudar-els-nens-aprendre.html
• http://biblioteca-santjordi.blogspot.com.es/2011/10/canal-leer.html

Dissabtes poesia: ¿ Qué fue de los cantautores?

El passat 6 de març l'extremeny Luis Pastor va celebrar el quarantè aniversari treballant com a cantautor. Si coneixeu la feina d'en Luis, sabeu que mai ha defallit en el seu compromís ni en el seu amor a la poesia. Coincidint amb aquest aniversari ens regala el seu nou disc: " Qué fue de los cantautores?"

Disc imprescindible publicat per Sony Music, ple de poesia. La cançó que dóna nom al disc us permetrà descobrir en quatre minuts el fenomen de la cançó d'autor i la seva evolució des dels anys 60 fins a l'actualitat.

Un petit regal. L'any 1.986, José Saramago va publicar el llibre " A jangada de pedra" (La bassa de pedra), en el que l'escriptor portuguès s'imagina que una esquerda al llarg dels Pirineus, fa que la península ibèrica s'allunyi d'Europa surant per l'Atlàntic...
Saramago deia que Portugal i el conjunt dels pobles espanyols tenen una cultura comuna. Els canons europeus de cultura els determinen Anglaterra, França i Alemanya . Els ibèrics tenim una visió del món diferent.
La setena cançó del disc és " En balsa de piedra". Al vídeo podeu veure i escoltar a Luis Pastor, al seu fill Pedro i a Lourdes Guerra amb l'orquestra Athanor a l'homenatge a Saramago.

Pedro Pastor toca el timple, un instrument de cinc cordes típic i originari de Canàries. Feu-vos un regal per celebrar la nova primavera amb el disc de Luis Pastor.
Atentament.
Senyor i

L'Eric i El follet Oriol i el cim de l'àguila

Avui he llegit un tros del llibre El follet Oriol i el cim de l'àguila perquè aquest llibre és molt
bonic. L'ha escrit Òscar Sardà .
Aquest llibre es va fer a Barcelona. I l'he llegit perquè la història no és molt de terror i és divertida.

Fa cent cinquanta-tres anys...

L' agost del 2.010 a l'entrada Façanes literàries ( 2 ), vam descobrir Urueña, la Villa del Libro. Passejant virtualment per aquesta vila medieval plena de llibreries, en vam visitar alguna... A la Librería Alcaraván hi havia una colla de llibres molt curiosos. Remenant, vaig trobar una reedició del 1.995, del llibret " Reglas de Urbanidad para uso de Señoritas". Compuestas por D. Fernando Bertran de Lis. Editat a València l'any 1.859 per Imprenta de D.Julian Mariana.

El mateix autor abans va escriure "Las Reglas de Urbanidad para uso de los niños", però aquest llibret no l'he aconseguit. El diccionari ens defineix la urbanitat com la qualitat de la persona que posseeix bones maneres, que conviu en grup respectant la personalitat d'altri i que observa les normes de convivència i tracte social.
És evident que sempre calen unes normes de convivència i el respecte als altres. Llegir aquest llibret fa pensar com han canviat les relacions entre les persones.

Aquests dos llibrets tenen més de cent cinquanta anys i el primer que ens sorprèn és que hi ha normes d'urbanitat específiques per nens i altres per nenes... La lectura d'algunes d'aquestes regles d'urbanitat ens fa somriure , altres ens molesten per masclistes, però alguna ens fa pensar. Llegir el llibret de Don Fernando Bertran de Lis ens deixa clar que hem anat d'un extrem a l'altre; i tots els extrems són dolents.

Del no deixar gairebé respirar, a ser un perfecte mal educat, hi ha un terme mig, que potser no sabem veure.
Una curiositat, a la contraportada del llibret ens indica el preu, dos rals, i una super oferta, si en compres una dotzena, 18 rals ( l'estalvi era de 6 rals !). - Véndese á 18 rs. docena.

Un tastet d'alguna de les regles del 1.859. A les pàgines 39 i 40 ens deixa clar com comportar-se a l'hora de menjar:

P. ¿ Que cosas son las que mas disguntan en la mesa?
R. Comer á dos carrillos, soplar la comida para que se enfrie, beber sin limpiarse los labios, hablar con la boca llena, y cojer las cosas con los dedos.
P. ¿ Y no tiene V. nada mas que decirme sobre el particular?
R. Que es una grosería alargar el plato para que le sirvan primero que á los demás, tener cogido el pan con la mano, este se pone al lado del plato, cortándolo con un cuchillo á pedazos pequeños, segun se vaya necesitando, y de modo que no ocupen la boca, comiendo á un mismo tiempo la miga y la corteza.

A les pàgines 55 i 56 ens explica com comportar-se a classe:

P. Sabrá V. decirme el debido comportamiento de una jóven en la enseñanza?
R. La niña debe respetar á la maestra directora como á su segunda madre, por ser de ella de quien recibe la instruccion necesaria á su secso, y por el afan que se toma en que sea aplicada y virtuosa. Debe además no ser revoltosa, ni distraer á sus compañeras con cosas agenas del objeto que allí las reune,, y por el contrario, mostrar la mayor aplicacion y tener orgullo, si puede llamarse así, en ser la mas apreciada de la maestra ó directora por su sensatez y aplicación.
Comparar les normes del 1.859 i les actuals ens deixa molt clar que la societat ha canviat molt, en la majoria dels aspectes per millorar, però en alguns ens caldria no ser tan sapastres.
Atentament.
Senyor i

Valoració de la visita d'Arcadi Oliveres a cicle superior

Cal dir que no va fer  una conferència, va respondre les preguntes que nosaltres havíem preparat. Al llarg d’aquest trimestre hem treballat el projecte Cap a un món millor, i hem vist  com està aquest món, la veritat que molt malament i no només per la crisi.

La veritat és que ens va sorprendre força, per ser com és. Una persona gran que sap moltes però que moltes coses i una persona molt interessant:

•       Ens va explicar, sense demanar-li, la seva vida.
•       Explica coses que passen a la vida real amb un llenguatge molt assequible, i si hi havia alguna paraula que no enteníem ens l’explicava. Simplement espectacular.

Ho sabíem però el món està molt malament, si tota la gent del planeta consumis com nosaltres necessitaríem quatre planetes.

El problema més gran és la fam, la gent que mort cada dia per manca d’aliments i d’aigua. Els governs no tenen diners per acabar amb la fam però si que han donat uns 5 bilions de dòlars als bancs. Els polítics són molt egoistes!  Sembla que no sigui veritat, és una veritable tonteria.

Els rics cada dia més rics i cada dia hi ha més pobres; gent sense sostre quan hi ha molts pisos buits.

Va respondre totes les preguntes. Ara sabem que vol dir “especular” i què és la borsa.

Però el que més ens va sorprendre va ser:

• La seva amabilitat, el respecte pels altres. Ens va tractar com a persones normals, no com nens o nenes.
• Pensem que ell va sortir content.

Nosaltres també vam sortir contents i ens va impressionar. Mai havíem estat tan a prop d’una persona tan gran. Si hi hagués molta gent com l’Arcadi tindríem un món millor.

Com algú de la classe va dir: Simplement Espectacular.  Gràcies.

http://elsuperiorsjordi.blogspot.com.es/

Matins a la biblioteca

Les ajudantes de biblioteca, a més a més de responsabilitzar-se del préstec tots els dilluns i dimarts, ara es preparen per explicar contes a qui vulgui escoltar i mirar. (Els ajudants... potser també ho faran, oi?)

Avui s'han preparat un conte molt bonic i que no us dic com es diu perquè aquesta entrada la refaran elles.

Si mires les fotografies veuràs que, tot i que no plovia pas... encara, hi ha nens i nenes llegint i compartint lectures.

Les fotografies del cartellista.

El proper divendres dia 23 comemça la 18 Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya. Fins al dia 30, La Llotja, CaixaForum, Espai Funatic, i Cafè del Teatre ompliran Lleida de cinema.

Una de les exposicions que formen part de la Mostra és: " Ciutat de Mèxic, 1966-1.967", amb fotografies de Carles Fontserè. Podeu visitar-la fins al 8 d'abril a la Sala Montsuar de l'Institut d'Estudis Ilerdencs.

Carles Fontserè va néixer a Barcelona l'any 1.916. Són molt coneguts els cartells que va dissenyar per la CNT, la FAI i el POUM durant la Segona República i la Guerra Civil. L'any 1939 l'exili el va portar a França, Mèxic i Nova York. L'any 1.973 va tornar a Espanya i al 1.989 li van donar la Creu de Sant Jordi.Els últims anys de la seva vida va lluitar per la recuperació dels Papers de Salamanca. Els seus cartells havien estat espoliats . Va morir a Girona l'any 2.007 ,als 90 anys , sense recuperar-los...

Font fotografia: Diari El País.

Però l'exposició de l'IEI no ens mostra cap dels seus cartells. Podem veure una selecció de les més de cinc mil fotografies que Carles Fontserè va fer en un treball impulsat per l'escriptor Juan Rulfo, en tres viatges a Mèxic entre 1.966 i 1.967. No deixeu de descobrir les fotografies del gran cartellista.
Atentament.
Senyor i

Revista Opcions i ConsumpediA

El senyor Arcadi Oliveres ens va donar a conèixer la Revista Opcions que té com a missió caminar vers el  "consum conscient i transformador".

 

http://opcions.org/revista

http://consumpedia.org/

 Consumpedia és un espai de consulta gratuït i no comercial. Un fitxer de productes, en permanent desenvolupament, amb informació independent, rigorosa i pràctica (extreta principalment de la revista Opcions).
- No t'ho perdis!
Em penso que aquestes dues propostes passaran a ser imprescindibles  per a més d'un i una!

Consells per ajudar els nens a aprendre a llegir

Ja fa dies i mesos i potser anys que des d'aquí diem  quasi el mateix que diuen  Faros i que han  tret de  Healthy Children,

 

imatge de http://www.parentdish.com/2010/06/02/read-to-kids-often-to-encourage-a-love-of-books/

Llegir en veu alta és una de les millors maneres d’ajudar el teu fill a aprendre a llegir. A més, pot ser molt divertit! Com més emoció mostris mentre llegeixis, més ho gaudirà!

Segueix els consells següents quan llegeixis al teu fill:

• Fes córrer el dit al llarg de les paraules a mesura que les vas llegint per ensenyar-li que allò que assenyales és el que explica la història.
• Fes sons d’animals i veus divertides, sense vergonya! Així ajudaràs el nen a que s’entusiasmi amb la història.
• Atura’t a les imatges i pregunta-li al nen que descrigui què hi veu. Parla-li de com les imatges relaten la història.
• Convida’l a participar en qualsevol frase que es vagi repetint al llarg del conte.
• Ensenya-li com els esdeveniments que tenen lloc al llibre poden ser similars als que ell viu en el dia a dia.
• Si el nen fa una pregunta, para de llegir i respon. El llibre pot ajudar-lo a expressar els pensaments i solucionar els propis problemes.
• Segueix llegint al teu fill fins i tot després que hagi après a llegir. Un nen pot escoltar i entendre històries més complicades que si les llegeix per ell mateix. 

 Llegeix, si vols, tot l'article a http://www.faroshsjd.net/item.php?idpare=99&id=2198&lang=2

Cliphistoria

Dijous pel matí, escoltant el programa "Hoy empieza todo" de Radio 3 vaig descobrir el treball que està fent Manuel González, professor d'Història a l' IES Concepción Arenal de Ferrol.

Tothom sap que a vegades qui ha d'aprendre s'avorreix i badalla. Motivar a l'alumnat pot costar. Però el que si és segur és que  les pel.lícules desperten, en general, interès. I això és el que ha fet el professor Manuel penjar clips de pe.lícules a Youtube  per explicar la  història d'Espanya. Recull un període de temps que va des de la prehistòria fins al cop d'estat del 18 de juliol de 1936 en 1181vídeos de no més de deu minuts cada un que es poden visionar a www.youtube.com / user / Cliphistoria.

http://www.youtube.com/user/Cliphistoria

Hem compartit la tarda amb Arcadi Oliveres

Avui la biblioteca de primària ha estat plena, de gom a gom, d'il.lusions de futur.

Arcadi Oliveres ha compartir la primera hora de la tarda amb els nois i les noies de cicle superior i després, amb les famílies, ha fet la tercera conferència que l'Ampa de l'escola ha programat pel present curs, “Una ullada sobre el model de creixement”. L'acompanyava Rafael Allepuz, president de Justícia i Pau a Lleida i ex-pare de l'escola.

El llibre que es va perdre...

En una trucada telefònica l'any 1.988 José Saramago va retrobar la seva segona novel·la acabada al gener de 1.953. Saramago s'estava afaitant i Pilar del Rio, la seva dona, li va passar el telèfon. No era la gent de la seva editorial, li comunicaven que en un canvi d'instal·lacions havien trobat un original seu, i que per a ells seria un honor publicar-lo. Claraboia va tornar a la llum després de gairebé quatre dècades.

L'any 1.953 Portugal patia la dictadura de Salazar. Com en totes les dictadures imperaven les pors i els silencis. Claraboia ens situa en un edifici on viureu el dia a dia de famílies tristes i desesperades. Si us agrada Saramago, Claraboia és tota una joia. En aquesta novel·la atmosfèrica gaudireu d'un conjunt de retrats espaterrants. Silvestre, el sabater-filòsof,Mariana, Clàudia, Amèlia, Justina, Isaura,.... Arriba un nou personatge a l'edifici, l'Abel Nogueira, que ho trastoca tot...

Saramago va començar el discurs per recollir el Premi Nobel de Literatura del 1.998 dient:
" L'home més savi que he conegut a la meva vida no sabia ni llegir ni escriure". Aquest home era el seu avi Jerónimo Hilário, a qui va dedicar Claraboia.
La cita de Raul Brandao abans de començar la novel·la, ens dóna una pista: "En totes les ànimes, com en totes les cases, més enllà de la façana, hi ha un interior amagat".
Bona lectura!
Atentament.
Senyor i

Arcadi Oliveres a l'escola

 

Em fa molta il.lusió que el senyor Arcadi Oliveres vingui a l'escola demà dijous  15 de març. Compartirà la tarda amb els nens i les nenes del Cicle Superior i després estarà amb les famílies.

Jo per ara  no escriure res més. Penso que és millor escoltar-lo. Demanaré a la gent de cicle superior si volen passar algun dels seus escrits al blog de la biblioteca.

Pots veure el vídeo original a http://www.tv3.cat/videos/3443930/Arcadi-Oliveres del programa singular, Singulars on van escriure: És un rebel, un activista social, una d'aquelles persones convençudes que canviar el món és possible.

Lladres a la plaça de la Sal.

El passat dissabte 11 de febrer la plaça de la Sal es va despertar sense la Verge del Pilar que, des de l'any 1.740, estava a la façana de la Llibreria Fregola. L'any 1.800, en aquesta plaça hi havia quatre imatges als balcons, ara ja no en queda cap.

Els lladres ens han deixat sense una talla de fusta que , quan Ramon Fregola Fabregat fundador de la llibreria va comprar la casa, ja feia més d'un segle i mig formava part de la façana.

Els pispes s'han endut una imatge que durant dos-cents setanta-dos anys ha acompanyat als lleidatans mentre passejaven tranquil·lament per la ciutat....
Una de les llibreries més antigues de Lleida ha perdut un dels seus símbols l'any del seu centenari.
Atentament.
Senyor i

Faros i Com ajudar als nens a afrontar i a resoldre els conflictes

http://www.faroshsjd.net/home.php?lang=1

A Crea y Aprende con Laura he trobat FAROS de l'Hospital Sant Joan de Déu.

FAROS Sant Joan de Déu és la plataforma digital de promoció de la salut i el benestar infantil de l'Hospital Sant Joan de Déu (HSJD) de Barcelona. Ens dirigim principalment a mares i pares que tenen interès en rebre informació de qualitat sobre la salut dels seus fills. Tanmateix, FAROS es dirigeix a altres cuidadors i professionals, especialment en el camp de la salut i l'educació.

La nostra missió és donar informació i oferir tot el nostre coneixement per fomentar valors i hàbits saludables.

M' ha interessant, entre d'altres, l'article "Com ajudar als nens a afrontar i a resoldre els conflictes" de Healthy Children. Pensem que és interessant per les famílies i pels mestres.
No t'ho perdis! Hi pots trobar coses com:

Ajuda’ls a restar en calma:

• Fes-los saber que es necessita més valor i més coratge per allunyar-se d’una baralla que enfrontant-s’hi amb les mans.
• Ensenya’ls que les baralles no resolen problemes, sinó que en creen de nous.
• Recorda’ls que evitar una baralla quan estan enfadats és realment guanyar la partida.

Els nens s’enfaden quan:

• Senten que algú ha ferit els seus sentiments o no se’ls permet fer el que realment volen fer.
• Els altres no els entenen o senten que els han mentit.
• Se senten deixats de banda o terceres persones no actuen de la manera que ells voldrien. 

 I tu t'enfades com els nens i les nenes?

Més preciosos diaris de lectura de tercer (3)

L'Anna Andorrà al blog del cicle mitjà, el divendres dia 9 de març va penjar una altra remesa d'imatges dels diaris de lectura de tercer.
Sempre he pensat que fer un Diari de lectura és com fer un tros del diari de vida. També penso que motiva llegir tota mena de lectures i que ajuda a escriure millor i a saber plasmar amb paraules i imatges els nostres pensaments i sentiments respecte al que llegim, al que mirem, al que sentim... llegint.

diarilecturamarç on PhotoPeach

Les biblioteques més boniques del món

Bon dia bibliotecaires! Us penjo un vídeo preciós que he trobat.
 Quina pau s'hi respira a les biblioteques! Sobretot si són tan precioses...

No us hi trobeu? Jo Si.  
                                   
                                                                                                                 Sònia C.

Ilyass i ¡Es un secreto!

He portat aquest llibre ¡Es un secreto! amb en Blas i l'Epi, perquè em fa alegria i m'agrada molt i té molt de sentit i el pare me l'ha comprat per san Jordi. Quasi tot me'l ser de memòria i l'he practicat molt, quan m'avorreixo l'agafo per llegir i també quan no tinc deures també l'agafo per llegir.

RekenWeb Spelletjes, RekenWeb Jocs

Des de Carme Barba, passant per Mariona Trabal arriba  RekenWeb Spelletjes  de l'institut
Freudenthal instituut   de la Universitat d'Utrech.
De seguida he vist l'aplicació La construcció d'habitatges,  Huisjes bouwen que completa una altra entrada feta fa poc a la biblioteca. Ara només em fa falta tenir TEMPS per a poder-ho fer anar amb la mainada perquè trobo molt   interessants totes les aplicacions. I entenedores  i intuïtives. No cal saber  neerlandès per a jugar-hi o treballar-hi. Es clar que voldria saber-ne! I... recorda que pots fer servir l'aplicació de traduir la pàgina.

 Pots trobar més jocs a

Jocs

http://www.fisme.science.uu.nl/rekenweb/en/

Sobre RekenWeb:

RekenWeb és un lloc web per a les matemàtiques a les escoles primàries. Informació per als docents, jocs i fulls de treball per al seu ús a l'aula.

Paraules clau: Matemàtiques, ensenyament de la informàtica, jocs de matemàtiques.

Nota: a la columna de la dreta del nostre blog, a "Web's on buscar i aprendre coses", ja teníem enllaçat aquest lloc web en català, però no és  tant complet com en neerlandès.

Més preciosos diaris de lectura de tercer. (2)

diaris de lectura on PhotoPeach
També ho podeu veure a http://elmitjasjordi.blogspot.com/

En Pau P. i la Lila aprèn a llegir

He portat el llibre que es titula la Lila aprèn a llegir perquè la protagonista es diu igual que la meva germana. És molt divertit perquè es poden escriure coses, pots enganxar la teva foto i hi ha endevinalles.

L'hivern de la vida.

Cada any, al bell mig de l'hivern, Paul Auster aprofita per començar a escriure un nou llibre. El passat 23 de febrer l'escriptor de Nova Jersey, va fer seixanta-sis anys.
Mirar per la finestra i veure com neva... Recordar la mateixa situació quan tenia sis anys... , és el començament del seu últim llibre: "Diari d'hivern".
La realitat és molt clara, la pròpia joventut queda lluny. Amb el seu estil inconfusible Paul Auster fa balanç de la seva vida i ens permet compartir amb ell una colla de vivències i sensacions.

Diari d'hivern es va presentar abans en català ( Edicions 62), i castellà (Anagrama), que en anglès als Estats Units...
El temps que passa ens omple el sac d'experiències de tota mena. El llibre no parla de premis ni dels seus llibres sinó de moments alegres, dolorosos, de l'amor, de la mort, la felicitat,...
Si us agrada Paul Auster i els llibres de memòries, aquesta lectura és imprescindible.
Un petit regal, aquí teniu el començament i el final del llibre. No trigueu a llegir-ne la resta!

"Et penses que no et passarà mai, que no et pot passar, que tu ets l'única persona del món a qui cap d'aquestes coses no passarà mai, i llavors, una per una, et comencen a passar totes, de la mateixa manera que passen a tothom"

............................

"Tenir els teus fills petits als braços.

Tenir la teva dona als braços.

Els peus descalços al terra fred quan surts del llit i camines fins a la finestra. Tens seixanta-quatre anys. A fora, l'aire és gris, gairebé blanc, i el sol no es veu. Et demanes: ¿Quants matins queden?

S'ha tancat una porta. Se n'ha obert una altra.

Has entrat a l'hivern de la teva vida".

Diari d'hivern ens ensenya a aturar-nos observar-nos i a fer balanç...
Atentament.
Senyor i