Aquesta nit tornen els fanalets.

Nenes i nens que esteu per Lleida, recordeu que aquest vespre podeu viure una de les tradicions lleidatanes més populars. Passejant aquests dies per la nostra estimada ciutat potser heu vist que la Capella de Romeu estava oberta i es podia visitar la exposició del LXXI Concurs dels Fanalets de Sant Jaume.

Als que esteu una mica despistats us explicaré que la capella es troba a la cantonada del Carrer Major amb el carrer Cavallers, i forma part del Camí de Sant Jaume.

Si no heu dissenyat cap fanalet encara podeu passar per la centenària Llibreria Fregola per triar-ne un.

Recordeu que el passat dimarts dia 17 de juliol es va presentar el " Goigs dels Fanalets de Sant Jaume" editat per la Impremta de la Diputació. Per un euro podeu comprar el goig !

Aquest vespre, a les 9 , davant l'església del Carme a la Rambla de Ferran podreu viure la Romeria dels Fanalets de Sant Jaume.

Mentre participeu de la festa penseu que en un text del 1.609 ja apareix documentada la nostra tradició. Jerònim Pujades escriu al llibre IV capítol VI de la "Crònica Universal del Principat de Catalunya" el text següent:

" Tenen en Leyda una Capella de sanct Jaume al carrer del Peu del Romeu: y es fama continuada de pares i fills, que lo sanct en aquell seu passatje posá alli. Y los minyons la nit de la festa del sanct,van ab llanternetes de paper ab llums: á las quals diuhen sanct Jaumets en memoria de la predicació que lo Apóstol feu en dita Ciutat".
Com podeu veure, les nenes i nens de Lleida ja fa més de quatre-cents anys que ajudeu a Sant Jaume a treure's la punxa del peu.
Atentament.
Senyor i

Goigs dels Fanalets de Sant Jaume.

Una de les festes tradicionals lleidatanes més importants és la Romeria dels fanalets, de la que hem parlat moltes vegades al nostre blog. Com tots els anys, la nit del 24 de juliol, Lleida viurà a les 9 del vespre la Romeria que surt de la Rambla de Ferran, davant l'església del Carme.

A la Capella del Peu del Romeu del 16 al 24 de juliol i d' 11 a 1 del matí i de 6 a 8 de la tarda podreu veure l'Exposició del LXXI Concurs dels Fanalets de Sant Jaume.El dimarts 17 de juliol a les 7 de la tarda a la mateixa capella es presentaran els " Goigs en lloança a sant Jaume que es canten a Lleida en la romeria dels fanalets la vesprada del 24 de juliol, vigília de la festa de l'apòstol" .

Un goig, nenes i nens, és una composició poètica cantada, generalment per lloar a la mare de Déu o a un sant. Editat per la Impremta de la Diputació de Lleida, la presentació la faran el tipògraf Dionís Gutiérrez que molts nens de l'escola coneixeu molt bé perquè us ha ensenyat la Sala Temàtica de la Diputació quan fèieu cicle inicial. Jordi Curcó, vicepresident de l'Agrupació Ilerdenca de Pessebristes, acompanyarà en Dionís a la presentació del goig. Podeu aprofitar per felicitar-lo perquè l'agrupació enguany compleix 50 anys.

L'arranjament musical del goig és de Víctor Mateu Moles. Al goig podem llegir un fragment de la " Crònica Universal del Principat de Catalunya" de Jerònim de Pujades. El text és del 1.609 i correspon al llibre IV capítol VI :
" Tenen en Leyda una Capella de sanct Jaume al carrer del Peu del Romeu: y es fama continuada de pares i fills, que lo sanct en aquell seu passatje posá alli. Y los minyons la nit de la festa del sanct,van ab llanternetes de paper ab llums: á las quals diuhen sanct Jaumets en memoria de la predicació que lo Apóstol feu en dita Ciutat".
Penseu que aquest fragment està escrit fa 403 anys!
Atentament.
Senyor i

Nascut a la Lleida romana.

El mes d'abril vam celebrar les festes dels patrons de Catalunya. El dia 23, Sant Jordi; i el 27 La Mare de Déu de Montserrat. Com sempre la centenària llibreria de la Plaça de la Sal ens ho va recordar.
Si doneu un cop d'ull l'aparador de la llibreria Fregola ja ens fa pensar en el proper dia 11 de maig, en que torna una de les nostres tradicions. L'aparador ens mostra una figura envoltada d'una colla de records de Lleida: La Seu Vella, la façana d'arquitectura romànica de la Paeria, la Porta dels Lleons, Lo Marraco, Indíbil i Mandoni,...

Diuen que la persona representada en la figureta va néixer a la Lleida romana l'any 263. Va ser centurió ( militar romà que comandava una centúria - cent soldats-) de la guàrdia personal de Dioclecià ( emperador romà del 20 de novembre del 284 al primer de maig del 305) .

Va morir a Badalona l'any 305 juntament amb 73 companys. Des del segle XVII és el patró de Lleida ( 1.627) i Badalona ( 1.635).

Nenes i nens, el proper divendres dia 11 de maig fareu festa perquè és el dia del patró de Lleida.La ciutat el recordarà i viurem uns dies de Festa Major. Algú recorda seu nom?
Atentament.
Senyor i

Diorama sorprenent

Al pati gòtic de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, del 10 de desembre al 10 de gener, podem veure els diorames del LXXVI Concurs de Pessebres. Aquest any, però, la visita ens regala una sorpresa intrigant...

Els diorames són pessebres tridimensionals, fets de guix, suro o cartró, que representen el naixement o altres escenes bíbliques típiques del Nadal.

Mirar per la petita finestreta ens deixa molt clar la feinada feta per aquests artesans del pessebre. Si mireu per la primera finestreta que trobareu entrant al pati pel carrer Major ... sorpresa!

L'Emili Tordera i Preixens ens representa en la seva obra una escena típica del Nadal de Lleida; una colla de lleidatans i lleidatanes donant voltes per mirar els diorames de l'I.E.I !

Som nosaltres mateixos que mirem? Les figuretes que observen per la finestreta, també tornen a veure el pati gòtic ple de gent mirant els diorames?
Si visiteu aquesta exposició, després de mirar aquest diorama, no us gireu!!! Potser un gegant està observant-vos...
Sempre hi ha un bon motiu per entrar una estoneta al pati més impressionant de la nostra ciutat.
Atentament.
Senyor i.

El dimoni a la Plaça de la Sal.

Passejar per la Plaça de la Sal i donar un cop d'ull a la Llibreria Fregola moltes vegades ens ajuda a recordar les nostres tradicions. L'aparador màgic d'aquesta, gairebé, centenària llibreria és una capsa de sorpreses.
Aquests dies podem veure un aparador molt lleidatà amb un magnífic cistell ple de la nostra fruita i una colla de figuretes de la Seu Vella, el Marraco,... Però el que m'ha espantat una mica són les figures d'uns éssers alats ( àngels?, arcàngels? ), que amb la seva espasa estan lluitant amb un personatge inquietant.

M'apropo i em quedo esgarrifat. El personatge que està a punt de perdre aquesta lluita és el dimoni. Mireu les banyes i quina cara d'enfadat!

He preguntat qui era el que està guanyant al dimoni i molt amablement m'han contestat:
.- Senyor i: Com pot ser que un lleidatà no conegui a un dels seus patrons? El proper dimecres serà festiu a la nostra ciutat en record seu. Pensa una mica i sabràs qui és el que alça l'espasa contra el dimoni....

Nens i nenes, penso i penso però no puc recordar qui és. Algú em pot ajudar?
Atentament.
Senyor i

Lleida il·luminada amb fanalets

Ahir el vespre lleidatà es va tornar a omplir de fanalets. Certament podem estar molt satisfets perquè fa uns anys aquesta tradició semblava defallir, però la romeria del fanalets està molt viva i la mainada de la nostra ciutat no deixa d'ajudar a Sant Jaume en la feinada de treure's la punxa clavada al peu. Hi ha famílies que no el compren i els fan manualment. Aquests dies a la Capella del Peu del Romeu es podia visitar i veure el resultat d'aquest esforç.

Cal felicitar als membres de l'Agrupació Ilerdenca de Pessebristes per la feina feta. Per aquells que voleu llegir una mica més aquí teniu la Llegenda de l'espina.
La festa d'ahir tenia uns convidats de luxe, la família Marraco.

Nenes i nens, ja podeu començar a pensar com serà el fanalet que portareu a la propera romeria.
Atentament.
Senyor i

Avui: Romeria dels Fanalets.

Nens i nenes que esteu avui per Lleida, si voleu viure una tradició molt lleidatana, a les nou del vespre davant l'església de la Mare de Deu del Carme a la Rambla de Ferran, podreu ajudar a Sant Jaume amb els vostres fanalets. Feu-li molta llum i es podrà treure la punxa del peu!


Gaudireu del ball de Bastons, dels Gegants de la Paeria, de la Banda Municipal de Música, dels concursants premiats; i de la imatge de Sant Jaume acompanyada de molts nens i nenes lleidatans amb els seus fanalets.

Un cop acabada la romeria, Sant Jaume torna a la Capella del peu del Romeu .
Sant Jaume i la mainada de Lleida, un bon equip.
Atentament.
Senyor i

L'aparador màgic i les tradicions.

Aquest 2.010 estem fent un seguiment de l'aparador de la Llibreria Fregola perquè ens parla de les nostres tradicions.
A finals de gener i fins al 2 de febrer estava ple de candeles , vam descobrir la festa de la Candelera.
A finals de març uns objectes molt estranys van omplir l'aparador, eren els complements que porten a les processons penitencials de la Setmana Santa.Recordeu que l'aparador a mitjans d'abril es va omplir de dracs per celebrar Sant Jordi. I a finals d'abril estava ple de figuretes de la Mare de Déu de Montserrat.
Aquests dies a l'aparador han aparegut una colla d'objectes de paper de molts colors i diverses formes.

Si entreu a la llibreria en podreu triar entre força models. Alguns estan exposats i els altres plegats en capses, cal muntar-los i amb el bastonet els podreu portar...

Aquests objectes estranys formen part d'una tradició molt lleidatana. Hi ha nens que els compren però altres els fan ells mateixos i fins i tot poden participar en un concurs.

Nens i nenes, algú em pot dir el nom d'aquests misteriosos objectes que aquests dies han aparegut a l'aparador màgic?

Aquest dissabte , 24 de juliol, la resposta a l'enigma al blog de la biblioteca.
Atentament.
Senyor i

Mirades estranyes.

Un dia del mes de maig estava passejant plàcidament per la ciutat de Solsona, i de cop i volta, vaig sentir-me angoixat. Uns ulls estranys em miraven fixament... Aquelles mirades d'éssers desconeguts, van inquietar-me.

Vaig deixar de preocupar-me en el moment en el que em van explicar que estava a la Fira de Sant Isidre i que el que tenia al davant no eren els ulls d'insectes gegants impossibles, sinó els fars dels tractors antics exposats .
La capital del Solsonès us ofereix aquest dissabte 15 i diumenge 16 de maig la possibilitat de visitar una de les fires de llarga tradició on descobrireu molts aspectes de la vida i la feina de pagès.
Podeu veure: vaques, ovelles, cavalls, vedells, Es celebra un concurs molt important de vaques de raça bruna dels Pirineus.

Passejareu entre animals seleccionats , veureu la XXI demostració d'oficis antics, i si us animeu fins i tot podreu participar en un concurs de munyir vaques.
No deixeu de donar un cop d'ull a la trobada de tractors antics on veritables peces de museu, molt ben cuidades, encara funcionen perfectament.

De llarguíssima tradició , l'any 1.953 va revifar i es va transformar en una de les fires ramaderes més importants. Aquest cap de setmana podeu visitar la cinquanta-vuitena Fira de Sant Isidre de Solsona.
Concursos de tala de troncs, ferrar cavalls, esquilar ovelles, passejades a cavall i en poni, tasts d'oli, demostracions d'agafar ovelles amb ganxo, tastets de carn de xai del Solsonès, i fins i tot una demostració d'esports rurals bascos a càrrec de Eibarko Euskal Jokoak.
La feina serà triar!
Atentament.
Senyor i

Família de llibreters.

Avui volia tornar a l'ofici de llibreter de vell. Entrar en una d'aquestes llibreries, remenar i remenar entre llibres vells, antics, revistes que en el seu moment eren de referència, és transformar-te en el pirata que ha descobert un magnífic tresor.

L'estiu del 2.008 vam donar un cop d'ull a la llibreria El genet blau, que des de l'any 2.000 es dedica l llibre antic.
Passejant pel carrer cavallers he recordat, just davant de casa seva al número 22, a la família Aluja-Farré, que des de l'any 1.978 ofereixen als lleidatans el seu savoir-faire en el món del llibre i la cultura. Encara que al carrer no hi havia ningú ,el ritme del garrotín dominava l'atmosfera d'aquest racó de la Lleida antiga. Dos projectes de la família han omplert la ciutat de llibres i llibres. L'any 1.978 van obrir la llibreria Ereta i al tancar-la l'any 1.987 va néixer la llibreria Totem on encara podeu buscar aquell llibre que no trobeu enlloc.

La llibreria Ereta va tancar les seves portes com a conseqüència directa de la marxa de la Universitat . El barri va perdre un puntal i va patir una trista degradació de la que a poc a poc va recuperant-se. Però de la llibreria de la plaça de l'Ereta en parlaré més extensament en una altra entrada, avui toca parlar de Totem.

Només entrar a la llibreria , ràpidament veureu que unes misterioses màscares us recorden que esteu a casa dels fundadors dels diables de l'Ereta.

Gràcies a l'esforç d'en Jaume Aluja, Lleida ha recuperat la Festa dels Moros i Cristians , festa de la existeixen documents de l'any 1.150, poc després de que Ramon Berenguer IV recuperés la Madina Larida .

Recordeu els aficionats al llibre vell, si passegeu pel carrer major, agafeu forces per pujar el costerut carrer cavallers i passar una bona estona a Totem.
Ja he dit abans que un dia parlarem de la llibreria Ereta. Però per obrir boca una curiositat. L'any 1.978 es va realitzar la primera exposició. Era una exposició col·lectiva d'artistes joves , si estic ben informat un dels artistes és col·laborador del blog. No és així senyor H?
Atentament.
Senyor i

Una Festa Major molt especial.

Nens i nenes estava passejant per la ciutat de Solsona i molta gent comentava que enguany la Festa Major era especial. Com sempre, la curiositat va fer que preguntés el per què . Molt amablement van explicar-me que celebraven el 50 è aniversari de la restauració dels Gegants Vells que va fer en Manel Casserres; i que recuperaven la tradició dels mascles.

Sobre en Manel Casserres i Boix no tenia cap dubte ; encara recordo el dia que alguns de vosaltres anàreu de visita al taller del seu fill Manel. He de reconèixer que dels mascles no en sabia res de res. Vaig escoltar molt bé les explicacions i ara us en faig cinc cèntims.
Els mascles són un element pirotècnic datat al segle XVII. Amb un disseny de Jaume Cuadrench s'han construït 9 mascles. Uns cilindres d'acer que s'omplen de pólvora i terra compactada , amb un petit orifici a la base per on es fica la metxa.Cada mascle pesa 10,3 quilos i porta gravat un element representatiu dels tres estaments signants del Protocol del folklore geganter de la Festa Major : l'Ajuntament, la Cofraria de la Mare de Déu del Claustre i l'Agrupació de geganters.
L'any 1.693 trobem per primera vegada referenciat documentalment aquest element pirotècnic: " 6 sous pagats als disparadors de mascles en dita festivitat". En un document del 1.694 podem llegir: " una lliura 18 sous 7 diners per 8 lliures de pólvora, 6 lliures roba per los mascles". L'última referència és del 1.703: " 28 de febrer de dit any, 10 sous pagats a Paula Balaguer , vídua, per dotze mascles de ferro que féu son marit Sebastià Balaguer".
Al llibre del Dr. Antoni Llorens " la Mare de Déu del Claustre" es relacionen els mascles amb els trabucaires i disparaven des del campanar.
Fonts: Fotografies del Mascles: Celsona nº 636 10 setembre 2009.
Cites: "Gegants i demés improperis de Solsona. De les diades de Corpus i de Festa Major". Jaume Cuadrench i Bertran. Edita: Solsona Comunicació S.L. Impressió: Gràfiques Muval Solsona
Recuperar una tradició sempre és una bona noticia.
Atentament.
Senyor i

Records de part del gegant vell.

Nens i nenes de l'escola, estic molt emocionat. Vaig escriure un correu electrònic a la web dels Geganters de Solsona per felicitar-los per aquesta eina que ens permet descobrir mil i un aspectes del folklore solsoní. El macip major dels geganters de Solsona ens ha contestat . Aquí teniu els correus:
Nom: Senyor i
Missatge: Bon dia: Sóc el senyor i.Vull felicitar-vos per la nova pàgina web. Els nens i nenes del cicle inicial van visitar el taller d'en Manel Casserres fa un parell d'anys i realment va ser màgic. Us envio l'enllaç al blog de la biblioteca de l'escola i, si voleu, podeu donar un cop d'ull del que treballem i descobrim amb els nens i nenes sobre la vostra magnífica ciutat: http://biblioteca-santjordi.blogspot.com/search/label/Solsona
Atentament.
Senyor i
Geganters Solsona per a senyor i
Benvolgut Senyor i. Apreciats amics del CEIP Sant Jordi. He de reconèixer que he quedat meravellat del munt de coses que sabeu de la nostra "petita" ciutat i el seu món folklòric, realment m'emociona el fet de contemplar que sentiu tant interès per les nostres tradicions. Espero que aviat pogueu tornar a fer alguna sortida per aquí Solsona, no cal dir que intentarem acollir-vos tan bé com sapiguem. Restem a la vostra disposició.Amb molt afecte; Pere Cuadrench i Tripiana, macip major dels geganters de Solsona.
PD: Records a tots els nens de part del gegant vell.
Quina sort! El gegant vell de Solsona ens envia records!
Atentament.
Senyor i

La web dels geganters de Solsona.

Estic segur que els nens i nenes de cicle mitjà recorden la sortida que van fer a Solsona quan eren alumnes de cicle inicial. El màgic taller d'en Manel Casserres on ens comentava encantat la seva feina; o les explicacions del geganter Albert Caelles que ens va ensenyar els gegants, el drac, els óssos, el bou, els cavallets,...
El diumenge 6 de setembre l'Agrupació de Geganters de Solsona va presentar la nova pàgina web dissenyada pel solsoní Edgar Riu. Pere Cuadrench, Macip Major, va ser l'encarregat d'explicar aquesta web de visita imprescindible per a tots aquells que estimem el folklore i la tradició.
Pares i mares, nens i nenes, no deixeu de remenar en la web les noticies, geganters, improperis, festes, arxiu; i descobrireu l'elegància i encant dels actes folklòrics tradicionals de Solsona.

Si no podeu esperar al Corpus o la Festa Major, doneu un cop d'ull als vídeos de l'arxiu.Remeneu i gaudiu.
Atentament.
Senyor i

Sant Jaume: Fanalets i el camí de la llum.

Els lleidatans podrem gaudir la propera setmana d'una colla d'actes relacionats amb Sant Jaume. El dijous 23 al pati gòtic de l'Antic Hospital de Santa Maria, seu de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, a les 8 de la tarda es representarà l'obra: "Sant Jaume ve de Galícia" , a càrrec de l'Agrupació Teatral TOAR i amb la col·laboració de l'Agrupació Ilerdenca de Pessebristes.
El divendres 24 a les 9 del vespre davant de l'església de la Mare de Déu del Carme a la Rambla de Ferran, començarà la Romeria dels Fanalets de Sant Jaume.
El Museu de Lleida, el divendres 24 i el dissabte 25 a les 18'30 h, organitza l'activitat Sant Jaume i el camí de la llum.
Aquesta activitat gira al voltant de la iconografia de Sant Jaume a partir de les obres que tenim al Museu i a l'església de Sant Llorenç. La visita temàtica estarà dirigia per Esther Balasch, tècnica del Museu.
El proper dissabte 25 , dia de Sant Jaume , el Museu farà Jornada de Portes Obertes de 10 a 14 h i de 16 a 20h.
Nens i nenes,recordeu que la propera setmana podeu viure una de les tradicions lleidatanes i conèixer el Museu de Lleida.
Atentament.
Senyor i

Trencaclosques gegant (2).

Nens i nenes al mes d'abril vam descobrir que la nostra ciutat estava recuperant La font dels Tritons o dels Dofins. Uns operaris, amb molta paciència muntaven aquest trencaclosques gegant. Avui passejant pel carrer Sant Martí , al davant del mercat del Pla veig que està gairebé acabada.

Torno a saludar als operaris i els felicito:
- Renoi quina bona feina heu fet!
-Gràcies, senyor i . T'agrada la font?
-Molt .És una llàstima que encara no ragi aigua fresca perquè avui no es pot aguantar aquesta calor.
- L'estiu és així, senyor i. Marxem a dinar, ja ens veurem. Adéu.
- Adéu-siau.
Aviat podrem gaudir d'aquest nou espai. Parlant amb la gent del barri m'han explicat que per Sant Jaume possiblement, la font dels Tritons, tornarà a rajar després d'estar de gairebé 50 anys desmuntada.
Aquesta font neoclàssica és una mica viatgera. Al 1.798 estava a l'Almodí Vell, vora la Catedral. Als anys seixanta la van desmuntar i guardar a la Suda. Ara, al carrer Sant Martí.
Si esteu per Lleida al juliol no deixeu de celebrar la festa dels fanalets i de visitar la "nova" font.
Atentament.
Senyor i