Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sentiments. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sentiments. Mostrar tots els missatges

dimarts, 2 de febrer del 2016

The present


The Present from Jacob Frey on Vimeo.

No he pogut  ni he volgut evitar  que el meu jo anterior inserís aquest vídeo.
Gràcies Carles Capdevila

dimarts, 6 d’octubre del 2015

Projecte Univers d'Emocions.


 El professor Rafael Bisquerra, del Departament de Mètodes d’Investigació i Diagnòstic en Educació de la UB i expert de reconegut prestigi en educació emocional, i el comunicador científic Eduard Punset, en col·laboració amb l’estudi PalauGea, són els artífexs de l’Univers d’Emocions, una representació gràfica de 307 emocions humanes. L’objectiu d’aquest projecte és disposar d’una eina divulgativa i didàctica que permeti visualitzar i comprendre millor el comportament dels éssers humans.
En l’àmbit científic s’ha parlat molt sovint de les emocions. Se n’han comptabilitzat fins a 543. S’ha estudiat quina funció té cadascuna i quins estats provoca en nosaltres i el nostre comportament. Això no obstant, fins ara, ningú s’havia plantejat mostrar-les gràficament. En el mapa no hi són representades totes, però sí les que són més significatives. En total n’hi ha 307, que s’estructuren en quatre nivells, segons el grau d’importància. Diuen els investigadors que l’Univers d’Emocions ha de ser «un punt de partida per començar a gestionar els nostres sentiments».
 
Informació extreta de:

Don Quijote de la Mancha


 Don Alonso era un senyor que li agradava llegir llibres de cavalleries. Un dia estava boig de llegir llibres i va decidir ser cavaller "andante". Va agafar armes, un cavall i va triar una princesa. Es va enrecordar de Dulcinea del Toboso, va escollir un escuder per a que l´acompanyés, que es deia Sancho Panza. Van marxar a viure aventures damunt del Rocinante i d'un ase. Totes les coses que veia s´imaginava que eren les històries que havia llegit als llibres de cavalleries, per exemple va confondre els molins de vent amb uns gegants, va lluitar i es va empotrar contra la paret.
També va confondre un ramat d´ovelles en soldats i un plat on hi afeitaven barbes amb un casc.
El Sancho Panza volia tornar a casa. Al final va tornar mig mort i la criada del don Alonso no el va tornar sortir de casa mai mes. Però la seva dèria de les aventures el va fer tornar a escapar, la meva mare m´ha explicat que quan aniré a l´institut l´hauré de tornar a llegir. Ha estat divertit llegir-lo.

Albert Llop 3r

dimecres, 19 de novembre del 2014

L'àvia necessita petonets

La nostra biblioteca ha estrenat aquest preciós llibre de l'Anna Bergua i la il·lustradora Carme Sala. 
A les nenes i els nens del cicle inicial els ha recordat les seves àvies, els seus avis, els besavis i besàvies. Aquesta tendra història d'una àvia que ja no és com abans, que sovint oblida els noms, les històries i els jocs, però es posa molt contenta quan juguen amb ella i li fan petons. 

L'àvia necessita petonets és un conte sobre el valor de l’amor i la tendresa, especialment dels néts, davant la vellesa i les malalties degeneratives. Entendre per què l’àvia o l’avi, que abans jugava i explicava històries, comença a oblidar els noms, les històries i els jocs és quelcom complicat per als nens. 
Segur que aquest conte us ajudarà també a les famílies. 


divendres, 3 d’octubre del 2014

Comencem la Biblioteca amb un grup de primer

Donem la benvinguda als més petits de primària mab un conte molt especial de la nostra biblioteca Orelles de papallona


 Un conte especial amb la Clara de protagonista. La Clara té una mare que li ha ajudat a entendre com és ella i una cosa molt important no fer cas de les crítiques dels altres. 
De ben segur que les nenes i els nens us explicaran com és la Clara.


divendres, 28 de març del 2014

CUERDAS

 Guanyadora d'un Goya, segur que molts de vosaltres ja l'heu vist però, crec que es mereix una entrada.
 Una lliçó de vida, de tolerància, de convivència, a més d'estar basada en la vida del petit Nicolau, afectat de paràlisi cerebral, fan d'aquesta història una de les més precioses i tristes històries d'amistat mai explicades.





 Desitjo que us agradi igual o més que a mi.

                                                                     Sònia C.


dimarts, 11 de març del 2014

Any Vinyoli.

Aquí us deixo, si us agrada llegir-ne, un poema de Joan Vinyoli, un dels meus autors  preferits, tot aprofitant que el  2014 és el seu any.



FEINA DE VELL

En fer-se fosc, foraviler, passejo,
cercant allò que mai no trobaré.
Travo paraules amb dolor i records
de goigs viscuts. Famèlics gats acuden
a devorar-me. Somnis, heu fugit.
Palpo la roca i l'arbre i m'hi recolzo.
És hora ja de tornar a casa. Vell,
duc a la mà la pedra del poema.


I del poema " Postal a Salvador Clotas". Intensíssim.

           Feliços pocs
als quals el cor mai no se'ls vol morir.


                                   Sònia C.



dilluns, 27 de gener del 2014

Versos



Saps d'una vida,
pendent d'un fil,
amorosa i càlida,
serena i expectant?
T'he explicat mai
el meu conte,
on les tènues llums
del passat, dansen nues,
dolces i reptants,
sota el sol de l'estiu,
dins la fresca marinada
de la seva serenor?
Perquè si vols,
et conto que,
encara dormo
en un jaç,
sobre el que abans,
dormia tranquil.la,
i que ara,
fa olor de pena,
de melosa companyia,
de roses i dolor !

                Sònia C.


dissabte, 30 de novembre del 2013

Poema



Carrerons inacabats,
falses rialles i tendres paraules
has trobat a l'atzucac
d'amor dels meus braços.

Em deus l'espai,
em deus l'amic que deies ser
en els nostres dies feliços.

Has amagat del meu bes
els teus silencis,
i un trau has obert,
endinsant una estella
en els teus antics desitjos.

Ara  ploro evocant el moment
i la lànguida veu que orna
la inquietud del meu vers,...
S'apaga!
Li resta un instant només.
Mira! Ja  moren amb tristor,...
els seus últims esquitxos.

                       Sònia C.


dilluns, 7 d’octubre del 2013

Bona nit, avi!

BONA NIT, AVI!

És un llibre, un conte; escrit per la Roser Bausà

 i amb ilustracions de la Carme Peris.

La Marta, una nena com nosaltres, ha perdut el seu avi. La veritat és que està trista perquè se li ha mort. És un llibre fàcil amb molta imatge i que ens explica d'una manera fàcil la mort. La seva mare mira de consolar-la al jardí de casa, mirant el cel, ple d'estels; quan en va veure un que feia pampallugues com si li piques l'ullet. I podria ser el seu avi? 


Algú de nosaltres ja ens ha passat, i un company nostre, el Martí ens va explicar la malaltia del seu avi, i més d'una llàgrima va sortir dels ulls mentre ho explica. 
Aquesta lectura podria ser un homenatge a tots i totes les àvies.
La mort per nosaltres és tristor, és negra, fosca, depriment, grisa, ... És OMNIPRESENT.
Li manca l'espurna de l'alegria, de la felicitat. Molts ens preguntem, després de la mort què et podria passar?
El cel és  ple d'estels!!!

"Sorprén com la mare explica perquè està al cel l'avi. A mi em transmet alegria perquè la Marta vol molt el seu avi i mirant l'estel pot recordar què feia amb ell".

La classe de sisè



dilluns, 2 de setembre del 2013

Món autista

Diumenge a la nit a Documentos TV van tractar  l'autisme. I avui a L'Elefant Trompeta he trobat a Iris Grace. És una nena e 3 anys i mig que és autista, la varen diagnosticar l’any 2011. L’Iris no parla i li costa relacionar-se amb els altres, però la seva mare va descobrir un bon dia que a la nena li interessava el món de l’expressió plàstica. (text de http://blocs.gracianet.cat/lelefant_trompeta/2013/09/02/descobrint-a-iris-grace/)



* Si  mires el vídeo del programa Documentos TV, aprendràs molt sobre l'autisme.
Ens diuen a la presentació:

Cuando se dice de una persona que padece autismo, lo habitual es que se asocie con alguien que vive en su mundo, del que no quiere o no sabe salir. Pero la complejidad de los trastornos del espectro autista, del autismo, es difícil de imaginar hasta que se hace un acercamiento profundo al tema. En Documentos TV intentamos retratar un trastorno con gran variabilidad que afecta al 1% de la población. Y lo hacemos dando la palabra a quienes lo padecen, a sus familias, a los especialistas y a quienes trabajan por hacer su vida cada día un poco mejor.


* Si mires el vídeo de l'Iris en acció... t'emocionaràs. En Rupert Ward-Lewis fa fet un vídeo molt bonic.


dimecres, 22 de maig del 2013

MARCIDA



Per totes aquelles persones que no poden ser elles mateixes.
I per les dones que s'han marcit darrera d'un altre ser.


Hi ha un temps per a tot?
hi ha un ser, per cadascú?

És la falsa imatge,
frívola, curosament estàtica,
permanent, enganyosa,
botxí d'una ànima,
que habita,caduca,
davant del mirall?


Soc jo, quan de vegades,
vec aquell l'arbre...desarrelat?
O un reguitzell,
de pensaments emmetzinats,
concebuts com una súplica,
per tot el que ahir vaig posposar...

Cerqueu-me  rera les branques,
dec de ser allí, hi sento els cants,
en cada brot, sempre latent,
com el preludi de ma venjança
i el ressorgir, d'un cop de sang!

                                         Sònia C.

dimarts, 14 de maig del 2013

El meu poema de... Pau Joan Hernàndez




CANÇÓ DE QUI TORNA

És massa breu, massa senzill, dir ràbia,
i alhora alleujament, i alhora joia,
i alhora un rebrotar de primavera
barrejat amb un dolor íntim, aspríssim.
Cap gest no ho serà tant que esborri el gest,
cap mot serà tan fort que ara respongui
l'interrogant del gest, l'escepticisme
de dir que som, i no saber comprendre
l'última arrel de la nostra impotència
quan una mà magnànima ens atorga
l'inalienable dret a ser persones.

                Pau Joan Hernàndez.


Hi ha pensaments,
que parlen per si sols.
                   
                                    Sònia C.

dilluns, 18 de març del 2013

PENSAMENTS






Dorm el dia
i la nit torna a caure
com la blanca rosada 
s’abat sobre la terra.
Com l’eterna angoixa,
envolta amb els seus batecs
els oceans més profunds.
Em queden memòries, records i camins,
que he d’oblidar sense deixar
un replec de paraules,
amb què poder viure i enyorar.
Però demà, malgrat l’albor,
a desgrat que tota il·lusió
arrossegui quelcom que estimo,
la nit,
vindrà novament a abismar les hores
que he de passar pensant en tu. 

                                      Sònia C.


dijous, 10 de gener del 2013

TÈRBOLS SENTIMENTS





Igual que l'ocell sobrevola una capçada,
els sentiments s'esmunyen, quan els deixes anar;
tanmateix flèbils, llagrimers, o  tenaços,
sentiràs el ressò  d'altres sers bategar.

Petitet, escolant-se per una escletxa,
diminut, com el cos del moixó de la llum,
cofat, com la mare cova els ous que va pondre,
el sentir prendrà la paraula si del cor n'és el fruit.

Esperona el rajar de les teves paraules!
Perquè llisquen i exploten.., quan la sang les fa fluir,
enamoren el temps , el sol i la llunyania que,
o foragites i exaltes...o et sembla ben bé que has d'enfollir!

                                               Sònia C.

dimarts, 27 de novembre del 2012

Fundació Khanimambo



La Fundació Khanimambo pretén Educar avui als nens perquè tinguin un futur millor. I responsabilitzar a cada família de tot el procés.
Nosaltres també ho desitgem pels nostres alumnes. Nosaltres ho tenim, normalment, més fàcil.

Els nens i les nenes de Xai-Xai ens envien un somriure i ens donen les gràcies.
Gràcies Gerad.

dijous, 22 de novembre del 2012

VIDES DE NAFTALINA

Per algú que s'ha buidat avui, però que tornarà a omplir-se a vessar...



No val plorar eternament per la pèrdua,
no cal lamentar si hom és confós,
s'ha de lluitar, per quelcom que es queda,
hem de guardar l'amor, en un lloc morós.
Vides de naftalina, amors infinits
que quedaran enrera;
encara que cruel, tornarà la treva,
la calma, la quietud i la placidesa,
del revolt de les ombres finades ahir.
Ànima d'argent, suplici de pedra tallada,
existència soferta, trista i travada!
No avorreixis el ser per tot allò que has perdut...
Estima la vida per tot el què encara et prepara!
             
                                           Sònia C.



dijous, 4 d’octubre del 2012

RECORDS





Indrets, flassades deformes, inanimades...

He deixat enrere el teu perfum.
Perquè has partit?
És fang, o és pedra el que et batega al pit?
Amor, dono fe que t'estimo,
més enllà de l'agonia de les paraules dites...
Em parla la teva essència,
com impregnant-me de l'udol del vent,
com una arpa tocant les teves notes escrites.
Sovint somio amb la tendresa dels àngels
i les moixaines del teu consol,
i sento, corprès de tu,
la clau de plom de les teves entranyes.
Però,  malgrat tot...ets lluny
i jo sóc ebri dels teus pensaments,
esclau de les teves misèries,
esborrany del que un dia, vaig ser:
un bedoll amb les seves arrels tendres.

                                        Sònia C.


dilluns, 1 d’octubre del 2012

La feixuga feina de sortejar els torns d'ajudants de biblioteca

Enguany també ha sortit una colla nombrosa de voluntàries i voluntaris disposats a fer d'Ajudants de Biblioteca.
Per ser-ho es necessita per exemple voler posar en ordre els llibres de la Bibliogran,  saber fer anar l'epergam i està ben atent mentre es fa el préstec o el retorn...

L'altre cosa que cal és acceptar que no es bo fer els torns només pensant en que jo vull fer parella amb el meu amic o la meva amiga. A vegades no se sap com és estar al costat d'un altre si no es prova mai.
Avui hem intentat fer el sorteig dels torns del pati del matí i dels migdies. I... no ens ha acabat de sortir un sorteig prou just perquè hi havia noms que estaven repetits.
El  tornarem a fer... però deixem les fotos com a record:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...