TÈRBOLS SENTIMENTS

Igual que l'ocell sobrevola una capçada,
els sentiments s'esmunyen, quan els deixes anar;
tanmateix flèbils, llagrimers, o  tenaços,
sentiràs el ressò  d'altres sers bategar.

Petitet, escolant-se per una escletxa,
diminut, com el cos del moixó de la llum,
cofat, com la mare cova els ous que va pondre,
el sentir prendrà la paraula si del cor n'és el fruit.

Esperona el rajar de les teves paraules!
Perquè llisquen i exploten.., quan la sang les fa fluir,
enamoren el temps , el sol i la llunyania que,
o foragites i exaltes...o et sembla ben bé que has d'enfollir!

                                               Sònia C.