Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Andorra. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Andorra. Mostrar tots els missatges

dissabte, 19 de gener del 2013

Dissabtes poesia: Editorial Andorra.

Alguna vegada la feina feta al blog comporta sorpreses agradables. Fa uns dies a l'obrir el correu veig un comentari en el que ens deixen l'enllaç d'un vídeo de Joan Margarit recitant el poema del 1.980 "Recordar el Besòs", publicat al llibre "Marbre d'aire". El comentari és de la gent d'Editorial Andorra, responsable del llibre. Marbre d'aire és una antologia del poemes que el poeta de la Segarra ha dedicat a les arts.


No coneixia l'Editorial Andorra, però passejant per la seva web comprovareu els fons d'aquesta editorial del Pirineu. Podeu triar entre col·leccions de teatre, història, narrativa, art, biografia i vivències, il·lustrada, poesia, fons i guies.
El vídeo és de l'espai de poesia del programa El matí de Catalunya Ràdio   del 21 de maig del 2.012.


Gràcies al vostre comentari hem descobert una petita editorial.
Atentament.
Senyor i

diumenge, 24 d’abril del 2011

Un cop d'ull a la Biblioteca Pública del Govern (i 3).

Tal com havia promès, nenes i nens us explico qui era el professor Sr. Philippe Wolff. Membre de l'Institut de França i professor d'història medieval a la Universitat de Toulouse- le Mirail, al jubilar-se va donar a la Biblioteca Publica del Govern d'Andorra un dipòsit molt important de documents d'història medieval ( la seva especialitat acadèmica).
A la Sala Wolff i poden treballar estudiants universitaris, investigadors o persones interessades en aquest període històric . Cal demanar per escrit una autorització.

Els llibres que a la biblioteca saben que es demanen molt per a treballs i recerques es guarden amb molta cura al dipòsit de llibres que podeu veure a la fotografia següent.

A la Sala d'Adults tenim un petit espai de consulta multimèdia on es pot accedir a internet mitjançant tres ordinadors. També hi ha 2 PCs per treballs d'ofimàtica.

La biblioteca organitza activitats d'animació a la lectura obertes a tothom. Reben visites d'autors. Tenen guies de lectura. A la sala infantil les famílies poden gaudir d'animacions trimestrals amb tallers, jocs, concursos, l'hora del conte i projeccions de pel·lícules. S'organitzen diversos concursos literaris.
Surto de la biblioteca després d'agrair altra vegada l'amabilitat i el tracte rebut. Tinc ganes de passejar per la capital andorrana perquè ja porto molta estona entre llibres.

Sense gairebé adonar-me, xino-xano arribo a Escaldes-Engordany. Andorra és un petit país dels Pirineus on es donen la mà el passat i el present. Podeu gaudir d'arquitectures molt diferents...


Abans de tancar l'última entrada d'aquesta petita descoberta, volia agrair al Govern Andorrà, concretament al Ministeri d'Educació i Cultura, les facilitats per visitar i fotografiar la Biblioteca Nacional, l'Arxiu Nacional i la Biblioteca Pública del Govern.
Atentament.
Senyor i

divendres, 22 d’abril del 2011

Un cop d'ull a la Biblioteca Pública del Govern ( 2 ).

El Servei d'informació i préstec ens permet el lliure accés als fons de la biblioteca que estan ordenats seguint la Classificació Decimal Universal ( C.D.U).
Qualsevol persona amb més d'un any de residència al Principat d'Andorra pot fer ús del préstec de documents.

Els usuaris de la biblioteca tenen a la seva disposició una fotocopiadora. A la Sala Audiovisuals-Fonoteca hi ha 12 espais per veure documents en vídeo o DVD, escoltar compactes o consultar enciclopèdies en disc compacte interactiu.


L'any 1.987 es va crear la videoteca, en la que tenim 1.800 documents ( 900 films, 19 sèries de TV , 450 pel·lícules infantils i 450 documentals).

La Sala Uned és un servei de suport per als estudiants inscrits a la Universitat Nacional d'Educació a Distància residents al Principat.
Segueixo a les bibliotecàries i arribem a una de les joies de la Biblioteca Pública del Govern, la Sala Wolff.

Si voleu saber qui era el professor Sr. Philippe Wolff i remenar per aquesta sala, no deixeu de visitar el blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i

dimecres, 20 d’abril del 2011

Un cop d'ull a la Biblioteca Pública del Govern.

Una mica accelerat entro a la biblioteca, perquè m'agrada ser puntual però m'he distret parlant amb les responsables de l'Arxiu Nacional. Em disculpo i molt amablement les bibliotecàries em comencen a explicar la història, les sales i els serveis que ofereix la biblioteca.
L'any 1.996 és va inaugurar a la Casa Bauró la nova Biblioteca Nacional ( creada l'any 1.930). La biblioteca de l'edifici Prada Casadet va passar a ser la Biblioteca Pública del Govern.

Podem consultar un important fons de llibres, revistes, diaris, vídeos, CDs... A la Sala infantil i juvenil hi ha 10.000 documents ( 3.000 de coneixements i 7.000 d'imaginació). També podem triar entre 8 revistes.

Un espai molt agradable i ple de llum, és el racó dels més petits, en el que els pares poden acompanyar als seus fills en la magnífica descoberta de la lectura.

La Sala d'adults, de lectura i consulta, té un fons de 18.000 documents ( 10.000 de matèries i 8.000 de lectura). A la secció de revistes es pot triar entre 64 títols ! Si vols llegir el diari cal escollir-ne un dels 12 entre nacionals i internacionals.

Sec una estona en aquesta sala per gaudir dels seus fons. El silenci és absolut...
Molt aviat al blog descobrirem altres espais i serveis de la biblioteca de la capital andorrana.
Atentament.
Senyor i

dilluns, 18 d’abril del 2011

Un Arxiu Nacional als Pirineus ( i 5 ).

Quan els documents estan perfectament conservats i restaurats, els arxivers del servei fotogràfic i reprografia s'encarreguen de la reproducció de la documentació original en microfilms. Gràcies a la seva feina és més fàcil l'accés i la consulta dels fons de l'arxiu.


Tots els fons poden ser reproduïts, però la reproducció de fons privats requereix un permís dels propietaris. Cada còpia que surt de l'arxiu té un contracte especificant quin ús se li donarà.
Les reproduccions fotogràfiques es lliuren en format CD.


Un dels fons més importants és l'Arxiu de les Set Claus que possiblement es va crear al segle XV, a partir del 1.419 ; any en el que els consenyors d'Andorra reconeixen i legitimen l'òrgan politicoadministratiu del poble andorrà, el Consell de la Terra, que posteriorment fou el Consell General de les Valls d'Andorra.

L'any 1.580 tenim la primera referència documental de l'Arxiu de les Set Claus. Des de 1.993 la documentació original està a l'Arxiu Nacional. Hi ha documents que van del 1.176 al 1.978, i es poden consultar en suport microfilm.
El fons aplega 5.525 documents en paper, 190 peces en pergamí i 39 llibres manuscrits.

Deixo l'Arxiu Nacional després d'agrair el tracte rebut . Als baixos del mateix edifici Prada Casadet ja m'esperen a la Biblioteca Pública del Govern.
Hi voleu entrar?
Atentament.
Senyor i

dissabte, 16 d’abril del 2011

Un Arxiu Nacional als Pirineus ( 4 ) .

El servei de conservació i restauració pretén restaurar la major part possible de documentació al taller que estem visitant virtualment. Però hi ha moments en que la quantitat de fons amb els que cal treballar, desborda les possibilitats del taller de l'Arxiu Nacional d'Andorra.

En aquestes ocasions es contracten els serveis d'altres tècnics o tallers de restauració externs a l'Administració.
També hi ha fons documentals que són custodiats per les institucions que els generen, com per exemple els arxius comunals, parroquials i familiars.

L'Arxiu Nacional controla periòdicament aquests fons , però la seva conservació és responsabilitat de les institucions que els custodien.
Són importants les desinfeccions i tractament de plagues, que poden destruir els llibres, pergamins i altres documents.


En tot moment es tria la millor opció per restaurar i conservar cada peça. Si parlem d'un llibre antic, primer es desmunta separant la coberta del bloc del llibre. Es separen els bifolis i es fa la neteja dels fulls. Aquesta neteja pot ser mecànica, fisicoquímica o biològica.

És molt important la desacidificació, ja que la tinta acaba transformant-se en àcid que fa malbé el document.S'assequen els fulls i la premsa s'encarrega d'aplanar-los. Tornem a muntar els bifolis en quadernets i posem la coberta novament.
Apunto les explicacions al quadern de notes i vaig fotografiant tots els racons del taller.Les treballadores de l'arxiu tota l'estona demostren que s'estrien la feina que fan...
Molt aviat al blog de la biblioteca donarem l'últim cop d'ull al servei de conservació i restauració.
Atentament.
Senyor i

dijous, 14 d’abril del 2011

Un Arxiu Nacional als Pirineus ( 3 ) .

Només entrar veig que m'he equivocat, la primera màquina que trobo és una incubadora. No sabia que la maternitat estava al mateix edifici...
A punt de marxar m'aturen i m'expliquen que estic a l'arxiu i la màquina és per tenir molta cura dels llibres i controlar el grau d'humitat.

La secció de conservació de l'Arxiu Nacional d'Andorra és un espai màgic. Els nens de segon i tercer segur que recordeu la visita de l'abril passat en la que en Jesús de Documenta ens va explicar una petita història del llibre i després vam fer tinta i vam escriure amb ella.
L'octubre del 2.009 vam descobrir a les entrades El misteri del carrer Humbert Torres, (2), (3), i (4) ; el taller Documenta. Conservació i Restauració de Béns Culturals i Artístics. Si ho voleu reviure només cal clicar!

La secció de conservació em recorda aquest petit taller en el que vam aprendre tantes coses. Evidentment, aquí tenen molts més mitjans; però la mateixa il·lusió i estima per la feina ben feta.

A la fotografia podeu veure un vas de precipitats amb una pasta que servirà per omplir els forats dels documents i per fer-ne posteriorment la restauració.
El servei de conservació i restauració es va crear l'any 1.990. S'apliquen una sèrie de mesures per tal de conservar els fons, com la desinfecció, el control de la temperatura i humitat als dipòsits, la microfimació...


La restauració dels documents es fa segons l'estat de conservació i seguint criteris d'importància històrica.
Pinzells, bisturís, polvoritzadors, documents,... omplen la taula principal. Voleu donar-hi un cop d'ull?
Atentament.
Senyor i

dimarts, 12 d’abril del 2011

Un Arxiu Nacional als Pirineus ( 2) .

Un dels objectius del servei pedagògic és convertir als alumnes en investigadors i usuaris de l'arxiu. Una de les propostes, després de veure l'arxiu i saber què és un document i els diferents suports en que el podem trobar; és que els alumnes - per unes hores- es transformin en arxivers. Amb petits grups de tres a cinc alumnes han de buscar a casa diferents documents: cartes, postals, cartes informatives ( del Govern, del Comú,...), fotografies, llibres, CDs,...

Ara cal ordenar i classificar els documents segons la fitxa T'agradaria fer d'arxiver/a ? que els facilita l'arxiu. Les nenes i nens han de buscar i completar la fitxa que els demana: Data de document ( any/mes/dia), lloc ( poble, ciutat) on s'ha originat el document, suport ( pergamí, paper, fotografia, vídeo, CDs,...).

Cal que facin una descripció -un resum del document- . També han de descobrir la procedència : qui l'ha fet? On es troba?. Per acabar els alumnes aprenen a desxifrar el codi que els indica on buscar-lo un cop classificat.

La secció pedagògica té molt clara la necessitat de fer més interactiu el coneixement de la història als alumnes andorrans, vol donar a conèixer el seu patrimoni documental. A més a més de fer d'arxivers els alumnes, entre altres propostes, poden investigar sobre el bandolerisme, les repercussions a Andorra de la Segona Guerra Mundial, o l'inici del desenvolupament.

Com ja vam veure L'Arxiu Històric de Lleida, els dipòsits estan a una temperatura determinada per tal de conservar perfectament el suport sobre el que estan els documents ( pergamí, paper, fotografies, pel·lícules,...).
Surto de les dependències on estic i en un altre espai dels baixos de l'edifici Prada Casadet, visito l'espai més màgic de l'Arxiu Nacional, la secció de conservació. Voleu entrar-hi?
Atentament.
Senyor i

diumenge, 10 d’abril del 2011

Un Arxiu Nacional als Pirineus.

Deixo, ara sí, el barri antic on hem visitat virtualment la Biblioteca Nacional d'Andorra i baixo a l'Arxiu Nacional situat a l'edifici Prada Casadet que va ser un projecte del 1.982 d'habitatges i equipaments culturals. Als baixos hi trobem l'Arxiu Nacional d'Andorra i la Biblioteca Pública del Govern.
Al 1.975 El Consell General crea els Arxius Nacionals d'Andorra. Des de 1.989 forma part del Consell Internacional d'Arxius.

Al 2.003., l'Arxiu Nacional d'Andorra i l'Arxiu Administratiu queden englobats sota el nom d'Arxiu Nacional d'Andorra que té per funció recollir, conservar i difondre la documentació de l'Administració de l'Estat i la documentació rellevant relacionada amb Andorra i la seva història.

Els fons documentals que hi ha en diferents arxius estrangers, es poden recuperar mitjançant la microfilmació. He de confessar que em sento molt ben rebut per les professionals de l'arxiu, que amablement m'expliquen els secrets i m'ensenyen els diferents espais.

L'Arxiu Nacional s'estructura en diferents seccions: Cap d'unitat, secció de fons històrics, secció de fons administratius, secció de conservació - que m'ha deixat bocabadat i que explicarem detalladament en posteriors entrades-, secció de fons d'imatges, gràfics i audiovisuals; i la secció d'atenció pedagògica i de l'usuari.

Els vostres companys andorrans poden visitar l'Arxiu Nacional i la secció d'atenció pedagògica els permet fer d'arxiver. Si voleu descobrir com ho fan no deixeu de visitar el blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i

dimecres, 30 de març del 2011

Una Biblioteca Nacional als Pirineus ( i 3 )

Vaig dir-vos que deixava la Biblioteca Nacional d'Andorra i xino-xano sortia del barri antic per baixar a l'Arxiu Nacional.... Però a la blogosfera hi ha sorpreses.
En Xavier Caballé ens ha fet el comentari següent a la segona entrada dedicada a la Biblioteca Nacional del petit país dels Pirineus : " En aquest edifici s'ambienta una novel·la centrada en la cerca d'un llibre antic". Gairebé sempre són interessants els comentaris i aportacions dels lectors del blog, i encara més quan venen del responsable de Diari d'un llibre vell, blog imprescindible pels enamorats del món del llibre , que hem recomanat diverses vegades i al que estem enllaçats.

Per això abans de descobrir l'Arxiu Nacional, volia donar les gràcies a en Xavier pel comentari i l'enllaç a la seva ressenya: "La república invisible" del 22 de juliol, que en el seu moment no vaig llegir. He de confessar-vos que la lectura de la seva entrada descriu perfectament el camí que hem de seguir algunes vegades per cercar un llibre: llibreries, distribuïdors, cercadors de llibre de segona mà,... tota una aventura!

En aquesta novel·la de Joan Peruga publicada per Proa al 2.004, un periodista català que treballa a un diari d'Andorra, visita la Biblioteca Nacional d'Andorra on entrevista a la bibliotecària. Parlen de llibres que tracten del petit país dels Pirineus. El protagonista de la conversa és el llibre "Travel to the mysterious Republic of Andorra" de Marian Eyre , publicat a Londres l'any 1.865. És un llibre molt rar, només saben que un llibreter anglès el va incloure, fa anys, en un catàleg. A la Biblioteca Nacional d'Andorra, no el tenen.El periodista i la bibliotecària comencen la cerca del llibre....

En Xavier Caballé, gran lector, ens diu al final de la ressenya: " Un llibre imprescindible per a tots els interessats en el món del llibre vell! És d'aquelles aventures que no pots deixar de llegir...I un final d'allò més sorprenent." He començat la cerca del llibre i , evidentment, a Lleida no el trobo, els distribuïdors no el tenen; però sembla que la llibreria la puça d'Andorra pot atendre la meva petició....Espero el paquet per poder devorar el llibre! Ara ja baixo a l'Arxiu Nacional d'Andorra al que podreu entrar virtualment molt aviat si seguiu el blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i

dissabte, 26 de març del 2011

Una Biblioteca Nacional als Pirineus ( 2 ).

Ara que ja coneixeu la història de la Biblioteca Nacional d'Andorra i els canvis d'ubicació al llarg del temps, ens centrarem en la Casa Bauró que, des de 1.996, és la seu actual.

La Casa Bauró és una antiga casa pairal situada al bell mig del barri antic de la capital andorrana. Hi podem trobar gairebé 10.000 llibres i la pràctica totalitat de les publicacions periòdiques editades al país.

Entre altres funcions cal destacar la cura del patrimoni bibliogràfic andorrà i la seva preservació per als andorrans del futur. Es dedica a recollir i catalogar les publicacions en qualsevol suport que es fan al país i la documentació relacionada amb Andorra publicada a l'estranger.

També es dedica a la recerca i adquisició de llibres antics i rars amb l'objectiu d'ampliar el seu patrimoni bibliogràfic.
La Casa Bauró té quatre plantes, cadascuna acull una part concreta dels fons.

A l'hemeroteca trobem les publicacions periòdiques que s'editen al país enquadernades. Les anteriors a 1.985 s'anomenen antigues.
El racó d'audiovisuals és l'espai per veure i escoltar aquest tipus de documentació.

El fons actual recull els llibres publicats a partir de 1.960. És d'accés lliure al públic.
Al fons antic podem consultar documents des de l'inici del segle XIX fins al 1.960. També hi ha obres difícils de trobar per la seva raresa, o perquè estan exhaurides. Per consultar els documents d'aquest fons cal demanar-ho al personal de la biblioteca.

Finalment tenim un espai pel material efímer: cartells, fullets informatius, catàlegs i els mapes actuals.
Deixo la Biblioteca Nacional i, xino-xano surto del barri antic i baixo a l'Arxiu Nacional d'Andorra, on ja m'estan esperant.
Voleu acompanyar-me?
Atentament.
Senyor i

dijous, 24 de març del 2011

Una Biblioteca Nacional als Pirineus.

Recordeu que passejant pel carrer de la Vall, al cor del barri antic d'Andorra la Vella, ens hem quedat aturats davant de la Casa Bauró que és la seu actual de la Biblioteca Nacional d'Andorra. Aquesta Biblioteca Nacional , creada l'any 1.930, va ser iniciativa de la Societat Andorrana de Residents a Barcelona; i la primera seu estava situada en una dependència de la Casa de la Vall anomenada La Sala dels Passos Perduts.

La Casa de la Vall

A més a més d'acollir la biblioteca, en aquesta sala estudiaven els nens d'Andorra que anaven a l'escola francesa.
El fons bibliogràfic va arribar des de diverses entitats i l'encarregat de la petita biblioteca era el mestre Bonaventura Armengol.

Sala dels Passos Perduts.

La nova Biblioteca Nacional es va inaugurar l'any 1.974 amb un fons de 2.500 volums procedents de la Casa de la Vall, i va estar ubicada en diferents locals.
Els aiguats del 1.982 van deteriorar o malmetre totalment una bona part del fons bibliogràfic. Posteriorment es va fer un gran esforç per recuperar els llibres de més valor.


L'any 1.987 les edicions andorranes s'integren a l'ISBN ( International Standard Book Number ).
Al 1.996 el fons bibliogràfic d'Andorra i els serveis propis de la Biblioteca Nacional es traslladen a la Casa Bauró.

La resta de fons i serveis queden com a Biblioteca Pública del Govern , que ja visitarem virtualment més endavant.
Si voleu descobrir els secrets de la Casa Bauró i els seus fons, no deixeu de visitar el blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i

dilluns, 21 de març del 2011

No tot són edificis moderns...

Deixo el rec del Solà amb la satisfacció de la descoberta de les xarxes antidespreniments . La baixada fins a la capital andorrana és molt diferent a la pujada, ara no costa gens salvar el desnivell!
En pocs minuts estic al centre, a la Plaça del Príncep Benlloch, on encara es poden veure cases pairals molt antigues com la Casa Guillemó i Cal Cintet.

Casa Guillemó és una de les més grans del país i va ser residència de les famílies Guillemó, Duran i Rebés. L'any 1.883 s'hi allotjà Jacint Verdaguer. A la fotografia següent de la web Andorra ara fa temps , podem veure la casa Guillemó l'any 1.918.

A la mateixa plaça tenim Cal Cintet on hi va haver una comunitat de monjos de Montserrat que fugien de la guerra.

A la part superior de la casa hi ha un espai que era utilitzat per la comunitat com a claustre.

Just davant d'aquestes cases pairals tenim l'església de Sant Esteve , un temple de la segona meitat del segle XII, que s'ha ampliat i modificat al llarg del temps. Malgrat tot , encara es pot gaudir d'un edifici romànic molt interessant. El seu absis és el més gran d'Andorra.
Començo a caminar pel carrer de la Vall i entro al cor del barri antic. Un lloc excel·lent per aturar-se una estona és la llibreria La Puça , especialitzada en llibres d'Andorra i del Pirineu. Un espai petit però d'un encant especial.


Després de remenar, xerrar amb la llibretera i comprar algun llibre torno al carrer de la Vall i a pocs metres de la llibreria trobo la Casa Bauró, on hi ha La Biblioteca Nacional d'Andorra.

Nenes i nens, voleu entrar i descobrir-ne els seus secrets?
No deixeu de visitat el blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...