El seguici de la Festa Major de Lleida:
Un llibre d’Òscar Fernández Sánchez i Genaro Massot convida a conèixer els elements de cultura popular de la nostra ciutat.
"Aquest llibre recull tots els elements tradicionals de les Festes
de Lleida, amb explicacions, descripcions, curiositats i fotografies
de cadascun d'ells" , amb molta estimació i didàctica.
Personalment penso que és un llibre molt bonic i útil.
- No us el perdeu!
L'autor del text, l'Òscar, és un ex-alumne de l'escola, personalment, molt estimat i l'autor de les fotografies en Genaro Massot, també té lligams amb l'escola.
De grisos indrets
fets de cortina fumada,
les cases que cada matinada
em veuen existir,
ennueguen la melangia cremada
de tot el que roman
quan no sóc aquí.
Els teus carrers, la Seu dibuixada,
la família, el riu baixant el seu camí
i els ànecs, mandrosos,
esguardant el plom de l'aigua
i el cel, també burell,
que em capgira i m'inunda
quan he de partir.
La meva Lleida estimada,
a l'hivern canosa
i fins a les foranies,
pintada només d'un color,
(cendrós, dejú, perlí),
encapotat i ombrívol,
de clapes suaus de ploma blanca,
i de fred incombustible, glacial i mesquí!
( Avui no podia fallar).
Moltes gràcies a tots.
Petons.
Ens vam quedar a la pregunta si era possible treballar en grup a l'arxiu. La resposta és afirmativa, hi ha una sala per poder fer feina un grup de set o vuit persones.
També té d'una aula per fer cursos amb una capacitat per a 30 persones. Recordeu les entrades "Rajoles plenes d'oficis" i "Gira la rajola" amb les que el desembre del 2009 vam visitar virtualment l'exposició Oficis enrajolats?Aquesta exposició es va fer a l'Arxiu Històric ja que disposa d'una sala d'actes polivalent en la que s'organitzen exposicions temporals.
Durant la visita virtual a l'Arxiu Històric vam rebre un comentari de Lluís Bordes pare del Martí de tercer. Ens va enviar un parell de fotografies i unes explicacions sobre un treball que ha fet a l'arxiu. Ens explica que el Seminari Vell, que actualment acull el Rectoral de la UdL, després de la Guerra Civil va ser presó. A la primera fotografia es pot veure la tapa del llibre de registre d'altes i baixes dels presoners de l'any 1.942. Dia a dia el llibre recull els presoners que entraven i els que sortien, i el seu destí; així com el recompte diari de presoners.
Aquests registres d'entrades i sortides són els expedients del tribunal de responsabilitats polítiques de Lleida. La segona fotografia correspon al moviment d'altes i baixes del dia 28 de setembre del 1.942. Tota aquesta documentació l'ha trobada a l'Arxiu Històric de Lleida.Gràcies Lluís per la teva col·laboració.
És hora de marxar. Dono les gràcies a la Glòria per les seves explicacions i per les facilitats que m'ha donat per fer la feina. Surto al carrer i em trobo un matí d'hivern magnífic.
El solet i els contrastos arquitectònics fan que m'aturi a la terrassa del Museu de Lleida. Sec, deixo la càmera , el quadern i el llapis i demano al cambrer... Aprofito aquest descans per començar a trencar-me la closca pensant quina serà la pròxima descoberta. Atentament. Senyor i
Una de les tasques importants de l'Arxiu és la restauració de documents i la microfilmació. Els ciutadans que visitem l'arxiu tenim a la nostra disposició un servei de reprografia ( fotocòpies i còpies en CD). A la sala de consultes els investigadors poden utilitzar els aparells lectors-reproductors de microformes.
El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació és el que estableix la normativa general per a la reproducció de documents.
També podem utilitzar la biblioteca auxiliar de l'arxiu que té més de 4.000 volums. Es tracta principalment de llibres d'arxivística, paleografia, història i bibliografia de les nostres comarques.
Podem consultar publicacions periòdiques, la més antiga és de l'any 1.827. Recordeu nenes i nens que en la nostra segona visita virtual a la biblioteca de l'I.EI, a l'entrada Diaris vells, bells diaris,vam descobrir el diari més antic de Lleida, "Diario de la ciudad de Lérida" del 1.808.
A la sala de consulta tenim vint-i-quatre punts de lectura, quatre d'accés a internet i tres cabines individuals per la consulta i audició de documents audiovisuals.
Li pregunto a la Glòria si es pot treballar en grup a l'arxiu. La resposta molt aviat al blog de la biblioteca. Atentament. Senyor i
L'Arxiu conserva en els seus dipòsits moltes imatges procedents de diferents fons. Ja vam veure a l'entrada anterior les planeres plenes de fotografies aèries ( unes 4.000) i les ortofotos del cadastre. Avui donarem un cop d'ull a unes fotografies menys tècniques però que ens permeten descobrir el passat de la nostra ciutat .
Podem veure la construcció del Palau Episcopal en una Rambla d'Aragó deserta i amb molts pocs edificis.
Hi ha una colla de fotografies de la Catedral Nova després de la Guerra Civil, molt malmesa i apuntalada.
Els arxivadors d'aquest dipòsit conserven uns negatius fotogràfics molt especials. Formen el fons de Regiones Devastadas i són plaques de vidre.
En aquesta fotografia veiem com tres operaris treballen en la construcció del Govern Civil al costat del riu.
Ara, nenes i nens, hi ha moltes activitats per triar en el nostre temps lliure. Podem fer estades, colònies, anar al cau,... Fa una colla d'anys els nens i les nenes tenien molt poc per triar i la majoria anaven a les úniques activitats que estaven autoritzades. Les fotografies ens mostren una colla de nens amb uniforme que estan de campaments. Els monitors i capellans els hi donaven les consignes polítiques i religioses del moment històric de la dictadura. Fotografies d'una Lleida desconeguda per a molts lleidatans que podem consultar a l'Arxiu Històric de la nostra ciutat. Atentament. Senyor i
Entrem en un nou dipòsit i la Glòria m'explica que les planeres són els mobles de calaixos de grans dimensions en llargada i amplada, i poca alçària; utilitzats per guardar documents de mida important com plànols.
Recordo que vam veure aquests mobles a les nostres visites virtuals alServei de Cartografia de Lleida, on guardaven els mapes i plànols. També tenen planeres als diferents arxius que hem visitat, el Capitular, el de l'I.E.I, ....; per guardar pergamins. a L'Arxiu Històric hi ha molts plànols i fotografies aèries que es poden consultar per comprovar els límits de finques i propietats.
L'arxivera m'explica que l'any 2.008 hi havia 9.000 metres lineals de documents que van del segle XIII al XX. La major part de la documentació és dels segles XIX i XX. La documentació principal la formen el fons notarial del districte de Lleida, la documentació històrica de la Delegació Provincial d'Hisenda i una colla de documents que va comprar el llibreter Josep Porter.
Les planeres guarden uns 6.000 plànols topogràfics, parcel·laris i d'implantació. Els 12 dipòsits de l'Arxiu Històric de Lleida disposen d'un total de 23 quilòmetres de prestatgeria per guardar documentació.
Encara hi ha molta feina per fer. La Glòria m'explica que són molt pocs per organitzar-ho tot. Per això podem veure una part de les planeres que encara cal deixar-les en les condicions adients. Recordeu que l'Ana de l'Arxiu Capitular es queixava del mateix tema. Constatem que als arxius, en general, hi ha molta feina per fer i poc pressupost per contractar els tècnics que calen per fer-la.
L'arxivera m'ensenya unes fotografies en les que es veu una Lleida desconeguda. Les voleu mirar? Atentament. Senyor i.
Ens vam quedar amb la misteriosa paraula cadastre. Qui el va inventar ? Per què? Després de decret de Nova Planta es va crear un impost global i directe, era el cadastre. Amb ell s'identificaven les propietats ( cases, finques,...) de les persones i es quantificaven els diners que calia pagar per elles.
Si ens fixem en la propera fotografia de detall d'un dels documents de l'arxiu podem llegir el que cada propietari tenia i quants diners havia de pagar l'any 1.724: "Joseph Arán Bayle - labrador- Por las tierras... 74 Rs, Por la casa... 10 Rs, Por el personal... 95 Rs , Por el ganado... 6 Rs, en total 185 Rs ( reales) ".
José Patiño va ser l'intendent que es va inventar el cadastre a Catalunya per tal de recaptar diners. El va començar l'any 1.716 i es conegut com el Cadastre de Patiño.
A la Corona de Castilla el rei Fernando VI va ordenar, a proposta del seu ministre el Marqués de la Ensenada la realització de cadastre. Des de 1.749 es va elaborar el conegut com a Catastro de Ensenada.
Remenant entre els documents,la Glòria ens ensenya un escrit del 1.752 en el que apareix una estranya paraula, maravedí. És el nom d'una antiga moneda espanyola utilitzada en diferents èpoques històriques.
Consultant aquests llibres tan seriosos descobrim que a Francesc Miró, el notari de Lleida li agradava dibuixar. Gràcies a ell algunes pàgines resulten divertides...
Sortim d'aquest dipòsit i l'arxivera m'explica que ara m'ensenyarà les planeres.Sabeu que són les planeres? Jo tampoc. Molt aviat ho descobrirem junts al blog de la biblioteca.
Al pati gòtic de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, del 10 de desembre al 10 de gener, podem veure els diorames del LXXVI Concurs de Pessebres. Aquest any, però, la visita ens regala una sorpresa intrigant...
Els diorames són pessebres tridimensionals, fets de guix, suro o cartró, que representen el naixement o altres escenes bíbliques típiques del Nadal.
Mirar per la petita finestreta ens deixa molt clar la feinada feta per aquests artesans del pessebre. Si mireu per la primera finestreta que trobareu entrant al pati pel carrer Major ... sorpresa!
L'Emili Tordera i Preixens ens representa en la seva obra una escena típica del Nadal de Lleida; una colla de lleidatans i lleidatanes donant voltes per mirar els diorames de l'I.E.I !
Som nosaltres mateixos que mirem? Les figuretes que observen per la finestreta, també tornen a veure el pati gòtic ple de gent mirant els diorames? Si visiteu aquesta exposició, després de mirar aquest diorama, no us gireu!!! Potser un gegant està observant-vos... Sempre hi ha un bon motiu per entrar una estoneta al pati més impressionant de la nostra ciutat. Atentament. Senyor i.
Del 2.000 al 2.006 es van enderrocar una sèrie de cases a la Rambla de Ferran. Sota les cases hi havia sis adoberies. Ja sé que em preguntareu què són les adoberies ?Uns establiments en els que es dóna a les pells els tractaments adequats perquè no es podreixin i tingui les propietats i l'aspecte adients per fer amb elles diferents objectes ( sabates, cinturons, carteres, abrics,...).
Entrar en el número 9 ens permet descobrir les adoberies de Lleida que són les més antigues i millor conservades de tot l'Estat; i les úniques que mantenen el sistema de proveïment d'aigua original.
Daten del segle XIII. La Lleida medieval estava dividida en parròquies, i els oficis estaven agrupats en diferents carrers i places. Recordeu la descoberta que vam fer aquest estiu a l'entrada en la que vam descobrir el Ravalet de la Plateria.
Els adobers es van situar entre les parròquies de Sant Joan i Magdalena. Hi havia tres oficis relacionats amb el treball de la pell. Els blanquers eren els encarregats de la neteja, raspat i adob. Els assaonadors s'encarregaven de l'acabat,el greixat i tenyit. Els aluders eren els que treballaven les pells més fines per fer llibres, guants,...
Podem visitar dos obradors on veurem els dipòsits on submergien les pells i les grans voltes que són les que suporten el carrer blanquers, el carrer on ha començat aquesta aventura!
En aquest espai es transformaven les pells dels animals en cuir. L'aigua subterrània passa per sota del carrer del Carme i, un cop utilitzada, anava -i va-, a la sèquia d'Alcarràs. Els adobers vivien al costat dels obradors en unes cases llargues i estretes.
Si voleu investigar més secrets de les adoberies de Lleida doneu un cop d'ull al seublog. Aprofiteu aquestes vacances per conèixer les adoberies. Les podeu visitar els dilluns de 16 a 19 hores, de dimarts a divendres de 9,30 a les 14 hores i de les 16 a les 19 hores; i el dissabte de les 9,30 a les 14 hores.
Els que no podeu esperar a les vacances aquí teniu dos vídeos. El primer és el de promoció de les adoberies:
El segon vídeo és el del dia de la inauguració, en el que l'Anna Oliver, Cap de patrimoni històric i artístic de l'Ajuntament de Lleida, i mare de la Jana, ens explica molt bé com són les nostres adoberies.
Marxo de les adoberies i començo a pujar les escales de fusta. En aquell moment en el que només el soroll de l'aigua trencava el silenci, en Jasif em diu adéu. Al girar-me em sembla veure algú que camina ràpidament . Torno a baixar les escales però no hi ha ningú! Definitivament marxo i encara que no el veig dono les gràcies a en Jasif, recordeu que és ell el que ens ha descobert les adoberies. Si les visiteu aquestes festes de Nadal i trobeu al Jasif feu-li una abraçada de part meva... Atentament. Senyor i
Aquests dies freds de final de tardor en els que el Sol és un gran regal, passejo pel carrer del Carme i aprofito per donar un cop d'ull a alguns dels aparadors de les botigues antigues de la zona com la pastisseria Monrabà o labarreteria Casa Barrio que ja vam visitar virtualment en cursos anteriors. Baixo pel carrer de l'Audiència i a pocs metres , a la dreta, hi ha un carrer amb un nom estrany, el carrer Blanquers; que va fins a la Baixada de la Trinitat.
Camino pel carrer estret en el que difícilment entra la llum solar. Mentre penso en aquesta estructura típica del casc antic de les ciutats una veu em saluda: .- Hola senyor i, què fas al carrer blanquers? Miro i, nenes i nens, no hi ha ningú en tot el carrer! .- Tranquil, senyor i, sóc en Jasif i estic treballant sota el carrer pel que passeges... .- A sota?
.- Sí, sóc un blanquer molt enfeinat i he sentit que algú passejava pel carrer que hi ha a sobre del meu obrador.
Ara ja no entenc res. Algú em parla i no hi ha ningú , i diu que està treballant sota el carrer?
La veu misteriosa torna a omplir el silenci del carrer: .- Torna al carrer de l'Audiència i baixa fins a la Rambla de Ferran. Busca el número 9 i descobriràs l'ofici de blanquer i què hi ha sota el carrer blanquers.
He de confessar-vos que estic una mica espantat , però la curiositat m'empeny cap a la Rambla de Ferran. Ja estic davant del número 9, entro i em quedo bocabadat! Voleu descobrir el gran secret que hi ha sota el carrer blanquers? Atentament. Senyor i
Després de donar un cop d'ull a la Sala de consulta, escoltar les explicacions i fer les primeres fotografies, l'arxivera em diu que una part molt important de l'edifici és zona restringida en la que només poden entrar el personal de l'arxiu. Aquesta zona és el Dipòsit. Hi ha tres plantes de dipòsit textual i quatre dipòsits per planta, en total dotze dipòsits. Mentre escric al quadern les explicacions, la Glòria em diu que ens ensenyarà els dipòsits. Quina sort nenes i nens ens deixen entrar en aquesta zona misteriosa! Obre la primera porta i passem a un món on tot està controlat.
Entrem en el passadís , l'arxivera toca alguns botons i obre la porta del dipòsit dotze D12 . Al costat de la porta hi ha una colla d'interruptors i estranys mecanismes de diferents colors...
La primera sensació és de fred. La temperatura d'aquest espai és sensiblement inferior a la de la resta de l'edifici. M'explica que cada dipòsit té una temperatura concreta depenent dels materials que conserva.
Les pel·lícules d'acetat, les fotografies i negatius en color són els suports més delicats. La sala on es guarden està a 4º C. Les fotografies i els negatius en blanc i negre han d'estar a 12 ºC. El paper es guarda entre 18 i 20 ºC i una humitat entre el 40 i el 55%.
Alguns dels dipòsits encara estan buits perquè estan fent proves de la temperatura adient per tal de començar a emmagatzemar els diferents materials . La Glòria veu que faig cara de fred, i per animar-me m'explica que un document normal es pot consultar a partir dels 25 anys de la mort de la persona. Amb els protocols notarials cal que tinguin 100 anys per poder treballar amb ells.
Hi ha molta documentació del cadastre i moltes de les consultes que es fan a l'arxiu tenen relació amb ell. I em preguntareu: .- Senyor i, que és el cadastre? Quan i per què es va inventar?.... No deixeu de visitar el blog i trobareu la resposta a tots aquets enigmes. Atentament. Senyor i
Ja vaig explicar-vos a l'entrada L'Illa de la Maternitat que d'aquesta colla d'edificis emblemàtics, visitarem l'Arxiu Històric. Entro i un guàrdia de seguretat em demana amablement la documentació i em diu:
.- Senyor i, agafi l'ascensor i pugi a la primera planta. La senyora Glòria ja l'està esperant. Quedo gratament sorprès. Les instal·lacions són de molta qualitat i veig que la Gloria ens ha preparat la visita amb tota mena de detalls. M'explica que la majoria dels arxius històrics es van crear als anys 40. El de Lleida és del 1.952, i la primera seu fou l'edifici del Roser ( segle XVII). L'objectiu era aplegar fons notarials i documentació d'hisenda.
El responsable de l'arxiu era el responsable d'hisenda. A la sala de consulta la Glòria té preparats uns documents molt curiosos. Cal dir que abans calia el carnet d'investigador per poder consultar els documents en aquesta sala, ara amb el DNI també es por fer.
Primera sorpresa, l'arxivera m'explica que tenen un centenar de pergamins que es conserven perquè en el seu moment es van utilitzar com a coberta dels protocols, perquè són de pell.
Si us hi fixeu bé en la fotografia veureu que malgrat la restauració, encara es poden veure les marques que indiquen que va servir de coberta i que la part central era el llom.
El pergamí és de l'Estudi General ( l'antiga Universitat de Lleida), i està datat el 31 de desembre del 1.632. També ens ha preparat plànols de la muntanya del segle XIX , evidentment fets a mà amb tinta i pintats amb aquarel·la.
Estic bocabadat, porto molt poca estona a l'arxiu i ja hem descobert alguns dels seus secrets! Però em sembla que ens esperen més sorpreses. Hi ha una zona restringida en la que només pot entrar el personal de l'arxiu. Hi podrem entrar nosaltres? Atentament. Senyor i
