Aprofitant el magnífic i assolellat
matí surto a la terrassa a llegir, però ràpidament em crida l'atenció
un estrany cant d'ocell. Conec alguns ocells pel seu cant, però aquest
no el sé identificar. La seva insistència em fa deixar el llibre i
baixar al carrer , potser el veuré enfilat en algun dels molts arbres de
les casetes banyades pel Sol...
Però nenes i nens aviat descobreixo el meu error, no refila un ocell, és l'esmolet que anuncia la seva presència per qui vulgui esmolat les seves eines de tall.
M'explica el Pedro que fa molts anys que es dedica a afilar y vaciar. Li pregunto què vol dir vaciar i em diu que es hacer el filo más delgado para que corte mejor.
La pedra d'esmolar que porta és més antiga que la bicicleta. Abans la
feia rodar amb una maneta, però posteriorment se les va enginyar per
moure-la pedalant amb la bicicleta mijançant uns engranatges.
Home de poques paraules no té cap problema en explicar-me els detalls de la seva feina i permetre que li faci fotografies i un parell de vídeos. En el següent podeu veure com treballa el Pedro.
Els esmolets desapareixen i aquest ofici antic cada vegada és més difícil de veure.
Atentament.
Senyor i
Ja fa temps que anem a la
ferreteria a esmolar, però encara en podem veure algun que treballa amb
la seva moto. Recordo que l'abril del 2.011 en vaig veure un al cor de
la màgica ciutat d'Istambul que encara portava la roda en un cavallet de
fusta.
Tornem
a Lleida . Aquí teniu al Pedro que va amb una bicicleta BH fabricada a
Vitòria fa 60 anys. Abans calia pagar un impost de rodatge per poder
circular amb la teva bicicleta. Ell ensenya orgullós la xapa que
demostra l'últim pagament que va fer.
Quan van retirar aquest impost ell vivia a Salamanca, i encara porta a la bici la xapa de l'any 1.971 de la Diputación Provincial de Salamanca, que certifica el pagament.
L'ofici
d'esmolet és molt antic. Anaven de poble en poble i passaven per les
places i carrers més importants on oferien els seus serveis. Amb el bufacanyes (
també coneguda com a flauta de Pan ), avisava a tothom de la seva
presència. En sentir-lo la gent li portava els ganivets, navalles,
tisores,... per fer-les esmolar.
Home de poques paraules no té cap problema en explicar-me els detalls de la seva feina i permetre que li faci fotografies i un parell de vídeos. En el següent podeu veure com treballa el Pedro.
Els esmolets desapareixen i aquest ofici antic cada vegada és més difícil de veure.
Atentament.
Senyor i
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada