A la crossa, la mangala i el bastó. Uns amics que ens ajuden de debò de Montserrat Solé

Imatges del llibre Col·legi Sant Jordi, 50 anys educant. Òscar Fernández & Francesc Closa

Aquesta entrada és un homenatge a la primera mestra de la nostra escola: Montserrat Solé.
M'ha regalat aquesta poesia   i li vaig demanar autorització  per a fer-ne una entrada al blog de la Biblioteca. Ella, amb la seva dolcesa, em va dir que  feia "rimes per estar per casa" i que no calia però jo penso que són unes rimes per una casa molt gran i que és un honor tenir una poesia seva al blog de la Biblioteca de l'escola.

Estic molt contenta de poder presentar-vos una de les moltes poesies que la Montserrat ha escrit amb la seva mirada optimista i el seu humor alegre:

A LA CROSSA LA MANGALA  i  EL BASTÓ,
UNS AMICS QUE ENS AJUDEN DE DEBÒ

Des de fa una temporada
proliferen pels carrers
la gent que porta mangala
doncs cada dia n 'hi ha més

I, encara els que hi hauria
però volen presumir
sense pensar en l'enrenou
que això els hi pot produir

Abans de sortir de casa
t'has de fer la reflexió
del que et podria passar
si no portessis bastó

Imagina el panorama.
Ja veig a la Guàrdia Urbana
els Mossos i l' Ambulància
i els xafarders fent rotllana.

L'escampall d'ossos per terra
quin cacau i quina guerra!
i criticats de debò
per no endur-nos el bastó

Apa doncs, no en parlem més
cada cosa ve al seu temps
si ara ens cal un bastó
acceptem-lo amb il·lusió

Es Fidel i complidor,
atent en cada ocasió
és, defensa personal
i ens guarda de prendre mal. 

Abans ballàvem claqué
i fins hi tot xarlestons
i ara ens ho passem molt bé
ballant el ball de bastons.

Així que: Visca el bastó!
Passegem-lo amb elegància
i agraïm-li de debò
el favor que ell ens regala.

Montse Solé C.(2010).

Llibres i llibres al carrer de la Força ( i 2 ).

Surto del Portal del col·leccionista establiment inundat de llibres i més llibres, i torno al carrer de la Força, columna vertebral del barri jueu. A pocs metres m'aturo davant de l'aparador del Centre Bonastruc ça Porta, que ocupa l'edifici on al segle XV hi havia la darrera sinagoga de Girona.

Actualment acull el Museu d'Història dels Jueus i l' Institut d'Estudis Nahmànides. Al museu podem descobrir com era la vida quotidiana dels jueus del call a l'edat mitjana. L'Institut d'Estudis Nahmànides es dedica a recollir i difondre informació i documentació sobre la cultura jueva.

 

Bonastruc ça Porta va néixer a Girona l'any 1.194 i es creu que va morir a Haifa al 1.270. Va se metge i rabí del call de Girona. A la llibreria del centre podem fullejar una colla de llibres sobre la cultura jueva i conèixer molts dels seus objectes de culte religiós.

A la fotografia anterior podeu veure entre els llibres un menorà, canelobre de set braços. Aquest és un dels símbols més antics del poble jueu i representa els arbustos en flames que va veure Moisès al  mont Sinaí ( llibre de l'Èxode  25). No s'ha de confondre amb el januquià, canelobre de nou braços, que s'utilitza a la festa de Jacunà, festa de les llums, que celebren durat vuit dies.

 

Dono l'últim cop d'ull als objectes de culte i ritual dels jueus i torno a enfilar el carrer de la Força amunt . Em sorprèn ser l'única persona que passeja, però encara em sorprèn més la meva estranya conversa amb una reixa de ferro que es transforma en ésser mitològic ....

Encara que penseu que el que us explico és impossible, espereu a la propera entrada per començar un itinerari misteriós pels carrerons del Call... Itinerari que ens porta a un llibre ...

Atentament.

Senyor i

Mumiya.

Fins al 21 d'abril podeu visitar al CaixaForum de Lleida l'exposició Mòmies Egípcies. El secret de la vida eterna, que ens permet veure a la nostra ciutat alguns dels tresors del Rijksmuseum Van Oudheden ( Museu Nacional d'Antiguitats ), de Leiden (Holanda). Oberta des del 19 de desembre, sembla que serà una de les més visitades del CaixaForum. No deixeu de donar un cop d'ull a les 180 peces, entre les quals hi ha mòmies humanes i animals, sarcòfags, màscares, escultures,... És impressionant la proposta d'exploració dels sarcòfags d'Ankhhor, feta el 2.010 HATEM + D de Quebec que us permet investigar els sarcòfags exterior, mitjà, interior i la mòmia !

Podeu veure el quadern de notes del 1.806 de Jean- François Champollion, Notices desciptives, fonamental per llegir la pedra Roseta. El científic britànic Thomas Yoaung i el lingüista francès François Champollion van conseguir desxifrar l'escriptura jeroglífica.

Però abans d'aquesta passió per les mòmies, la gent no les valorava. Pensaven que el betum o la brea tenien propietats medicinals i per això feien servir les mòmies i el material momificat per guarir. Als segles XIV i XV es van destruir moltes mòmies egípcies per utilitzar el seu pols com a medicament. Al segle XV eren el souvenir  típic que s'enduien els primers europeus. Posteriorment la mumiya, pols feta amb mòmies moltes, es utilitzar per elaborar pintura color marró mòmia, i els cossos els empraven com a fertilitzants.

Al segle XIX les benes i els sudaris els van transformar en paper. El material momificat va servir de combustible per locomotores...

Si voleu descobrir molts més secrets de les mòmies egípcies no us podeu perdre aquesta sensacional exposició.

Atentament.

Senyor i

Coneixem el nostre patrimoni ?

Passejant per la capital de la comarca de l'Urgell encara podem veure, al costat de l'estació del tren, una petita joia del nostre patrimoni industrial. Renfe va cedir a l'Ajuntament de Tàrrega el sector nord de l'estació i amb les intervencions començades l'any 2.010 s'estan rehabilitant els antics molls ferroviaris de la ciutat.

A l'antic escorxador trobem el Centre de Formació La Solana. La regidoria d'Ensenyament de l'Ajuntament és la responsable d'aquest centre en el que els alumnes aprenen un ofici.

Els alumnes d'aquest centre van restaurar fa un parell d'anys la grua del segle XIX que podeu veure a les fotografies i que s'utilitzava per carregar i descarregar als antics molls ferroviaris de Tàrrega.

La grua es va forjar a l'empresa Lloyds Fosters & Co. fa 120 anys a la ciutat britànica de Wednesbury.

Els alumnes de La Solana coordinats per un monitor van treure el rovell i la van revestir amb un vernís especial per protegir-la. Després de la feina ben feta dels alumnes, ningú diria  que els grans engranatges, el pal de fusta , la cadena, ... ja fa vint anys que van bufar les cent espelmes.

Amb aquesta rehabilitació Tàrrega va recordar els 150 anys de l'arribada del ferrocarril.

Al març del 2.009 podíeu llegir al blog la recomanació del llibre Cal Trepat, que ens recorda el paper importantíssim, i molts cops oblidat,  del patrimoni industrial de la capital de l'Urgell . Si voleu fer una visita guiada a Cal Trepat cliqueu aquí.

Descobrir el patrimoni industrial de Tàrrega, tot un plaer.

Atentament.

Senyor i

El gran misteri de la xemeneia....

Malgrat que molts dies donar un cop d'ull  al diari és francament depriment, alguna vegada et trobes amb una noticia sorprenent  que et deixa bocabadat. Fa uns dies llegia que David Martin, funcionari britànic jubilat, va decidir el passat mes d'agost netejar la xemeneia de la seva casa del segle XVII , a Bletchingley a uns trenta-cinc  quilòmetres al sud de Londres.No sabia que aquesta neteja implicaria una feina impossible als experts de la Caserna de Comunicacions del Govern Britànic.La troballa que va fer a la xemeneia ens porta a la Segona Guerra Mundial...

David Martin amb els seu tresor.

Font fotografia: Lee Sanders / SWNS.com

David va trobar les restes d'un colom missatger. En una de les potes portava un petit cilindre metàl·lic de color vermell que contenia al seu interior un missatge xifrat. Els experts saben que és de la Segona Guerra Mundial i que el destinatari era X02 , nom clau de l'alt comandament  de bombardejos.

Font fotografia: CORDON

Pensen que era un missatge de la força aèria , la RAF,  però malgrat els mil i un esforços, no saben quin és el codi per desxifrar les vint-i-set claus , en grups de cinc lletres i xifres. Tota la nostra tecnologia i coneixements no ens permeten resoldre un enigma de fa setanta anys...

Les claus impossibles de desxifrar.

 Font fotografia BBC

Aquesta mena de codi estava dissenyat de manera que només el podien entendre el que enviava el missatge i el seu destinatari. Els tècnics actuals no aconsegueixen desxifrar-lo i pensen que caldria trobar algun d'aquells experts, que actualment tenen més de noranta anys, per poder-lo llegir.

L'exercit britànic va ensinistrar 250.000 coloms. Van ser fonamentals durant el desembarcament de Normandia. Els coloms missatgers podien volar a 125 quilòmetres per hora i recórrer distàncies superiors als 1.500 quilòmetres.

El gran misteri de la xemeneia de David Martin ens ridiculitza una mica.

Atentament.

Senyor i

Fa gairebé vuitanta anys a Bebelplatz ...

Torno a enfilar l'avinguda Unter den Linden fins a Bebelplatz situada davant de la Universitat Humboldt, a pocs metres de l'Illa dels Museus. El nom actual de la plaça és un homenatge a un dels líders fonamentals del segle XIX del Partit Socialdemòcrata Alemany ( SPD), August Bebel.

Al centre d'aquesta plaça el 10 de maig del 1933 els nacionalsocialistes van cremar l'arxiu i la biblioteca de l'Institut Hirrsschfeld, dedicat a la ciència de la sexualitat i defensor de la tolerància i dels homosexuals. També van cremar milers de llibres de Thomas Mann, Erich Maria Remarque, Karl Marx, Rosa de Luxemburg, Heinrich Heine, Brecht,....

Font fotografia: Bunderarchiv.

La plaça, actualment en obres, està envoltada per l'Òpera Estatal, la catedral catòlica de Santa Eduvigis i la facultat de dret de Humboldt, que abans era l'Antiga Biblioteca.

Entre les llambordes de la plaça podem llegir plaques de bronze que recorden els fets: 

"IN DER MITTE DIESES PLATZES VERBRANNTEN AM 10 MAI 1933 NATIONAL SOCIALISTISCHE STUDENTEN DIE WERKE HUNDERTER FREIER SCHRIFTSTELLER PUBLIZIZTEN PHILOSOPHEN UND WISSENSCHAFTLER ". 

En aquesta plaça el 10 de maig del 1.933 estudiants nacionalsocialistes van cremar obres de centenars d'escriptors independents, filòsofs i científics.

A l'esquerra de la placa hi ha un fragment del poeta alemany Heinrich Heine. Esgarrifa pensar que el va escriure l'any 1.820 !!!

" DAS WAR EIN VOPSPIEL NUR DORT NO MAN BÜCHER VERBRENNT, VERBRENNT MAN AM ENDE AUCH MENSCHEN". 

Només va ser un preludi, allí on cremen llibres s'acaben cremant persones.

Enfront de la facultat de dret impressiona la instal·lació subterrània del professor d'art i escultor israelià Micha Ullman   . La biblioteca buida ( Empty Library ) sota terra i tapada amb un vidre, recorda aquesta nit tràgica i ret homenatge als intel·lectuals i escriptors perseguits pel nazisme.

Els estudiants de la Universitat Humboldt recorden cada aniversari de la crema de llibres amb una venda de llibres.

La Bücherverbrennug ( crema de llibres) s'ha repetit en molts moments històrics. Les ments totalitàries no suporten el lliure pensament.

Atentament.

Senyor i

Biblioteca virtual del llibre escolar utilitzat abans de l'any 1950

El senyor H, m'ha enviat aquest enllaç que recull, virtualment, un munt de llibres antics.

La Biblioteca Virtual del llibre escolar utilitzat  abans de 1950, a data d'avui tenen 101 llibres digitalitzats.

 Mira quin Sil.labari Breu de Anicet Villar, Mestre del Grup escolar “Pere Vila” de Barcelona

Open publication - Free publishing - More lectura

La Lleida secreta

Des de Dona Balàfia ens ha arribat:

La Jana, ajudanta de la Bibliogran coneix molt bé a l'Anna Oliver, oi? 

Més informació a: http://turisme.paeria.es/apartat.php?id=lleida_secreta_monumental.
Com diuen a Dona Balàfia: No hi falteu!

Quan la pluja no sap ploure.

El clima mediterrani ens sorprèn a la tardor amb els aiguats que, alguna vegada, tenen conseqüències tràgiques. Raimon a la seva cançó del 1.983  "Al meu país la pluja ", retrata un moment històric molt trist i un tipus d'escola impresentable...

Recordeu com comença la cançó?:

Al meu país la pluja no sap ploure:

o plou poc o plou massa;

si plou poc és la sequera,

si plou massa és la catàstrofe.

Qui portarà la pluja a escola?

Qui li dirà com s'ha de ploure?

Al meu país la pluja no sap ploure.

La cançó és una crítica ferotge a l'escola franquista basada en l'adoctrinament , però he volgut recordar com comença  per parlar de la pluja com a fenomen meteorològic. El nostre país ha viscut una colla de desastres protagonitzats per la pluja torrencial. El 25 de setembre del 1.962, fa 50 anys, els aiguats van acabar amb la vida de 700 persones al Vallès. 

Catalunya està plena de petites joies en forma de revista comarcal o local . Passejant per Sabadell, cocapital del Vallès Occidental. vaig descobrir la revista " Vallesos. Gent, terra i patrimoni".( Recordeu que l'altra capital de la comarca és Terrassa).

La carpeta del número 3, corresponent a la Primavera-Estiu 2.012, està dedicada a La Riuada del 1.962. Un gran treball de recerca històrica sobre aquest fet tràgic. Entre la colla d'articles podeu llegir la crònica que Josep Maria Espinàs va publicar al número 1.313 de la revista Destino, el 6 d'octubre de 1.962 . Podreu veure com el règim franquista va utilitzar el fet luctuós per fer-se propaganda...

Llegir la Carpeta de Vallesos nº 3 és una porta oberta a la Catalunya de començaments dels 60 del segle passat.

Atentament.

Senyor i

Qui era en Fadrique?

Un cop visitat el Museo del libro. Fadrique de Basilea, ens calia descobrir el significat de Fadrique de Basilea...
Ja hem explicat diverses vegades al blog la gran importància de Johannes Gutenberg, orfebre i inventor alemany que a la dècada del 1.450 va inventar la impremta de caràcters mòbils.Aquest fet va possibilitar la publicació de llibres en grans quantitats .Gutenberg va néixer l'any 1.398 a Magúncia, capital de Renània- Palatinat. Va morir a la mateixa ciutat l'any 1.468.

Johannes Gensfleisch zur Laden zum Gutenberg

Les nenes i nens que feu quart i cinquè segur que recordeu l'estona que vam compartir amb l'Enric Botel al pati de l'institut d'Estudis Ilerdencs la primavera del 2.010.

Amb en Botel i en Dionís vam descobrir tots els secrets de la impremta a l'exposició: "La maquinària de la lectura. La impremta a Lleida de Botel al segle XXI".
Enric Botel, originari de Saxònia, era un dels impressors alemanys que van introduir la impremta de tipus mòbil a la Península Ibèrica. Va treballar a Barcelona i Saragossa. L'any 1.479 va imprimir , contractat pel Capítol de la Catedral de Lleida, el Breviarium Ilerdense que podeu veure a la propera fotografia.

I em direu:

.- Senyor i, quina relació hi ha entre Gutenberg , Botel i Fadrique de Basilea?
Teniu raó, em descuidava explicar-vos qui era en Fadrique!
Fadrique de Basilea ( 1.484 - 1.517 ) , conegut també com Fadrique Alemán, va fer d'impressor a Burgos durant 30 anys. Entre els anys 1.485 i 1.500 va imprimir 75 llibres.

L'any 1.499 va imprimir a Burgos la "Comedia de Calisto y Melibea" de la que podeu veure una pàgina. Font de la fotografia Cervantesvirtual.com.
L'alemany Gutenberg va inventar la impremta de caràcters mòbils i els també alemanys Enric Botel i Fadrique de Basilea, uns anys després la van introduir a Lleida i a Burgos.
Atentament.
Senyor i

Primera planta: Els segles XIX , XX i XXI.

En aquesta planta del Museo del libro. Fadrique de Basilea podem veure la transformació del llibre els últims segles. De la producció en massa fins al llibre electrònic. La primera planta també acull la sala de les exposicions temporals.

El segle XIX va ser un període marcat per la nova societat industrial i perquè l'ensenyament va guanyar terreny. Això va fer que s'incrementés el nombre de lectors. La gent volia estar informada i la segona meitat de segle va viure un gran desenvolupament de la premsa. La impremta es va mecanitzar i els llibres eren més barats. La linotípia i la monotípia foren les protagonistes. A finals de segle va aparèixer la fotografia en color, la primera la va fer el físic James Clerk Maxwell l'any 1.861.

A la propera fotografia podeu veure el manuscrit original del 1.951 de la traducció de l'obra "Libra astronomica y philosophica" de Carlos de Sigüenza y Góngora ( 1.690). Davant del manuscrit hi ha una colla de lletres de tipus mòbil.

Torno a la planta baixa on hi ha la botiga del museu en la que podeu comprar facsímils de gairebé totes les obres exposades.

Estem a punt de sortir del Museo del libro. Fadrique de Basilea .Està clar que tots sabeu que vol dir Museo del libro. Si voleu descobrir qui era Fadrique de Basilea, no deixeu de donar un cop d'ull al blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i

Segona planta: L'univers Gutenberg.

La impremta va permetre un canvi gegant en el procés de fabricació del llibre. En aquesta planta del museu, podem veure incunables, faules, llibres de zoologia, geografia, alquímia, botànica,... que van transformar l'Edat Moderna.
A mitjans del segle XV, va canviar del tot, la forma d'elaborar llibres. La impremta ,amb el tipus mòbil, es va expandir ràpidament, i la cultura va deixar d'estar exclusivament en mans de l'església. La impressió es va imposar als manuscrits, i el paper al pergamí.
Johanes Gutenberg ( 1.398 - 1.468 ) , va dir: " La impremta és un exercit de soldats de plom amb el que es pot conquerir el món".

Aquest original del 1.675 és "Varia Commensuracion" . Juan de Arfe Villafañe és l'autor i Francisco Sanz, l'impressor.

Són sorprenents els llibres de geografia i els mapes. Mireu en la propera fotografia, com es representava Europa. El cap era Espanya i el coll els Pirineus!

"Europa Prima Pars Terre in Forma Virginis", del 1.548. Està clar que el paper d'Espanya a Europa al segle XVI no era el mateix que té al segle XXI...

Els llibres de zoologia em deixen bocabadat. L'obra de Johannes Jonstonus és una meravella. Els volums de la Historia Naturalis són una joia.

Mireu aquestes il·lustracions del 1.649 del llibre " Historia Naturalis de Piscibus et cetis". Hi ha representats més de 500 peixos i cetacis . Matthäus Merian és el responsable dels gravats.

I què us semblen aquests éssers estranys del llibre "Historia Naturalis de Exanguibus Acuaticis et Serpentibus" de Johannes Jonstonus de 1.650 - 1.653 ?
Emocionat, baixo a la primera planta del Museo del libro. Fadrique de Basilea, on veurem la part final de la història del llibre; la que ens parla dels segles, XIX, XX i XXI.
Atentament.
Senyor i.

Tercera planta: L'Edat Mitjana il·luminada.

A finals del segle V les guerres havien devastat Europa. Alguns monestirs eren el bressol de la cultura escrita i en els seus sciptoriums, els còdex preservaven la nostra cultura. A la tercera planta del Museo del libro. Fadrique de Basilea, podem passejar entre còdex medievals, miniatures, beats,... Els llibres il·luminats et deixen bocabadat....

El monjo copista, - l' sciptor- , estava "alliberat" de les altres activitats manuals de la comunitat. Calia tenir coneixement del llatí i ser un bon cal·ligraf . Ells preparaven les tintes i les plomes per escriure.

Molt lluny de casa, m'emociona trobar-me amb el facsímil del Beato de Liébana. Codex Urgelensis del segle X . Recordeu que l'hem fullejat en la nostra visita virtual al Museu Diocesà de la Seu d'Urgell.

La solitud , el silenci gairebé dolorós de la tercera planta i el fet d'estar envoltat de còdex i còdex; fan d'aquest moment , un instant màgic per als enamorats del llibres...

Mireu la bellesa del Liber Sancti Iacobi. Còdex Calixtinus de Salamanca del segle XIV . El galop del cavall, la majestuositat del cavaller, el vermell lluminós,...

Els llibres d'hores, anomenats també horarium, són els manuscrits il·luminats més comuns de l'Edat Mitjana. Cada llibre és únic, perquè està elaborat per a una persona concreta, generalment un noble. El contingut consisteix en pregàries, salms i moltes miniatures il·luminades. El text està ordenat seguint cada hora litúrgica del dia: d'aquí el seu nom.
A la fotografia podeu veure el llibre d'hores de Carles V de la Biblioteca de la Cort Imperial de Viena.
Baixar a la segona planta és fer un gran salt en la història del llibre. Voleu entrar amb mi a l'univers Gutenberg?
Atentament.
Senyor i

Pugem a la quarta planta...

L'any 1.997, Juan José García i Pablo Molinero van fundar l'editorial Siloé, especialitzada en edicions facsímils. En un edifici de quatre plantes, al centre de la ciutat de Burgos, a la Travesía del Mercado nº 3, just al costat de la Plaza Mayor, Siloé ha promogut el Museu del libro. Fadrique de Basilea. L'objectiu que ens proposen la gent de Siloé amb el seu projecte museístic és molt clar: " De la tablilla de arcilla a la tableta electrónica. Un viaje por la evolución del objeto infinito: el libro".
Comencem, doncs, aquest viatge per la quarta planta que acull els orígens del llibre. Donem un cop d'ull a la prehistòria del llibre des de les primeres manifestacions rupestres al còdex romà. Les properes fotografies ens permetran passejar-hi...

En aquestes taules de cera del segle II és podia escriure amb un punxó. Recordeu els de Cicle Mitjà, les explicacions de la gent de Documenta sobre la història del llibre i aquest tipus de taules concretament?

Sorprenent! El que veieu és un manuscrit en canya de bambú. L'alfabet és tàmil i l'escriptura brahàmica. No havia vist mai un llibre escrit sobre canya, i vosaltres?

Als voltants del quart mil·lenni abans de Crist, neix a Mesopotàmia l'escriptura. Aquesta primera escriptura es diu cuneïforme, ja que per escriure feien anar una canya tallada en forma de falca, i al pressionar sobre l'argila, s'obtenia una marca triangular. A la fotografia podeu veure la tauleta de Fara. Antiga Shuruppak ( Mesopotàmia) del 2.600 a C. L'original està al Museu del Louvre.

Les nenes i nens de primària segur que recordeu la sortida de Cicle Inicial al Molí Paperer de Capellades. Algú pot explicar com es fa el papir, o com és el seu tacte? A la fotografia podeu veure un rotlle de papir i el calamus per escriure-hi .
Baixarem a la tercera planta per descobrir els llibres de l'Edat Mitjana Il·luminada.
Em voleu acompanyar?
Atentament.

Senyor i.

Els secrets de la Catedral Nova de Lleida ( 1 ).

Els lleidatans no apreciem gaire aquest edifici perquè ens recorda un fet històric molt dolorós. El 12 d'octubre de 1.707, les tropes de Felip V van entrar a la nostra ciutat. El mateix mes d'octubre, Louvigni governador de Lleida, va tancar la Seu Vella al culte. La victòria de Felip V va suposar la transformació de la catedral en caserna i la destrucció de bona part de la nostra joia més estimada.

Els vencedors van encarregar una nova catedral. El projecte de Pedro Martir Cermeño, el va dirigir Francesco di Sabattini. Els dos arquitectes eren membres del cos d'Enginyers Militars.

La catedral Nova es va projectar l'any 1760 i les obres fonamentals estaven acabades l'any 1.781.
El 25 d'octubre del 1.759, el recent proclamat rei, Carles III, va passar per Lleida i es va responsabilitzar d'aixecar una nova catedral.


L'any 1761 es comencen els fonaments. Els problemes de filtracions d'aigua i les característiques del sòl eren evidents i van fer canviar posteriorment el projecte inicial, ja que el lloc on es construïa la catedral no podia suportar un edifici tan voluminós i de tan pes com el projectat.
Les obres de la Catedral Nova van començar el 17 d'octubre del 1.766. Cermeño supervisava les obres, però qui realment va fer l'edifici foren els arquitectes catalans Josep Prat i Josep Burrià.


Al maig del 1.781 les obres fonamentals ja estaven acabades, encara que posteriorment es va fer el timpà, les torres de la façana, les reixes i les portes d'accés a l'atri.
Avui us he explicat , basant-me en els escrits de Frederic Vilà i Tormos , la història de la construcció de la Catedral Nova. A les properes entrades podreu descobrir els diferents plànols dels projectes que he consultat a l'Arxiu Capitular de la Catedral de Lleida i espais d'aquest edifici en els que molt pocs lleidatans han entrat...
Esteu preparats?
Atentament.
Senyor i