Hola,No en tinc cap dubte de que aquest recull ens serà útil. Gràcies Nati.
T'escric per fer-te arribar l'últim article del meu blog:
35 contes imprescindibles per treballar les emocions.
Es tracta d'un recull de contes que he utilitzat per treballar les emocions amb els meus alumnes. Espero que també us siguin útils.
Gràcies!
Nati
Para celebrar el Día del Libro, el próximo miércoles 23 de abril, os proponemos participar con Leer.es en la campaña Doblando papeles, desplegando lecturas. Una forma de celebrar esta fecha simbólica aunando el placer de la lectura, la papiroflexia y la importancia de leer e interpretar textos instructivos para resolver problemas de la vida real. Tan solo tenéis que leer un texto con unas sencillas indicaciones para elaborar un marcapáginas. Después, deberéis escribir en él una de vuestras frases favoritas, colocarlo en un libro al que tengáis especial cariño, fotografiarlo y subir la imagen resultante a Twitter (#desplegando) Facebook o Pinterest de leer.es. Os dejamos las instrucciones para su elaboración y ¡esperamos vuestras creaciones!I com que tots els sants tenen vuitada -Expressió que hom diu per a justificar el retard en la felicitació per l'onomàstica d'algú._ http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0155358
L’objectiu que em proposo amb aquest article és reflexionar juntament amb els lectors al voltant de la importància que tenen els límits, tenint en compte que vivim amb limitacions de tot tipus des que naixem, al llarg de la vida i fins a la pròpia mort (que ja és un límit en si mateixa)
Perquè els límits funcionin quan els apliquem cal tenir autoritat (no poder). La
paraula autoritat prové del llatí auctoritas, i la seva arrel, augere, significa ‘augmentar, promoure, fer progressar, fer créixer, alimentar’.
Si a l’hora de limitar-me a algú tinc clar que l’estic ajudant a créixer i a caminar amb una guia, és més probable que l’apliqui amb convenciment i pau interna. Entesos així, els límits són una mostra clara d’amor i preocupació per l’altre.
Un clar exemple és el d’aquella cuinera d’un centre, o el d’un voluntari que agafa el telèfon a la teva entitat, a qui els nens i nenes respecten, escolten i fan més cas que a alguns educadors, per l’afecte que senten i reben d’ells. Aquests,curiosament, no tenen el poder de castigar-los.
Així doncs, la finalitat última com a educadors no és que l’altre ens faci cas, sinó que amb la nostra manera de ser i fer puguem servir-los de referència i acompanyament en el seu camí.
I aquest últim paràgraf no és pas l'últim de l'article! Clica i llegeix... et serà útil. Ens farà servei.
(http://www20.gencat.cat/docs/dixit/Home/04Recursos/02Publicacions/02Publicacions%20de%20BSF/04_Familia_infancia_adolescencia/Butlleti_infancia_articles_2014/Links/profunditat-74.pdf)
.jpg)
Parece unánimemente aceptado que dedicar 15 minutos diarios a leer en alto es de las mejores cosas que se pueden hacer por y con un niño. No entraré en los beneficios intelectuales de tal actividad, ni en los vericuetos de la formación de su carácter, de su imaginario, ni en la formación de hábitos sanos para el futuro. Me limito al placer, para el niño y para el adulto, que supone hacer del regazo un trono y abrir una ventana infinita de apenas 15 minutos. Porque leer un cuento a un niño y, a lo que yo he visto, recibirlo, es un gran placer. Resulta un momento especialmente íntimo y cómplice y pocas serán las ocasiones en que el niño lo rechace: El atractivo estético de los álbumes ilustrados, algunos verdaderas obras de arte; la sencillez, aparente, de las historias; y, en fin, la magia que siempre tiene el regazo de la madre, el padre o quien quiera que sea el contador de cuentos constituyen un reclamo casi irresistible, aun en tiempos de omnipresentes pantallas.
No son los álbumes que ahora esbozo los mejores, quizá, aunque los hay bien conocidos y divulgados; ni los más novedosos, los que ahora pueblan las listas de los más valiosos del año. Pero proporcionan, con sus escasas páginas y sus, en ocasiones, contadísimas palabras, momentos de eso que hablábamos al principio. Placer.
Avui és l'últim dia que, després d'una colla d'anys, el Josep Maria fa de mestre. El teacher us ha ensenyat, a més a més d'anglès, com estimar i treballar la terra. Si algú a l'escola coneix els secrets de l'hort, és ell. Aquest mestre-pagès ha fet possible que els horts de l'escola segueixin el cicle dels camps que ens envolten. No és gens fàcil, saber que cal i quan cal fer cada feina: regar, sembrar, trasplantar, esporgar, cavar, recalçar... Amb la seva jubilació perdem la peça clau dels nostres petits horts...
La Fundació Jaume Bofill n'és al darrere.
La familia: primer protagonista hacia el gusto de leer.Las lecturas son una herencia. Un joven
lector apoyado por su familia es un árbol
que, fértil, extiende sus ramas al viento y
hacia nuevos rumbos, pero que se nutre al
mismo tiempo en sus raíces. Ese árbol es
nuestra cultura: una herencia que florece en
aires nuevos y cuyo profundo origen vamos
siempre redescubriendo. La lectura, por ello,
brota de la herencia cultural que se otorga
en el hogar. Dialoga con el lenguaje propio
de cada familia, con sus frondosas variantes regionales, y todo contribuye a volver natural el ejercicio de leer el mundo.
"Els coneixements professionals i les competències dels docents constitueixen el factor de major importància per a l'educació de qualitat. En aquest Dia Mundial dels Docents, demanem que els mestres rebin una sòlida capacitació prèvia i un suport i una formació professional permanents ... "
