... de pedra quedaràs.

Després de seguir discretament a Guisla pels carrerons del call , arribo a la torre Carlemany  i , com vaig explicar-vos a l'entrada Pedres tires, pedres tiraràs... ,  començo a parlar amb l'única gàrgola de la Catedral de Girona que té forma humana ....

Font fotografia:  Wikipedia.

La Guisla, transformada en gàrgola, m'explica:

.- Senyor i. En Pere Freixenet va demanar permís al canonge arxiver per consultar documents amb intenció de fer una investigació històrica. Després de treballar molta estona i just quan volia recollir els lligalls que havia consultat; va trobar un paper en el que estava escrita una comanda al mestre arquitecte i escultor Guillem Morei. Li encomanaven un treball molt especial, fer una gàrgola amb forma femenina, per immortalitzar a una tal Guisla Recasens ...

A partir d'aquesta troballa a l'arxiu capitular, Miquel Fañanàs, periodista i escriptor, ens explica una història que ha guanyat el Premi Nèstor Lujan de Novel·la Històrica 2.012.

 

Editada per Columna l'octubre de l'any passat, La bruixa de pedra ens descobreix de la mà d'una bruixa gironina llegendària  , Guisla Recasens , com es va construir la Catedral de Girona. Reviureu els enfrontaments entre jueus i cristians, els judicis implacables dels inquisidors,.... Aquesta novel·la històrica ens explica que la gàrgola situada a la torre Carlemany de la Catedral va ser un encàrrec del bisbe Jaume de Trilla al mestre escultor Guillem Morei. La intenció era recordar a les generacions futures que l'aigua de pluja va ser molt important en un moment molt difícil per a la Guisla... Si voleu descobrir el perquè, no deixeu de llegir La bruixa de pedra.

 

A Girona una de les llegendes més populars és la de la bruixa de la Catedral. Diuen que hi havia una dona que practicava la bruixeria i que per demostrar el seu odi a la religió deia males paraules i llençava pedres contra els símbols religiosos. Uns expliquen que contra la Catedral;  altres, contra la processó de Corpus. Com a càstig, per obra divina, es va transformar en pedra i de la seva boca ja només surt aigua quan plou. Una cançoneta popular diu:

Pedres tires, pedres tiraràs,

de pedra quedaràs.

Atentament.

Senyor i

Cançonerets de Nadal.

La tardor és un bon moment per buscar a la llibreria o al quiosc es llibrets de la Biblioteca Cordill. L'any 2.005 van editar el número dos de la col·lecció: " Cançonret de Nadal", un recull de cançons populars nadalenques de tota la vida.

Fullejar aquest llibret em va fer recordar el meu cançoneret de Nadal editat l'any 1958 per Editorial Balmes. Moltes són les cançons coincidents en els dos cançonerets: La Mare de Déu , Sant Josep i la Mare de Déu, Les dotze van tocat,Fum, fum, fum , El desembre congelat, El cant dels ocells,El rabadà, El dimoni escuat, La pastora i El noi de la mare.

Gairebé cinquanta anys separen els dos caçonerets. Un costava 4 pessetes i el de la Biblioteca Cordill 3 €  ( 500 pessetes), però l'essència és la mateixa. Ara que començarà  aviat el cicle de Nadal, podeu  recordar les cançons de sempre.

Atentament.

Senyor i

El moviment de les figures del pessebre.

L'aparador màgic de la llibreria Fregola , un dels deu establiments centenaris de la nostra ciutat, ja fa dies que ha encetat el cicle de Nadal. Aquests dies si passegeu per la Plaça de la Sal  podreu gaudir del seu pessebre fet amb figures artesanals amb moviment. El caganer netejant-se, el pastor esquilant la llana de l'ovella,  el pescador pescant al riu, el ferrer ferrant un ruquet, tots els personatges del naixement ens sorprenen amb els seus gestos.....

Pares, avis, no perdeu aquesta magnífica oportunitat i ensenyeu als vostres nets o fills el moviment de les figures del pessebre.

Atentament.

Senyor i

La Fira.

Comprar, vendre, parades, tractants de bestiar, llum de tardor,... tot això i molt més ofereix una de les fires més antigues de Catalunya. El 24 i 25 de novembre s'ha celebrat a Organyà "La Fira de Sant Andreu".

Comprador i venedor discutint el preu és tot un espectacle. El regateig és més vell que els camins! Al nostre país podem gaudir-ne a la fira del cavall de Puigcerdà, Sant Armengol a la Seu d'Urgell ( documentada des de l'any 1.048), la dels Reis de Montclar, la Puríssima a Gironella, la se Sant Llorenç a Bellver,.... i, evidentment, a la de Sant Andreu d'Organyà.

Documentada des de 1.233, la fira d'Organyà és una de les fires de bestiar més importants del Pirineu. Aquesta fira es va especialitzar en el bestiar a causa de la gran demanda. A la primera meitat del segle XX  la fira durava deu dies i acabava el dia de Sant Andreu.

Baixaven a peu ramaders d'Andorra, Pallars,  la Cerdanya, Gósol,.... De la venda  del bestiar depenia una part molt important de la seva economia. Els compradors eren de Lleida, Barcelona, Aragó, Castelló, València, ....

Organyà s'omplia de persones i de bestiar. La gent per allotjar-se els dies de fira es repartia per les cases del poble.

Es pot ven dir que es feia més negoci en els dies de fira que en tota la resta de l'any. Un cop acabada la fira, la gent aprofitava per pagar deutes acumulats durant tot l'any, perquè en aquell moment tenien ingressos.

Però la mecanització del camp va ser el final del periode d'esplendor d'aquest tipus de fires. Les màquines van arraconar els matxos i les mules. La fira d'Organyà va passar de deu dies a un sol dia.

Últimament ha reviscolat i s'hi poden veure una colla de paradetes amb productes artesans, altres amb material per ramaders, i; sobretot altra vegada el bestiar.
Enguany han celebrat la XVIII Mostra de Bestiar i la XIX Fira d'Artesania. A la Plaça de les Homilies i al carrer Nou es podien comprar vehicles i maquinària.

Cavalls de sella i de muntanya, vaques brunes i frisones, cabres, corders,... Xerrar, mercadejar, tancar tractes. El ramader, amb  brusa i bastó , domina perfectament l'art de negociar el preu. Abans no es signava cap paper, la paraula donada era sagrada.

Si voleu aprofundir en aquest tema, la revista cadípedraforca va dedicar el dossier del número 12 a les Fires i Mercats.

Les nostres fires resisteixen el pas del temps i no volen desaparèixer.
Atentament.
Senyor i

L'aparador màgic enceta el cicle de Nadal.

Els seguidors del blog coneixeu perfectament l'aparador de la llibreria Fregola, un dels deu establiments centenaris que tenim a la ciutat de Lleida. Al passejar per la Plaça de la Sal  cal aprofitar per donar-li  un cop d'ull , ja que ens permet seguir els cicles festius tradicionals.

Aquests dies a l'aparador ja ha començat el Cicle de Nadal i sorprèn alguna de les figures artesanals, com les dels homes enfilats a les palmeres per collir dàtils.

Podem veure una colla de naixements de diferents indrets de l'Estat: català, basc, valencià, aragonès, andalús, canari, murcià, manxec , ... tots fets a mà.

Com tots els anys, no falten els caganers. Podreu enxampar tota mena de personatges reals i del món del còmic molt enfeinats ...

Segur que abans de Nadal canviaran l'aparador i els més petits podreu gaudir del pessebre amb figuretes que tenen moviment.

Atentament.

Senyor i

Del Palau a la plaça...

Surto de la llibreria minilibris i aprofito la passejada per gaudir de la llum de tardor que omple Berlín. Torno a donar un cop d'ull a l'església de Nicolaikirche i camino fins a trobar el riu Spree, al carrer Spreeufer. Aquesta plaça al costat del riu sorprèn per la seva gran escultura de sis metres d'alçària que omple l'espai d'una atmosfera molt especial.

Per un català trobar al nostre patró lluny de casa és emocionant. Els detalls de Sant Jordi lluitant amb el drac, la força del cavaller, la ferocitat de la bèstia,... Un treball magnífic del 1.855 obra de l'escultor alemany August Kiss ( 1.802 - 1.865 ).

Però aquesta és una escultura viatgera. Inicialment estava a l'Antic Palau de la ciutat que va quedar molt malmès pels bombardejos de la Segona Guerra Mundial.  Després de la restauració l'any 1.950 el van traslladar al Friedrichshain park, i al 1.987 va acabar el periple a Nikolaiviertel .

Encara emocionat per la descoberta, començo a caminar xino-xano fins a la porta de Brandenburg. M'han explicat que al costat mateix hi ha un restaurant molt interessant. El que no em podia imaginar és la barreja de gastronomia i literatura que s'hi respira.

Hi voleu anar?

Atentament.

Senyor i

A la tardor... torna la Biblioteca Cordill.

Quan la calor ens diu adéu i les hores de llum s'escurcen, és més fàcil trobar a la llibreria o al quiosc els llibrets de la Biblioteca Cordill. La cultura de casa. Grata lectura edita aquestes petites joies que ens permeten donar un cop d'ull a la nostra cultura. Els llibrets estan agrupats en tres temàtiques: cuina, hort i cultura.

Avui vull recomanar-vos el número quatre de la col·lecció. Editat l'any 2.006, amb textos de Lluïsa Solanes-Olius i Júlia Arza, il·lustracions de Sol Cots i dissenyat per Roser Camps; "La cobla i la sardana" és un bon treball que ens ajudarà a estimar-la.

 

A les primeres pàgines podem llegir una petita història de la cobla, el període de gran embranzida ,  la  consolidació. i una petita ressenya dels compositors, cobles i colles .També descobrireu els antecedents: el ball rodó, el contrapàs, el naixement de la sardana llarga. els tipus de passos, com comptar i repartir, les tirades,...

 A la contraportada podem llegir un petit fragment que Josep Pla dedica a la sardana: " He observat sovint la cara que tenen els homes i dones amb els braços enlaire, tot el cos pendent dels moviments que el joc musical fa fer a les cames; el pensament lligat a una forma d'excitació musical que pel fet d'haver-se de compartir no pot arribar mai al frenesí ni al desordre. Les sardanes tenen un ordre bàsic i en aquest sentit són un plaer".

Per tres euros no deixeu escapar "La cobla i la sardana".

Atentament.

Senyo

La setmana del patró i la patrona.

El passat dilluns dia 23 d'abril vam celebrar Sant Jordi Patró de Catalunya. Joan Amades ens explica en la seva monumental obra Costumari Català , que el Rei Pere I, l'any 1.094 va fer anomenar a Sant Jordi patró dels cavallers i de la noblesa catalana perquè en una batalla contra els sarraïns, va invocar a Sant Jordi, i la va guanyar.
Aquests dies la llibreria Fregola ens recordava la llegenda del drac, omplint l'aparador de figures de Sant Jordi lluitant amb el drac.
Però l'aparador màgic ha canviat, ja no hi ha cap Sant Jordi, ara podeu veure moltes imatges de la Patrona de Catalunya, que avui 27 d'abril ,celebrem....

La Patrona és la dona o altre ésser femení que protegeix a les persones, pobles, ciutats o institucions.
Nenes i nens, algú recorda quin dia és avui i qui és la nostra patrona?

La nostra patrona coneguda popularment com la Moreneta està situada en un dels monestirs més importants de Catalunya...
La llegenda diu que la primera imatge va ser trobada per uns xiquets pastors l'any 880.

La imatge que es venera en l'actualitat és del segle XII d'estil romànic. Està feta en fusta d'àlber i faig. Representa la Mare de Déu amb el nen assegut a la falda i mesura uns 95 centímetres d'alçada.
Última pista . Avui heu de fer una abraçada i felicitar a la tutora de primer....
Qui és la Patrona de Catalunya?
Atentament.
Senyor i

Un aparador ple de llibres, dracs i cavallers.

La centenària llibreria Fregola ens torna a recordar, en el seu aparador, les nostres tradicions més estimades. Si passegeu tranquil·lament per la plaça de la Sal, no deixeu de donar-hi un cop d'ull. El que veureu us recordarà una de les tradicions catalanes més importants i el dia més màgic de la nostra escola.

Entre els llibres, podreu esgarrifar-vos contemplant la lluita de cavallers molt valents amb uns dracs que semblen molt ferotges ....

Senyeres, llibres, dracs, cavallers,... Tinc un problema, nenes i nens, no recordo exactament quina festa celebrem el proper dilluns dia 23 d'abril.

Sé que és molt important. Que malgrat no ser festiu, la gent viu aquest dia com un gran festa, i els carrers estan plens de gent, roses, llibres,... La primavera esclata!

No us enfadeu amb mi. És que em torno vellet i , a vegades, la memòria em traeix i no puc recordar... Ho tinc a la punta de la llengua, però no em surt !

Si us plau, algú de vosaltres em pot ajudar i dir-me quina és aquesta festa plena de llibres, roses, dracs i cavallers ?
Atentament.
Senyor i

Cicles festius.

En totes les societats hi ha cicles festius en els que podem descobrir moltes formes de cultura popular: danses, bestiari, gegants, foc, processons,... El Patrimoni Festiu de Catalunya és molt divers: Sant Antoni, Setmana Santa i Pasqua, Corpus, Sant Joan, Festes Majors, Nadal, Reis, Festes d'oficis i tradicions,...
Si passegeu per la ciutat aquests dies, a la plaça de la Catedral Nova veureu unes paradetes que ens preparen per un d'aquests cicles festius.

El cicle comença el proper divendres i podreu veure una colla de representacions teatrals i processionals.A partir del segle XVI aquestes mostres de religiositat popular es celebren per tot el país: armats, dansa de la mort, processons, misteris vivents,...
L'aparador de la Llibreria Fregola, a la Plaça de la Sal, també ens deixa clar el començament d'aquest cicle festiu. Si doneu un cop d'ull a l'interior de la llibreria , molt amablement us ensenyaran alguns dels elements típics d'aquest cicle festiu...

Aquest cicle acaba amb una festa moooooolt dolça ! Mireu els aparadors de les pastisseries de la ciutat, estan plens de....

Nenes i nens, estic una mica desmemoriat. Em podeu ajudar? Algú pot dir-me quin cicle festiu comença aquest divendres?
Atentament.
Senyor i

Aratusteak ( i 2 ).

El diumenge de Carnestoltes és un dia molt important a Mundaka ( Bizkaia). A les deu els txistularis comencen la festa amb la cercavila. A dos quarts d'una, dos-cents atorrak es troben davant de la casa del músic local José Mari Eguileor que va ser l'impulsor de la celebració durant la Guerra Civil i la dictadura.
Vestits de blanc amb faldilla, brusa, pantalons i una funda de coixí al cap; la nota de color és el mocador vermell al coll. El director va vestit amb un frac negre .

Diuen que el comte local Anton Erreka un dia va tornar a casa una mica begut i es va vestir amb els enagos de la seva dona. En veure'l el va treure de casa a cops d'escombra. Els veïns sorpresos de com anava vestit, van pensar que era una genialitat de la primera autoritat local i van decidir incorporar-ho al calendari local.

Als bascos els agrada molt cantar. Les últimes dècades els atorrak estrenen anualment una peça satírica que recull els esdeveniments més importants de l'any. Acompanyats per guitarres, acordions, banjos,... omplen el poble de cançons i alegria.

És una de les tradicions rurals més singulars del carnestoltes de Bizkaia. Els atorrak conserven cançons de començament del segle passat. La gent s'emociona en el moment que comencen a cantar la cançó més popular:

Aratuste zara, Aratuste,

Mundakarrentzat egun oberik ez,

marrau atorra zuriakaz,

buruan pañelu sedazko ederrekaz .

Aratuste, zara, Aratuste

tostada eguna ederrak onexek,
onek jan eta, neskak artunda.
plazara dantzan iluntzerarte. ..

Carnestoltes, ets el carnestoltes,
per als de Mundaka no hi ha dia millor,
amb la camisa blanca
amb el bonic mocador de seda.

Carnestoltes, ets el carnestoltes
el dia de les millors torradetes de Santa Teresa,
menja'n i amb les noies
ves a ballar a la plaça fins al vespre...

Quan es fa fosc apareixen les lamiak. Cent dones vestides de negre, amb perruca i cara blanca, galtes vermelles i les conques dels ulls negres. Canten i ballen en una cercavila espectacular. Una hora més tard les lamiak i els atorrak es troben i continua la festa.
Al vídeo següent els podeu veure cantant al port:



Grans i petits, tots estimen l'Aratusteak.
Eskerrik asko argazkiak eta azalpenak.Musu bat Eduardo.
Atentament.
Senyor i

Aratusteak ( 1 ).

Un dels tresors de la vida, nenes i nens, són els amics. A vegades els tenim a prop, altres molt lluny... Avui vull compartir amb vosaltres unes fotografies i explicacions que m'han sorprès molt quan he obert el correu electrònic.

L'Eduardo, un mestre del País Basc, m'ha dit que us expliqui una tradició de Bizkaia que ja apareix documentada l'any 1.700.

Si voleu saber qui són els atorrak i les lamiak, no deixeu de visitar el blog. Una pista..., si demà fan l'enterrament de la sardina, tots sabeu que estem parlant del final del carnestoltes. El dimecres de cendra marca el començament de la quaresma...
Els atorrak i les lamiak són els protagonistes del aratusteak ( carnestoltes) més antic de Bizkaia.
Aviat descobrireu els secrets d'aquesta tradició basca.
Atentament.
Senyor i

Les cambres secretes de la llibreria màgica.

Falten poques hores per la Nit de Nadal. Demà, 25 de desembre , es commemora el naixement de Jesús a Betlem. Independentment de les creences personals tothom procura estar aquestes festes amb la família . Som tan globals que fins i tot podem oblidar les nostres tradicions. Posem arbres plens de garlandes, esperem al Pare Noel,... però, i el pessebre? Poques famílies posen aquesta representació en figures del naixement que celebrem aquests dies.És cert que hem desvirtuat el Nadal. Ara sembla que comprar sigui l'únic objectiu.

La gairebé centenària llibreria Fregola, ens regala aquests dies un aparador ple de figuretes de fang, algunes de les quals es mouen. Però el que potser no sabeu, nenes i nens, és que a la llibreria hi ha unes cambres secretes en les que tenen milers de figuretes fetes a mà. Durant tot l'any podeu ampliar el vostre pessebre, no val esperar als mercats de Nadal.

Molt amablement la gent de la llibreria Fregola m'ha deixat entrar en aquests espais màgics per poder compartir el descobriment amb vosaltres.

Per un passadís secret s'arriba a la primera sala amb els prestatges plens de figures del pessebre i de capses de cartró en les que podem llegir: pescador, pastor amb xai a l'espatlla, llenyataire, samaritana, nen Jesús, vell amb corder als braços, moliner, bugadera,... i s'especifica els centímetres de cada figureta.

Podem trobar figures de cases amb molta tradició, com la murciana Maestros Artesanos que es dedica a l'artesania del pessebre des de 1.750. Múrcia és una regió especialitzada en aquesta artesania, a les cambres secretes de la llibreria Fregola podeu admirar figures de cases com Serrano, Decorarte,Oliver,... La catalana Puig Llobera també omple part dels prestatges.

Em quedo bocabadat. Baixant unes escales hi ha una segona cambra plena de naixements, pastors, caganers, animals,...

Agafar una figura i mirar-la detingudament et deixa meravellat. Quina feinada fer cada figureta. Emmotllar el fang, coure-la, pintar-la a mà,...

Alguns dels oficis representats no els havia vist mai . Mireu com s'enfila a la palmera per collir dàtils!

La bellesa d'algunes figures em fa compartir la seva mirada tranquil·la una estona... Mireu els vestits de roba i el treball en fang.

Les cambres secretes de la llibreria Fregola ens amaguen petites joies per poder fer el vostre pessebre artesà.
Atentament.
Senyor i